Si us parlo del Trencanous potser a molts de vosaltres us ve al cap un ballet clàssic o el nom de Tchaikovsky, però què us semblaria que us expliqués que aquest ballet prové en realitat d’un gran clàssic de la literatura infantil? Doncs sí, i ara us en faig un petit resum de l’argument:
“La història comença la Nit de Nadal a casa dels Stahlbaum. Els més petits de la família, la Marie i el seu germà Fritz estan asseguts mirant fascinats els regals al voltant de l’arbre de Nadal. El padrí de la nena Drosselmeier, els hi regala un castell de joguines, on tots els seus habitants ballen al ritme d’una capsa de música. De sobte, la Maria descobreix d’entre totes les joguines un bonic soldat de fusta que serveix per trencar nous que la deixa totalment encisada. Tan ella com els seus dos germans comencen a partir nous tot utilitzant el brillant artilugi, fins que en Fritz acaba trencant el trencanous quan intenta col·locar-li una nou massa gran a ala boca perquè la parteixi.
La nena l’arregla amb una cinta del seu vestit i finalment tota la família se’n va a dormir. Però la Maria que volia passar més estona amb el Trencanous va a l’habitació de les joguines i l’espectacle que presencia és totalment sorprenent: les joguines han pres vida! I estan lluitant contra un exèrcit de rates encapçalats pel seu Rei que té set caps coronat samb set petites corones d’or! La Maria es posiciona amb les joguines i finalment acaben vencent l’exèrcit de rosegadors. Però amb tot el terrabastall, la nena li dona un cop a la vitrina de vidre i queda ferida.
Perd el coneixement i mentre està al llit el Senyor Drosselmeier li explica una història fantàstica, la història de la princesa Pirliplat, de com aquesta va ser embruixada i convertida en un ésser horrorós pel rei de les Rates. Només podrà salvar a la princesa un jove capaç de partir amb les dents una duríssima nou. Passen quinze anys i després que molts nobles i valents provaren de partir la nou amb les dents sense cap resultat, va aparèixer el nebot de l’avantpassat d’en Drosselmeier , que era el rellotger del reialme, que no se li resistia mai cap nou quan provava de partir-les amb la boca. Així que dit i fet, el jove partí la nou, la princesa recuperà la seva bonica figura i qui va quedar convertit en un ésser horrible va ser el noi que havia trencat la nou. El rei, que havia promès que la seva filla es casaria amb aquell que aconseguís desfer l’encanteri, no va voler casar la jove amb un ésser tan horrible i que aquell home el succeís com a Rei. I tot i que el rei mai no el va honrar, la gent del poble sí que ho va fer i des d’aquell moment van començar a construir trencanous de fusta honrant aquell noi convertit en aquell home tan horrible.
El padrí li arregla el Trencanous, i des d’aleshores mai més es torna a trencar. La nena se n’adona des d’aquell dia que el seu Trencanous és en realitat el nebot de l’avantpassat d’en Drosselmeier que està encantat i condemnat a viure en forma de ninot de fusta; i es pregunta què pot fer per ajudar-lo. El seu padrí li respon que l’únic que pot fer és continuar creient amb els seus somnis.
Les històries amb el ratolins, un viatge al país de les joguines i tota una sèrie d’aventures es van succeint. I finalment, la Maria i el Trencanous vencen per sempre als ratolins i al seu Rei. Els pares de la nena es pensen que tot plegat és per la febre causada per la infecció de la ferida que la nena es va fer al caure contra la vitrina de les joguines i mai se l’acaben de creure.
Passen els anys i la nena es mira el seu antic Trencanous, recorda les aventures que varen viure plegats i li diu que ella mai hauria fet com la princesa Piriplat, que ella si hauria casat. De sobte toquen el timbre, és el seu padrí que va acompanyat del seu nebot. No és un altre que el jove noi que trencava les nous amb les dents a la història de la princesa Piriplat! Quan els dos joves es queden sols, el noi li agraeix la seva ajuda per vèncer a la reina de les Rates, i que gràcies això s’havia trencat l’encanteri que el tenia dins d’aquell cos de fusta. Li va demanar matrimoni i si es volia convertir en la seva reina en el Palau de Massapà. La noia va acceptar i explica la història que al cap d’un any el jove Drosselmeier la va venir a recollir amb un carruatge d’or tirat per cavalls platejats. Es van casar, van ser molt feliços i van menjar molts anissos.”
