La Mireia Coll és una il·lustradora nascuda a Palma de Mallorca l’any 1969, fa sis anys que s’hi dedica de manera professional, i tot va ser arran del naixement de la seva primera filla. I és que durant l’embaràs va agafar una excedència i va decidir formar-se en el món de la il·lustració infantil.
Ha après amb els grans de la il·lustració, com l’Ignasi Blanch, la Rebeca Luciani, en Quelot, la Cristina Losantos, la Mariona Cabassa i la Mercè Canals. I de tots ells, n’ha après un munt de coses, però sobretot ha après a estimar el món de la il·lustració infantil.
Il·lustra llibres de text, llibres de lectura per a nens i contes, i en tots els àmbits té molt a a aportar. Si voleu conèixer més a la Mireia, només cal que llegiu una mica més avall:
– Com vas començar en el món de la il·lustració? Quan temps fa que t’hi dediques?
Vaig començar en el món de la il·lustració gairebé per atzar, en un període d’excedència professional durant l’embaràs de la meva primera filla.
Per omplir el temps vaig decidir fer una formació més seriosa d’una de les aficions que sempre m’havia acompanyat: dibuixar.
Vaig anar a parar a l’escola de la Dona i l’Ignasi Blanch em va ensenyar a estimar aquesta professió. Gairebé sense adonar-me’n vaig entrar en aquest món fantàstic i ara ja fa 6 anys que m’hi dedico professionalment.
– Has il·lustrat un recull de contes de Nadal de l’Enyd Blyton, què ha significat per a tu aquest projecte?
Enyd Blyton va ser una de les autores que forma part del meu bagatge d’infància, amb els llibres de la col•lecció “Los Cinco”, així que aquest encàrrec em va fer molta il•lusió però també va ser tot un repte per mi .
Tenia poc temps per realitzar-lo i la consigna de ser molt fidel a un text antic però mirant de modernitzar –lo amb les meves il•lustracions.
Hagués preferit tenir més temps per poder treballar els dibuixos amb els pinzells i collage però em vaig haver de conformar a fer-ho amb l’ordinador.
– Has fet també llibres de text, amb què et sents més còmode amb la il•lustració de contes o amb els llibres de text?
Avui per avui em sento molt còmode fent llibre de text, perquè m’agrada molt posar-me en el lloc de l’alumne, i dibuixar pensant en ell. Imagino l’alumne que li costa una assignatura o que l’avorreix, i procuro aportar-li un punt d’humor o de fantasia que la faci més lúdica i divertida. És un terreny en el que m’ho passo molt bé i sóc molt ràpida.
També m’agrada molt il•lustrar llibres de lectura de literatura infantil, on el format és més petit que el conte.
La il•lustració de contes és el que em fa més respecte, perquè em crea la necessitat d’explorar nous llenguatges i fer coses diferents i és on em costa més sentir-me satisfeta amb el resultat.
– Què t’agradaria fer en el món de la il•lustració infantil?
M’agradaria seguir evolucionant, creant un llenguatge propi que em permetés aportar coses noves.
– Com definiries el teu estil?
El meu dibuix és fruit de moltes influències, i segueix evolucionant a cada projecte. Potser diria que és un dibuix basat en la línia, que té un punt de fantasia i candidesa, però també d’humor.
– Un il•lustrador és…
Algú que aporta una nova mirada a una història o a un text, des de l’univers del seu món personal.
– Il•lustrador s’hi neix o un es fa amb els anys i la formació?
No ho sabria generalitzar, crec que cada il•lustrador té el seu propi recorregut. En el meu cas ha estat fruit d’un desig que ha anat creixent i que ha necessitat dels anys i la formació per expressar-se.
– Has après de grans de la il·lustració com l’Ignasi Blanch, la Rebeca Luciani, la Mariona Cabassa… Quins aprenentatges n’has extret? Què t’han ensenyat?
La llista de coses apreses seria llarguíssima… Però destacaré allò que més m’ha tocat de cadascú d’ells i que fa que segueixi treballant-hi per assolir-ho.
De l’Ignasi Blanch vaig aprendre que la il•lustració no és només una professió sinó una forma de viure i mirar el món, i que l’il·lustrador mostra la seva ànima en els seus dibuixos.
