Elefant Trompeta

CONTES DEL PIRINEU CATALÀ, Sol Gasch, Il·l. Begonya Molins, Col·lecció Contes Populars, Farell Editors (2010)  –> Finalment m’he decidit a portar-vos aquest recull abans de tenir-lo a les meves mans, i és que m’està costant una miqueta trobar-lo, però en quan pugui l’encarrego i me’l compro per alguns motius. Un d’ells és que m’encanten els dos recopilatoris anteriors d’aquesta editorial perquè hi ha títols que no coneixia, estan molt ben escrits, hi ha les fonts bibliogràfiques, i els diferents títols que pot prendre la història, són històries nostrades.

Un altre dels aspectes que cal destacar d’aquests títols és que es divideixen en blocs de contes en funció de la temàtica.

Però ara anem a parlar d’aquests Contes del Pirineu Català. Es tracta d’un ampli recull de 29 històries dels Pirienus Catalans on apareixen gegants, manairons, llops, dimonis… i tot un seguit de personatges singulars del Pirineu, com el Jan de l’Ós, el Sastre Valent, la Fustots, l’escloper de Meranges, sant Martí traïdor i l’anguila xerraire.

Un llibre que no només en servirà per descobrir històries desconegudes per a molts de nosaltres, sinó que a més a més, ens permet veure la vida, costums, i antics oficis de la vida a l’alta muntanya.

Els tres blocs que apareixen en aquest recull, i amb els que es divideix el llibre són: Contes de gegants, dones d’aigua i follets, Contes d’Encanteris, Contes dels dimonis, les bruixes i la por, Contes d’Espavilats i Contes d’Animals.

Com sempre, un llibre fantàstic!

Joy Toy és una marca de pelutxos especialitzada que inclou en la seva pferta tota una sèrie de productes: des de peluixos per nadons, fins a peluixos temàtics o d’una estació de l’any en concret.

Productes que compten amb més de 10 anys d’experiència i importats a un munt de països des de la Xina, el seu país d’origen. Són dolços, bonics i coloristes, i espero que us agradin tan coma mi. Us deixo amb unes quantes imatges, i si en voleu saber una mica més, no dubteu en entrar a la seva web.

L’espectacle, la màgia, el circ, el teatre… aquelles cortines de vellut vermell, els focus, els nervis: l’espectacle! M’agraden els contes de circ, de màgia, de teatre… són divertits i sovint expliquen històries originals, sorprenents i diferents. Avui dues històries molt diferents, però amb un element en comú, l’escenari com a espai on té lloc l’acció d’ambdues històries.

EL INSÓLITO ASCENSO DE MADAME PÔL, Nicolás Arispe, Faktoría K de Libros –> Aquest és un conte amb un format original, diferent, i una història de màgia… El mag demana un voluntari i puja a l’escenari Madame Pôl, però heus aquí que una corrent d’aire sorprenent i una finestra fa que Madame Pôl surti volant de l’escenari literalment. I és que la màgia sovint és capritxosa i inesperada i fa realitat els trucs més impensables. En sortir volant per la finestra, comença per Madame Pôl un viatja sorprenent i fascinant per damunt de les taulades de la ciutat, travessant boscos i fins i tot el mar.

Com solucionarà el mag un embolic tan gran? Una història divertida, que enganxa i sorprèn al lector, amb unes imatges que encaixen molt bé amb la història que expliquen.

HÉCTOR, EL HOMBRE EXTRAORDINARIAMENTE FUERTE, Magali Le Huche, Adriana Hidalgo Editoria, Col·lecció Pípala –> En un circ extraordinari com el d’aquesta història, tots els que en formen part també ho són. Però sens dubte l’estrella del circ és l’inigualable i extraordinàriament fort Héctor. L’Héctor suscita les enveges dels seus companys domadors de tigres, tan és així, que decideixen fer pública l’autèntica passió d’Héctor: fer teixits.

Els domadors l’humiliaran davant de tots els seus companys, fins i tot davant de la ballarina de la que n’està secretament enamorat. Però un gran vendaval s’emportarà volant tot el circ, i serà l’Héctor gràcies als seus coneixements de costura el que ho salvarà tot plegat.

Una vegada més Magali Le Huche ens sorprèn amb una història divertida i sorprenent amb unes il·lustracions fantàstiques.

