Carles Ballesteros va néixer a Badalona l’any 1977, es va Llicenciar en Belles Arts, i des que té memòria es recorda amb el llapis a la mà. Li van pagar la seva primera il·lustració als 14 anys amb 3€ i un vídeo, anècdota si més no curiosa; però no va ser fins l’any 2006 en que va estudiar un postgrau d’il·lustració a l’escola Eina fins que no es va decidir a dedicar-se d’una manera més professional. Combina la seva feina com il·lustrador, amb la de docent. Fa cosa d’un any que va marxar a viure a Xile des d’on continua treballant d’allò que més li agrada, la il·lustració. Pel que fa a les seves il·lustracions són fresques, modernes, coloristes i pensades per al públic infantil. Jo el vaig descobrir amb una col·lecció de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, amb el títol Els Reis d’Orient, em va agradar moltíssim el seu estil, és per tot plegat que em vaig animar a fer-li l’entrevista que us porto avui.
– Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
Mai ho he decidit d’una manera conscient, s’han anat donant les circumstàncies. Des de petit que m’agrada dibuixar, i tots els passos que he anat fen han sigut en la mateixa direcció. Així que al final va ser com sumar dos més dos.
– Quan temps fa que t’hi dediques?
La primera il·lustració que em van pagar va ser per un senyor que tenia una parada de llibres i pel·lícules al mercat de St. Antoni de Barcelona. Editava una mena de revista que mai vaig arribar a veure. Jo tenia uns 14 anys i em va pagar 3 euros i una pel·lícula VHS. Va ser tot una mica estrany…
De manera regular i exclusiva m’hi dedico desde l’any 2006 tot i que sempre ho alterno amb la docència. Abans havia fet coses d’il·lustració però sempre dins del disseny gràfic.
– És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la literatura infantil?
No et sabria dir, en el meu cas no gaire. Sempre he tingut un projecte entre mans. Suposo que deu ser com en qualsevol altra àmbit; treball, esforç, dedicació i una mica de sort.
– De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullós? Per què?
Un cop acabats, de cap. Només miro com millorar pel proper.
Mira’t amb perspectiva però me’n sento una mica de tots. Cadascun m’ha suposat un petit pas per poder fer el següent projecte.
– I quin va ser el més difícil?
El primer projecte editorial. Era un llibre de text per La Galera. Va ser difícil per la inexperiència del moment; molts dubtes, poc acostumat als temps d’entrega, no tenia clar l’estil,… Van tenir paciència.
– Has il·lustrat per a contes, revistes infantils, llibres de text, fins i tot vinils per a decorar la casa… En quin de tots els àmbits et sents més còmode?
M’hi sento bé en tots. Ara també estic fent aplicacions app i publicitat i la manera d’afrontar el projecte és la mateixa. Són diferents aplicacions d’una mateixa feina.
– Un dels contes que has publicat és un conte que il·lustra una cançó per a nens molt petits. És molt diferent il·lustrar un text i una cançó? Per què?
Cap diferència. L’il·lustrador dibuixa una idea, un concepte. Aquest pot ser un text, una cançó, un article, etc…
– Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
Començo per llegir els cops que faci falta l’encàrrec fins que em quedi clar. Si el projecte ho requereix em documento. Faig uns primers dibuixos a mode d’esbós de les primers idees que em vénen al cap. Això pot ser estirat al sofà, fent un cafè o allà on m’agafi la idea. Aquesta part de creació és la més divertida i interessant. Amb el temps me’n adono que aquestes primers idees sovint són les que acabo utilitzant com a definitives.
Un cop ja he decidit la idea la treballo primer a llapis per acabar-la a l’ordinador.
– Il·lustrar és…?
Divertir-se.
– Si no fossis il·lustrador series…?
Músic, sens dubte!
– Com definiries el teu estil?
Complicat definir-se un mateix. És un buscar constant. El meu estil és el que sóc i el que m’agradaria fer. Quan coincideixen és fantàstic!
– El teu il·lustrador preferit és… Per què?
Difícil dir-ne un de sol. De casa sempre m’he fixat amb autors com Cesc, Pilarin Bayés i bona part dels que il·lustraven a Cavall Fort. Són la meva infantesa i els que em van fer entrar en aquest professió. Actualment em fixo amb Miguel Gallardo i Alexis Rom. De fora m’agrada Richard Scarry però tinc preferència per autors francesos: Chamo, Delphine Durand, Marc Boutavant, Benjamin Chaud,… Tots tenen una manera molt especial d’explicar les coses.
– Quin conte clàssic t’agradaria il·lustrar? Per què?
Acabo d’il·lustrar una versió de la Blancaneus i els set nans per l’Editorial Amanuta i m’ho he passat molt bé.
Si n’hagués de fer un altre m’agradaria Les set cabretes i el llop. Em diverteix dibuixar animals.
– Si fossis un personatge de conte series…
En Patufet.
– On t’agradaria arribar en el món de la il·lustració?
Estic en un punt on m’agrada ser. Treballant del que m’agrada i em diverteix.
Per demanar m’agradaria poder fer només els meus propis projectes o aquells que m’interessen.
– Un país amb bona literatura infantil és…
…fantàstic! França per exemple.
– Quina és la situació actual de la literatura infantil a les nostres contrades?
A nivell d’autor la situació és molt bona. A Catalunya sempre hi ha hagut grans dibuixants i bones idees. Falta que la remuneració per la nostra feina s’actualitzi.
A nivell editorial hi ha de tot, molt bons llibres i altres de no tant. Però penso que falta obrir mercat més enllà del llibre.
– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
D’aquí poc sortirà publicat un llibre amb text de María José Orobitg.
Estic acabant uns llibres de cançons per nens i posant en marxa alguns projectes personals que tenia al cap fa temps.
