Elefant Trompeta

La marca wonderwolrd ens ofereix productes tovets, de roba, de qualitat i d’orígen tailandés. Amb un catlàleg replet de joguines educatives, i una col·lecció amb joguines de roba per als més petits. La col·lecció rep el nom de Softwood, i podeu trobar “cucades” com aquestes:

Les guerres: estúpides i cruels, tristes i violentes, amb morts i ferits… Com explicar què és una guerra a un infant? Com explicar-li els motius perquè esl homes es maten entre ells? Raça, cultura, religió… Tan de bo, els nens no haguessin de conèixer ni comprendre aquest concepte, però sí que resulta interessant que ho coneguin per entendre el passat que ens ha portat a la situació actual. Comencem?

LA HISTORIA DE ERIKA, Ruth Vander Zee, Editorial Kalandraka (2005) –> Roberto Inocenti il·lustra una història trista i cruel… La d’una nena que ens explica seixanta anys després de l’alliberament dels camps nazis; la seva experiència. Ja que el millor perquè una cosa no es repeteixi mai més és recordar-la… Molt trist i molt gris, la veritat.

ELS TRES TAMBORS, Roser Ros, Editorial Tàntagora (2007), col·lecció La Guerra dels Grans –> Amb il·lusdtracions de Sílvia Cabestany, aquest conte ens narra a través de la fantàstica Roser Ros, el diari d’una nena de set anys durant la Guerra Civil: la vida amagada, els bombardeigs, la gana… Un text amb aparença fàcil però amb un rerefons molt adult.

FILL DE ROJO, Joan Portell i Ignasi Blanch, Editorial Tantàgora (2007) –> De la mateixa col·lecció que l’anterior, es tracta d’un seguit de contes que intenten recuperar la memòria històrica a través de gent qwue va viure la guerra civil espanyola, aquesta vegada des del bandol dels “Rojos”… Una col·lecció a la que val la pena donar-li un cp d’ull, en tot cas ens servirà per reflexionar.

LA GUERRA PERDUDA, Agustín Comotto, Editorial Thule (2008) –> Allunyant-nos d’històries tristes i realistes ens acostem al millor del dia: la guerra perduda. Una sàtira sobre l’estupodesa de les guerres, una cosa així com “Dos no es barallen si un no vol”. Un general ha perdut la seva guerra, la busca i no la troba enlloc. Per allà on passa, pregunta si algú l’ha vist, però ningú no ho ha fet pas… I ningú no entén el motiu pel qual la busca amb tanta desesperació. Finalment es troba amb un almirall que comparteix amb ell les seves ganes de guerra… Un conte irònic sobre la guerra i sobre tots aquells que sempre necessiten un enemic al que enfrontar-se.

La meva feina ja sabeu tots i totes que és vocacional, ser mestra es porta a les venes, i jo darrerament estic en un moment en que sóc tutora d’un grup de P4 en una escola que no m’acaba d’agradar, o si més no, no m’identifico gaire amb el seu sistema d’ensenyament. Bé, sigui com sigui, de vegades, quan menys ganes tens de tot, bé algún nen i et dóna una sorpresa agradable.

Tinc un alumne que des de fa uns mesos, destaca per fer uns dibuixos espectaculars, fora de lo normal… Personalment m’enamoren d’allò més. Són originals, divertits i complicats, en un infant que té un imaginari genial. Tan et pot dibuixar el Patufet dintre de la panxa del bou, la Balena d’en Pinotxo,  l’Aladí amb el geni sortint de la seva llàntia, com el Llop de les Set Cabretes ofegant-se al riu, el Gat amb Botes… Tot això amb unes perspectives i uns plans complicats per un nen de 4 anys.

Només em queda que els veieu i em digueu el que us sembla.

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2008)

Hola a tots i totes! Una història uriosa i divertida que vaig conèixer en anglès i que em va agaradar d’allò més. Tan és així, que en vaig buscar els seus orígens i sorprenentment en vaig trobar un conte d’allò més bonic.

EL HOMBRECITO DE MAZAPÁN, Raquel Méndez, Editorial Kalandraka (2002) –> Tot i estar en castellà, està molt xulo i divertit. Com sempre Kalandraka sempre fa propostes d’allò més interessants de contes que també ho són. Històries clàssiques que passen desaparcebudes a la nostra cultura i que ens arroben gràcies, potser a contes així. Les il·lustracions són genials i divertides.