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2010)

Avui us porto l’il·lustrador Jorge Del Corral, un il·lustrador aragonès, que va estudiar Belles Arts a les nostres contrades i que s’hi va afincar, que va guanyar el 2009 el Premi Lazarillo d’il·lustració amb un dels seus darrers treballs: Els Fabricants de Muntanyes. I és gràcies a aquest darrer treball que vaig descobrir a aquest il·lustrador, i em va encantar tant que em vaig decidir a fer-li una entrevista.

Ha publicat altres treballs d’allò més interessants i té un estil fresc, amb molta llum i expressivitat. Estic convençuda de que us encantarà.

– Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
No ho vaig decidir. Després de provar moltes disciplines quan feia belles arts, vaig veure que el llenguatge de l’il·lustració era el que em feia sentir més còmode.

– Quan temps fa que t’hi dediques de manera professional?
Dos anys. Abans ho combinava amb d’altres feines.

– De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullós? Perquè?
Tots pertanyen a un moment i els hi acompanya una història, i de cadascun d’ells em quedaria amb alguna cosa. De tot es pot gaudir i de tot s’aprèn.

– Quin ha estat el projecte que més maldecaps t’ha portat?
Buf! Pot ser un llibre d’aquarel·les que vaig fer als  meus inicis que no va acabar de sortir bé…i tots aquells als que pensava que no arribava a temps.

– Recentment has publicat Els Fabricants de muntanyes, una història força màgica i un projecte amb un text molt interessant. Què ha suposat per tu aquest projecte? Com et vas inspirar per crear-ne els seus personatges?

Més enllà de les portes que m’està obrint, em va donar una bona empenta per continuar apostant per aquesta professió.

Els gegants estan inspirats en els antics treballadors d’impremta i de les fàbriques de la època de la revolució industrial. Tot i que era l’inici de les fàbriques, aquests gegants representen la feina artesana, delicada i  feta sense les presses actuals.

– Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
Començo llegint el  text, el que explica i com l’explica – el seu registre, to -. Això em demana un tipus de llenguatge o un altre, i llavors,  jugo amb les imatges que em ronden pel cap, les intento posar en paper, i més o menys a la vegada ve el com fer-les. Aquesta és la part més feixuga, un cop tot està clar, és qüestió de fer com els fabricants de muntanyes, posar-s’hi i fer-lo amb carinyo.

– Com definiries el teu estil a l’hora de dibuixar?
Intento introduir el lector en una atmosfera, un espai, físic però imaginari, i crear sensacions, i emocions perquè el lector s’hi pugui capbussar.

– Il·lustrar és…
Crear, expressar, divertir-se, experimentar, il·luminar…

– Sinó fossis il·lustrador series…
Jugador de bàsquet…però dels bons! Posats a imaginar coses rares…

– Com definiries el teu estil?
És difícil definir-se un mateix, però hi ha gent que em diu que les meves il·lustracions són lluminoses i expressives.

– El teu il·lustrador preferit és… Perquè?
No en tinc cap de preferit. Em fixo en tot el que veig, sigui de gent coneguda o no.
Sempre hi han estímuls. De totes maneres, si hagués de dir un, diria en Shaun Tan, per la seva versatilitat, delicadesa i capacitat de transportar-te més enllà del paper.

– Has format part també d’un recull d’històries suïsses, il·lustrant-ne tres dels seus títols. Va ser un repte il·lustrar una història típica del folklore d’un país aliè?
No, gairebé totes les històries tradicionals del món tenen punts  en comú, no deixen de ser històries universals.

– Quina és la importància del folklore en la literatura infantil actual?
És important conèixer d’on ets i quines són les tradicions del lloc on creixes. Crec que el folklore gaudeix d’un espai propi a la literatura infantil, amb bones interpretacions dels clàssics i d’altres històries menys conegudes, d’aquí I d’arreu el món.

– Si poguessis triar un conte clàssic per il·lustrar, quin t’agradaria que fos? Perquè?
Qualsevol dels que vaig i em van llegir quan era petit, suposo que per l’emoció que em crearia tornar mentalment a aquella edat a on la realitat no tenia fronteres.

– Si fossis un personatge de conte series…
No és de conte pròpiament, però el capità Haddock era un dels meus preferits.

– On t’agradaria arribar en el món de la il·lustració?
No m’ho he plantejat com un objectiu, sinó com una manera de viure fent el que m’agrada, anant fent poc a poc.

