Elefant Trompeta

Hola a tots i totes! L’amistat, temàtica molt recurrent en molts contes infantils i àlbums il·lustrats. Doncs les relacions d’amistat que avui us presento són una mica diferents, es tracta d’animals grans i petits que es fan amics del que podria ser el seu pitjor enemic. Aquí us els deixo:

COSITA LINDA, Anthony Browne, Editorial Fondo de Cultura Económica (2009) –> Un conte preciós basat en fets reals, us els explico. L’any 1974, Koko una goril·la entrenada per expressar-se amb el llenguatge de les senyes, va demanar que li posessin un gat a la gàbia. Així ho van fer i el goril·la va adoptar al gat sense cua com si fos seu, el gat va desaparèixer durant alguns dies i la Koko a través dels senyals apresos expressava la seva tristesa; va ser aleshores  quan es va començar a plantejar si aquest era un sentiment que també podien sentir algunes espècies animals. Aquest fet va inspirar a Anthony Browne per escriure un conte preciós en el que un goril·la en cautiveri demana als que el custodien un amic i és així com apareix a la seva vida la gateta Linda. Els dos es fan inseparables i faràn tot el que estigui a la seva mà per mantenir-se units.

Una autèntica delícia!

EL RATOLÍ VALENT, Michael Catchpool, Editorial Artime (2007) –> Els animals del bosc no poden dormir perquè cada nit senten els udols del temible llop, però hi ha un ratolí que ni tan sols sap què és un llop ni perquè tots li tenen tanta por. És així quan decideix descobrir-ho per ell mateix i s’emporta una agradable sorpresa; ja que d’un possible temible enemic a vegades se’n pot treure el millor amic del món.

Boniques il·lustracions per un bonica història.

TOTS ELS AMICS, Pierrick Bisinski i Alex Sanders, Editorial Corimbo (2009) –> Un conte de cartró per a nens molt petits, a partir d’un any. Del tipus de “Tots els petons”, ens trobem aquest recull d’amics curiosos: un camell i un dromedari, la guineu i el corb, un mico i una girafa… Tots ells amb l’estil característic que Alex Sanders li dóna a les seves il·lustracions. Senzill però bonic i molt adequat per als més petits.

El passat dia 25 de Juny es va fer la inauguració d’una nova exposició organitzada per l’Ignasi Blanch, a la llibreria Abracadabra.

La nova llibreria ha obert un espai dedicat a les exposicions molt bonic i molt ampli i l’ha inaugurat amb aquesta exposició.

Abans però d’inaugurar-la, els “Vivim del cuento” van fer una actuació per donar-nos pas a 25 obres de 25 alumnes de l’Ignasi que en un format petit han recollit algun moment màgic dels contes populars de tota la vida: la Blancaneus, l’Aladí, la Bella Durment, en Pinotxo, el Nan Belluguet…

Us deixo algunes fotografies de les obres.

L’any 1964 Roald Dahl va escriure aquesta novel·la sota aquest títol, i posteriorment el sempre genial i atrevit Tim Burton en va fer una adaptació l’any 2005. Entre el repartiment destaca el camaleònic Johnny Depp interpretant a Willy Wonka, i el Charlie per Freddie Highmore. Doncs bé, sense entrar en detalls amb les diferències de la novel·la·la i la pel·lícula, ja que no l’he llegida; vull dir que és una d’aquelles pel·lícules que ens porten a mons imaginaris i impossibles, amb personatges estrambòtics, milers de colors i elements que només existeixen en una realitat, la de la nostra imaginació.

La història ens narra com en Charlie és un nen pobre que vol participar d’un concurs en el que es sortegen 5 passis per poder fer una visita a la fàbrica de xocolata del famós i gairebé arruïnat Willy Wonka, que l’ha tornada a obrir després d’una crisis deguda a l’espionatge industrial. Un dels premis és per en Charlie, la resta per a 4 nens malcriats, repel·lents, rics i impertinents. Tots ells, acompanyats d’un adult, començaran una aventura que ja mai més podran oblidar… La resta suposo que ja la coneixeu i si no és així, us animo a que veieu la pel·lícula que a mi personalment em va fascinar.

