El conte de… PELL D'ASE

13 Gener 2009
0

Hola a tots i totes! Pell d'Ase, una història curiosa i no gaire popular que fa que hi hagi poques versions d'aquesta història, tot i així, n'he trobat una que m'ha agradat molt i que és molt bonica, si voleu tenir aquesta història, us en recomano aquesta versió:

PELL D'ASE, Anne Romby, Editorial Zendrera Zariquey (2004) –> Aquest conte tot i publicat en català i castellà, és d'orígen francés i és per això que us en porto la portada francesa, tot i així la catalana és igual. L'autora de l'adaptació, és a la vegada la il·lustradora d'un conte amb unes molt bones imatges, molt descriptives i detallades. Amb un estil molt característic però que personalment m'agrada molt!

Els orígens de… PELL D'ASE

12 Gener 2009
0

“Vet aquí uns pares molt pobres que desitjaven tenir un fill, en va resultar una filla que era molt i molt bonica i es deia Marggantella. La mare al néixer la bonica criatura va morir, i el pare era tan pobre que va decidir desposar-la amb un vellot. La noia no volia i no sabia què fer. La velleta Tereseta que la cuidava com si fos la seva filla li digué que li demanés al futur espòs un vestit de plata, després va demanar un d’or i finalment un de diamants. El vellot complí amb la seva paraula i la Margantella no va tenir més remei que fugir amb els tres vestits. Va arribar a una casa molt i molt pobre on se’ls havia mort el ruc i li van donar a la nostra protagonista la seva pell. La noia se la posà i arribà a les terres d’un ric príncep; allí es convertí en porquerola.
Un dia el príncep va organitzar un ball i la noia hi anà amb el primer dels vestits. Encisà al príncep que li regalà un anell de diamants. La noia va fugir, i el príncep encisat organitzà un segon ball, aquesta vegada li regalà un braçalet, al veure-la vestida amb el segon vestit. Es tornà a escapar i en el tercer ball, amb el seu tercer vestit li va regalar un collaret de perles.
La noia tornà a desaparèixer i el príncep va caure malalt, ella per ajudar-lo a recuperar-se va preparar un pastís amb els tres regals que li havia fet a dins. El portà a palau per entregar-li en persona però no la van deixar. Finalment, es va quedar a la cuina de palau i un dia li van pujar a la seva cambra. El príncep desesperat va buscar a la cuinera del pastís, li van dir que era la porquerola, la va anar a  veure, es van casar i van ser feliços per sempre més”.

Aquest conte tot i que pugui semblar el de la Ventafocs, de fet hi té molts paral·lelismes es tracta del conte Pell d’ase. D’origen probablement francès, es va fer popular gràcies a Chales Perrault. Un conte que s’explica des de la Península escandinava fins a l’Índia, passant per les nostres contrades. De fet, la versió que us he explicat és la catalana que es diferencia una mica de la de Perrault en alguns aspectes.

En la versió de Perrault, la protagonista és princesa i filla d’uns rics reis, la mare mora i li fa prometre al seu espòs que no es casarà amb cap altre que no superi la seva bellesa, considerant-se la més bonica de totes. La seva filla però, amb els anys la supera amb escreix i el Rei decideix que s’hi ha de casar. La velleta que l’ajuda és més aviat una fada madrina. Les peticions dels tres vestits que fa la noia són ben diferents: el primer ha de ser del color del temps,  el segon del colors de la lluna i el darrer del color del sol. Finalment, li demana que li doni la pell d’ase, de l’ase que caga or i que fa del seu regne el més pròsper de tots. Al igual que la catalana, marxa i es fa grangera. El príncep la veu a través del forat del pany i no organitza cap ball; és tal la febre d’amor que té al veure-la que cau malalt. La mare del noi perquè aquest es curés li demanà a la Pell d’ase que preparés una coca, en la que sense voler li va caure un anell que duia. El príncep va decidir buscar entre princeses i nobles la propietaria de l’anell, fins que va trobar a Pell d’Ase i s’hi va casar.

La inspiració d’aquest conte la podem trobar potser en un conte com la Ventafocs, o qui sap si aquesta n’era una versió anterior. Sigui com sigui aquest conte també pot rebre altres noms com: Pell de Bèstia, Pell de Moltó, Les Tres robes, Coberta de pèl (versionada pels germans Grimm), Pell de Ruc, La princesa Margantella, La Xarandoneta…

En aquesta rondalla, com en moltes d’altres, els fets apareixen reiterats tres vegades: tres vestits, tres obsequis del príncep.

