El Trompeta recomana… CONTES DE MONSTRES

20 Maig 2011
0

Els monstres són sovint éssers considerats temibles, esgarrifosos… són els protagonistes malvats de molts contes i moltes històries. Però a vegades cal que no oblidem, que en el fons, no tots són tan dolents com els pinten. A vegades els monstres ens serveixen per protagonitzar contes, que un nen mai no podria protagonitzar, però no per això els monstres deixen de tenir actituds que sovint són més humanes que monstruoses. Doncs bé, ben bé això és del que us volia parlar avui, de monstres, de contes de monstres.

LOS MONSTRUOS GRANDES NO LLORAN, Áslaug Jónsdóttir, Rakel Helmsdal, Kalle Güettler, Editorial Beascoa (2003) –> Al igual que el següent conte que us portaré, es tracta de dos títols que estan relacionats entre ells, ja que són de la mateixa temàtica, editorial format i autors. Els dos ens expliquen problemes que acostumen a tenir els nens, però en comptes de ser protagonitzats per nens, els protagonistes són monstres simpàtics.

Aquesta vegada, la història és una història sobre el tema de les comparacions odioses, el sentir-se inferior a la resta, i els comentaris impertinents d’aquelles que es creuen millor que els altres. Una història que farà pensar als més menuts.

NO! DIJO EL PEQUEÑO MONSTRUO, Áslaug Jónsdóttir, Rakel Helmsdal, Kalle Güettler,  Editorial Beascoa (2003) –> Aquest original i divertit llibre ens parla de l’amistat, de com tractar a les persones que ens envolten, de com relacionar-se, de la bona educació, i d’una paraula que sovint és en boca de molts nens: NO!Una paraula que hi ha qui l’utilitza en excès, i hi ha que no la sap fer servir, com és el cas del monstre protagonista d’aquesta història.

Tant aquest conte com l’anterior, són contes en format rectangular i verticals, fet que els hi dona certa particuliaritat.

CÓMO RECONOCER A UN MOSNTRUO, Gustavo Roldán, Editorial Thule –> Aquest és un dels darrers treballs publicats per Gustavo Roldán. És una història que el propi autor va escriure ja fa anys, i va recuperar amb el temps, i finalment s’ha publicat a les nostres contrades. És una història divertida sobre què és el que s’ha de fer, i quins són els passos a seguir per reconèixer un autèntic monstre. A les il·lustracions s’identifica perfectament l’estil d’aquest il·lustrador, els dibuixos amb pocs colors, el treball de la línia…

És molt divertit, a mi em va encantar.

L'ÀNIMA d'en Xavier Salomó

19 Maig 2011
0

Ja fa unes setmanes, el programa Ànima de tv3, va dedicar un petit espai al nostre estimat Xavier Salomó, un espai preciós que tot i ser molt curtet, ens serveix per conèixer una mica com és la feina i l’espai de treball d’aquest il·lustrador que tant em fascina. I com després de donar-li un parell de voltes, he trobat per fi la manera de posar el vídeo al meu bloc, doncs ja està. Aquí us el deixo.

 

Dibuixant a… BARBANEGRA

18 Maig 2011
0

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2010)

El Trompeta navega per… REBECCA DAUTREMER (una altra vegada)

17 Maig 2011
0

No és la primera vegada que navego una mica per aquesta web, però és que aquesta vegada la Rebecca Dautremer l’ha tornat a canviar. Després de tenir una web una mica caòtica i gens clara, ara té una web una micona més navegable i coherent. És per això, perquè veieu els canvis, i perquè em fascina l’obra d0aquesta brillant il·lustradora, que m’he decidit a portar-vos la nova versió de la seva web. És una web més néta, navegable, i estèticament més bonica.

Us en deixo algunes captures de pantalla, a veure què en penseu vosaltres al respecte.

Els orígens de… BARBANEGRA

16 Maig 2011
0

Barbanegra fou el pirata més temut de mars i oceans d’arreu del món, d’ell se n’expliquen innombrables histories i llegendes, algunes d’elles potser verídiques, altres en canvi han alimentat la fantasia i imaginació de nens i adults durant molts i molts segles.

