Els nens a mesura que van creixent han d’anar aprenent uns hàbits que seran fonamentals per al seu bon desenvolupament i la seva correcta higiene personal. Temes com deixar el xumet, rentar-se les dents, les mans, esmorzar sa… Són hàbits que cal inculcar ja en els nens des de ben petits. I per fer-ho hi ha un munt de llibres que ens hi poden ajudar. Avui m’he decidit a portar-vos uns quants contes del tema.
EL XUMET, Orianne Lallemand, Il·l. Emile Jadoul, Editorial Baula (març 2011) –> Un conte que ens relata una manera senzilla, gràfica, original i divertida per fer adonar que els xumets ja no són cosa de nens grans i així poder-los dir Adéu per sempre més. Una història que ens narra a partir de l’heroi del nostre menut protagonista, com hi ha una cosa en ell que no encaixa. Al final del relat descobrireu de què es tracta.
ELS HÀBITS D’EN POL, Liesbet Slegers, Editorial Baula (2011) –> El Pol cada dia fa les mateixes coses. Quan es lleva, esmorza, es renta les dents i la cara, es vesteix, va a l’escola, dina, torna a anar a l’escola, juga una estona, es banya, sopa, es posa el pijama… I així dia rere dia. Un conte amb solapes per descobrir i aprendre jugant.
GENS NI MICA BRUTES, Wanja Olten, Il·l. Manuela Olten, Editorial Takatuka (2010) –> Per parlar-vos d’aquest conte, us deixo amb la sinopsi i resum dels editors i depsrés us explico el que en penso: “Quans cops hem hagut de fer alguna cosa que no ens venia gens de gust? Però l’hem fet igualment perquè és el que toca. Això ara que ja som grans, però segur que us recordeu de molts cops quan èreu petits que els pares ens deien “feu allò feu allò altre” i no hi trobàvem cap sentit. Doncs és el mateix que li succeeix a la protagonista de Gens ni mica brutes, que no troba la necessitat de rentar-se les mans si no són realment brutes. És clar que el seu concepte de brutícia no és el mateix que el dels adults…
A banda de ser una història divertida i amb la que molts nens es poden identificar, el llibre va més enllà de l’aspecte purament informatiu i d’hàbits que transmeten aquestes propostes i copsa molt bé el pensament i comportament infantils. Aquesta és la seva major virtut. ”
El que em va agradar d’aquest conte és la seva temàtica, i és que em va semblar original fer un conte sobre rentar-nos les mans. Un altre dels aspectes que també em va cridar l’atenció són les seves il·lustracions, i és que em va agradar molt l’estil que presenten. Tot plegat va fer que em cridés l’atenció aquesta història. Una història però, que em costava encabir en una temàtica en concret, finalment ho he fet en aquesta, i crec que he encertat de ple.