 Il·lustracions
Poques imatges però prou interessants són les que he trobat d’aquest conte.  Les més antigues són de Gustave Doré.

 
D’Arthur Rackman és aquesta versió del conte de 1918.

 
Ja en color i amb estils molt diferents són les que us presento ara.


   

 
Portades de contes en català i castellà ens han deixat imatges com aquestes.


    

Esperem que mai us hagueu de posar una pell d’ase al damunt per tal de fugir de cap home…

Explica'm… CONTES DE TOTS COLORS

11 Gener 2009
0

CONTES DE TOTS COLORS, Aro Sainz De la Maza i JM Hernández Ripoll, Editorial La Magrana (2004) –> Sota un títol tan bonic i suggerent com aquest s'amaguen llegendes, faules, aventures extraordinàries… d'arreu del món. Molts països i moltes cultures s'uneixen per explicar-nos els contes de la seva terra.

La gràcia que té aquest llibre, i el que el fa especial és que són relats explicats de primera mà, en primera persona per homes i dones de cadascún d'aquests països. Al final del conte posa qui l'ha explicat i de mà de qui el va sentir per primera vegada. Molt xulo, la veritat.

És un llibre pensat per ser explicat, no per ser ensenyat, ja que no és un conte o un àlbum per nens, tot i que se'ls hi pot explicar cada dia un conte diferent i així transportar-los cada dia a un indret també nou i desconegut.

Fins aviat!

JUgant a… GOKIDS

10 Gener 2009
0

Hola a tots i totes! Avui us porto una marca de joguines de fusta educatives i molt ben dissenyades pensades per a un públic selecte, és alemanya i potser resulta complicat de trobar, tot i que a la botiga de Jugarxjugar va ser on les vaig descobrir. Tenen dues "submarques" GOKI i CAUSE, jo he vist la primera i està d'allò més bé.

Si voleu conèixer la seva filosofia o comprar els seus productes a través d'Internet ho podeu fer a la seva web.

Jo us deixo una petita mostra perquè aneu fent boca.

El Trompeta recomana… CONTES DE COLORS (IV)

9 Gener 2009
0

Hola a tots i totes! Els colors són un tema força recurrent i utilitzat en el món de la literatura infantil. Però avui us porto tres contes sobre colors, dos d'ells amb una visió dels colors molt especial, des d'una òptica en la que a més d'un no se'ns ha passat mai pel cap pensar-hi.

PÒTAM I ELS COLORS, Montse Gisbert, Tàndem Edicions (2006) –> Descobrim amb aquest conte la màgia dels colors a través d'en Pòtam, una capsa de colors i un full en blanc. En el paper en Pòtam hi posa primer la trompa, el cap, una pota, l'altra pota… Ja està preparat per fer art! I nosaltres per acompanyar-lo. Molt bonic!

EL SONIDO DE LOS COLORES, Jimmy Liao, Barbara Fiore Editora (2008) –> Un conte llarg i sorprenent. Una noia que recorre els carrers de la seva ciutat sense rumb fixe, sense cap lloc on anar a parar. Una noia cega que realment no és així, sinó que el seu àngel guardià la va abandonar i va fer que "veiés el món" de manera diferent. Veu laberints sense sortida, elefantas que caminen a pas lent pel mig de la ciutat, ocella que canten en jardins secrets… Un conte trist i positivista a la vegada que ens mostra la soledat d'una persona cega que no veu els colors sinó que els sent. Genial!!!!

 

EL LLIBRE NEGRE DELS COLORS, Menena Cottín i Rosana Faría, Libros del Zorro Rojo (2008) –> Ara sí que us porto una obra mestra de qualitat i gran genialitat, com sempre amb aquesta editorial. Es tracta d'un conte sud-americà publicat originàriament per Ediciones Tecolote i cedit a aquesta editorial nacional.

Tomàs no pot veure els colors, per a ell són milers de sabors, olors, sons, emocions… Des de la seva foscor, ens convida a descobrir els colors de la manera en que aquest noi els viu. Un conte per ser escoltat de boca d'un altre, i descobert amb els ulls tancats i el tacte; i potser entendrem com viu els colors una persona que no hi veu.

Un conte en Braille i en text, amb les il·lustracions únicament en relleu. Com el seu nom indica, un conte sense colors amb moltíssims colors! És màgic descobrir-lo de debó, i ens fa apreciar una mica més a tots i totes els que veiem amb els ulls, la gran sort que tenim!!!