– Un país amb bona literatura infantil és…
..un país amb uns fonaments culturals sòlids, com ara França, on és sorprenent com es viu la literatura infantil, a nivell de promoció de les obres, dels autors, i la quantitat d’activitats relacionades que s’hi fan…

– Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
No ho tinc gaire clar. D’una banda, és evident que la crisi afecta a les vendes. Però també és ben veritat que la mateixa crisi està fent treure el millor dels autors. I entre mig, hi ha el desembarcament de la literatura infantil a les noves plataformes, que és quelcom que ens afecta a tots, editorials, autors i lectors, i que encara no sabem ben bé per on anirà la cosa…

– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
Actualment estic il·lustrant un llibre de literatura infantil, i  estic esperant el moment de dedicar-li temps a  un parell de projectes personals que ja tinc avançats i que vull acabar.

“Vet aquí una vegada quatre xicots que treballaven en el molí de Can Torner. Una nit d’estiu en que tornaven de gresca, el cel era clar, i ple d’estels. Tot just estaven passant pel costat d’un gorg al costat del riu Gerd que un dels nois es va quedar bocabadat.
I és que la lluna havia caigut del cel i estava quieta i palplantada al bell mig de les aigües del riu. Mare meva! Com era possible? Els hi ho va dir als seus companys, i tots quatre es van decidir a afanyar-se i marxar corrents cap a Can Torner a agafar un cove de vímet i una corda amb el que poder subjectar el cove per poder agafar la lluna.
Corre que correràs, ja veus als quatre galifardeus, dos lligant el cove al tronc d’un arbre i els altres dos, agafant-lo i endinsant-se fins al bell mig del riu. Just quan hi eren a dins, van encerclar la lluna amb el cove i cada vegada que provaven de treure el cove, la lluna s’esmunyia.
En un dels intents, van estirar tan fort que la corda es va trencar, els dos nois que estaven fora van caure de cul al terra i als altres dos se’ls endugué la corrent fins que els deixà a la riba panxa enlaire, i aleshores van adonar-se de que la lluna estava al cel. I van pensar, que havien estat ells els que l’havien feta pujar ben amunt llençant-la amb el cove.
Mentrestant, a l’altra banda del riu, els veïns del poble al sentir tan xivarri havien sortit a veure l’espectacle tan ridícul que estaven protagonitzant els quatre nois, i és que quan van explicar-los als nois que l’únic que hi havia a l’aigua era el reflex de la lluna, aquests van marxar vermells i avergonyits cap a casa a dormir, tot pensant que havien fet el ridícul més gran de la seva vida, i és que aquell dia la gent del poble els hi va dir entre riotes i rialles:
“Ha, ha, ha… sou uns pescallunes!”. I des d’aquell dia es van convertir en els pescallunes del poble i dels pobles i ciutats veïnes, entre els quals va córrer l’anècdota dels quatre nois que intentaren pescar la lluna.”

Aquesta és la llegenda del Pescallunes, una llegenda molt nostrada que tothom atribueix als habitants de Torelló, i és que segons diuen eren uns jove d’allà els que van protagonitzar ara fa molts i molts anys aquesta entranyable història.
De fet en la versió de Torelló escrita per l’escriptor, fotògraf i cronista del poble, Ramon Vinyeta, el protagonista de la gesta és un sol torollenc, potser el moliner de Puigbacó o de Malianta que tornava pel costat del riu a l’alçada del Gorg del Saule, un xic amunt de les palanques del riu Ges, i que és un xicot d’un poble veí el que observa l’escena divertit, i que diu: “ Si és que els torollencs sou uns pescallunes!”.

I des d’aleshores que Pescallunes s’ha convertit en un gentilici simpàtic per a la gent de Torelló, entenent els pescallunes com a aquelles persones que són il·lusionades, ingènues, optimistes, benhumorades i sentimentals. I és des d’aleshores que la lluna s’ha convertit en un dels elements característics del poble, un dels seus símbols, un dels símbols en el Carnaval de Terra Endins, un dels carnavals més importants de la zona.

Aquesta història, però és una història, que no només s’escolta a Torelló, sinó que arreu de Catalunya, sempre hi ha algú que explica la història d’un vailet que va voler pescar la lluna en una nit clara d’estiu al riu del costat. I és la gràcia d’aquest tipus d’històries, i és que hom les adapta a la seva geografia i cultura.

De fet, podem trobar que a Sant Feliu de Pallerols també s’atorguen l’origen d’aquesta llegenda, i és que segons diuen a ells també els anomenen Pescallunes perquè en una nit clara un Sant Feliuenc també va voler pescar la lluna en un cove, de fet, és per a ells tan important aquesta llegenda que a la vora del riu Brugent hi ha una escultura en homenatge als Pescallunes.

