No us negaré que quan vaig descobrir la feina d’Eudald Palma em va enamorar, i és que jo sóc de les que sempre es fixa amb els cartells de Festes Majors, si m’agrada o no l’il·lustrador que els fa, i quan vaig veure el de les Festes de Santa Eulàlia, que cada any miro amb atenció perquè sempre l’il·lustra algun il·lustrador i vaig veure la feina d’aquest any, em vaig quedar amb la boca oberta. Buscant i rebuscant en el cartell em vaig anotar el nom, un nom que ben aviat reapareixeria en el meu camí a l’exposició que els joves il·lustradors de La Llotja fan cada any a Món Llibre. Vaig entrar a la seva web i vaig veure les il·lustracions de llegendes populars catalanes que estava fent i em va acabar de convèncer, i és que ja sabeu la debilitat que sento pel món de la mitologia i literatura del nostre país, així que vaig pensar: “Haig d’aconseguir una entrevista amb aquest noi”, i així és com avui us porto a l’Eudald Palma.
Dissenyador gràfic de professió i il·lustrador de vocació, finalment s’ha decidit a encaminar la seva vida per aquest darrer àmbit, i sembla que mica en mica la sort li va somrient. Us deixo amb la seva entrevista perquè conegueu una mica més com pensa, les seves idees, els seus projectes…
– Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
De fet és una vocació de sempre, i des de fa temps que he anat fent algun que altre projecte de pintura mural decorativa i en el món de la publicitat. Treballava de dissenyador gràfic a Vic fins que vaig tenir contacte amb persones de Barcelona relacionades amb la il·lustració i em van informar i recomanar que m’animés a provar-ho. A partir d’aquí vaig prendre la decisió d’anar a viure a Barcelona i estudiar a la escola la Llotja, a on vaig començar aquesta aventura. A la mateixa setmana que vaig saber que m’acceptaven, em van fer una molt bona oferta a un estudi de publicitat a Girona i vaig tenir que decidir si aprofundir en el món del disseny o obrir una nova porta, crec que vaig triar la correcta.
– Quan temps fa que t’hi dediques?
Fa uns 10 anys en publicitat, ara començo a entrar en el món editorial, que és el què realment m’agrada, projectes amb un contingut més narratiu.
– És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la literatura infantil?
Jo encara hi estic entrant, ja que fa poc que he començat projectes a nivell professional, i encara estic estudiant a la Llotja. Però per la poca experiència que tinc, fins que m’ha arribat una oportunitat ha estat pacient, hi ha molta gent bona.
– De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullós? Perquè?
Doncs el que estic acabant recentment, una antologia de éssers fantàstics basada en llegendes catalanes, perquè l’he elaborat per una afició pròpia, i perquè he aconseguit trobar coses a nivell gràfic que feia temps que estava buscant.
– I quin va ser el més difícil?
De moment no en podria destacar cap en aquest aspecte, diria que qualsevol dels que m’han motivat i transmès menys, això sempre fa que et costi més.
– Aquest any vas tenir el plaer d’il·lustrar els cartells per les Festes de Santa Eulàlia. Què va suposar per tu aquest projecte?
Primer una gran satisfacció de realitzar un projecte relacionat amb la cultura tradicional de Barcelona, i més per la zona del cas antic, ja que part maternal de la família són de la Barceloneta i de petit que venia sovint per la zona i sempre me l’he sentit part de casa meva. I professionalment una gran salt per donar-me a conèixer a Barcelona com a il·lustrador, després d’aquest projecte han vingut moltes coses bones. Agrair a les persones que em van seleccionar, va estar un plaer treballar i gaudir amb elles el projecte.
– Vas començar com a dissenyador gràfic per acabar convertint-te en il·lustrador. El disseny gràfic i la il·lustració són àmbits relacionats en algun aspecte o no hi tenen res a veure?