Us deixo unes quantes frases i un vídeo genial!

 "El color groc té gust a mostassa, però és suau com les plomes dels pollets."

"El color de café cruix sota els seus peus quan les fulles són seques. Unes vegades fa olor a xocolata i unes altres fa molta pudor."

"El color verd fa olor a gespa acabada de tallar."

Felicitats a Libros del Zorro Rojo per una aposta tan bona, un llibre premiat a la fira del Llibre Infantil de Bologna l'any 2007.

Fins aviat!

VABAU: "Idear-lo i donar-li forma ens ha portat molt temps i feina però amb ganes i il·lusió ho hem pogut fer."

8 Gener 2009
0

L'Elisabet i l'Antoni Baurier són dos germans nascuts a Roda de Ter amb un nou projecte en el món de la literatura infantil molt interessant. L'Antoni es dedica a la producció de cinema i ha il·lustrat portades de llibres i CD's; l'Elisabet es dedica a la publicitat i el marketing i ha escrit contes per adults. Els dos s'han unit en un projecte que rep per nom Vabau, una col·lecció de contes per a nens que tenen com a fil conductor el reciclatge i que van acompanyats d'algun dels seus protagonistes en forma de nino de drap.

El primer títol d'aquesta col·lecció és "Animals fenomenals o perquè els peixos tenen cames", que va unit amb un peix de drap fet amb roba reaprofitada. Un conte que no es pot trobar a grans llibreries, però que sí que podem trobar en canvi a Casa Anita, La peixera o Al·lots El Petit Príncep.

Un projecte divertit, original, sostenible i que té una gràcia especial, quan me'l van donar a conèixer els seus autors em va semblar molt interessant, i per això aquesta entrevista.

Us deixo amb l'Elisabet que us explicarà millor de què va tot això i en què consisteix:

Com sorgeix la idea de formar Vabau?
Jo sempre he escrit, tant contes per adults com infantils, però el tema de cosir em va venir de sobte quan un bon dia en un supermercat em vaig comprar una màquina de cosir d’oferta. Vaig aprendre a utilitzar-la seguint el llibre d’instruccions i el Nadal passat, per casualitat, vaig cosir un nino de drap molt bufó. Em va semblar que aquell personatge fet amb una samarreta vella podria agradar als nens i nenes, però perquè realment es convertís en el seu amic li calia una història. Al cap d’uns dies vaig proposar al meu germà si volia il·lustrar un conte protagonitzat per aquell ninot. Jo l’escriuria i ell faria els dibuixos. Va acceptar i ens vam posar a donar forma al projecte basant-nos en el reaprofitament de materials. Teníem molt clar que el paper dels contes seria reciclat i que per elaborar els personatges utilitzaríem roba vella.

Al principi pensàvem fer-ho només per amics i familiars, però el concepte ens agradava molt i quan més voltes hi donàvem més possibilitats li veiem. Ens vam anar engrescant i el que inicialment era un conte que ens l’havíem d’imprimir nosaltres a casa es va convertir en una col·lecció de contes i diversos personatges relacionats d’una manera o una altra amb l’ecosostenibilitat. De moment hem editat el primer, i ja estem treballant en el següent.

Qui sou i a què us dediqueu habitualment?
Jo sóc redactora publicitària, he treballat en agències de publicitat i també en marketing. Actualment em dedico a aquest món com a freelance i dins de Vabau m’ocupo de la redacció de textos, confecció dels peixos i tasques comercials. El meu germà, l’Antoni,  es dedica a la producció de cinema i compagina la feina amb els estudis de disseny gràfic. Ell ha fet les il·lustracions i ha coordinat la producció dels contes. A més, també comptem amb la col·laboració de la Marta de Ana que s’ha ocupat de la maquetació i el disseny i ens ha donat un cop de mà en tot el que ha fet falta.

El conte “Animals Fenomenals o perquè els peixos tenen cames” és la vostra primera publicació, de què va la història?
Explica l’aventura d’uns peixos de riu que surten de l’aigua per anar a viure als boscos. El problema és que un cop fora s’adonen que sense cames ho tenen complicat per tirar endavant. Alguns es fan enrera, però d’altres decideixen quedar-se allà amb l’esperança de que se’n sortiran. I, gràcies a la seva positivitat, al final aconsegueixen unes cames que els permeten fer realitat el seu somni.

Els llibres que proposeu són llibres normals?
Podríem dir que tenen un toc original perquè es presenten junt amb els ninots de drap que els protagonitzen. A més, tan el conte com el ninot estan elaborats seguint els principis del reciclatge.

