Els orígens de… EL POU DE NA PATARRA

20 juny 2011
0

“Diu la llegenda que a Menorca hi ha un pou construït fa molts i molts segles que en realitat es tracta de la pròpia boca de l’infern. Diuen que d’aquest pou en poden sortir les criatures més diabòliques dels més profunds dels inferns, i fins i tot que els humans hi poden arribar. És per això que constantment els propietaris d’aquestes terres, n’han cobert l’entrada per tal de que no hi pugui sortir cap ésser diabòlic. Actualment es troba tapada per una figuera, com si d’aquesta manera es volgués protegir a qualsevol atrevit que hi volgués ficar el nas.
Un pou d’uns 64 metres de profunditat , format per nou trams d’escales i un total de 137 graons, que segons explica la llegenda fou un creat pels propis gegants que habitaven la zona segles enrere. I és que de fet, el Pou de Na Patarra es troba a uns 200m de Torralba de Salord, lloc on es va trobar la Taula de Salord, una construcció de pedres en forma de T de dimensions extraordinàries  que diuen que era la taula on menjaven els gegants, però no qualsevol gegants, sinó una raça que habitava l’Illa de Menorca i que acompanyava els seus exquisits menjars en aquesta taula, amb l’aigua que agafaven amb el seu propi braç del fons del Pou.
I de gegants, continuem parlant de la història del Pou que avui ens ocupa. L’entrada originària del Pou està coberta, però hi ha la possibilitat d’endinsar-s’hi per una obertura alternativa, on la foscor, i les estalactites formades amb els pas dels segles, ens fa adonar-nos de l’antiguitat de la construcció, que pren encara més força com a indret màgic. Durant la baixada es pot sentir el soroll constant de l’aigua filtrant-se per les parets del pou, fins arribar a baix, on aquesta s’acumula en una pila. Diu una altra llegenda que qui és prou atrevit per veure de l’aigua allà acumulada, a la que se li atribueixen poders màgics, es transforma en immortal.
Però del que no hi ha dubte és que els menorquins respecten enormement aquest indret, i de fet entorn d’ell hi ha moltes històries que alerten a tots aquells valents que vulguin endinsar-se en el pou, que poden tenir conseqüències d’allò més desagradables. I és que segons s’explica, els que entren al pou corren el risc de que bruixes, esperits i altres éssers sobrenaturals s’escolin en els seus somnis per sempre més. I que només un poderós bruixot els podria tornar a fer fora.
Sigui pel que sigui aquest pou és un lloc molt misteriós, del que diuen que a les nits, si pares bé l’orella, pots sentir les passes dels que hi habiten al fons de tot. Sens dubte sempre que mires en direcció al pou, pots veure aquella figuera protectora, que sembla alertar o intentar-nos protegir d’allò que amaga sota les seves arrels.”

De tota aquesta història i llegendes que us he anat explicant, què hi ha de cert? Doncs bé, malauradament poca cosa, i és que segons molts estudis topogràfics i arqueològics, la zona de Torralba de Salord és un dels principals jaciments històrics de Menorca, i es tracta d’un dels poblats talaiòtics més importants d’aquelles contrades. Però a prop d’aquest poblat trobem el Pou de Na Patarra que destaca arqueològicament per les seves formes, mida i originalitat, i pel fet de que després de molts estudis, és encara avui que no s’ha comprés del tot el perquè va ser construït. I suposo que és aquest misteri, el que va fer sorgir a posterior totes les llegendes que hi ha al seu voltant.

Des dels anys 70 les investigacions entorn a aquest pou s’han anat donant a conèixer, i s’han recopilat les mencions històriques que s’han anat fent entorn a aquesta construcció. Fou l’any 1595 on es menciona per escrit per primera vegada aquest pou, en que Binimelis atribueix la seva construcció als gegants, i parla de que el pou té nou trams d’escales però assegura que en podia tenir més, i que havien estat sepultats, tot i que aquest fet mai no ha estat demostrat.

