Elefant Trompeta

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2010)

La Vanina Starkoff va néixer a Buenos Aires, Argentina, l’any 1981.

Va estudiar Disseny gràfic, i a partir del 2005 es va decidir a formar-se com a il·lustradora. Ha fet pocs projectes escrits i il·lustrats per ella, però el seu darrer projecte m’ha arribat especialment, i és que quan el vaig veure a les llibreries em va agradar especialment: Ballar amb els núvols. Una bona història amb unes il·lustracions alegres, coloristes i sorprenents. Un molt bon treball d’una il·lustradora de la que segur, en sentirem parlar.

Si la voleu conèixer una miqueta més, us deixo amb l’entrevista:

– Quant temps fa que et dediques al món de la il·lustració infantil?
Me dedico al mundo de la ilustración infantil desde el año 2005.

– Com vas decidir que volies ser il·lustradora?
Luego de recibirme como diseñadora gráfica comencé a estudiar ilustración infantil por que no quería quedarme sólo con el diseño gráfico, me encantaba diseñar pero no me sentía apasionada por el diseño. Siempre supe que quería hacer cosas que estén relacionadas con los niños pero hasta ese momento no tenía claro de que manera. Cuando comencé a estudiar ilustración infantil descubrí la profesión y me enamoré!

– Ser il·lustrador és…
Hermoso! Es transmitir a través de imágenes mi forma de ver el mundo.

– Si haguessis de definir el teu estil diries que és …
Hace muy poco inicié mi carrera como para poder definir mi estilo, lo único que puedo decir sobre mi trabajo es que siempre trato de que las imágenes reflejen alegría y vida que es lo que me interesa transmitir.

– Si no fossis il·lustradora series …
Si no fuera ilustradora me encantaría ser bailarina en una comedia musical para niños.

– El projecte del que et sents més orgullosa és …
Tengo sólo dos proyectos como autora, el que más me da orgullo es el primero: “Bailar en las nubes” porque fue con el que inicié ésta hermosa carrera y donde pude plasmar varias cosas que venían dando vueltas en mi cabeza.

– Quin projecte t’ha resultat més complicat com il·lustradora? Per què?
Creo que todos los proyectos tienen sus complicaciones, hay que tratar de resolverlas para luego llegar a un buen resultado. Mi proyecto “Bola roja” fue el más complicado por que es una historia contada sólo con imágenes, sin texto. Fue todo un desafío!

– Has publicat un recull de contes i històries de fades i princeses. Amb quin dels contes et quedes? Per què?
Me quedo con “La princesa Cirenia bajo el manzano silvestre”. Cirenia es una princesa independiente que vive de manera libre viajando por los planetas. Me encantó éste personaje y me siento un poco identificada con ésta Princesa. Me encantaría tener un plato volador como el de Cirenia.

– Recentment has rebut un premi per la teva feina “Ballar amb els núvols”. Què ha suposat per a tu?
“Bailar en las nubes” fue mi primer proyecto como autora, mi primer libro álbum.
Fue una sorpresa enorme el haber recibido ésta mención, jamás imagine que mi proyecto quedaría seleccionado entre casi 500 proyectos de ilustradores de distintas partes del mundo.
Recibir ésta mención fue muy importante para mí y para la carrera que estoy iniciando. Fue como cumplir uno de esos sueños que anhelamos mucho y que pensamos que van a ser dificiles de hacerlos realidad.

– Un il·lustrador es neix o es fa amb la pràctica i els estudis?
Creo que no se nace, como en cualquier otra profesión, sino que hay que formarse, dedicarse y sobre todo ponerle muchísimo amor.

– El teu il·lustrador preferit és …
Mi ilustrador favorito es Tom Schamp

– Si fossis un personatge de conte series …
Una princesa en platillo volador!

– Ets de Buenos Aires, explica’ns un conte típic del teu país que t’expliquessin quan erets petita.
No recuerdo un cuento típico de mi país que me contaran cuando era pequeña, el cuento que me hace viajar a mi infancia es “El principito”, me acuerdo que lo disfrutaba mucho, sobre todo, los dibujos ya que era pequeña.

– Si haguessis de il·lustrar un conte clàssic, amb quin t’agradaria començar? Per què?
Me gustaría ilustrar “Pulgarcita” porque me gustaría trabajar el personaje y ponerme en la piel de ésta mujercita miniatura, sería muy divertido imaginar y dibujar el mundo visto desde sus ojos.

– Quina és la situació de la literatura infantil?
Creo que la literatura infantil ocupa un lugar muy importante en mi país y está en continuo crecimiento.

– Un país amb bona literatura infantil és …
Un país con niños felices y creativos.

– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
Estoy con varias cosas dando vueltas, el próximo creo que será un libro dedicado a mi abuela.