Alguns sí que en tenen, però aspectes com la intenció i la narrativa no. En els que sí, vaig tenir la sort d’aprendre’ls en el disseny i els quals ja he anat preparat per aplicar-los a la il·lustració.
– Estàs treballant en tot un seguit d’il·lustracions per un llibre de Llegendes Catalanes il·lustrant històries com Joan de l’ós o El Pont del Diable. Explica’ns una mica més d’aquest projecte.
Al final ha estat una antologia d’éssers fantàstics de la mitologia catalana, feia molt temps que em rondava pel cap fer alguna cosa de les nostres llegendes , és el projecte que presento de final de curs de la Llotja aquest any. Vaig estudiar mitologia, que sempre m’ha fascinat com la fantasia i les històries que tenen una arrel cultural amb éssers fantàstics.
– És molt complicat il·lustrar llegendes catalanes sovint oblidades i de les que no hi ha gaires referents a nivell gràfic?
En l’aspecte de la documentació gràfica més que complicat ha estat pacient, ja que hi he dedicat quasi més temps que a il·lustrar-lo. Però com que em fascina tot això ha estat una bona excusa per posar-me al dia, descobrir i aprendre’n coses noves. La recerca de documentació ha estat fàcil, ja que n’he trobat molta i bona d’aquests escriptors tan fantàstics que tenim aquí. El què ha sigut més complicat potser ha estat fer la selecció, en tenim tantes de bones! Quan l’acabi la intenció és presentar-lo a alguna editorial.
– De totes aquestes històries quina és la que més t’ha agradat il·lustrar o redescobrir?
Complicat quan has de triar entre coses que són tan diferents, totes tenen un missatge i una característiques especials, potser em quedo amb Joan Ós, per completa, missatge, personatges, ambientació…
– I parlant de clàssics, quin clàssic que t’agradaria il·lustrar?
La Bella i la bèstia.
– Il·lustrar és…
Aportar, potenciar i complementar elements a la imaginació d’un text.
– Sinó fossis il·lustrador series…
Actor o cineasta.
– Com definiries el teu estil?
Crec que barroc, fantasiós, detallista, dinàmic, amb un dibuix molt treballat i elaborat, procuro donar una ambientació potent i amb personalitat que atragui tan a petits com a adults.
– Quan vaig veure les teves il·lustracions, em va venir al cap immediatament la figura d’en Roger Olmos, i és que trobo que teniu en les vostres il·lustracions certes similituds. És per tu, un referent?
Sens dubte, la figura d’en Roger ha estat clau, ja que va ser el primer il·lustrador que vaig conèixer que havia passat per la Llotja i en què m’hi vaig sentir identificat en molts aspectes, d’alguna manera em va fer conscient i em va motivar a que jo també podria arribar a adquirir un major nivell, un del motius que em va fer decidir-me anar a la Llotja.
– A banda d’Olmos, cita’ns alguns dels teus il·lustradors preferits.
Preferits i influents, Todd Schorr, Brian Froud, C.F Payne, Mark Summers, Julian de Narvaez, Fernando Falcone, Toulouse Lautrec o Rednose.
– Si fossis un personatge de conte series…
Una mescla entre Tom Sawyer i l’Alícia.
– Quin és el conte que més t’agradava quan erets petit?
Dónde viven los monstruos, Dràcula o la Bella i la bèstia, i una mica més endavant històries com l’estrany cas del doctor Jeckyll i Mr. Hyde, la història interminable o Labyrinth.
– Un país amb bona literatura infantil és…
Un país que aconsegueix aportar coses imprescindibles a la vida, educació, creativitat i imaginació.
– Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Tinc la sensació que es comença a valorar la capacitat dels petits, i no relacionar que perquè siguin petits la seves capacitats també.
– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
Estic preparant una expo individual pel Maig a Barcelona, aviat estaran enllestits el projecte de llegendes i un que he il·lustrat amb un text personal, i en breu en començaré un amb una editorial espanyola.