Sigui com sigui la complexitat d’aquesta construcció fa pensar que es va aprofitar una obertura natural del terreny en aquella zona per a excavar el pou. Una construcció massa complicada per a servir de dipòsit d’aigua de la pluja, no? Potser sí que era una autèntica boca de l’infern, ves a saber…

Imatges
Evidentment, no hi ha cap il·lustració per totes aquestes llegendes, però m’agradaria portar-vos algunes fotografies d’aquest indret, una d’elles de la Taula  de Salord, i l’altre de l’entrada al Pou de Na Patarra.

A continuació us adjunto una infografia del Pou, extreta d’un document PDF on se’ns parla dels estudis arqueològics fets entorn a aquest pou, a la vegada que se’ns fa una comparativa d’altres pous de construcció similar a la resta del món.

 

Per acabar, pels més curiosos, us adjunto el document PDF en el que apareix tota la informació arqueològica del pou i dels seus homònims arreu del món.

Llegir Document PDF Pou de Na Patarra

Explica'm… SOL, SOLET I MOLTES MÉS CANÇONS MÉS PER JUGAR

19 juny 2011
0

SOL, SOLET I MOLTES MÉS CANÇONS PER JUGAR, Il·l. Marta Dansa, Editorial Imaginarium (2010) –> Aquest recull es tracta d’un recull per als més menuts. Es tracta d’un cd amb 15 cançons tradicionals, un llibre de roba i 12 titelles de dit. Una tria de cançons populars catalanes per escoltar i cantar . Les titelles serviran a l’adult i als més menuts de la casa per interpretar les cançons.

És preciós, jo n’havia vist un material d’aquest fet a mà, amb titelles de feltre, i als més petits els hi encanta. Ja ho veureu.

 

Perquè són blancs i negres els pandes?

18 juny 2011
0

Avui us porto un vídeo que forma part d’una campanya publicitària d’un canal de dibuixos animats francès, i que pretén fer bo el seu eslògan: “les ments imaginatives necessiten una televisió imaginativa”. Però és que aquesta petita obra d’art de dos minuts és preciosa, la teoria de perquè els ossos pandes són blancs i negres, i és que potser quan estaven pintant el món, algú se’ls va descuidar, no?

Mireu-lo, val molt la pena i són dos minutets que us arrencaran un somriure…

SAÏD AL PATÍ DE LLIBRES

17 juny 2011
0

Demà dissabte 18 de Juny a les 12 del migdia tindrà lloc a la llibreria el Pati de Llibres la presentació del llibre Saïd, per part de les seves autores: la Conxita Sal·lari i l’Alba García. Així que si us hi voleu acostar, ja ho sabeu:

PATI DE LLIBRES

18 de Juny de 2011 a les 12h

C/ Xerric 22, Baixos

Sant Cugat del Vallés

El Trompeta recomana… CONTES DE NENS AMB ULLERES

17 juny 2011
0

Trobar contes de nens que portin ulleres és força complicat, i és que sovint és un tema al que no se li dóna gaire importància, però no podem oblidar que hi ha forces nens als que els hi costa posar-se les ulleres per primera vegada: es veuen lletjos, els fa vergonya, els fa por que els seus amics se’n riguin. És per això que avui us porto aquestes dues històries.

JAIME Y LAS GAFAS MÁGICAS, A. Zabalbeascoa, Il·l. Telmo Rodríguez, Editorial Blume –> A en Jaime fa poc que li han posat ulleres, però li fa vergonya portar-les a l’escola. Fins que un dia gràcies a que les porta aconsegueix trobar la mascota de la classe que s’havia perdut. També trobarà tota mena d’objectes perduts: gorres, bufandes, guants… És així com en Jaime descobreix que és capaç de veure coses que la resta no són capaços de veure. Veu tan bé i tan clar que es fa famós. Un dia fins i tot descobrirà quin nen està mentint i quin diu la veritat. És aleshores quan tothom pensa que les ulleres vermelles d’en Jaime són màgiques.

