Si us dic el nom de Pere Porter és probable que no us soni gaire o gens, però si us parlo de Pere Botero segur que hi esteu més familiaritzats. Per tots, o al menys per la gent de la meva generació i més grans hem relacionat tota la vida en Pere Botero amb el propi diable, amb un personatge que apareixia a les representacions dels Pastorets d’arreu del país. Però d’on prové realment en Pere Botero? Què hi ha al darrere? Qui era realment en Pere Porter? Us explico una llegenda que clarificarà alguns d’aquests dubtes, o que potser us en generarà més. Vés a saber.
“La llegenda que us explicaré ara recull al història d’en Pere Boter, que era un pagès de Tordera, fill d’un altre pagès que poc abans de morir cancel·là uns deutes que tenia. Però quan el pare d’en Pere va ser mort vingueren a reclamar-li a ell les deutes del seu pare, i el pobre noi no tenia la documentació necessària per poder demostrar que el seu pare havia liquidat tots els seus deutes davant del gestor. Aleshores, li volien embargar terres i casa, i el noi va demanar que sisplau li donessin uns dies per tal d’intentar anar a cobrar uns deutes que li tenien uns veïns de Maçanet. Així que camina que caminaràs, en Pere va anar fent camí cap allà, però de cop i volta es va trobar un noi que anava en dos cavalls. El desconegut en veure’l tan preocupat, li va preguntar què li passava, i en Pere va explicar-lo tot amb pèls i senyals. El noi dels cavalls es va oferir a ajudar-lo en tot el que calgués, i que ell mateix el portaria davant del notari perquè li digués on estava l’acta de cancel•lació del deute. El desconegut també li va oferir un dels seus dos cavalls perquè el viatge li fos més còmode. I tan bon punt s’hi va haver enfilat, els cavalls començaren a parlar entre sí.
El noi esverat, es va adonar que en realitat el desconegut havia de ser el propi diable, com sinó es podia explicar un fet com aquest. I la veritat és que en Pere no estava gens equivocat. Els cavalls es van precipitar cap a l’estany de Sils i després de molt caminar van arribar a les mateixes portes de l’infern. A tot això en Pere, va estar encomanant-se a Déu, la Verge Maria i tots els Sants haguts i per haver per tal que no li passés res dolent. Un cop dins l’infern, en Pere va veure personatges il•lustres de la història del nostre país, gent de renom així com el notari del seu pare Gelmar Bonsoms, notari d’ Hostalric, que li indicà el lloc on podia trobar l’acta de pagament conforme la qual el seu pare havia liquidat el deute.
Un cop sabut això, en Pere surt de l’infern de manera força insòlita i enigmàtica, i és que no sap ben bé com va a parar a Morvedre, País Valencià. Allà cau malalt durant un mes, diuen que no podia ni articular paraula, i s’hi està des de l’1 de Setembre a l’1 d’Octubre, però no arriba fins a Hostalric fins el dia dels Difunts. Allà va explicar la seva inversemblant història als vilatans que el prengueren per boig, fins que va anar al calaix exacte de l’armari exacte on trobar els papers. Aleshores tothom se’l va acabar mig creient i ell va quedar absolt.”
Aquesta és la llegenda de Les Calderes de Pere Botero, una llegenda que ha passat de boca en boca, de pares a fills, i ha recorregut no només tota Catalunya, sinó que a més , s’ha estès per Espanya, Portugal i la Catalunya Nord. És per això, i d’això no en tenim cap mena de dubte una història autòctona. Una llegenda, que com bé ja sabem, totes les llegendes autèntiques tenen la seva part de veritat i la seva part de ficció, una part de veritat que es basa amb certs fets històrics, i la vesant de llegenda afegida amb el pas dels anys i amb el fet que és una història que al anar-se explicant de boca a orella, la gent s’ha anat fent seva la pròpia història, tot afegint-hi elements.
Sí, sí, com ho esteu llegint, del que us he explicat hi ha certs fets que varen succeir de debò. Començo pel principi, us explico tot el que sé, i ja em direu què us sembla.
El cert de tot plegat és que el tal Pere Porter va existir en realitat, i que va viure i morir a Mas Portés, en el veïnat de Sant Daniel de Tordera. La seva vida va estar sempre envoltada de misteri i és per tot plegat que ens fa pensar que alguna cosa estranya li va succeir al llarg de la seva vida.
