Diu la llegenda que els carboners de la Cerdanya quan s’havien d’instal•lar en els boscos, el primer que feien era cabanyes de fusta amb troncs i branques dels arbres, i hi tiraven pedres a les teulades per assegurar-se de que fos prou forta i segura com per que el sostre no s’esfondrés quan estaven dins, també encenien un foc ben a prop per aixoplugar-se del fred. Però diuen que tot plegat no ho feien només per això, sinó per evitar que s’acostés la Molsosa. Tots aquests carboners temien a la Molsosa, un ésser temible de quatre potes i amb el cos cobert de molsa.
Però tot i el que pugui semblar la Molsosa no era un ésser maligne, sinó més aviat tot al contrari, es tracta de la mestressa i protectora del bosc i vetlla per la seva integritat. És per això que tots els carboners i llenyataires la temen, ja que fa mal als que no respecten els arbres, les plantes, les flors i la molsa del bosc, i a tots aquells que intenten construir en els seus dominis. Un ésser que pretén conservar el bosc tal i com sempre ha estat. Una espècie de protectora de la natura.
Tot i ser un ésser tan poderós, també té els seus punts dèbils i els carboners i llenyataires també els coneixien, té por a les pedrades i al foc, i és per això que els carboners de la Cerdanya que feien les seves cabanyes encenien un foc ben a prop i llençaven pedres. I és que el foc el temia especialment perquè sap que és el culpable de que molts boscos de Catalunya hagin pres, i la seva sola presència i l’opció de que els seus arbres es cremessin l’aterrava. També diuen que el que feien per espantar-la era prendre algunes branques i picar una paella amb una destral. Tot eren estratagemes per evitar que la Molsosa s’acostés.
A part de la seva vesant protectora, li encanten els nens, el seu desig més fort és el de ser mare. És per això que quan sent les veus de les criatures al bosc, s’hi acosta per assegurar-se de que no els hi passa res, i en cas de perill els protegeix. També si algun petit es perd, el recull, en té cura, l’alimenta i li explica bonics contes del bosc. Diuen fins i tot que en cas de que els seus pares no tornin a buscar-lo el cria com si fos seu.
D’ella també diuen que s’ha arribat a casar amb algun llenyataire o carboner, que li ha promès matrimoni i fills a canvi dels seu perdó per haver fet malbé els seus boscos. La Molsosa, amb el seu amor per les criatures, ha estat capaç de perdonar a aquests homes perquè li donessin fills. D’aquests matrimonis han nascut fills, tots ells homes i bonics com el sol, i diuen algunes versions de les llegendes que tots ells reben el mateix nom Molsosa, i així, és conegut per tots que ha hagut homes que han accedit a casar-se amb ella, i que els hi ha resultat positiu i profitós. Ja que dels bosquerols que s’hi han casat, carboners o llenyataires, diuen que s’han fet rics i que han viscut la resta dels seus dies sota la protecció de la Molsosa.
Altres versions lluny de mostrar-nos-la com un ésser bondadós i protector, diuen que és malvada i que es dedica a robar als nens que entren als seus boscos; i que per això els nens han de tenir molta cura quan van al bosc amb els seus pares, no sigui cas que es puguin perdre i vingui la Molsosa a emportar-se’ls.
De protectora del bosc a espantamainades, però sigui com sigui es tracta d’un ésser de la mitologia catalana, característica dels boscos dels nostres Pirineus. Un ésser que s’ha transmès de pares a fills, durant anys i anys de tradició oral, i que hi ha alguns boscos de Catalunya, no tant dels Pirineus, on també ha arribat a fer-se popular la Molsosa. Un personatges més protector dels boscos que té una funció més dins dels Pirineus Catalans, així com en Nonell, és l’encarregat de portar la neu als nostres cims més alts, la Molsosa és la protectora dels boscos pirinencs.
Imatge
Tot i no haver trobat cap il•lustració d’aquest bonic personatge mitològic de les nostres contrades, us porto una figura feta per en Jordi Rangil Brunet, l’única imatge de la Molsosa, que ens porta una imatge dolça i simpàtica d’un ésser que sovint no s’ha vist així.
