EL TEMIDO ENEMIGO, Jorge Bucay, Il·l. Gusti, Editorial Océano Travesía –> Si decideixes unir en un àlbum il·lustrat una història d’en Jorge Bucay com aquesta i les il·lustracions del sempre original Gusti tens com a resultat un conte que és molt més que això, una autèntica obra d’art. No cal que us digui l’encert d’en Gusti o de l’editorial per escollir aquesta bonica història amb la que fer un àlbum il·lustrat així, tampoc cal que us digui l’encert d’escollir un il·lustrador com en Gusti que li dóna l’aspecte perfecte a la història.
D’aquesta història ho sé tot, com comença, la trama i com acaba, i us la podria explicar sencera, però mai m’ha agradat desvetllar el final dels contes que més m’entusiasmen, és com les bones pel·lícules o els bons llibres, més val que cadascú llegeixi o vegi el final a la seva manera, perquè sinó perd part de la màgia i de l’encant que té el descobrir el desenllaç d’una història tan magnífica com aquesta. El que sí que puc fer és explicar-vos una mica l’argument d’aquest conte.
Un Rei malvat, cruel i dèspota, que presumeix constantment del seu poder, que creu que és el més poderós del món, que ho vol ser a qualsevol preu, però que al igual que la madrastra de la Blancaneus té un petit problema, el Rei no té mirall, però al igual que la madrastra tenia qui li digués que ella no era la més bonica, tothom li diu el Rei que ell no és el més poderós del seu propi reialme. Que el més poderós és el Mag i és que ell no només és savi, bondadós i afable, sinó que a més té el poder de veure el futur.
El Rei empipat amb el seu més gran enemic, aquell mag que li robava el poder, es va decidir que havia de trobar alguna manera d’arrabassar-li. Així que un bon dia es va decidir a convidar al Mag a sopar, per tal de preguntar-li quan hagués acabat el sopar, quin era el dia en que moriria el Mag. El Rei pensava que si no contestava quedaria desemmascarat ja que no seria capaç de preveure el futur, i si contestava un dia en concret, ell agafaria la seva espasa i li clavaria en aquell mateix moment per sorpresa, desemmascarant així a un Mag que ell considerava un impostor, i tenint així el màxim poder.
Però vet aquí que la resposta del Mag no va ser l’esperada pel Rei, que va afirmar que ell morira només un dia abans de que ho fes el Rei, no se sap si el mag va preveure el que passaria en aquell sopar i ho va fer per salvar la seva vida o perquè realment sabia que el Rei moriria un dia després que ell; però això sens dubte va fer canviar els plans d’un Rei que espantat de que el mag pogués tenir raó va decidir predonar-li la vida, i fer com si res no hagués passat.
Però la por del Rei a morir no es va quedar únicament aquí, i és que va decidir que el Mag es quedés a Palau aquella nit no fos cas que el sopar li hagués sentat malament o que es trobés malament per la nit i morís. Al matí següent amb l’excusa de controlar al mag i de que no li passés res, li va fer una consulta sobre el govern del reialme, i el Mag li va donar al Rei una resposta prou assenyada. I així va ser com l’estada del Mag a Palau es va prolongar amb el temps, i dia a dia el Rei anava consultant al Mag decisions sobre el seu govern que li semblaven prou assenyades i correctes, de manera que el seu enemic dia rere dia es va convertir en el seu conseller i en el millor amic que mai havia tingut. Al Rei ja no li preocupava la idea de la seva possible mort un dia després del mag, i simplement es passava hores i hores conversant amb el vell sabi que els va acabar convertint amb un home més sabi, més just i més honest del que mai cap dels subdits del Rei haurien pogut imaginar.
Però confessaria mai el Rei que havia intentat assassinar al Mag ara ja feia quatre anys en aquell sopar? S’acabaria complint la predicció del Mag? Com ja us he dit, no us explicaré el final, però és una història apassionant que ens fa veure i entendre que sovint allò que rebutgem en un inici pot acabar sent enriquidor, i que del nostre més gran enemic també en podem descobrir moltes coses i veure-hi un cantó que mai hauríem imaginat descobrir.
No cal que amb tot el que us he explicat, us digui que aquesta és sens dubte una història que em va fascinar, em va captivar des del primer moment, in vaig saber que es tractava d’una història especial. No és un conte només per a petits, és una història per a tots i és simplement preciosa.