“ Hi havia una vegada una parella que vivia en una petita casa. Un bon dia, la dona va decidir fer una galeta de gingebre; la va decorar donant-li forma de ninot, ulls, boca i botons i la va posar al forn. Quan la va treure per menjar-se-la, la galeta va prendre vida i va sortir corrents de la casa saltant per la finestra mentre deia “Corre, corre el més ràpid que vulguis, no em pots atrapar perquè jo sóc la galeta de gingebre”. Va arribar al bosc i es va trobar amb un porquet que també se la volia menjar i en va fugir. També acaba fugint d’una vaca i d’un cavall.
Tots l’estan seguint: la parella, el porc, la vaca i el cavall; i la galeta arriba fins a la vora d’un riu; però la pobra no sap fugir i nedar. Es troba una guineu que li ofereix la seva ajuda; la guineu li diu que s’enfili a la seva esquena i comença a nedar per creuar el riu. La guineu li diu que pugi fins al seu nas, no fos cas que es mullés; i quan ja el té ben a punt, el tira enlaire, obra la boca i se l’acaba menjant.”

Aquesta és la divertida història de “The gingerbread man” o “The gingerbread boy”, que ve a dir una cosa així com “L’home de gingebre”. Aquesta història la vaig descobrir el curs passat quan feia de senyoreta d’anglès, i després la vaig veure a la pel·lícula de “La verdadera història dels germans Grimm”, aleshores vaig entendre que es tractava d’un conte tradicional i em va fer gràcia buscar-ne els orígens.
Es diu que es tracta d’un conte de fades anglès molt popular en aquell país. Tot i que les dues primeres versions escrites que es coneixen són aquestes: “The pancake” escrita pels noruecs Peter Asbjornsen i Jorgen Moe escrita als volts del 1850; i “The Thick, Fat Pancake” recollida a Alemanya pels Colshorns i publicada el 1854.
Cal dir que en les versions europees no rebia el nom de “L’home de gingebre”, sinó que es va fer més popular la versió “The Fleeing Pancake”  (La fuga del “panqueque”, una espècie de pa pla i rodó); i que va ser als Estats Units on es va popularitzar la història de l’Home de gingebre.
També Joseph Jacobs, gran recopilador de contes de fades anglesos en va recollir dues variants de la història:  Jonhy Cake (1890), en els seus contes de Fades anglesos, on en comptes de córrer el que fa és rodar per escapar-se i fugir de tots els que se’l volen menjar; i la variant escocesa de al història “The wee Bannock” (1894) on el protagonista és una espècie de pa rodó.
Als volts del 1900 aquesta història a Amèrica era coneguda disn de la novel·la infantil “John Dough”.
Posteriorment se’n va fer musicals i moltes altres versions. En la que jo vaig llegir per primera vegada, qui se l’acaba menjant és un cocodril i no pas una guineu. Sigui com sigui un conte divertit i curiós de conèixer.
Il·lustracions
Són moltes les portades de contes que he trobat entorn a aquesta història. La majoria d’elles en anglès. Però abans de tot em feia gràcia portar-vos una seqüència d’imatges que narren aquesta història i que semblen d’allò més antigues.

          
  Ara una altra versió de la història en imatges, aquesta vegada provinents dels EEUU.

Una altra seqüència, aquesta vegada de França és la que us presento a continuació.

        
Unes imatges de la versió de Jonhy Cake, on el protagonista no és ben bé una galeta de gingebre.

 
Ara sí, us deixo amb les portades en anglès d’aquesta història. N’hi ha de molt maques, mireu i obriu bé els ulls.

Ara il·lustracions franceses d’una història d’allò més divertida.

Per adaptar la història a altres països i cultures, s’ha optat per agafar el personatge i triar un altre tipus de menjar per protagonitzar-lo més conegut en el país on es vol explicar, tal i com il·lustren aquestes portades.

 
I ja per acabar, dir que hi alguns nens i nenes que potser coneixen aquest personatge a través d’una famosa pel·lícula d’animació: Shrek.

 
Sigui com sigui una història d’allò més divertida i amb uns orígens força variats.

CONTES CLÀSSICS I, TRad M.Àngels Bogunyà, Editorial Pirueta (març 2008) –> El març de l’any passat una editorial desconeguda per mi ens va sorprendre amb l’arribada d’aquests reculls de contes, i no em van desagradar. En aquesta edició, són un total de cinc clàssics entre els que trobem: La Caputxeta Vermella, La Bella Dorment, La Ventafocs, La Blancaneu i la Sireneta… molta princesa i molt pensat massa en les nenes, pel meu gust.

Però quina gràcia tenen aquests recopilatoris?

1. Les portades: del fantàstic i sempre espectacular Roger Olmos.

2. Són llibres pensats per a nens a partir de set anys que presenten una sèrie d’activitats a fer entorn al conte, un cop l’has llegit.

3. Que les històries són il·lustrades per a il·lustradors diferents, que si t’agraden, et donen una visió variadeta de les històries.

4. El format quadrat i relativament petit (20×20), va força bé…

5. Té una guia per a pares

Inconvenients

1. Per mi enganyen amb les portades, ja que veus una il·lustració del fantàstic Olmos, i quan els obres veus que no hi podem trobar res més`de l’il·lustrador… Llàstima.

2. Excés de pàgines: 240…

3. Tria una mica clàssica i poc original dels clàssics que inclou…

En definitiva, no estàn malament, mireu-vos-els!