I és que sigui a Torelló, Gualba o Sant Feliu de Pallerols, tots som una mica pescallunes, i és que tots hem somiat alguna vegada o altra en poder atrapar la lluna.

Il·lustracions
Més que il·lustracions, el que us porto avui entorn al Pescallunes són mostres curioses de que es tracta d’un conte del que diversos pobles han agafat la lluna com a imatge, és l’exemple del Logo dels Carnavals de Terra Endins de Torelló, o del club d’atletisme els Pescallunes de Sant Feliu de Pallerols.

És precisament a la vora del riu Brugent a Sant Feliu de Pallerrols on podem trobar una escultura dedicada als Pescallunes.

Per acabar us deixo amb un quadre d’en Gabí Boixader que representa a uns torellonencs pescant la lluna al riu Ges.

Us deixo per acabar un vídeo del programa de tv3 “Divendres”, on l’Espartac explica aquesta bonica llegenda a uns nens de Torrelló.

http://www.tv3.cat/videos/2701190

En Valentí Gubianas va inaugurar el passat 10 de Gener a la Biblioteca Ramon Vinyes i Cluet de Berga l’exposició Tres Petits contes. La podreu visitar fins el 10 de Febrer, una exposició de 18 il·lustracions originals corresponents a tres volums de la col·lecció Petits Contes de l’editorial Baula: En Pere sense por, En Jack i els pèsols màgics i El lleó i el ratolí. Els originals estan realitzats amb pintura acrílica sobre paper i s’han publicat fa pocs mesos tant en format àlbum com en material escolar, jo els tinc i la veritat que és un material molt interessant per a l’aprenentatge de la lectoescriptura.

Són uns contes preciosos, senzills, coloristes, i les il·lustracions d’en Valentí són alegres i dolces. No dubteu en anar-hi si sou de per allà, segur que val molt la pena. Us deixo amb algunes imatges.

Egmont Toys és una marca de joguines belgues boniques i fascinants. La filosofia d’aquesta empresa de joguines és la d’oferir joguines originals a un preu raonable.

Joguines originals perquè pretenen ser diferents de la resta que podem trobar en el mercat. Colors brillants, formes originals i el joc com a mitjà d’aprenentatge són algunes de les característiques d’aquestes joguines.

Joguines de qualitat de tota mena que van des de peluixos, joguines de fusta, sonalls, estiradors, jocs pels nadons… Són precioses, així que us deixo amb una petita mostra, i si en voleu saber una miqueta més, no dubteu entrar a la seva web.

Aquest és un post breu en el que m’agradaria explicar-vos que en Xavier Salomó ha linkat al seu bloc l’entrevista que els hi vaig fer a ell i a en Lluis Gavaldà per la publicació del seu Valset, i a part de posar l’enllaç, ha fet un dibuixet xulíssim que m’ha fet molta il·lusió. Mireu si no quin Trompeta més professional.

Moltes gràcies Xavier!

Els contes muts són contes que m’agraden especialment, i és que explicar històries sense dir res però dient-ho tot és quelcom màgic. Avui us porto algunes històries, un parell d’elles són publicacions franceses del mateix il·lustrador que vaig descobrir a la Llibreria Abracadabra. Us deixo amb les recomanacions, a veure si a vosaltres també us agraden:

LE JACQUOT DE MONSIEUR HULOT, David Merveille, Editorial Rouergue (2006) –> En David Merveille presenta amb aquest àlbum el seu peculiar homenatge cinematogràfic al famós Senyor Hulot.  Cada pàgina és una bonica escena que ens porta a recórrer la ciutat de París a través d’un personatge una mica caòtic i matusser. A mi em va encantar, les il·lustracions, els colors, les imatges…

JUKEBOX, David Merveille, Editorial Rouergue –> Un altre llibre d’aquest fantàstic il·lustrador, aquesta vegada ens porta a passejar pels diferents estils musicals a través d’un Jukebox: des del punk, a l’òpera, del Hip Hop al Jazz… Un llibre ple de detalls amb la imatge inconfusible d’aquest il·lustrador.

LA GUERRA DEL AMOHADAS MÁS GRANDE DEL MUNDO, Vincent Cuvellier, Vincent Mathy, Adriana Hidalgo Editora, Col·lecció Pípala –> Una història senzilla d’una simplicitat sorprenent ens porta imatges d’allò més boniques i divertides. Un grup de nens està dormint en una cabanya al mig de la muntanya, estan d’excursió, però de cop un petit soroll s’acabarà transformant en una autèntica guerra campal on els coixins prendran el paper principal. Un conte divertit i curiós.