Una història molt bonica sobre un nen que aprèn a portar ulleres. Les il·lustracions estan fetes per en Telmo Rodríguez, un nen de 7 anys que ha donat vida a aquesta història.

PRINCESA BELINDA, Pam Calvert, Tuesday Mourning, Jaguar Ediciones (2010) –> A la princesa Belinda li encanta portar ulleres, però un bon dia, una altra princesa se’n riu d’ella i Belinda decideix no portar-ne. Això li portarà tota una sèrie de maldecaps. Podrà arribar al ball i ballar amb el seu príncep? Una història divertida sobre com es pot arribar a canviar la moda sense renunciar al teu propi estil.

Mural de "Un somni dins un mitjó"

16 juny 2011
0

Demà divendres dia 17 de juny a la paret de la Biblioteca Roca Umbert de Granollers, de 16 a 17:30hel fantàstic Valentí Gubianas estarà pintant un mural en directe sobre el llibre d’Eulàlia Canal UN SOMNI DINS EL MITJÓ, publicat per ANIMALLIBRES.

A continuació hi haurà lectures de diversos fragments del llibre i podreu parlar tant amb l’autora d’aquest com amb el seu il·lustrador. L’acte és gratuït i obert a tothom i l’han organitzat l’editorial del llibre i la pròpia Biblioteca.

Si viviu per la zona o us hi podeu acostar, no ho dubteu.

UN ANY DE BADABUM

16 juny 2011
0

Avui es celebra una festa molt especial, i és que les serigrafies de Badabum fan un any, i ho volen celebrar amb vosaltres amb una petita festa que inclourà l’exposició dels originals dels seus productes. Un projecte que va néixer de tres bojos per la gràfica: Laura Miyashiro, Blanca Hernández i Pep Brocal i vanm decidir crear aquesta marca com a espai d’experimentació comú. Des d’aleshores, Badabum ha fet un camí sorprenent des de la modèstia i l’entusiasme, i dins el marc de l’edició independent. La mostra es composa de quatre edicions de POST-ARTS, serigrafies a tres tintes al voltant del tema de l’amor, vuit edicions de TAUMATROPS (artefactes òptics també coneguts com “meravelles giratòries”), tres edicions de cartells serigrafiats i una preciosa col.lecció de minúsculs desplegables manufacturats, editats sota el nom de LLIBRES MUTANTS. Per més informació del que fan, no dubteu en entrar a la seva web. I si us hi voleu acostar:

UN ANY DE BADABUM

16-06-11

20h

CASAS

C/Bailèn 125

FIRA D'OBJECTES IL·LUSTRATS AL CARRER

15 juny 2011
0

Els dies 16 i 17 de juny de 9 a 20h al carrer Sant Pere més baix es durà a terme una fira d’objectes il·lustrats de la mà d’il·lustradors com: Laia Codina, Alejandra Gallardo, Anna Llenas, Maria Tarragó, Núria Téllez… entre moltes més!

Hi trobareu: Llibres il.lustrats, llibretes, samarretes, bosses, quadres, làmines originals, ilugrafies, nines de drap, agulles de pit… i moltes coses…

Si teniu temps no dubteu en acostar-vos-hi. Recordeu:

Dies: 16 i 17 Juny
Horari: de 9 a 20h.
Lloc: carrer Sant Pere més Baix (cantonada Via Laietana)
Metro: Urquinaona / Jaume I

Plantejant-me un canvi de feina

15 juny 2011
0

Sé que potser aquesta entrada us semblarà una mica estranya, però aquest és el meu quart curs en el mateix centre i  pel curs vinent m’estic plantejant un canvi de feina, i he pensat que el Trompeta podria ser un bon lloc per tal de fer-vos saber el meu objectiu, ja que crec que hi ha mestres i escoles que em segueixen i potser els puc interessar com a docent.

