“Ja sabeu tots que els lleons són els reis de la selva, els més valents, els més forts, com a mínim tots ho haurien de ser, no? Doncs bé, el lleó de la història que avui ens ocupa és força diferent. Amic dels seus amics, lleial, però poruc, té por de tot, i aviat es convertirà en el rei de la selva, i haurà de fer-se valer i demostrar la seva valentia. Però ningú sap que és tan poruc, sempre ho intenta dissimular, però un dia, davant de tanta pressiói pensant que ningú l’observa, comença a plorar. I es posa molt trist, perquè té la sensació de que no pot explicar el seu secret a ningú, ni als seus am ics, que se’n riurien d’ell.
Però vet aquí, que l’Elefant, un dels més savis de la selva, el descobreix i s’hi acosta. Li pregunta que que és allò que el té tan trist, i el lleó li contesta que és un covard, que ho ha estat sempre i que té molta por, però el que li fa més por de tot són els ratolins. Els ratolins? Mare meva, a l’Elefant tampoc no li agraden gens als ratolins, “Crec que no et podré ajudar gaire en aquest tema”, diu el més savi de la selva, però també el que més pànic té a aquests menuts animals d’orelles arrodonides. Així que el lleó camina que caminaràs, s’acosta a un estany per veure aigua, i un ratolinet que rondava per allà, justament hi anava a fer el mateix que el lleó. El ratolí en veure el lleó creu que se’l cruspirà en quan el descobreixi, però se’l remira i el veu tan trist i tan desesperat que no pot evitar acostar-s’hi per preguntar-li què li passa.
Però ai del pobre lleó quan veu el ratolí! S’espanta tant que comença a córrer i s’amaga al darrera del primer matoll que troba. El ratolí que es torna a acostar i li diu: “siusplau no fugis! Que no et vull fer cap mal!”. El lleó tremola que tremolaràs, li pregunta què vol d’ell i el ratolí li contesta que volia saber què li passava.
El lleó, empassant-se el pànic que sent per la menuda criatura li explica el seu problema, i el ratolí li fa veure que el seu no és un problema real, i que ell l’ajudarà a superar la seva por als ratolins fent-se amic d’ell. I és que sabeu què li passava al ratolí? Doncs que era tan menut, que en una selva tan gran com en la que vivia, ningú no el veia mai, ni escoltava les seves penes, ni els seus divertits acudits, ningú no li feia cas, estava sol, sense amics. El lleó li diu que això no serà un problema, que ell en té molts d’amics i que de ben segur que tots el voldran conèixer i ser amics seus.
I és així com el lleó poruc va perdre la por als ratolins, i el ratolí va tenir nous i bons amics, bé de fet, va tenir tots menys un l’elefant, que mai va arribar a superar la seva fòbia als ratolins, i que cada vegada que el veia aparèixer sortia cames ajudeu-me. Curiós no?”
I és així com, vaig explicar als nens de la classe un conte ben sezillet sobre les pors, per tal de que ells m’expliquessin a què tenien por, alguns a les aranyes, altres als ratolins, molts a la foscor, i alguns de molt valents que només tenen por dels dinosaures, i altres que com diu la cançó del super3 “No tinc por de res!”