D’ell es diu que va trobar un gran tresor i que ell mateix va enterrar, i que només ell i el propi diable coneixien on es trobava, per tant, amb la seva mort, el seu tresor va quedar perdut per sempre més. També hi ha qui diu que sotmetia als seus homes a probes d’allò més absurdes quan anava begut després d’unes quantes gerres de rom. Alguna d’aquestes probes diu que un dia els va tancar a tots en una cambra i la va omplir de fum. D’ella no en va sortir el propi Barbanegre fins que no ho havien fet tots els seus homes abans. També hi ha qui diu que els va tancar un bon dia en una cambra fosca tots asseguts al voltant d’una taula, i que va començar a disparar trets de manera indiscriminada.

També en diuen que exercia la pirateria amb el consentiment de l’Imperi britànic, a canvi de part dels seus botins.
Però de totes les històries que d’ell s’expliquen, avui la que ens ocupa és la seva fi, la Fi del Pirata Barbanegra, i és que segons s’explica va ser de la següent manera:

“Davant de l’augment de la pirateria a la zona, el governador de Virginia Alexander Spotswood, va decidir emprendre algunes accions abans de que els pirates es fessin més forts. Al 1718 va tenir notícies de la presència de Barbanegra a Carolina del Nord, i va decidir emprendre una ofensiva. Va enviar dos vaixells capitanejats pel tinent Robert Maynard. Mentre que Barbanegra continuava en el seu vaixell Adventure amb els seus 19 homes. Al veure el vaixell pirata, Maynard s’acostà i esperà a l’endemà a llançar el seu atac, però el vaixell pirata va veure els vaixells de Maynard i va decidir fugir endinsant-se en els canals veïns. Però vet aquí que els vaixells van quedar atrancats i en Barbanegra i en Maynard es van proferir alguns insults. En pujar la marea, va començar la persecució, i el pirates van aconseguir enfonsar un dels vaixells dels seus perseguidors.
Els vaixells tornaren a encallar i fou aleshores quan va començar la cruenta batalla en la que per fi Barbanegra i Maynard es van enfrontar. Primer la lluita va ser cos a cos amb espasses, però evidentment la destresa de Barbanegra fou superior i li trencà l’espassa al tinent, que tement per la seva vida va treure la seva pistola i va disparar a Barbanegra.
Mort el pirata, els seus homes es van rendir o van fugir, de Barbanegra es diu que va sofrir fins a 25 ferides, 5 d’elles de bala, i també s’explica que se li va tallar el cap i el van clavar en el bauprès del vaixell (pal inclinat que surt de la proa).”

Doncs bé aquesta és la història de la Fi del Pirata Barbanegre, un corsari que va existir en realitat i va viure entre el 1680 i el 1718, el seu nom originari era  Edward Teach, i en un inici era un mariner de la Marina Reial Britànica que després de la Guerra de Successió Espanyola es va quedar desocupat, i va decidir embarcar la seva vida en la pirateria. D’ell no se sap la datat exacte ni el lloc de naixement, hi ha qui afirma que era de Bristol, altres diuen que de Carolina del Sur i alguns han ubicat el seu naixement fins i tot a Jamaica.
Va començar en la pirateria al 1716 amb una activitat delictiva molt alta, duent a terme cruents atacs, fins que finalment va acabar morint a mans del Tinent Maynard.

D’ell però, un dels aspectes que en destaca més, és la seva vestimenta i aspecte físic, i és que la majoria de descripcions coincideixen en dir que  era un home alt i fort, moreno i que lluïa una barba negre molt espessa, també diuen que quan havia de lliurar una batalla es guarnia de manera molt peculiar per a la ocasió.
I és que segons diuen col·locava llumins encesos sota el seu barret. Eren llargs llumins que cremaven molt a poc a poc fet de corda de cànem mullats en salnitre i aigua de sal. L’efecte que això provocava resultava aterrador, i és que del seu cap en sortia un fum tan espès que els seus rivals es pensaven que es tractava d’un pirata sortit de l’infern.

Portava també un cinturó carregat amb tres pistoles preparades per disparar, dagues i alfanges (espassa de fulla ample i corba emprada en el mediterrani durant l’edat Mitjana, i característica dels pirates).
També diuen que tot i la seva fama, i el seu aspecte aterrador, Barbanegra no ajusticiava a ningú a no ser que la seva pròpia vida pogués córrer perill.

El més curiós de tot plegat, és que Barbanegra tot i ser un pirata real, que va existir i va ser temut per tots, s’ha convertit en una llegenda, en un personatge utilitzat en un munt d’històries, contes, llegendes i llibres. Es parla no només de la seva vida i mort, sinó també del seu fantasma, i és que hi ha qui diu que encara es passeja pels mars d’arreu del món.