Són cinc anys de mestra d’Educació Infantil, i considero que ja començo a tenir una experiència per a poder-me plantejar un canvi. El perquè d’aquest canvi és força clar, vull un nou projecte educatiu en el que poder creure i treballar. Actualment, hi estic a gust en el meu centre i hi tinc un contracte indefinit (aspecte una mica complicat en els temps que corren avui dia), i només canviaria d’escola en el cas de considerar el canvi com un pas endavant.

Crec en una escola on els infants són el més important, on els aprenentatges es duguin a terme de manera significativa. Una escola en la que es treballi per una formació integral de l’infant, no només des del punt de vista dels coneixements, sinó també una educació capaç de formar persones amb valors, creatives, justes i responsables, i fer-ho amb els mitjans pedagògics més adequats en cada moment. L’aprenentatge entès des de un ventall ampli de possibilitats: a través de racons, dels jocs, de l’experimentació, l’observació… En  tot aquest procés d’aprenentatge a l’educació infantil, no podem  oblidar la importància de la lectoescriptura, fonamental en aquestes edats. M’agradaria que la lectura fos significativa per als més menuts i que l’adquisició de conceptes matemàtics es dugui a terme des de la vessant més pràctica i significativa.

La meva experiència en el món dels contes i la literatura infantil crec que també podria ser un valor afegit a l’hora d’encaixar en un projecte educatiu on els valors i les tradicions de les nostres contrades són tan importants.

Si creieu que puc encaixar en el vostre projecte, no ho dubteu i envieu un correu al e-mail del Trompeta, que encantada estaré de respondre-us tot adjuntant-vos el meu currículum.

Moltíssimes gràcies!

 

PEP BOATELLA: "La energia, la voluntat , la tossuderia, les ganes són alguns dels ingredients necessaris per avançar"

14 juny 2011
0

Avui canvio els il·lustradors infantils per un il·lustrador destinat a un públic més juvenil i adult, en Pep Boatella. De Gràcia de tota la vida, fa tres anys que es dedica de manera professional al món de la il·luystració, tot i que ja fa uns quants anys més que fa encàrrecs i feines com a il·lustrador en molts àmbits: revistes, llibres de text, il·lustracions per a literatura juvenil i per adult… Un gran ventall de possibilitats per un il·lustrador polifacètic i amb un estil que a mi personalment em va agradar moltíssim quan el meu xicot me’l va descobrir.

–  Fa tres anys que et dediques professionalment al món de la il·lustració, és molt complicat fer-se un lloc en aquest àmbit?

Tot i que fa més anys vaig començar a publicar alguna cosa, fa tres anys que ho vaig “formalitzar”em vaig donar d’ alta d’autònom. Els inicis són molt complicats perquè el mercat està totalment saturat. El món és ple de boníssims dibuixants i il·lustradors, i és difícil que t’encarreguin quelcom si no tenen la certesa o l’ exemple d’altres feines. Si prenem com exemple el món editorial, cada vegada que han d’encarregar una feina a algú es troben davant d’ una gegant borsa d’ il·lustradors. Això fa que molts cops la concessió d’un encàrrec pugui esdevenir una espècie de miracle. La energia, la voluntat , la tossuderia, les ganes i sobretot l’intentar fer-ho el millor que es pot en cada encàrrec són alguns dels ingredients necessaris per avançar i fer-se un lloc. Jo m’ho imagino a una gran massa d’il·lustradors ( milers) intentant passar per una petita porta. Tot i així, abans d’ intentar passar per aquesta porta ( el món editorial), és bo, mirar de buscar-ne d’ altres…. Jo, per exemple, vaig fer això. Abans de trucar a les portes de les editorials, vaig buscar encàrrecs en altres àmbits, com per exemple la publicitat. Sectors a on hi molt volum de feina i que fan que vagis acumulant experiència. Un cop vaig veure que el meu book era mínimament potent, aleshores si que vaig començar a presentar-me a les editorials. I en això estic.

