El dia 24 de Setembre vaig anar al CCCB per veure l’exposició: "Hi havia una vegada Txernòbil". D’aquesta només destacaré aspectes relacionats amb la infància i l’educació.
El que més em va commoure van ser els dibuixos realitzats per diferents infants de la catàstrofe. En ells es pot observar la imatge de la desgràcia, la tragèdia, l’explosió, les cases deshabitades, les llàgrimes i la desesperació.
Altres imatges també em van fer remoure moltes sensacions, com aquesta en la que s’observa una classe d’una escola qualsevol, d’una de les moltes ciutats devastades, buida.
O aquesta altra en que una mestra torna al seu poble, ja deshabitat i recupera una joguina de quan era petita.
I aquesta d’una gàbia amb un ocell mort que era la mascota d’una escola d’allà… Amb les fotografies dels infants com a únic record.
I una de les darreres que ens mostra l’única nena que ha nascut en el lloc afectat per la radiació en els darrers anys, una nena que no sembla tenir cap problema físic greu.
Ciutats en l’oblit, cultures perdudes, escoles buides… Que millor que una exposició així per fer-nos recordar que les desgràcies poden afectar a qualsevol població i indret del món, que no sóm invencibles i que no podem jugar més a ser Déus.