Altres figures predecessores
Abans d’acabar és impossible fer aquest repàs a la figura del Pare Noel sense mencionar altres figures precedents a l’existència d’aquest personatge, més enllà de Sant Nicolau de Bari és clar.
Folklore Germànic. Yule i Odin
Abans de la cristianització els pobles germànics celebraven el solstici d’hivern, i aquestes festes rebien el nom de Yule. Amb la Cristianització a Europa, aquestes tradicions varen ser absorbides per les Festes Nadalenques. Però el Yule era una època d’estar amb família, de celebració i també de recordar als morts.
Es diu que la nit del solstici d’hivern coincidia amb la darrera cacera que duia a terme el Déu Odin anomenada la caça salvatge, i ho feia durant la nit més llarga de l’any, que també rebia el nom de la Nit de les Mares. A partir d’aquesta data, la festivitat del Yule començava i durava 12 dies (des del 25 de Desembre al 6 de Gener), i és que aquella nit implicava el començament d’un nou any, l’inici d’un nou cicle. De fet, la paraula Yule significa “Roda”.
De tot plegat neix la relació d’Odin amb Sant Nicolau i posteriorment al Pare Noel, i per això alguns aspectes de Sant Nicolau, com el fet de muntar a damunt d’un cavall blanc i la seva enorme barba gris o blanca provenen d’Odin, probablement el personatge més primerenc de tota la tradició nadalenca actual.
Folklore escandinau. Cabra de Yule i Tomte
La cabra de Yule és un dels primers referents nadalencs de la cultura escandinava. El seu origen és probable que provingui de l’adoració que els escandinaus han professat durant segles al Déu Thor, que era el Déu del Tro, del cel i de la tempesta, era el Déu per als camperols, ja que d’ell depenia la prosperitat de les seves collites. Doncs aquest Déu anava amb un carruatge tirat per dues cabres, i és probable que en aquestes cabres neixi la figura de la Cabra de Yule.
La cabra de Yule ha tingut diferents funcions al llarg dels anys. Entres els segles XVII i principis dels XX, els pares de família de les cases escandinaves es vestien de cabres i picaven a les portes de les seves pròpies cases tot portant regals per als nens de la família.
A Suècia diuen que la cabra de Yule és un esperit invisible que pot aparèixer per les cases abans de Nadal per assegurar-se que les preparacions del Yule s’estan fent de manera correcta.
Finalment la cabra de Yule s’ha acabat convertint en un simple element decoratiu més de les festes nadalenques escandinaves, convertint-se en una cabra de palla molt característica que estic convençuda que heu vist en més d’una ocasió.
I és que el paper de la cabra de Yule va quedant relegat a una segona posició en quan apareix a escena el Tomte. El Tomte és un ésser característic de la mitologia escandinava relacionat amb el solstici d’hivern. És menut com un follet, de llarga barba blanca i porta robes d’allò més llampants. És considerat un portador de regals i la versió Sueca i Noruega de Santa Claus. Els Tomtes viuen amagats a les llars de les diferents famílies escandinaves, de les que són els seus protectors. Si se’ls tracta bé, protegeixen els nens i els animals de la família, a més d’ajudar en les feines de la llar i el camp. Tot i així tenen un caràcter d’allò més particular, i és que si es senten ofesos o insultats fan bromes o malifetes un xic pesades i poden arribar a matar el bestiar de la família.
Els Tomtes reparteixen els regals entrant per la porta de les cases, i poden anar acompanyats d’un porc, que s’han convertit, juntament amb la cabra de Yule en un element decoratiu molt característic de les cases sueques.
A les llars sueques que encara creuen amb els Tomtes i no pas amb el Pare Noel, deixen un plat de civada amb mantega perquè el Tomte i el seu porc s’alimentin després de deixar els regals a casa seva.
Els Tomtes en l’antiguitat eren considerats les ànimes de les granges, totes i cadascuna d’elles en tenien un, però després de la cristianització d’Escandinàvia la seva popularitat es va veure molt disminuïda i relegada a un pla molt secundari, i la pròpia religiosa els van arribar a considerar éssers demoníacs.