-De petit ja se’t donava bé dibuixar, sabies que et volies dedicar a això?

Sabia que volia dibuixar, però no tenia gens clar que es pogués viure d’això. Molts cops,  a hores d’ ara, quan arriba final de mes, encara no ho tinc molt clar…. Però va ser quan vaig ser admès a l’Escola Massana de Barcelona per estudiar il·lustració, que em vaig enamorar d’ aquesta professió, i de seguida vaig tenir molt clar que jo volia fer això. Des d’aleshores estic lluitant per aconseguir-ho.

– Quin és el procés de creació que segueixes a l’hora de fer una il·lustració?

No en tinc cap de concret, em prenc cada encàrrec des de zero, miro del què necessita i miro d’ esbrinar com trobar-ho. No em prenc igual un encàrrec ràpid per premsa que un encàrrec pel que disposo de temps. Tot i així, el que sempre faig és començar amb un seguit d’ esbossos ( normalment molt petits i ràpids) per mirar de trobar el concepte que busco, i que, d’ aquesta manera, acostumo a trobar. A mesura que vaig concretant i avançant, el mateix procés em diu quin serà el camí i la tècnica a utilitzar

– Com és el teu espai de treball?

Tinc un estudi al meu pis del barri de Gràcia ( barri en el que he viscut tota la vida), hi ha dos espais, a una banda una gran taula de dibuix a on faig les meves cuinetes i els processos a mà i un altre a on hi tinc l’ ordinador. Vaig d’ una banda a l’ altre tota l’estona. Estic envoltat d’esbossos, de dibuixos antics, de llibres, de còmics….

– Cap a quin àmbit vols encaminar la teva carrera com a il·lustrador?

Doncs no em tanco portes a res, però ara mateix la meva feina sembla que parla per si sola, l’ àmbit de la literatura per joves i adults sembla que és el que marca les pautes, així com les il·lustracions per premsa.

– Has publicat en molts àmbits: revistes, llibres de text, cartells, literatura juvenil… En quin àmbit et sents més còmode?

La veritat és que em sento còmode en tots. Un il·lustrador sempre necessita d’ un text amb el que treballar, si aquest és bo el camí s’aplana. El problema és quan es necessita d’il·lustració per maquillar un mal text. M’agrada molt variar, que cada encàrrec sigui un nou repte. M’ ho prenc com si cada una de les feines fos un jeroglífic que necessita d’una solució. Penso que és bo tenir diferents tipus d’ encàrrecs perquè la feina no es torni monòtona. Una imatge de premsa que potser tens 3 o 4 dies de termini per fer-la, et servirà per buscar vies més directes, més espontànies i lliures que contrastaran amb una feina, com per exemple podria ser un encàrrec per un llibre de text, molt més llarga i en ocasions m’és molt mecànica, en la qual has d’adoptar una actitud més racional.

– No tens gaire experiència en l’àmbit de la literatura infantil, t’agradaria obrir-te camí en aquest àmbit?

La veritat és que en l’àmbit purament infantil he realitzat pocs encàrrecs. El més semblant que he fet per aquesta vessant ha estat realitzar les il·lustracions per una publicació de la Generalitat de Catalunya enfocada a nens i nenes de primària. També he fet de professor de dibuix a nens. M’ agradaria rebre més encàrrecs de literatura infantil, però sóc conscient que el meu portfoli no es correspon amb el què busquen alguns  editors en aquest sentit. Tot i que m’ hi veig totalment capacitat per fer-ho, l’àmbit editorial busca el risc zero i si hi ha algú que té una proposta més concreta en aquest sentit, doncs és normal que s’hi confiï més… Així són les coses.

– De quin dels teus projectes et sents més orgullós? Perquè?