Un conte amb un ninot de drap fet a mà, com feu els ninots? Són únics i exclusius?
El ninot és un peix amb dues cames. Té una cara divertida, boca somrient i dos botons per ulls. Els cosim manualment a partir de roba vella que arrepleguem d’amics i família. Ara mateix en tenim tanta que gairebé podríem muntar una botiga! Un cop cosits els omplim amb espuma de coixí i ja estan llestos per acompanyar els contes. Com que la roba i els botons sempre canvien no hi ha cap peix igual, vaja que són com les persones: uns de quadres, uns de ratlles, uns més grassonets, els altres amb els ulls més grans…

Entenc que els vostres contes no formen part del projecte d’una gran editorial i per tant, costarà trobar-los en grans llibreries? On es poden trobar?
De moment, la producció és petita i ni que volguéssim podríem anar a grans llibreries. A més es tracta d’un tipus de conte que requereix que el llibreter l’expliqui al client i això només ho aconseguim anant a llibreries on el tracte és més directe. De moment a Barcelona tenim contes a Casa Anita, La Peixera, Al·lots El Petit Príncep i la botiga del Museu d’Història de Catalunya. També som a les llibreries de Roda de Ter, el nostre poble i a La Tralla i Lletra de Vic. Poc a poc, esperem anar entrant a més establiments.

El que preteneu crear són contes per conscienciar als infants perquè aprenguin a fer del seu un futur millor?
La idea és escriure històries que facin passar una bona estona als infants, però que tinguin com a rerafons aspectes relacionats amb l’actual situació del planeta, l’ecosostenibilitat o el reaprofitament de materials, sempre des d’una vessant positiva i optimista. No pretenem ser alliçonadors, però sí suggerir temes que afecten el nostre món per tal que pares i nens puguin reflexionar-hi. A “Animals Fenomenals o per què els peixos tenen cames” per exemple, donem una pinzellada de l’efecte que el canvi climàtic provoca sobre els peixos de riu: com que plou menys, els rius van més buits i els peixos tenen menys espai on viure.

Com us agradaria que el vostre treball fos utilitzat per pares i mestres?
Ens agradaria que l’utilitzessin com a eina per establir converses amb els nens entorn a situacions i actituds que poden millorar el nostre futur i el del món on vivim.

És difícil tirar endavant un projecte com aquest? Què és el que cal per poder-ho fer?
Idear-lo i donar-li forma ens ha portat molt temps i feina però amb ganes i il·lusió ho hem pogut fer. Diguem que no és difícil però requereix dedicació i molta energia. Com que el disseny, la redacció i la confecció dels ninos l’assumim nosaltres, només ens ha calgut buscar impremta i recollir molta roba. Ara el repte és veure si les llibreries i el públic l’accepten i els hi agrada.

On us agradaria arribar en el món de la literatura infantil?
Ens agradaria poder treure els cinc contes que tenim previstos i els seus respectius personatges de drap. Això ja seria tot un èxit! Després la idea és editar nous contes on aquests personatges visquin aventures tots junts.

Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país? Què hi trobeu a faltar?
La veritat és que no tenim prou dades per poder-la analitzar. Però en general pensem que calen llibres infantils que toquin temes més adults. Els nens i nenes són persones petites i no petites persones, cal que els tractem com a tal.

Després d’aquesta primera publicació, quins altres títols us agradaria publicar? Què fareu? De què anirà la següent història?
Estem treballant en un nou conte protagonitzat per una nina molt especial. De moment no en podem avançar masses detalls, però la seva història estarà relacionada amb el reaprofitament del paper. De cara a Sant Jordi tenim previst poder-la treure com a novetat. També estem ultimant els detalls d’un projecte de peixos personalitzats que esperem tenir llest al gener. Si de tant en tant feu una ullada a la nostra web www.vabau.com allà hi anirem penjant tota la informació.

 

Jugant a… GOULA

7 Gener 2009
0

Hola a tots i totes! Sovint, per no dir gairebé sempre per parlar-vos de joguines que m'agraden, haig de recórrer a joguines de fora, però aquesta vegada amb GOULA no em passa ben bé així, Goula és una "submarca" de Diset que es dedica a fer joguines didàctiques, pedagògiques de fusta o de roba per als més petits. Diset va nèixer com una empresa catalana, posteriorment comprada, i part de la fabricació dels seus productes es duu a terme des d'aquí.