Il·lustracions
Us deixo primer amb algunes il·lustracions en blanc i negre d’aquest temut pirata.

 

En color, són les que us porto a continuació.

 

Per acabar, us deixo amb la bandera pirata utilitzada per Barbanegra, que s’allunya força de la típica bandera pirata. És força curiosa, la veritat…

Un Lipdub d'allò més original

15 Maig 2011
0

L’altre dia tafanejant per Internet vaig anar a parar a un bonic Lipdub del Ceip Escola Dr. Fortià Solà de Torelló amb els nens, nenes i mestres de P3, P4 i P5.

Un Lipdub preciós que serveix per conèixer una mica més aquesta escola per dins i per emocionar-te amb uns menuts que estan fets tots uns actors.

Jugant a… ANNE-CLAIRE PETIT

14 Maig 2011
0

Anne-Claire Petit és una marca de joguines holandeses que ens ofereix joguines artesanals en forma de peluixos i ninos fets amb fil, i farcits de molt amor. Són productes en certa manera força exclusius i cars, però en quan els veieu entendreu el perquè m’han agradat tant. Per als nadons més menuts també podem trobar sonalls. Us deixo amb les imatges.

El Trompeta recomana… CONTES DE FADES

13 Maig 2011
0

Les fades són un personatge màgic, mitificat a molts contes. Sovint, es tracta de personatges secundaris, els grans salvadors dels protagonistes: les que els guien, els ajuden… Però resulta, en certa manera, una mica estrany, veure a aquests menuts personatges com a protagonistes dels contes. Avui, però els dos contes que ens ocupen estan protagonitzats per fades. Dos contes que poc tenen a veure l’un amb l’altre, tret del seu personatge principal, és clar.

LA CLEMENTINA AL BOSC, Elena Ferro, Il·l. Elena Ferrer, Editorial Terrabastall –> Aquest va ser el primer títol de l’Editorial Terrabastall, una jova editorial que va néixer en un mal moment, i que malauradament va acabar desapareixent. Tot i així, abans de fer-ho, van poder publicar alguns títols. Un d’ells és aquest de la Clementina Al Bosc, un conte de producció pròpia, escrit i il·lustrat per les pròpies editores que em va cridar l’atenció per les seves il·lustracions: dolces, tendres i coloristes.

La història ens explica, com una nena que es diu Elisenda, té una fada que és la Clementina, i un bon dia, l’Elisenda decideix emportar-se a la Clementina d’excursió per primera vegada. Ja que mai ho fa, dins de la butxaca de la nena, l’entremaliada fada acaba caient, fins que després d’algunes peripècies, acaba retrobant la nena.

Una història senzilla, amb un text potser una mica massa llarg.


LES FADES, Mercè Rodoreda, Col·l. Capsa de Contes, Editorial Baula  (2008)–> Aquest conte és un conte escrit per la Mercè Rodoreda pensat per als més menuts. Ens explica com un dia, el Sol i la Lluna fan un pacte, i una nit transformen tot el pols, en minúscules fades de color blau, que apareixen per tot arreu i que són amigues de les estrelles. Baula fa una excel·lent tasca en aquest conte, on agafa aquesta bonica història de la Mercè Rodoreda, i la transforma en un conte preciós escrit en lletra lligada i pensat per als primers lectors. Aquesta col3lecció de Baula es caracteritza per la tendresa i qualitat de les seves històries.

Els racons de… LILIPUT BOOKS

12 Maig 2011
0

Avui us porto quelcom que feia molt temps que no us podia portar, una llibreria especialitzada en literatura infantil i juvenil, es tracta de Liliput Books. I és que només amb un nom tan màgic i encantador ja ens podem fer una idea del que hi podem trobar a dins. Es tracta d’un espai petit i acollidor, molt ben dissenyat i estructurat, a prop del mar i on hi podem passejar tots els enamorats de la literatura infantil.

I on està aquesta petita joia, us preguntareu? Doncs a Sant Pol de Mar.

Us deixo amb l’adreça exacte, els horaris i tota la informació relativa a aquest bonic racó:

LILIPUT BOOKS

C/Nou 6 (Sant Pol de Mar)

Horari:

De dilluns a dissabte

De 10:30 a 13:30h

De 17:30 a 20:30h

Diumenges

d’11:00 a 14:00h

Acosteu-vos-hi, de ben segur que us agrada.

Dibuixant… LA BATALLA DELS BOUS

11 Maig 2011
0

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2010)