L'altre dia em va passar una cosa força estranya. Resulta que, com alguns ja sabeu, el Trompeta canvia de casa, i l'altre dia netejant l'altell van aparèixer tres coses que em van fer pensar:
– 2 còmics: fet que es relaciona amb la passió de la meva parella.
– 1 llibre de text: relacionat amb el món de l'escola i l'educació al que pertanyo.
– 1 conte: aquí ja vaig pensar… "què estrany"… i no hi havia res més.
Doncs bé, casualitats a part, em feia gràcia avui parlar-vos d'aquest conte, es diu: "Las campanas de la Ermita" (Editorial Ramón Sopena, 1974), escrit per un tal F. Roura. La col·lecció es diu "Los tres patitos" i inclou títols com La Bella Durmiente, LaTortuga y el mar, El castillo escondido, Blancanieves…
És curiós perquè aquest conte és de format rectangular, força petit, amb planes de paper i alternant les planes a color, am les planes a blanc i negre. Una autèntica reliquia. Però tot i l'antiguitat d'aquest conte, és curiós que els dibuixos m'han semblat d'allò més simpàtics i originals. I la història conté tots els elements característics de les rondalls maravelloses de tots els temps.
Voleu conèixer alguna cosa més sobre la història?
"Fa molts i molts anys, en una ciutat d'Egipte, va nèixer una filla de reis molt bonica, de nom Bella. Al nèixer tres fades la van beneïr i li van concedir tres dons.
La primera li va dir que serà tan bonica que el sol i la lluna s'apagaràn en veure't.
La segona una gerra de plata amb aigua que té el poder de transformar a les persones en qualsevol cosa o animal pel temps que ella desitgi.
I la tercera, una flauta que ha de tocar si algun dia necessita de la seva ajuda.
Un bon dia dos homes malvats van decidir raptar-la i la van posar a un sac mentre dormia. Al treure-la del sac, la lluna va enfosquir al veure-la. La noia va fugir.
Però els homes la perseguien, aleshores va tocar la flauta de les fades. Va aparèixer una d'elles i aquesta per ajudar-la; va fer aparèixer d'entre mig de la terra un llacen el que els homes van quedar enfonsats. Però van aconseguir sortir-ne i van continuar seguint a la noia.
La noia estava en una ermita, va demanar a les fades que li portessin la seva gerra d'aigua i els hi va tirar als seus captors, convertint-los així en campanes.
Va tornar a casa i es vaapiadar dels captors, tornant-los a la seva forma humana, els dos van demanar perdó i des d'aleshores mai més van cometre cap malifeta, enrecordant-seper sempre de l'època en que havien estat campanes."
Doncs bé, aquesta és la història, espero que us hagi agradat.
Fins aviat!