“El Rei Bubby havia perdut una dent i l’havia guardat a sota del seu coixí esperant impacient la visita d’un ratolí molt especial. La son l’acaba vencent, però de sobte el nen nota una cosa suau a la seva galta, es tracta de les diminutes manetes d’un ratolí molt menut que l’han despertat. El ratolí porta ulleres d’or i convida al menut a fer una passejada amb ell pels carrers de Madrid. Però per poder-ho fer passant inadvertit, es decideix a transformar-lo en un ratolí com ell. El porta fins a casa seva, la Casa del Ratolí Pérez. Està situada en un magatzem de la Confiteria Prats, una de les més famoses de l’època. Dins d’una capsa de galetes que comparteix amb la seva dona i els seus fills.
La vida del Ratolí Pérez és força entretinguda, i és que per les canonades i clavegueram de la ciutat es va movent de casa en casa visitant a cadascun dels vailets que perd una dent i deixant-li un “Toisó” d’or. En aquestes anades i vingudes de la seva capsa de galetes, és perseguit constantment pels gats, sobretot per un que li en té moltes ganes, Don Gaiferos.
Després de mostrar-li la seva vida i el seu dia a dia, el porta a visitar les cases de diferents nens més pobres que ell i que no tenen la seva mateixa fortuna, per tal de fer veure al Rei que no tots tenen la mateixa fortuna que ell, i que al cap i a la fi, tots els nens són iguals, i tots per molt rics o pobres que siguin, tenen els mateixos somnis.
Al final, tot acaba bé, el príncep aprèn de les ensenyances del ratolí, i torna a prendre forma humana.”
Aquesta és la història original del “Ratoncito Pérez”, i és que estic convençuda que tots coneixeu la figura d’aquest personatge mític i llegendari de l’imaginari infantil, però que mai us havíeu plantejat que darrere el personatge, hi havia un conte i, evidentment, un autor. I és que la figura d’aquest ratolinet no li cal gaire explicació, és l’encarregat de portar als infants d’arreu un regalet, una joguina o una moneda per cada dent de llet que als nens se’ls cau i amaguen a sota el coixí.
El Ratolí Pérez és un personatge llegendari propi de l’imaginari espanyol i hispanoamericà. Però cal dir que la tradició de posar les dents de llet sota del coixí quan et cauen perquè et portin o deixin un regalet és una tradició pràcticament universal, i present a la major part de cultures. Tot i que el personatge màgic encarregat de fer aquest canvi és diferent en funció de la cultura.
Així per exemple als països de parla anglesa tenen la Tooth Fairy, o la Fada de les dents; a França és La petit souris o Ratolineta; a Mèxic i Xele se’l coneix com el Ratolí de les Dents; a Itàlia és el Topolino o Topino (ratolí) o la Fatina (fadeta).
A Catalunya, tot i que la tendència del Ratolí Pérez esta bastant imposada, tenim l’Angelet de les Dents, una tradició en que l’únic que canvia és el personatge que recull les dents. A Euskadi, sobretot a Biscaia s’encarrega de fer aquesta funció Maritxu teilatukoa, Mari la del Sostre, i és que segons diuen en alguns indrets és tradicional llençar les dents dels infants als sostres de les cases, d’aquí el nom del personatge basc; i a Cantabria ho fa L’Esquilu de los dientis, l’Esquirol de les Dents.
Però el que avui ens ocupa és descobrir com neix el conte o llegenda que us he explicat abans, i per tant quin és l’origen real del personatge del Ratolí Pérez. Aquest conte va ser escrit pel jesuïta Luis Coloma l’any 1894. Aquest conte va ser escrit per encàrrec de Palau, de la família Reial, i és que li van demanar al capellà que escrivís un conte per al Rei Alfons XII que en aquell moment tenia 8 anys i se li havia caigut una dent. El conte és protagonitzat pel Rei Bubi, un nom molt familiar pel Rei Alfons XIII, i és que Bubi era el sobrenom afectuós amb el que la seva mare, la Reina Maria Cristina es referia a ell. És probable que el conte arribés a la família reial de les mans del majordom de la Reina el Duc Sotomayor, que era amic íntim de Coloma.
El personatge del Ratolí Pérez creat per Coloma vivia al Carrer Arenal número 8, antiga confiteria Prats, i lloc on avui dia podem trobar el museu dedicat única i exclusivament aquest personatge, en ple cor de Madrid, a uns cent metres del Palau Reial. És per aquest motiu que l’Ajuntament de Madrid es va decidir a retre homenatge al Pare Coloma i al seu personatge més il·lustre instal·lant una placa en el número 8 d’aquell carrer on hi posa la següent inscripció: “Aquí vivía, en una caja de galletas, Ratón Pérez, según el cuento que el padre Coloma escribió para el niño Rey Alfonso XIII.”
El conte en sí, és com molts d’altres un conte escrit a partir d’altres elements característics dels contes de fades: prínceps encantats, aventures de tota mena i un final feliç. És per tot plegat que resulta complicat atorgar-li l’autoria absoluta de la creació del mite del Ratolí Pérez a Coloma, ja que a la resta de països d’Europa ja era tradició de força antic deixar les dents de llet a sota el coixí per a que les recollís la fada de les dents. Si a tot plegat, hi afegim que hi ha una història Francesa més antiga que la del Pare Coloma, escrita per la famosa Madame d’Aulnoy, la recopiladora de contes de fades més famosa a França ens fa pensar que l’origen real no sigui el del Pare Coloma.
Aquesta història de Madame d’Aulnoy es diu La Bonne Petite Souris i va ser escrit entre el 1697-1698, 200 anys abans que la història de Coloma. Una història d’un ratolí màgic que esdevé salvador del fills d’uns Reis molt bons de la mà del seu principal enemic. Un conte que no té res a veure amb dents, però sí que està relacionat amb un ratolí amb poders màgics. I potser una mica del ratolí amb poders, i de la idea de la fada de les dents, va néixer el Ratolí Pérez. Una història originària del Pare Coloma que va donar la volta al món i que s’ha fet famosa arreu, sobretot a tots aquells indrets de parla hispana.
Il·lustracions i imatges
Començo el recull d’imatges i il·lustracions amb una fotografia de la placa commemorativa del Carrer Arenal 8 de Madrid, feta en homenatge al Ratolí Pérez pel propi Ajuntament.
També en el mateix carrer, podem trobar aquesta altra placa i una petita figura commemorativa.
També us deixo amb un cartell de la Casa Museu del famós ratolí, un indret on podreu descobrir la història original del Pare Coloma, i altres aspectes relacionats amb el propi ratolí i la resta de personatges que, arreu del món, fan la mateixa feina que el Ratolí Pérez.
Ara us deixo amb algunes imatges d’alguns contes i històries del ratolí Pérez.
També us porto una imatge de l’edició original del relat.
Evidentment, la figura del Ratolí Pérez ha travessat tota mena de fronteres i ha fet el salt a la gran pantalla. Ho va fer l’any 2006 amb la pel·lícula: Pérez, el ratolí dels teus somnis.
I per acabar, us deixo amb el Doodle de Google dedicat al Ratolí Pérez i al Pare Coloma el passat mes de Gener en el 161è aniversari del Naixement del Pare Coloma.