“Vet aquí una vegada, que un cop a l’any es reunien les rates  d’arreu i xerraven sobre les seves preocupacions i el món de les rates. I és que aquesta vegada el motiu de la reunió era d’allò més important: l’amenaça dels gats.
Tots els ratolins estaven tips de morir en mans d’aquests felins detestables que abans de menjar-se’ls, jugaven amb ells, els agafaven de la cua i els hi feien passar autèntics suplicis.
Discutien i discutien i ningú semblava trobar la solució, fins que una rata es va enfilar a l’estrada i va explicar la solució que havia trobat: posar-li un cascavell a cada gat.
Quina idea més fantàstica! Com no se’ls havia ocorregut abans? Van decidir que així ho farien, però hi havia un petit problema: Qui seria la rata prou valenta com per posar-li el cascavell al gat?
Ningú es va oferir pas voluntari i van continuar discutint i discutint fins que finalment es van adonar que els gats continuarien menjant-se a les rates, i que poc podien fer al respecte.”

Aquesta és la faula “Qui posa el cascavell al gat?”, una faula atribuïda al gran faulista Isop i que va viure al segle VII aC.

De fet, però d’aquesta faula s’expliquen moltes versions diferents, però totes elles amb el mateix significat, una d’elles i potser la més popular ens explica que són un grup de rates d’una mateixa comunitat les que es reuneixen per tal de posar fi als perills que suposa per elles el gat que viu a la casa en la que elles s’amaguen. De totes maneres, el final és el mateix, i és que ningú s’atreveix a posar-li el cascavell al gat.

A posterior del gran faulista grec per excel·lència, se n’han escrit innombrables versions. Algunes versions força antigues són les escrites en vers per Babrius (faulista gres que va viure probablement al segle III aC) o Aphtonius, faulista grec de la segona meitat del segle IV aC, i que va fer un recull de faules que va gaudir de molta popularitat a Alemanya fins al segle XVII.
Altres versions en prosa foren les de Adémar de Chabannes, un monjo del segle XI que va compilar una sèrie d’històries i faules ; i Odo of Cheriton del segle XIII.
Planudes en el segle XIV també en va fer una versió en prosa en un recull de faules protagonitzades bàsicament per animals molt curtes i amb una moralina molt clara; i posteriorment es van fer  populars gràcies al faulista francès Jean de la Fontaine.

Pel que fa al nom d’aquesta faula, també hi ha nombroses variants The bell and the cat (La campaneta i el gat), Belling the cat (Posant-li la campaneta al gat), The Mice (Els ratolins), The Mice in council (Els ratolins en el consell). De fet, sigui com sigui es tracta d’una faula molt popular, i de la que se n’ha extret l’expressió popular o frase feta: “Qui posa el cascavell al gat?”, que vol dir alguna cosa així com realitzar una tasca molt difícil o fins i tot impossible.

Il·lustracions
Per començar us porto algunes il·lustracions en blanc i negre d’aquesta simpàtica reunió de ratolins.

Ara, us porto algunes il·lustracions en color, algunes de molt simpàtiques, altres de més serioses, però totes elles amb un denominador comú: els ratolins.

I per acabar us deixo amb dues portades d’aquesta bonica història.

LA MARMITA DE LAS HISTORIAS, Gwendoline Raisson, Il·l. Amélie Dufour, Didier Balicevic, Gwen Keraval, Editorial Anaya –> La proposta de recull de contes que us porto avui és una aposta interessant, sorprenent, i divertida. No es tracta d’un recull de contes seriós, amb històries conegudes per tots no contes populars, sinó es tracta més aviat d’un recull de contes que ens ve a dir una cosa així com: “Què passaria si…?”. Si la Caputxeta Vermella fos peluda, la Blancaneus capritxosa, o en Polzet aparegués al telenotícies. Doncs tot plegat i molt més, ho podeu trobar en aquest embolic d’històries. Els contes de sempre deixen de ser com els coneixes fins ara, pots escollir el final d’algunes històries o fins i tot inventar-te tu mateix les teves pròpies versions. És un recull d’històries divertit, interactiu i que permet fer volar la imaginació dels nens cap a finals que els hi són desconeguts. Això sí, penso que és un conte per oferir a nens d’a partir de 8 anys, que ja coneixen els contes populars de sempre i les versions tal i com són, i a partir d’aquí, ja poden estar preparats per entendre’n altres o fins i tot, trobar-les divertides.

Nanchen Natur és una marca de nines de drap alemanya que té un estil força peculiar i curiós. Potser són excessivament clàssiques, o dolces, però tenen el seu encant.

De fet Nanchen Natur és la sèrie de nines més noves de Nanchen Dolls. És una empresa petita de nines nascuda de manera molt familiar l’any 1983. De fet el taller de la parella que va donar llum a aquestes nines el podem trobar a Schauenberg. I les cares de cadascuna de les nines estan pintades a mà una a una per la Nana, la creadora d’aquestes nines. El vellut, la llana, el cotó són alguns dels elements i teixits utilitzats per aquestes nines, matèries ecològics i sense productes nocius per al medi ambient.

