En totes les cultures existeixen les fades, aquests éssers diminuts i màgics… però cal dir que no a tots els indrets les fades són éssers benèvols amb els qui els envolten. Si voleu conèixer les fades noruegues, us adonareu de que no són ben bé així.
“Fa molt i molt temps havia fades arreu de Noruega, des de les muntanyes fins als turons, de les planes a les valls. A tot arreu arribava el so de la seva música, dels seus violins i dels seus balls. I a vegades fins i tot es veia passar a les fades en una llarga processó nupcial amb petits homenets i donetes vestits de gris. Acostumaven a anar amb una banya i una tassa daurades i invitar als presents a beure. Però el que bevia, quedava maleït per sempre i quedava sota el seu poder.
En quan queia la tarda, aquests personatgets grisos avançaven i aleshores era perillós estar-se fora de casa, especialment per a les noies joves i maques. I és que segons ‘explica més d’una que es va endinsar en alguna muntanya o turó, s’havia tornat mig boja i no parava de parlar dels pretendents rics que li anaven al darrere.”