Em sento orgullós de cada un dels projectes que he realitzat ( això no vol dir que de tots ells n’estigui content del resultat) Però estic força satisfet amb un dels últims encàrrecs que he realitzat per la editorial La Galera, tot i que no vaig tenir massa temps per fer-lo, em van encantar els textos que em van fer treballar: Josep Pla, Ramón Llull, Pere Serafí, Jaume Cabré etc, un luxe! També, ara estic treballant per Columna edicions, i m’ estan encarregant cobertes per títols molt interessants… N’ estic molt content

– Quin és el projecte que t’ha portat més maldecaps?

La veritat és que tots els encàrrecs em porten mals de caps. Més que perquè em costi de fer-los, per tenir-los tot el dia al cap. El problema de treballar com a freelance (i a casa) és que no aparques la feina en cap moment i, en ocasions, quan se’t acumula, apareix  una mica d’ estrés, tot el dia hi dono voltes tan si hi estic treballant com si no. Tot i que gaudeixo del procés,  m’agrada trobar resultats ràpid, un cop els trobo bé, però quan es resisteixen a aparèixer, ho passo força malament, sobretot si el temps se’m tira a sobre…

– El teu il·lustrador preferit és…

Tinc un munt de referents, en podria citar dotzenes…. Com a “ex-Massanero” que sóc, és evident que tinc els meus mestres com a referents directes: L’Arnal Ballester, el Pep Montserrat, el Daniel Sesé o el Carlos Cubeiro són grans professionals als quals els hi dec bona part del que sé. Catalunya és una potència mundial en quan a il·lustradors. Tenim gent molt reconeguda a nivell mundial, els quals, moltes vegades, a  casa nostra, són grans desconeguts fora del propi sector. Una autèntica llàstima.

– Un país amb bona literatura infantil i juvenil és…

Aquí hi ha bona literatura infantil i juvenil, però un país que és capdavanter en el sector és, sens dubte, França, sobretot perquè la professió està molt més reconeguda que aquí ( tan pels escriptors com pels il·lustradors). Els dos últims anys, he viatjat a Bolonya, a on hi ha la fira mundial del llibre per nens ( Una espècie de meca del sector) i allà te n’adones de què i com publiquen les editorials de cada país… Ara mateix, el  mercat asiàtic  també ha agafat molta força…

– Quina és la situació actual de la il·lustració a les nostres contrades?

Si he de ser sincer no ho sé. No tinc tanta experiència… El què jo veig és que, tot i que costa molt, feina n’hi ha… Això sí, en molts casos, està mal pagada. És evident que patim una crisi i és evident que les editorials també l’estan patint… A causa d’això es tira massa de venta de drets, moltes editorials, en comptes de produir, compren el producte a l’estranger ja fet, això fa que cada cop es realitzin menys llibres produïts des de zero a casa nostra, i que per tant, el sector estigui cada cop més saturat. Un altre tema a tenir present és la irrupció al mercat del llibre digital. Un fenomen al que cal estar atent ja que marcarà, de ben segur, el futur de la nostre professió. De moment alguna proposta de feina que m’han fet per aquest sector l’he hagut de rebutjar per lo insultant de les condicions…

– T’has plantejat mai il·lustrar algun clàssic de la literatura infantil? Quin t’agradaria que fos? Perquè?

Doncs no m’ho he plantejat mai! Però normalment els clàssic ho són per alguna cosa, així que segur que estaria encantat de fer-ho. Com he dit, el millor que li pot passar a un il·lustrador és que li demanin que  treballi a partir d’un bon text.

– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?

Doncs ara mateix estic acabant un seguit d’ encàrrecs que em van arribar de cop. Per exemple ara estic treballant en la coberta del nou llibre de Ferran Torrent, un dels grans escriptors de casa nostra, que editarà properament Columna edicions. Un cop acabi aquests encàrrecs, em tocarà fer valer els contactes que vaig fer a Bolonya i al CCCB a la Fira del Món llibre a on vaig exposar al costat de 4 il·lustradors més, tots convidats per l’ Associació Tantàgora.

<