Unes nines molt ecològiques, exclusives i úniques. Ara us en deixo algunes imatges, i si en voleu saber una mica més, només cal que entreu a la seva web.

Avui us porto una col·lecció que darrerament m’està cridant força l’atenció a les llibreries, es tracta de la col·lecció de contes clàssics Conte Contat de l’Editorial Parramón. Es caracteritzen per ser contes en tapa dura on a cada títol que han publicat, hi ha un predomini cromàtic. Així per exemple tots els títols compten amb: negre, metal·litzat (ja sigui daurat o platejat) i un color en concret (vermell, lila o rosa). Allunyant-nos d’aquest element estètic que els fa vistosos; podem dir que són bones edicions; que els il·lustradors escollits per a fer les il·lustracions són il·lustradors amb estils molt diferents entre sí i força característics; i que apostar pels grans clàssics d’avui i sempre és sovint garantia d’èxit.

Si els voleu conèixer una miqueta més, només cal que continueu llegint:

ALÍCIA AL PAÍS DE LES MERAVELLES, Lewis Carroll, Il·l. Roberto Maján, Editorial Parramón (2010) –> Un clàssic que va captivar al món ja fa forces anys i que sembla “condemnat” a perviure per sempre més en l’imaginari col·lectiu dels nens de tots els temps. Sempre és un repte il·lustrar una Alícia, i en Roberto Maján hi treu molt bona nota. Un conte en el que el món de l’Alícia es torna de color fucsia, i ens acompanya al llarg de tot el relat.

HANSEL I GRETEL, Germans Grimm, Il·l. Victor Escandell, Editorial Parramón (2010) –> Si abans parlàvem de l’Alícia com un dels clàssics de la literatura infantil per excel·lència, els germans Grimm són per al món dels contes populars un dels seus màxims referents. Un dels més famosos és la seva versió d’en Hansel i la Gretel. Aquesta vegada il·lustrada del la mà d’en Víctor Escandell en tonalitats liles i metal·litzat daurat.

LA CAPUTXETA VERMELLA, Charles Perrault, Il·l. Eva Navarro, Editorial Parramón (2010) –> La Caputxeta és sens dubte un dels clàssics més recurrents per als més menuts, i no per això deixa de ser un dels contes més explicat i que més agrada als més menuts, i és sens dubte per aquest motiu que aquesta editorial ha publicat aquest títol com un dels primers de la col·lecció. Aquesta vegada el color escollit sembla prou evident: el vermell.

LA PRINCESA I EL DRAC, Popular, Il·l. Sonia Alins, Editorial Parramón (2010) –> Sens dubte la Llegenda de Sant Jordi és una de les més famoses a les nostres contrades, i és que a quin nen no li interessa una llegenda sobre cavallers, castells, dracs i princeses? I és que té tots els elements per agradar als més menuts. Aquesta vegada el color escollit és el vermell, i la seva il·lustradora és la Sonia Alins, una il·lustradora que s’estrena en el món de l’àlbum il·lustrat amb aquest treball.

Demà dijous, 3 de Febrer de 2011, tindrà lloc a les 20h la inauguració de l’exposició “El Gran zoo”, on s’exposaran els originals utilitzats en el darrer Premi Junceda al millor àlbum il·lustrat de ficció per adults “El gran zoo”. Un àlbum il·lustrat per Arnal Ballester i publicat per Libros del Zorro Rojo.

L’acte tindrà lloc al Centre Cívic Can Déu, a Les Corts i es podrà visitar fins el 28 de Febrer. Si us hi voleu acostar ja ho sabeu:

EL GRAN ZOO

Inauguració el 3 de Febrer de 2011 a les 20h

Centre Cívic Can Déu

Pl. de la Concòrdia 13, Les Corts, Barcelona.

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2010)

Sota aquest títol s’amaga la inauguració d’una exposició d’una vintena de xilografies a dues tintes amb collage de paper croissant de la mà d’en Pep Brocal i la Blanca Hernández.  La inauguració tindrà lloc el proper 3 de Febrer a les 20h a Marcs Casas (C/Bailén 125, Barcelona).

Si no podeu anar a la inauguració, no patiu i tingueu en compte que aquesta estarà exposada fins el 3 de Març. Us deixo amb la invitació.

L’Editorial Takatuka ha organitzat, en motiu de la visita a Barcelona de Wanja Olten i Manuela Olten, la presentació del seu àlbum il·lustrat “Gens ni mica brutes”. L’acte tindrà lloc a la llibreria Casa Anita, el proper dia 3 de Febrer a les 19h. És un conte divertit, original, i  amb una temàtica no gaire habitual, pot ser divertit que us hi acosteu, així que ja ho sabeu, si hi voleu anar, us deixo amb les dades. No us confongueu que ara Casa Anita ha canviat d’adreça:

PRESENTACIÓ “GENS NI MICA BRUTES”

A càrrec de Wanja Olten i Manuela Olten

3 de Febrer de 2011 a les 19h

Llibreria Casa Anita

C/Vic 14, Barcelona