Avui us volia portar només un conte, i us explicaré perquè. Al veure’l em va recordar a la meva infantesa, a l’escola. I és que quan jo era petita al meu cole, per Sant Jordi feien un llibre amb els relats, poemes guanyadors de cada curs. Cada curs feia una cosa diferents, els de primer i segon participàvem en la categoria de Dibuix, endevinalles i també cal·ligrames. O alguna cosa així… I cada any se’t sumaven o et canviaven les categories en les que et tocava participar o podies fer-ho.
I jo recordo amb especial afecte els cal·ligrames, m’encantava fer-ne, i havia guanyat en més d’una ocasió. És per això que quan vaig descobrir el conte que us porto avui, em vaig transportar immediatament a la meva infantesa, i és per això que em feia especial il·lusió portar-vos-el per separat.
POEMES DIBUIXATS, Montse Ginesta, Col·l. Capsa de Cpntes, Editorial Baula (març 2014) –> Tot i que el títol del conte els anomeni poemes dibuixats, no deixen de ser allò que us explicava abans els cal·ligrames, dibuixos al voltant del quals vas escribint el text, de manera que les paraules esdevenen les línies delimitadores del dibuix, i fer i escriure cal·ligrames amb certa gràcia on text i dibuix baixin especialment units no és tasca senzilla. I aquest conte és una bona mostra de cal·ligrames pensats per als més menuts, per llegir-los, compartir-los amb els adults, i qui sap potser despertar-los certa curiositat, i alguna vegada fer-ne algun. És molt divertit, creieu-me!
