“Avui ens traslladem molts i molts segles enrere a l’època de la invasió dels gots, pels volts del segle IV, quan el Rei Euric va matar al cap dels Baguades, que era el nom que en aquella època rebien els habitants de la Vall de Freser. Va ser en aquell moment en que Euric es va voler casar amb Sigiberta, la més bonica de totes les dones de la Vall. Aquesta va fugir per tal d’evitar al casori i amagar-se a les Coves del Freser.
Just a l’entrada de la cova va començar a sentir rialles, bells cants i el dringar de les copes, la jove encuriosida s’hi endinsà. Dins de la cova plena d’or i argent hi va trobar el palau de les goges, que en veure-la tan bonica, no van dubtar ni un instant a oferir-li convertir-se en una d’elles, i varen anar més enllà, ja que la van convertir en la seva reina.
Diuen fins i tot els que viuen per aquella zona que a vegades des de l’avenc de Sant Ou, al Mogrony encara es poden sentir els sorolls de les festes que organitzen, però que si hi aneu i ho sentiu, no us hi acosteu, que podríeu ser encantats i condemnats a viure per sempre més com una encantada.”
Aquesta és una de les llegendes que s’expliquen entorn de la Cova de les Encantades de Ribes i de les encantades o goges que en ella hi habiten, no és però l’única llegenda o història que s’explica, i és que de fet hi ha una altra força famosa que diu així:
“No se sap ben bé com ni perquè, però heus aquí que un bon dia un ribetà va caure pres dels moros i va anar a parar a Constantinoble com a captiu. El Rei Moro en assabentar-se de la procedència del jove, el va fer portar davant seu per encomanar-li una missió. La filla del rei àrab es trobava encantada en una cova de Ribes de Freser, i és que quan ell va fugir de Catalunya no se la va poder emportar, i que si aconseguia alliberar-la per ell seria un gran tresor que s’amagava a l’interior de la cova i la mà de la seva bonica filla. L’única manera de desencantar a la filla del rei era portant una carta fins la cova i allà lliurar-la a la boca de la serp que hi habitava que no era altra que la filla del rei moro que es trobava encantada dins la cova i transformada en serp. I que sobretot anés amb molta cura, ja que si per un sol instant deixava caure la carta a terra, el desencantament ja no seria possible.
El ribetà va tornar a Ribes disposat a complir la missió que li havia estat encarregada. En entrar a la cova enseguida se li va acostar la serp i va ser tan gran la por que el jove va sentir que sense voler va deixar caure la carta a terra i ja la resta de la història us la podeu imaginar. El ribetà que fuig com pot de la cova i la jove princesa que continua encara avui encantada en forma de serp dins la cova protegint el tresor a l’espera de que algú algun dia la pugui desencantar.”
Ambdues llegendes les va recollir Jacint Verdaguer en els termes de Campelles i Bruguera entre els anys 1878 i 1880, les seves fonts són orals i totes expliquen i justifiquen la presència de goges o encantades a les Coves de Ribes. Jacint Verdaguer va utilitzar aquestes llegendes d’inspiració per un dels passatges del seu famós poema el Canigó que diu així:
Jo tinc una galeria
que va per dintre dels monts
des de la Cova de Ribes
fins al forat de Sant Ou.
Per un cap veig Coma Ermada
i els espadats del Montgrony;
per l’altra el riu que anguileja
des de Queralbs a Ripoll.
Mon Palau és dins d’un cingle
que el Freser parteix en dos;
a cada banda del cingle
tinc finestres i balcons,
amb heureres per cortina,
lligaboscos per festó.
De riba a riba abraçant-se,
vells roures que fan de pont;
los que passar-hi m’hi veuen
me prenen per un colom.
Filla d’Amand, rei bagauda,
encantada allí visc jo,
al valent que em desencante
prometent-li grans tresors,
donar-li vida més dolça
i fer-lo franc de la mort.
Mentrestant, gentil parella,
preneu ma corona d’or.
Una de les curiositats de la primera llegenda que us he explicat, la del Rei Euric, és que es tracta d’una llegenda que teòricament té lloc en uns temps molt remots, està ubicada en el temps, i a més dóna noms de personatges històrics que van existir en realitat, com és el cas del Rei Euric, que efectivament sí que va arribar a combatre i matar al Rei dels bagaudes, fet que dóna certa credibilitat o si més no un marc històric creïble a la llegenda.
A ribes de Freser però les llegendes que s’expliquen de goges i encantades no les podem trobar únicament en aquesta cova, sinó que hi ha una altra llegenda que explica que al cim de Balandrau, a 2585 metres d’alçada, a la serra que separa Ribes i Camprodon hi viu una encantada que cultiva una pomera amb flors i pomes d’or que tenen el do de la immortalitat. És a través d’aquests fruits que l’encantada els hi ofereix a les joves que prèviament ha escollit per tal que es converteixin en encantades com ella.
És amb tot plegat que poso fi a aquestes històries sobre les encantades de Ribes de Freser, i és que com ja és ben sabut per tots, la geografia catalana està plena a vessar de dones d’aigua, goges i encantades.