Una història que com en molts contes de fades, ens demostra que la valia d’una persona es troba en el que porta a dins, no en els seus diners ni la seva fatxenda. En fi, un conte de fades, passat pel filtre dels ulls d’en Tim Burton.

A mi em va agradar i a vosaltres?

CONTES DE L’UNIVERS, Tomàs Molina, Il·l. El Persas, Editorial La Galera (2008) –> El mediàtic presentador del temps de TV3, ja fa un temps va publicar uns reculls de contes. Jo era bastant escèptica entorn a aquests recopilatoris, però un dia em vaig animar a obrir-los i la meva sorpresa va ser que em van agradar. que són històries maques que ens expliquen els fenòmens de l’Univers. Un recull de 12 contes sobre l’origen de l’Univers, La Terra, El sistema solar, i les constel·lacions. Hi ha històries més científiques i altres més divertides i esbojarrades. Totes elles acompanyades de la corresponent explicació científica.

Un altre aspecte que em va destacar positivament de les històries i del conte en sí és e seu il·lustrador, el Persas amb un estil molt comiquero i divertit, similar al d’en Max.

Gràcies a una amiga i seguidora del Bloc vaig descobrir aquesta marca de joguines, vaig mirar si tenien web i efectivament va ser així. M’hi vaig passejar i em va agradar moltíssim. Tenen una sèrie de col·leccions classificades per personatges d’allò més bonics. De manera que de cada personatge es tenen una sèrie d’elements que conformen la col·lecció: peluixos, contes de roba, balancins, sonalls, mòbils… a la vegada que a part de joguines, de cada personatge tenen roba, pitets, mantes, pijames, sacs…

Noukie’s s’assembla amb això dels personatges una mica a Moulin Roty, i tan l’una com l’altre m’encanten.

Us deixo amb les joguines que sempre és el que més gràcia em fa.

Sota un títol tan clar com aquest, només explicar-vos que us porto dos contes que em van agradar molt quan els vaig descobrir que parlen del nostre país, un país “tan petit”, com dirien alguns, però ple de coses maravelloses. Festes, indrets, cultura…

DE LA A LA Z CATALUNYA, Josep Tort, Il·l. Luisa Vera Guardiola Editorial Everest –> Es tracta d’un recull de textos rimats que van de la A la Z i on cada lletra té un paper rellevant, ja que hi trobem un aspecte de Catalunya relacionat, de manera que cada lletra és una paraula que ens parla d’algun aspecte cultural, o geogràfic de les nostres contrades. A la vegada el text va acompanyat d’una explicació sobre el lloc, la llegenda o l’aspecte que es treballa amb cada lletra.

ANEM DE FESTA!, Lola Casas, Il·l. Carme Queralt, Editorial Baula –> Aquest àlbum il·lustrat es tracta d’un recull de poemes de Lola Casas sobre les fetses i tradicions populars que es realitzen durant l’any a Catalunya: castanyada, Sant Joan… Tots ells amb la gràcia especial que caracteritza  a l’autora, especialista en poesia per a nens. Una nova manera d’acostar aquest gènere que sovint ens sembla excessivament adult als infants.

En aquest final de curs, durant el mes de juny a P4 vam fer exposició de fang, cada nen havia de pensar tres figures de fang i fer-les, amb l’ajuda inestimable de la mestra, evidentment, perquè les figures havien de semblar el que eren i no podien ser qualsevol cosa, perquè sinó de cara als pares no queda bé… és clar. En fi, ironia.

Doncs bé, tret de que va ser complicat que els nens volguessin fer coses senzilles que es poguessin fer a partir de boles, rodones, cubs i rectangles; van sortir algunes de molt xules i originals.

Se m’havia oblidat de fer fang i de lo dur que resulta amassar-lo per un nen de quatre anys, així que primer jo havia de preparar-li el fang perquè el nen el pogués treballar una micona. La imaginació al final dóna per molt i van sortir 75 figures diferents, us porto les fotos d’unes quantes.

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2009)