I és que com Rotllan va passar d’home a llegenda és un fet ben curiós, i és que de fet, la història va fer néixer la llegenda, i la llegenda el va convertir d’un home a un gegant. Un dels éssers mitològics més prolífers del nostre país i al voltant del qual s’expliquin més llegendes és el gegant Rotllà, que es tracta de la deformació mitològica del personatge històric.
De Rotllà es deia que era un autèntic gegant, d’ell es deia que havia nascut amb bona estrella, i que per tant no podia morir a mans de cap arma punxant ni ferit per cap espassa. Era atrevit o forçut, cabdill de l’exèrcit de Carlemany i frisós per matar moros. Portava una espassa de virtut, la Durandal, una vara de ferro, i la seva pròpia massa o mall. A més deien que portava un corn. I que cavalcava damunt d’un cavall gegantí que tenia un sol ull al front.
Però anem a pams, i parlem de que cadascun d’aquests elements que l’acompanyaven:
– La Durandal és l’espassa de virtut que portava Rotllan, i en diferents zones d’Europa ha rebut noms diferents ja que a molts indrets s’han fet ressò de la llegenda. Durlindana en italià o Durandarte en Espanyol. Diuen que l’espassa contenia diverses relíquies, i que aquesta era en part la font del seu poder i la seva màgia. Contenia una dent de Sant Pere, la sang i els cabells de Sant Basili, i un tros de mantell de Santa Maria.
D’on va anar a parar aquesta espassa s’expliquen moltíssimes coses. Per una banda hi ha la llegenda de l’arcàngel Miquel i de que es troba clavada a la a la roca de la Mare de Déu de Ròcamador, on realment es pot observar un tros d’espassa que sobresurt de la roca.
En altres versions diuen que Rotllan va llençar l’espassa a l’aigua abans de morir, i al Bierzo s’explica que l’espassa es troba al fons del llac Carucedo.
O fins i tot es diu que el cavaller Lleonés, Bernardo del Caprio després de vèncer a Rotllan, li va prendre l’espassa i la va portar fins la seva mort. Va ser enterrat amb ella i Carles I diuen que la va robar de la pròpia tomba, i el va acompanyar durant bona part de la seva vida.
Hi ha altres versions que diuen que el propi Carlemany es va trobar el cos mort de Rotllan amb l’espassa al costat.
– La vara de Rotllà, era una vara de ferro gruixuda de més de cinc metres d’alçada que un dia va decidir llençar-la (algunes versions diuen que des del pont de Ceret, altres que des del castell de Cabrenys, a Serrallonga al Vallespir), ja que creia que mai més la tornaria a necessitar per lluitar contra els sarraïns. I aquesta va creuar quilòmetres de distància, va passar per damunt de les muntanyes i es va anar a clavar a la plaça de Maçanet de Cabrenys (a l’Alt Empordà). I mentre la llençava, la llegenda explica que va dir “Allà on la meva maça caurà, Maçanet de Cabrenys serà”. Tot i que aquesta frase ens por portar a certes confusions, ja que del que estem parlant realment en aquesta història és de la vara de Rotllà, però és una expressió que s’utilitza a Maçanet de Cabrenys per donar sentit al nom del seu propi poble.
Aquesta vara però es va col·locar al mig de la plaça l’any 1834 i la van fer a l’antiga foneria del poble, per tant, sembla fruit de l’imaginari col·lectiu, la història que us he explicat sobre la vara.
– El mall de Rotllà era el mall amb el que segons diuen el gegant havia forjat la seva pròpia espassa, un mall que sempre l’acompanyava en totes les seves guerres i conquestes. I sobre aquesta gran pedra s’expliquen també algunes llegendes i versions d’on va anar a parar.
Segons una versió recollida per Pep Coll quan va ser ferit de mort a la batalla de Roncesvalls, va demanar al seu lloctinent que la portés sempre a sobre per tal d’evitar que caigués en mans enemigues, però Oto, que així és com es deia el lloctinent després d’enfilar la serralada dels Pirineus, va arribar a les Valls d’Àneu, el mall es va deslligar, va caure del cavall, va quedar clavat a terra, poc abans d’arribar a La Guingueta, i per mandra de baixar-se del cavall per recollir-lo, el va deixar allà plantat.
Una altra llegenda que s’explica entorn al mall, canvia la situació geogràfica en el que el podem trobar, i és que segons Pere Molera, diuen per Espot, que el mall de Rotllà es conserva al peu de la carretera i del pantà de la Guingueta, és el mall de la Farga de Boí que Rotllà va llençar fins on es troba ara.
I la darrera de les llegendes entorn el mall, i la que sembla més estesa, diu que quan Rotllà va obrir la bretxa amb la seva espassa, va llançar la maça abans de morir, tot lo lluny que va poder i aquesta va caure a la vall d’Àneu.
– El corn de Rotllà era un corn d’olifant, que es com se’n deia de l’Elefant en català antic i que quan el feia sonar se sentia des de Tolosa a Saragossa.
– Del seu cavall d’un sol ull, hi ha qui el relacionava amb un elefant, i és que a l’antiguitat es considerava una animal meravellós, i com en la seva calavera només hi ha un forat, que és on s’allotja la trompa, es relacionava que eren animals d’un sol ull. Fos com fos, es tractava d’un cavall gegantí, que segons diuen, imagineu-vos la força que tenia, que burxant una roca, un dia pasturant al peu del Canigó, amb el morro va fer-hi un clot, on recollia aigua de la pluja per abeurar-s’hi i va fer el que és conegut actualment com l’Abeurador del Cavall de Rotllà, a Arles ( Vallespir ).
Però a part de totes aquestes històries, se n’expliquen moltes més de la seva vida, del seu pas pels diferents pobles i regions del nostre territori i de la petja que hi va deixar. Ara us faré cinc cèntims d’algunes d’aquestes històries.
La petja de Rotllà la podem trobar a Sureda, i la història explica que un bon dia el gegant es trobava al peu d’un cingle que va travessar d’una sola passa i que hi va deixar marcada la que avui dia es coneix amb aquest nom.