A partir del 1840 els Tomte (també anomenats Nisse) varen tornar a gaudir de certa popularitat i és que a Dinamarca es van acabar convertint de nou en els portadors dels regals nadalencs, i van passar a anomenar-se Yule Nisse. I l’any 1881 gràcies a la publicació d’un poema dedicat als Tomten escrit per Viktor Rydberg, apareixen per primera vegada les il•lustracions de Jenny Nyström que aporten la imatge dels Tomte tal i com els coneixem avui dia. Poc després va passar a portar els regals a Noruega i Suècia, substituint així a la cabra de Yule o Julbock.
De manera gradual, i degut a la imposició de Santa Claus, aquests éssers menuts van anar creixent i assemblant-se cada vegada més a Santa Claus, però conservant el seus noms que en suec era Jultomte, en Noruec Julenisse, en Danès Juleman i en finès Youlupukki, i també algunes de les característiques que els Tomte tenien a les seves terres. Així per exemple el “Santa Claus” nòrdic no baixa per les xemeneies, sinó que entra per la porta de les cases i entrega els regals sense fer-ho d’amagat dels nens com ho feien antigament amb la cabra de Yule, no viu al Pol Nord, no està gros i a Suècia, Dinamarca i Noruega encara li deixen un plat ple de civada per què se’l mengi després de repartir els regals. I en algunes postals i motius nadalencs els Tomte encara són representats com éssers diminuts sovint acompanyats per algun animals de granja, o fins i tot amb un trineu tirat per una cabra.
El father Christmas anglès
El Father Christmas és la primera personificació dels Nadals que es va conèixer a Anglaterra. És la personificació de l’esperit nadalenc, i en un inici no estava relacionat amb repartir regals als infants, sinó que més aviat era un esperit nadalenc dirigit als adults, que els animava a menjar i a beure i a celebrar els Nadals envoltats d’aquells que més ‘estimen. De fet, en aquell moment no rebia el nom de Father Christmas, sinó simplement es tractava de l’esperit nadalenc.
En un inici no era representat com un avi o una figura vella, no fou fins a inicis del segle XVII, moment en que va anar augmentant unes corrents puritanes i extremadament cristianes que veien en la figura del “Father Christmas” un ésser que l’únic que feia era convidar a beure i menjar, en comptes de potenciar el que ells consideraven l’esperit nadalencs pròpiament dit. És a partir d’aquest moment que el comencen a representar com un home gran, savi i venerable, rebent així per primera vegada el nom de “Father Christmas” o “Old Christmas”.
No va ser fins a mitjans de l’Era Victoriana, en que la vella imatge del “Old Christmas” va anar sent substituïda per l’evolució de Sant Nicolau, del Sinterklass o del Santa Claus americà posteriorment, oblidant així la figura de l’Esperit Nadalenc pròpiament dit que convidava en èpoques nadalenques a beure, menjar i a la disbauxa, per ser substituït per l’ésser especialment purità que porta regals als nens d’arreu.
Pel que fa a la vestimenta del Father Christmas anglès, sovint, per no dir gairebé sempre en totes les seves representacions anteriors a finals de l’època victoriana, anava vestit de verd, ja que representava que passat el fred de l’hivern arribaria de nou la primavera.
El Bonhomme Noël francès
A França anterior al Santa Claus americà, existia una tradició molt similar a la d’Anglaterra, derivada al igual que en les altres regions europees de Sant Nicolau de Bari, es tractava del Bonhomme Noël (El Bon Home del Nadal). Es tractava d’un vellet de barba blanca, simpàtic i generós que deixava regals en les sabates dels nens i nenes durant l’hivern. Anava acompanyat del Pare Fouettard, un personatge que portava un fuet i que s’encarregava de castigar als nens que no havien estat bons, ve a complir la mateixa funció que Zwarte Piet.
Al igual que passava a Anglaterra, les autoritats eclesiàstiques mai varen acabar de donar suport a aquest personatge, tot i que la seva popularitat a França va continuar ben vigent fins que a finals del segle XIX la imparable popularitat de Santa Claus es va acabar imposant per donar lloc al nou Père Noël.
Tot plegat, és moltíssima la informació que es pot arribar a recollir sobre aquest personatge, controvertit, estimat, però per molts impropi del seu Nadal, ja que la gent té tendència a aferrar-se a les tradicions autòctones, i intentar obviar les tradicions imposades per la globalització.