D’ell us en puc dir, no la data exacte del seu naixement, però sí el dia en que va ser batejat. En el Foli 6 del Llibre de Batetjos de I’Arxiu de la Parròquia de Sant Esteve de Tordera, consta que el 29 de Febrer de 1553 va ser batejat Pere Porter, fill de Pere Porter, pagès del veïnat de Gasolves (avui conegut com Sant Daniel). Se sap que va morir després de l’any 1636 però no es té controlada la data exacte del fet.
La seva família va passar durant els segles XVI i XVII per un període d’endeutament creixent, i és per tots conegut que el seu pare, en una ocasió, hagué de comprar blat a un tal Just, de Tordera, que li deixà els diners que més endavant la família es va comprometre a tornar. El pare va pagar el deute però el notari Gelmar Bonsoms, amb qui havia tingut desavinences, no en va deixar constància. Per això la justícia, anys a venir, va reclamar el deute a Pere Porter.
Però va ser anys abans de la seva mort, a partir de l’any 1621 que es varen començar a distribuir còpies manuscrites de la seva història i dels fets que li varen succeir. Degut a la manca d’impremtes, els copistes realitzaven a mà els manuscrits que explicaven la història, i és per això que en alguns casos es varen arribar a donar petites errades tan en dates com en noms.
Entre aquestes transcripcions fetes a mà, una de les més importants, i de la que encara avui se’n conserva un exemplar a l’arxiu històric d’Arenys de Mar, fou l’escrita per Josep Rusiñol l’any 1734 sota el títol “Història de Pera Purtés quant anà al l’infern”.
Amb l’arribada de la impremta, els vells manuscrits varen poder ser a l’abast de tothom, i les còpies sobre la història d’en Pere Porter varen ser a partir d’aquell moment prou prolíferes. Però de totes, m’agradaria destacar-vos-en dues: “Verdadera relació de un extraordinari fracás que succehí a Pere Portés, fill de la vila de Tordera, ciutadà-pagés del biscomptat de Hostalrich, Bisbat de Girona”, editat per la impremta de Manel Llach, del carrer Ferreria Vella, 3, de Girona, a l’any 1904; i “Viatge a l’infern de Pere Porter”, publicat per la Biblioteca Popular de L’Avenç (Barcelona, 1906).
Aquesta darrera publicació és probablement la més fiable de totes, ja que va acompanyada d’un exhaustiu estudi realitzat per l’escriptor Gaietà Vidal de Valenciano, on comprova les dades i noms dels personatges que van apareixent en el relat, i fa que així el relat estigui més ben documentat.
Aquest relat ens serveix per situar en una data exacte els fets, concretament el 23 d’Agost de 1608, ens parla de la quantitat exacta del deute: 600 lliures, el dia exacte en que torna al poble, el 2 de Novembre d 1608… També aclareix que sovint el personatge en altres manuscrits se l’ha anomenat Pere Portés, confonent el seu cognom amb el nom de la seva casa Mas Portés, tot i que en realitat es eia Pere Porter.
Però l’alteració més gran de la història no ve d’aquí. I és que el fet que en molts llocs la llegenda es conegui com “Les calderes d’en Pere Botero”, en la qual el personatge principal és un ser demoníac que serveix per atemorir els infants, és una mala interpretació del bo i honrat pagès que precisament per aquest motiu no és acceptat a l’infern per ser tan bo i tenir el cor pur.
Però la interpretació errònia neix de la mà de Víctor Balaguer que va escriure l’obra “Las calles de Barcelona” l’any 1866, i quan parla del Carrer de l’infern, fa una versió lliure de la llegenda, que en la seva època ja era prou coneguda, i rebateja al personatge com a Pere Botero. I com Víctor Balaguer fou un escriptor de molt renom en les nostres contrades, i la seva influència va ser molt important, el personatge va acabar sent rebatejat, i el seu verdader nom caient en l’oblit. I és que avui dia tots hem sentit parlar de “Les calderes de Pere Botero”, però no pas de la història d’en Pere Porter.
Una història sens dubte fascinant i sorprenent, una llegenda que sembla tenir més de veritat que de mentida. Vés a saber si en Pere Porter va anar i tornar de l’infern.
Imatges
No hi ha gaires imatges de la història en qüestió, però sí que us puc portar aquesta portada del llibre “El cas estrany de Pere Porter”, una adaptació de David Pujol.
