Hi ha moltes ermites a les nostres contrades amb les seves històries particulars, històries normalment envoltades de misteris i de miracles, i és que ja se sap en aquests llocs sagrats les intervencions divines es produeixen sovint. Doncs bé, avui us vull portar la llegenda de com varen trobar la Mare de Déu de Sentfores.
“La imatge que presideix l’ermita de Sentfores diuen que és molt antiga, més antiga que els temps dels moros, i que per tal d’evitar que caigués en mans dels pillatges i saquejos sarraïns, algunes ànimes pietoses l’amagaren en lloc segur. Tant va ser així, que varen passar uns quants segles abans no la van tornar a trobar.
Era en aquell temps quan el pastor de Can Bossanya pasturava el seu ramat lluny del seu mas, en un lloc boscós, encrestat, ple de roques i penya-segats. Tot passant una cresta, va veure entremig d’unes roques alguna cosa que li va cridar l’atenció, una espècie de llum que semblava sortir d’allà el mig. No sap ben bé què fer, mig espantat mig encuriosit s’acosta fins a la llum i hi troba una imatge d’una mare de Déu amb el nen Jesús. L’home feliç i encantat amb la troballa, posa la imatge dins del sarró i sen va més content que un gínjol cap a casa.
Un cop a casa, va de pressa a ensenyar-li a la seva dona la troballa, però quan obra el sarró, no hi ha res de res, i això que ell estava ben convençut d’haver-hi posat la imatge. Els de casa se n’en foten i es pensen que tantes hores sol amb el seu ramat li han acabat passant factura.
Ell no fa ni diu res, però al dia següent se’n torna al lloc en qüestió on havia trobat la imatge, ben amagadeta, i fa el mateix que havia fet el dia anterior, la posa dins del sarró i se’n va cap a casa de nou. Però al obrir el sarró el resultat era al mateix. Al final els de casa, comencen a estar intrigats per la història de la Verge i decideixen acompanyar-lo al dia següent per veure amb els seus propis ulls el que estava passant. Arribats al lloc on el pastor els hi havia dit, evidentment troben la imatge, i l’agafen i la tanquen dins del sarró, aquesta vegada molt ben lligat perquè no en pogués sortir. Però en arribar a casa, la imatge de nou havia desaparegut.
Aquella bona gent finalment, varen comprendre que aquella Verge es volia quedar en aquell indret i per això varen fer construir una ermita allà on l’havien trobat, una ermita que encara avui perdura.”
Aquesta llegenda que us he explicat narra la història de com es va trobar la Mare de Déu de Sentfores i com encara avui està en el lloc on la varen trobar. Una llegenda de tradició oral que podem ubicar en el poble de Sant Martí de Tous i que us l’he explicat tal i com la recull l’Elisa Vidal i com s’ha anat transmetent de pares a fills en les gents d’aquest magnífic poble ple de llegendes, de màgia i de misteri. I és que em sembla molt curiós que un poble tan petit sigui capaç de tenir un llegendari tan ric, amb històries com al Cérvola Blanca, la Senyora de Tous i ara aquesta que us he portat avui. Però que encara n’hi ha moltes més.
Diuen que fins i tot molts nens del poble, quan s’acosten a l’Ermita van a veure les dues roques entre les qual segons explica la llegenda es va trobar la imatge de la Verge.
Ara però fem una mica d’història. Segons una documentació recollida pel mossèn S. Segura, podem saber que una primera ermita ja existia l’any 1329.
L’ermita però ha tingut moltes renovacions al llarg dels segles, la darrera de més importància es va fer l’any 1777, quan es va afegir un creuer i un gran cambril. De l’ermita en qüestió sempre n’ha tingut cura una família d’ermitans que tenen l’habitatge al costat de l’ermita. Consta fins i tot documentalment que entre els segles XVII i XVIII tres ermitans demanaren expressament de ser enterrats al peu de l’ermita.
Una llegenda sens dubte apassionant i curiosa sobre com es va construir l’ermita de Sentfores per voluntat expressa de la pròpia imatge de la Verge.
Imatge
I per acabar us deixo amb una imatge de l’ermita en qüestió.