Aquesta història que us he explicat rep per títol El Trencanous i el Rei dels Ratolins, i va ser escerita l’any 1816 per Ernst Theodor Amadeus Hoffmann, també conegut per les seves inicials E.T.A Hoffman. Hoffman va ser un home sens dubte polifacètic, va ser escriptor, jurista, dibuixant, caricaturista, pintor, cantant (tenor) i compositor musical, també va participar activament del moviment romàntic de la literatura alemanya. Nascut a Konigsberg, antiga Prusia Oriental de família hongaresa i polaca la seva feina com a jurista el va portar a viure a Alemanya, on va desenvolupar tota la seva carrera.
Ara però el que ens interessa és la seva vesant com a autor de literatura, va escriure innombrables reculls de contes, la majoria d’ells fantasmagòrics i amb cert aire de misteri, i d’ell diuen que va inspirar a autors de renom com Edgar Allan Poe. No hem d’oblidar que Hoffmann va ser contemporani als famosos germans Grimm que varen publicar els seus contes entre 1812 i 1815m, només un any abans de la publicació del Trencanous, i que els famosos germans van servir d’influència a molts autors que es van iniciar en l’àmbit de la literatura infantil, suposant així una gran embranzida per aquest gènere.
Però perquè El Trencanous i el Rei dels Ratolins és el seu conte més famós? Doncs ben senzill, perquè és l’obra de Hoffmann de la que se’n varen fer més adaptacions. Però sens dubte la més important a nivell literari fou la que en va fer Alexandre Dumas (pare) l’any 1844. Alexandre Dumas va ser un conegut escriptor francès de molt renom per algunes de les seves obres com El Conde de Montecristo o Els Tres mosqueters.
Després de la revisió que en va fer Dumas, l’any 1891-1892 el conte va ser convertit a Ballet de la mà de Piotr Ilich Chaikovski. El ballet està dividit en dos actes i tres escenes, i és probablement en els països Europeus el Ballet més conegut per tothom, representat sobretot en èpoques Nadalenques.
És des d’aquell moment que el Trencanous passa a ser conegut mundialment, i a convertir-se en un dels ballets més representatius de Chaikovski, no obstant això seria injust oblidar qui va ser el veritable autor d’aquesta història que no fou altre que Hoffmann.
Una altra de les adaptacions que es varen fer de la història i del Ballet va venir de la mà de Maurice Sendak l’any 1983, quan li varen proposar dissenyar els personatges, escenaris i imatge gràfica de la nova adaptació del Ballet de Chaikovski dirigida per Kent Stowell i protagonitzada pel Pacific Northwest Ballet’s.
Però la feina de Sendak no es va quedar aquí, i és que l’any 1984 publicava una nova versió del conte de Hoffmann il·lustrat per ell mateix. Un total de 99 pàgines amb magnífiques il·lustracions que explicaven fil per randa la història tal i com la va crear Hoffmann, amb tots els personatges i escenes que posteriorment varen ser eliminades en el Ballet. I no és d’estranyar que l’autor de “Allà on viuen els monstres” fes una feina excel·lent entorn a un conte amb tanta riquesa de personatges i un imaginari tan i tan ampli.
En definitiva, El Trencanous i el Rei de les rates s’ha convertit en un autèntic clàssic de la literatura infantil, i un dels contes per excel·lència per explicar al Nadal. Un conte probablement estrany, surrealista i complicat; però una història que sens dubte no deixa de sorprendre.
Il·lustracions
D’il·lustracions sobre el famós conte de Hoffmann us en puc portar moltíssimes, des de més clàssiques fins a més contemporànies, però totes elles amb una imatge força clara sobre el trencanous i sobre com és.
És impossible però parlar-vos del Trencanous sense portar-vos algunes imatges del Balet de Chaikovski.
Ara però m’agradaria portar-vos l’adaptació en forma d’imatges que en va fer imatge Sendak per al Pacific Northwest Ballet’s l’any 1983.
I un any després Maurice Sendak publicaria la seva pròpia versió del conte, amb imatges com aquesta.
I ja per acabar em feia molta il·lusió portar-vos la portada de la darrera versió del conte que ha arribat a les nostres contrades, es tracta d’un Trencanous editat per Baula, i il·lystrat per al fantàstic il·lustrador Éric Puybaret, que fa una vegada més, una feina d’il·lustració excel·lent i que li dóna una imatge nova a la història.
