Avui és el darrer dia d’escola del segon trimestre per a tots els nens i nenes catalanes, i ara venen uns dies de festa i de descans, i d’entre les tradicions d’aquests dies ens destaca una de molt particular i que m’agrada moltíssim! Arriba el temps de menjar molta xocolata! Les mones!!! Mare meva, quin gran plaer… Doncs si l’any passat us vaig portar un parell de contes de mones, enguany us en porto un parell més. Diferents i originals, ja ho veureu:
LA GALLINA XICA, Núria Figueras i Adell, Il·l. Teresa Martí, Col·l. Nous i Esbojarrats, Editorial Baula (març de 2014) –> L’editorial Baula estrena una nova col·lecció que en la línia dels contes esbojarrats, sorgeix com a Nous i Esbojarrats, una col·lecció amb històries esbojarrades i divertides, però amb tapes toves i un format una mica diferent, tot i així en essència es tracta del mateix tipus d’històries. Aquesta vegada la història és molt adient per la temàtica que estem tractant, i és que ens explica la història de la gallina Xica i de com aquesta, la pobre, no pot posar ous, per més que s’hi esforça no ho aconsegueix, és sens dubte la riota del galliner i fins i tot el granger es planteja amb ella fer-ne croquetes. Però un molt bon dia després de molt i molt apretar, li surt un nou ben menut i de color marró, la resta de gallines del galliner i el gall diuen que és un cagalló, però vet aquí que el granger es mira i es remira l’ou, l’olora, obra la boca i mmm… És boníssim! Resulta que és de xocolata…
I el final de la història no us l’explicaré, però aquesta és sens dubte una història d’allò més divertida i entretinguda.
LA MONA DE LA JOANA, Mercè Canals, Col·l. Nous i Esbojarrats, Editorial Baula (març de 2014) –>Aquesta és una història que a diferència de l’anterior ens parla de la mona pròpiament dita, però és també una història diferent. I és que a Joana està esperant en candeletes que arribi el dia de la mona, i està tancada a la seva habitació preparant una llarga llista amb totes les coses que farà amb la seva mona aquest any. Com sempre les històries de la Mercè Canals tenen aquest aire esbojarrat, divertit i desenfadat que les fa peculiars.
