Els avis i àvies són figures molt importants en les vides dels nens i nenes, o com a mínim, hem de fer que ho siguin. Són especials, fonts de coneixement, pous d’experiència… i tot plegat fa que hagin de ser persones respectades per a tots, i és per això que hi ha un munt de contes que ens parlen d’ells i d’experiències amb els néts.
ELS CAMINS DELS ARBRES, Pep Bruno, Il·l. Mariona Cabassa, Ediciones La Fragatina (octubre del 2011) –> Un nen i el seu avi passen la tarda junts. El nét vol pujar a l’arbre i pensa que no serà capaç, però aviat descobreix que no cal ser especialment fort o gran per pujar fins a la copa d’un arbre: les formigues pugen, les sargantanes pugen… cada arbre té el seu camí i de vegades només és necessari saber mirar i esperar amb paciència al fet que ens sigui desvetllat.
I és gràcies a l’avi que el nen aprendrà a observar allò que l’envolta i a trobar els camins per aconseguir fer el que vol fer, que en aquest cas és enfilar-se a un arbre. Però la història va molt més enllà que una simple aventura a dalt d’un arbre, és tracta de que l’avi sap guiar al nen per a que trobi el seu camí a la vida. És un conte preciós, amb unes fantàstiques il·lustracions de la Mariona i un llenguatge molt especial. Sens dubte, un conte bonic.
EL MEU AVI, Marta Altés, Editorial MacMillan (Març 2012) –> Aquest és un conte de textos molt curts, però amb imatges plenes de tendres i sentiments. Ens narra l’especial relació que s’estableix entre un avi i el seu nét, i les coses que fan l’un amb l’altre. Ho fa de manera senzilla i emotiva, i ens explica com sovint l’avi es pot sentir sol, o a vegades oblidar-se d’algunes coses, o a vegades es comporta com un nen… Coses que a vegades són dures d’assumir però que vistes des del punt de vista del nét fa que tinguis la sensació de que potser no són tan dures, o si més no, no ho semblen. És bonics, especial i estic convençuda de que us agradarà molt.
UN BLAU COM UNA CATEDRAL, Anna Obiols, Il·l. Subi, Editorial Baula (2012) –> A Un blau com una catedral trobarem que el color blau és ben present a les nostres vides. Ho és a la natura, també en coses que fem servir habitualment i sobretot en la imaginació.Un conte on veiem com una àvia pot ser per a un infant alhora un referent de coneixements de coses de la vida i un coixí per a les emocions.
Una bonica i senzilla història on l’Anna i en Subi fan una vegada més mostra de ser un tàndem perfecte a l’hora de crear boniques històries per als infants.
EL JARDÍN DEL ABUELO, Lane Smith, Editorial Océano Travesía (2012) –> Si us dic que sens dubte el conte d’avis més especial que us porto avui és aquest, no pretenc ni molt menys desprestigiar els altres dos que l’acompanyen, però sens dubte aquest és un conte especial.
Ens narra la història de l’avi d’un nen, bé de fet el besavi, un avi que sempre està al seu jardí podant els seus arbustos. Però no, l’avi no ha estat sempre jardiner, també va ser un nadó i es va criar en una granja, i va tenir varicela, i es va enamorar i va donar el seu primer petó i va ser soldat, i sobretot va ser un artista… però ara l’avi no recorda moltes de les coses que li han anat passant a la seva vida, i és que mica en mica les va oblidant. Per això passa hores i hores en el seu jardí podant uns arbustos que el porten a rememorar passatges de la seva vida, de manera que entrar en el jardí de l’avi es converteix en un autèntic viatge en el que podem descobrir el seu passat, la seva vida i les seves il·lusions.
Aquest conte és sens dubte un dels que més m’ha agradat o m’ha impactata en els darrers temps, és d’aquells que val la pena que avis i néts mirin plegats i aprenguin a comprendre’s l’un a l’altre, perquè sovint la memòria és capritxosa i amb els anys cruel amb tot el que hem viscut, i aquest homenatge als avis és sens dubte el millor dels regals.
Pel que fa a les il·lustracions no cal que us digui que m’han semblat una autèntica delícia, un plaer per als enamorats dels àlbums infantils especials, aquells que en volen dir alguna cosa, i aquest sens dubte ens en diu moltíssimes. Si us plau, només us demano que el descobriu, us el mireu i de ben segur que tots els que teniu o heu tingut avis als que heu estimat amb bogeria us el voldreu comprar.