De la Mariona vaig aprendre la força que té el treball de color per donar vida a un dibuix.
De la Rebeca vaig aprendre que quan has de dibuixar una història has de mirar d’anar més enllà i il•lustrar allò que no surt al text.
– Si poguessis triar un conte clàssic per il·lustrar, quin t’agradaria que fos? Perquè?
Sens dubte seria la Caputxeta Vermella. Perquè és un conte que m’ha fascinat sempre fins al punt de ser-ne col·leccionista, tant per les diferents lectures que té la història, com per les infinites versions il·lustrades que se n’han fet, petites joies que corren pel món. Seria un repte immens poder fer una caputxeta personal i que aportés alguna cosa diferent.
– Explica’ns un conte típic Balear.
En general els contes balears són molt dramàtics, tinc present algunes rondalles rurals que tocaven temes com la mort, o emocions vils com l’enveja…. Per mi la més emblemàtica és La Flor Romanial:
És la història d’un rei que pateix una malaltia difícil de curar. Només és pot guarir amb una flor, la flor romanial, que no ha vist mai ningú. Llavors, el rei envia els seus tres fills a cercar aquesta flor, amb la promesa de donar la corona reial en morir a qui la trobi. Els tres germans marxen junts i se separen en un punt del camí i acorden veure’s en aquell punt un any després. El germà petit, en Bernadet, rep l’ajuda d’una àguila a qui ell temps enrere havia alliberat de palau, ja que era maltractada pels altres dos germans. Aquesta àguila l’ajuda a trobar i agafar la flor romanial. Quan Bernadet té la flor ja ha passat l’any, i torna al punt de partida, on es troba amb Joanot, el germà gran, el qual, tot envejós, l’enterra viu i li pren la flor. Quan arriba el segon germà, veient que no ve Bernadet tornen a palau i ofereixen la flor al pare, la qual el guareix en només tocar-lo. Quan el rei nomena successor el germà gran.
Al cap d’un temps, un pastor passa per la sorra on enterraren en Bernadet, on havia crescut un cabell de canya, en talla una i fa una flauta que al bufar-la sona amb una melancòlica melodia amb les paraules de Bernadet:
Oh pastor, lo bon pastor,
tu em toques i no em fas por,
m’enterraren dins l’arena
per la flor romanial.
Llavors, el pastor acudeix a palau a mostrar aquella canya al rei, i el rei en sentir-la la fa bufar a tots els membres de la família, i a tots sona la mateixa melodia que al pastor. L’últim però fou el germà gran Joanot que, en bufar la canya, sonà:
Oh germà, lo mal germà,
tu em toques i em fas mal.
M’enterrares dins l’arena
per la flor romanial.
Tot d’una, acudeixen allà on el pastor havia tallat la canya, que és on Bernadet està enterrat i el troben viu —un brot de la flor romanial que duia l’havia mantingut viu—, per la qual cosa la corona passa a ser de Bernadet i el germà gran és desterrat del regne per sempre més.
– Si fossis un personatge de conte series…
Alícia en el País de les Meravelles, perquè em fascina descobrir coses noves cada dia que em sorprenguin i em facin qüestionar coses o que simplement mostrin una bellesa que no esperava.
– Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Penso que és una situació complexa però esperançadora, perquè malgrat el mal moment econòmic que estem vivint, i que les grans editorials estan molt frenades i lligades a resultats comercials que fa que arrisquin poc amb projectes innovadors, d’altra banda estan sorgint tot un seguit de petites editorials que acullen un moment creatiu molt intens d’autors i il•lustradors, publicant àlbums que són autèntiques peces d’art, i que s’apropen una mica al nivell que podem trobar a altres països europeus on la literatura infantil gaudeix de molt bona salut, com França o Itàlia entre d’altres.
– Un país amb bona literatura infantil és…
Probablement un país on els infants creixeran més feliços, més formats, més sensibles a la bellesa i a la creativitat, amb més capacitat per a la l’expressió emocional i que a la llarga es convertiran en adults més feliços també.
– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
Acabo d’acabar un llibre de lectura per l’editorial Alfaguara de l’autora Núria Pradas que es titula “La bruixeta encantada” i estic fent uns quaderns pedagògics de música per a infants de cicle inicial.