“Vet aquí una vegada uns reis que desitjaven tenir fills però no ho aconseguien, un dia passejant pel jardí, van veure un corb que els sobrevolà el cap amb un a poma entre les seves urpes i que anava cridant, “Qui aquesta poma es menjarà, un fill tindrà”. Dit i fet la reina es va menjar la poma i va tenir un fill Corb. Als 20 anys el Príncep Corb es volia casar i si els seus pares no li trobaven esposa un gran mal vindria.
Ningú no es volia casar amb el Corb, només hi va estar interessada la filla de la bugadera que es delia per casar-se. Es deia Maria i va anar a Palau per preparar-se pel casament que es preparava per d’aquí a tres dies. La primera nit estava rentant-se i se li va aparèixer un donzell vestit de blau que li preguntà per a qui es preparava, la noia contestava que amb el Príncep Corb, el donzell es rigué d’ella i ella li va tirar l’aigua bruta i plena de sabó al damunt. La segona nit es pentinava i va aparèixer un donzell vestit de verd que també es rigué d’ella, i ella li va tirar el mirall i la pinta d’or. La tercera nit un donzell vestit de porpra es rigué d’ella mentre s’empolainava i ella li llançà un llumet d’oli.
Es van casar i a la nit quan eren a la cambra el corb es transformà en un formós donzell que li confessà que està encantat des del seu naixement i que l’ha d’ajudar a trencar l’encanteri convencent al seu pare que celebri tres dies de festa i que ho observi tot des del terrat sense riure ni tan sols una miqueta.
Ella així ho va fer, i el primer dia de festes va haver una gran desfilada amb gent molt estranya amb set braços i set cames, al final de la cavalcada hi anava el donzell de blau; la desfilada del segon dia fou encapçalada per homes molt peluts i vestits amb fulles d’arbres, i al final hi anava el donzell de verd; i el darrer dia va haver la desfilada d’animals molt estranys acompanyada pel tercer donzell. Ella no es va poder estar i se li va escapar una mica el riure.
No s’havia pogut desfer l’encanteri i al capdamunt s’havia multiplicat per set, el Príncep Corb li va explicar que ell era cadascun dels tres donzells i que havia de marxar per sempre. La noia sortí a la recerca del seu estimat i li van dir que qui la podria ajudar seria: el Sol, la Lluna i el Vent.
Es va dirigir al Palau del Sol on aquest li va dir que el seu espòs era presoner al Palau d’una princesa lletja que es volia casar amb ell. Per poder arribar al castell de la princesa lletja hauria de travessar un camp ple de punxes. Per ajudar-la el sol li va donar una avellana, perquè la obrís quan en tingués necessitat. La Maria anà al Palau de la Lluna on li va donar més informació del seu espòs: es casaria d’aquí a tres dies i està amagat en una cambra secreta. La Lluna li va donar unes sabates de ferro per poder travessar el camp de punxes i una ametlla perquè l’obrís quan fós necessari. Al Palau del Vent li van explicar que només aconseguiria trencar l’encantament si evitava el casori. El Vent li va donar una nou i a part li va garentir que bufaria per emportar-se le vestit de la núvia lletja i així enraderir el casori el màxim possible.
Tres dies tardà la Maria en arribar al Palau de la princesa lletja, i va obrir la nou, d’ella en sortí un mantell de puntes de plata que va oferir a la prinmcesa lletja a canvi d’una bossa de monedes de plata. Obrí l’ametlla i en sortiren unes sabates d’or que intercanvià amb una bossa plena de monedes d’or. Finalment obrí la nou i en sortí un vestit de núvia preciós, que la noia va oferir a la princesa lletja a canvi de que la deixés veure al príncep corb. La lletja va accedir-hi a disgust, i el príncep corb i la seva esposa quan es van retrobar, es van fondre en una càlida abraçada. Tal enrabiada va sentir la princesa lletja que va patir un cobriment i va caure fulminada a terra d’un atac de cor.
I van celebrar set vegades les festes i el malefici es va trencar per sempre més.”
Aquesta rondalla o conte es tracta d’una història que s’engloba dins del grup de rondalles de: marit encantat, en la qual podem trobar històries com la Blancaflor o la Bella i la Bèstia. La diferència entre aquesta història i la resta de les històries d’aquesta temàtica radica en el fet de que el príncep ja neix encanta pel desig dels seus pares de tenir un fill.
El fet de que sigui la reina la que mengi la poma i això porti a la maledicció, ens fa pensar una mica en el passatge de la Bíblia de la creació de l’Home i el pecat original d’Eva, en la que al igual que aquesta història és un animal considerat malèfic, el que convida a “pecar” i menjar-se la poma.
Hi ha qui diu que aquesta rondalla prové de Mallorca, on va ser recollida per primera vegada i que posteriorment s’han fet nombroses versions al Principat, les Illes o el Rosselló.
També hi ha qui diu que prové aquesta història de la antiga llegenda d’Eros i Psique, o si més no, que al igual que la Bella i la Bèstia s’hi ha pogut inspirar.
Aquesta història es diferencia de la resta pel fet de que sigui la protagonista femenina de la història la que superi totes i cadascuna de les probes per tal de desencantar al seu estimat.
Una història amb elements molt característics de les rondalles populars: les proves, l’encanteri, l’antagonista com una espècie de princesa una mica bruixa… Hi ha versions en que la princesa lletja és més aviat bòrnia.
Sigui com sigui, un conte de les nostres contrades bonic d’explicar.