Goula ens ofereix bona qualitat, bonics acabats i joguines d'aquelles que agraden als pares i també als nens. Aquesta marca la vaig descobrir gràcies a un regalet d'aniversari que havia de fer per a un petit molt bufó. Un cop comprat el producte em vaig interessar per la marca, i en el seu catàleg vaig veure joguines com aquestes:

 

ESpero que us agradin tant com a mi i si en voleu veure més entreu a la web de Goula.

Els racons de… JUGARXJUGAR

5 Gener 2009
0

Hola a tots i totes! Aquest descobriment que us porto avui de fet no és meu, sinó d'una molt bona amiga que em va recomanar aquesta botiga: JUGARXJUGAR, i jo sense pensar-m'ho gaire m'hi vaig acostar. És una botiga que no és únicament per a nens, sinó que també està dirigida al públic adult.

Hi ha una part que evidentment, sí que és per la canalla, i en general ens ofereix jocs de taula, de cartes o puzzles per als petits d'editorials sempre de qualitat com ho pot ser Djeco. Si vols trobar jocs de cartes per a nens diferents i originals, jocs de taula per a fer-los pensar… aquesta és la teva botiga.

On està? A la per fi coneguda per mi, Avinguda Gaudí 39, també els podeu trobar a Internet on tot i que la web està en construcció, podeu tafanejar el seu catàleg. Pels qui us interessen els jocs de taula ètnics, també us hi podeu acostar, en tenen de preciosos i d'absolutament desconeguts per la nostra cultura, i val la pena donar-los una oportunitat.

Explica'm… CUENTOS DEL COCINERO

4 Gener 2009
0

CUENTOS DEL COCINERO, Jorge Zentner, Editorial Edebé (2008) –> Sortit a finals del 2008 aquest recull de contes és d'allò més interessant. Consisteix en 16 contes populars de diferents països del món i una recepta dels mateixos països que guarda akguna relació amb el conte explicat. És una manera original i diferent d'acostar altres cultures als més petits no només a partir d'un conte, sinó també a partir d'una senzilla recepta que ells mateixos amb l'ajuda dels seus pares podrien preparar. Un viatge a través de costums, històries i sabors.

Les il·lustracions són de la Mariona Cabassa, il·lustradora que he descobert recentment però que m'agrada d'allò més, amb el seu estil tan característic…

Un inconvenient que hi trobo és que no està en català, si més no, de moment. Espero que ben aviat surti en la nostra llengua.

Fins aviat! 

 

LES CAVALCADES DE REIS ESCALFEN MOTORS

3 Gener 2009
0

S'acosten els màgics Reis d'Orient i amb ells les Famoses Cavalcades que es fan a tot arreu de les contrades catalanes. No hi ha poble, barri o ciutat que no celebri la seva pròpia Cavalcada amb el Melcior, el Gaspar i el Baltassar. Ses Altesses Reials arriben des d'Orient amb tren, vaixell, amb globus, amb avioneta, amb camell, cavall, elefant… qualsevol mitjà de transport és vàlid per aquests fantàstics tres personatges que il·lusionen a grans i petits i que tots anem a rebre amb molta alegria.

Aquest any, els il·lustradors s'han sumat a aquesta gran festa, ja que en la cavalcada que es realitza el proper dia 5 de Gener a la ciutat de Barcelona, en Gusti hi participa fent el decorat de totes les carrosses, cartells, mercadatge en general, inflables… Les il·lustracions em semblen molt xules, tot i que en sé d'un que aquest any s'indiganrà força, jo crec que en Gusti està fent molt bona feina i espero que els resultats siguin els esperats. Us deixo unes quantes il·lustracions de tot plegat.

Les fotos i imatges d'a continuació formen part del disseny de la carrossa del carbó, que estarà decorada amb tot de fotos d'infants que per no ser gaire bons han rebut carbó algún any o altre.

Però la tasca dels il·lustradors no s'acaba aquí, a Hospitalet de Llobregat, el fantàstic Valentí Gubianas realitza, al igual que ja fa uns quants anys, la decoració de les carrosses dels Reis més famosos i estimats. La feina feta segur que és, com sempre, professional, tendre i elegant. Us deixo algunes il·lustracions que il·lustren la web de Nadal de l'Ajuntament d'Hospitalet.

A continuació us deixo amb algunes imatges de la preparació i montatge de les carrosses d'enguany. Estàn quedant precioses, espectaculars i sorprenents. Una feina molt ben feta. Sí senyor!

 

Fins aviat i Felices il·lusions!