Els orígens de… ELS PASTORETS

20 gener 2014
0

Si us parlo d’uns pastorets que van a adorar el nen Jesús que tot just ha nascut, i que viuen un seguit de peripècies per arribar a Betlem, ja que acaben topant amb el Dimoni que els hi posa les coses molt difícils i tot plegat amb un marcat to humorístic, resulta prou evident que us estic parlant de “Els pastorets”.

Els pastorets és sens dubte i suposo que coincidireu amb mi la representació teatral per excel·lència d’aquestes ja acabades festes Nadalenques, i és que arreu del territori es celebren continues representacions d’aquesta obra teatral que duren unes quantes setmanes. Com ja us he dit l’argument combina tota una sèrie de fets religiosos de caire potser més seriós i místic com el naixement de Jesús o la lluita del Bé contra el Mal, amb aspectes més terrenals i populars com les diverses històries i diàlegs entre els pastors que li atorguen a les obres aquest caràcter còmic que us he comentat abans.

Però ara abans de continuar, anem a fe runa mica d’història sobre l’origen d’aquestes representacions, d’on provenen i com han arribat als nostres dies amb la popularitat que encara avui conserven.  Els orígens del gènere els trobem en els drames religiosos medievals que els fidels interpretaven a les esglésies durant la missa del Gall en la Nit de Nadal. Aquestes representacions es van popularitzar i acabar imposant durant el segle XVI on es varen dura a terme de manera habitual a les esglésies en aquestes dates tan marcades, es tractava d’escenificacions entorn al naixement del Messies, per tal de refermar en els creients el valor de la història cristiana.

Cal dir però que més enrere en el temps, hi ha les primeres representacions dramàtiques en llengua catalana del cicle festiu nadalenc: els drames litúrgics, cantats en llatí i, en aquest cas, escenificats dins el context dels oficis des de la vigília de Nadal fins a Reis. Aquestes manifestacions escèniques es varen documentar arreu d’Europa a partir del segle XI i es poden agrupar sota les denominacions d’ “Officium pastorum” o visita dels pastors al pessebre; l’ “Ordo Prophetarum” o relació profètica dels anunciadors de l’adveniment del Messies, i l’ “Officium Stellae” o el seguiment de l’estrella i l’adoració dels reis mags. D’entre aquestes tres denominacions sembla prou evident poder afirmar que els pastorets tenen les seves arrels ens els “Officium pastorum” o “visita dels pastors al pessebre”.

El text més antic que es conserva en català del gènere de Els pastorets  data del segle XV i el nom dels pastorets en qüestió per designar aquest tipus d’obra teatral ja és documentat a partir del segle XVI.

I tot i que en un inici aquestes representacions estaven basades amb fets litúrgics apareguts en els evangelis de Sant Mateu i Sant Lluc, mica en mica aquestes representacions teatrals es varen anar desvinculant de les fonts primigènies. Fins que amb el Concili de Trento (1545-1563) es varen anar fent desaparèixer aquestes manifestacions que havien anat abandonant el seu caràcter estrictament religiós fins a fer-les sortir de l’església on s’havien representat fins aleshores. És a partir d’aquell moment que Els pastorets comencen a representar-se al carrer o al locals teatrals.

És entre el segle XVIII i XIX que tornem a tenir constància, gràcies al Calaix de Sastre (el dietari de Rafael Amat i de Cortada, baró de Maldà), de la presència de nou dels Pastorets a dins de les esglésies, obres que causaven una disbauxa a l’interior dels temples religiosos impròpia per l’ocasió.

La primera mostra del gènere del que tenim autor la va escriure el notari de Barcelona Ignasi Planes l’any 1799.
Durant la primera meitat del segle XIX, els Pastorets es veuen obligats a ser representats en llengua castellana, i durant la Renaixença a finals del mateix segle, El Mossèn Miquel Saurina, publica a Vic l’any 1887 l’obra titulada: ‘Los Pastorets en Betlem, o sia Lo Naixement de Ntre. Senyor Jesucrist’.

Després d’aquest èxit, vingueren molts més Pastorets escrits per altres autors que varen gaudir de més popularitat si cap, un d’ells foren els pastorets de Frederic Soler ‘Pitarra’ que sota el nom de Lo Bressol de Jesús o en Garrofa i en Pallanga va tenir un èxit més que notable quan es varen estrenar a Barcelona el 1891. De fet la representació d’aquests Pastorets encara es fa avui dia a Sant Quirze de Besora i a Berga.

A principis del segle XX són incomptables el nombre de Pastorets que es varen anar publicant. Però en podríem destacar alguns com: ‘L’Estel de Natzaret’ de Ramon Pàmies (1903), ‘Els Pastorets o L’Adveniment de l’Infant Jesús’ de Josep M. Folch i Torres (1916), ‘L’Adoració dels Pastors’ (1901) de Mn. Cinto Verdaguer… Completen el quadre dels ‘Pastorets’ de més renom els de Lluís Millà, ‘Borrego i Carquinyoli’ (1931), i ‘La Flor de Nadal’, de Francesc d’A. Picas (1956).

Actualment difícil és trobar el poble de Catalunya que no tingui la seva pròpia representació dels Pastorets. Entre els més populars i de més renom, destaquen els de Berga, l’Ametlla de Merola, Mataró, Súria, Igualada, Calaf o Vilanova i la Geltrú.

Jo però, no sé si per la meva desconeixença del gènere o perquè  ha coincidit així, els Pastorets que més conec són els de Folch i Torres protagonitzats per en Lluquet i en Rovelló, tot i que val a destacar que en línies generals les obres dels pastorets, sempre passen en tres escenaris molt marcats, el cel, la terra i l’infern, i generalment estan protagonitzades per dos pastors.

El que sí podem assegurar sens cap mena de dubte és que Els pastorets és una tradició que segueix encara molt i molt viva, i la simple raó, és que la gent els va renovant any rere any, manté l’essència dels grans pastorets de principi del segle XX però introdueix aspectes que fan les obres més properes i divertides per a un públic familiar. En certa manera, els Pastorets formen part de la nostra història com a país, i l’esforç que es faci en intentar respectar-los, preservar-los i continuar-los representant Nadal rere Nadal forma part del respecte que ens cal tenir per al nostre país i la nostra cultura.

Imatges
Són moltíssimes les imatges que podeu trobar dels Pastorets d’arreu del nostre país, i posar-vos-en moltes resultava una autèntica bogeria, així que he decidit fer-ho més senzill i acostar-vos-en només quatre en les que podeu veure una petita representació de com són aquestes obres conegudes per tots.
Comencem amb una imatge dels anys 20 d’una de les agrupacions de Pastorets amb més tradició, els d’Ametlla de Merola.

800px-302-Pastorets_els_anys_1920ametllamerola

Us deixo ara amb en Rovelló i en Lluquet de l’obra de Folch i Torres.

rovellolluquet

I per acabar dues imatges més de dues representacions ben populars, la primera dels Pastorets de Calaf, i la segona dels d’Igualada, llocs els dos amb molta tradició en aquest gènere.

pastorets_calaf_4 PastoretsIgualada1



Comentaris

Deixa la teva opinió

<