L’HERBARI DE LES FADES, Benjamin Lacombe i Sébastien Perez, Il·l. Benjamin Lacombe, Editorial Baula (Octubre 2011) –> Aquest és un d’aquells llibres que des de la primera vegada que els tens a les mans, saps que es tracta d’un llibre especial, diferent. Això és el que em va passar amb aquest Herbari de les Fades, és un conte pensat per a grans lectors, per a nens a partir de 10 anys, i és que tot i no ser un llibre destinat a l’edat dels nens de la que us acostumo a parlar, crec que és prou bonic i prou especial per fer una petita excepció.
És un d’aquells llibres de gran format, àlbum il·lustrat que no saps com classificar, que s’escapa de ser comparat amb un altre de la mateixa temàtica i és que és molt diferent. Em passa una mica com em va passar amb el de Bombástica Naturalis, i és que si ho mires fredament i amb certa distància, potser s’assemblen una mica i tot.
Però tornant a aquest Herbari de les fades, us n’explico breument l’argument. Es tracta d’un científic francès que s’endinsa en els boscos més profunds a la recerca de l’elixir de la immortalitat, i és així com, per pura casualitat arriba al bosc de Brocelianda, famós per les seves plantes medicinals i les seves llegendes. I és així com descobreix les fades que hi habiten, i es decideix a escriure un diari naturalista basat en l’observació d’unes boniques i fantàstiques criatures que de ben segur van sorprendre a aquest científic, i que sens dubte sorprendran als lectors.
El tema és sens dubte sucós, això sí, si us espereu veure les típiques fades tipus Campanilla, més valdria que anéssiu a veure una pel·lícula Disney, aquestes fades són menudes, de races molt diferents, viuen la majòria entre les flors i les plantes, també en neixen d’elles, algunes viuen a l’aigua com si es tractés d’amfibis, altres poden volar. I la més gran potser fa uns 3cm! És un dietari molt ben fet i molt acurat, amb les descripcions de totes i cadascuna de les fades fetes de manera molt científica, però amb el toc de màgia que evidentment té tota la temàtica en sí i el fet, de que al cap i a la fi es tracti d’un conte per nens.
Pel que fa a les il·lustracions ben poca cosa us en puc dir, i és que només amb el nom del seu il·lustrador ja podeu saber el que en penso, es tracta de les il·lustracions de Benjamin Lacombe. Es tracta d’un il·lustrador nascut a París l’any 1982 i que té l’art d’il·lustrar a les venes, no es pot explicar d’una altra manera el seu treball. Des de que el vaig descobrir en Els Amants Papallona, l’he anat seguint molt de prop i aquesta vegada m’ha tornat a sorprendre amb aquest preciós àlbum. Cal dir que potser en aquest conte té un estil menys dolç i tendre que el que tenia en els Amants Papallona, però potser és que el tema del misteri i de les fades s’hi esqueia més a aquest punt fosc que li ha volgut donar. Els dibuixos de les fades són d’una perfecció i detallisme sorprenents, que fins i tot et poden fer arribar a pensar que aquests petits éssers existeixen en realitat i que resulti impossible que algú hagi estat capaç d’imaginar-los i dibuixar-los en un paper amb aquesta exactitud, sense haver-los vist mai. Rostres ovalats i ulls extremadament expressius i grans són alguns dels trets característics de les seves il·lustracions, que una vegada més podem observar en un dels seus darrers treballs. Espero que aquest llibre us entusiasmi tant com a mi i us animeu a fer-hi un cop d’ull, crec que val la pena.
