“Diu la Llegenda que quan el rei francès, Felip l’Ardit va entrar a les nostres terres sota la protecció del Papa, encapçalava un temut exèrcit que arrasava i cremava les terres i pobles per allà on passava. És així com l’exèrcit va arribar a Girona, obligant a la ciutat a capitular el setembre de l’any 1286. I tot i que els ciutadans varen fugir sense oferir resistència, l’exèrcit francès va saquejar tota la ciutat i assaltar diverses esglésies. Fins que varen arribar a l’església de Sant Feliu, i quan van profanar la tomba de Sant Narcís, del seu cos en varen començar a sortir munions de mosques temibles, ferotges i gegants que varen començar a picar sense pietat a soldats i cavalls, obligant a l’exèrcit francès a fugir, no sense abans causar-ne un munt de baixes en poques hores. Un total de vint mil soldats i quatre mil cavalls.”
Aquesta és una de les més famoses llegendes gironines, per no dir la més famosa, es tracta de la Llegenda de les Mosques de Sant Narcís. I és que d’ella se n’han escrit innombrables escrits sermons i llegendes.
Però d’on prové realment aquesta llegenda, van succeir en realitat els fets que en ella es descriuen? Doncs bé, totes les llegendes i versions que ens han arribat als nostres dies provenen de la primera versió de la història. Aquesta primera versió fou escrita per l’historiador i cronista Bernat Desclot l’any 1288, dos anys després de que teòricament succeïssin els fets que en la llegenda es narren.
Aquest cronista explica que el juny de l’any 1285 es va produir una plaga de mosques a la ciutat de Girona durant la invasió de les tropes franceses a la ciutat. De la seva versió el que queda ben clar és que les mosques eren grans com aglans i que es tractava d’una plaga, i es van ficar pels forats del nas i l’anus dels cavalls, i van començar a picar als soldats, causant-los un dolor terrible i després la mort. En la seva versió en cap moment es parla de Sant Narcís, ni que les mosques sortissin del seu cos. A posterior, la narració de Desclot va ser recollida també per historiadors francesos a finals del segle XIII i principis del XIV; i també per altres cronistes catalans i italians.
No va ser fins que varen passar uns quants anys que va aparèixer per primera vegada el Sant en tota aquesta història. Va ser a l’obra “Gesta Comitum Barcinonensium” escrita entre el 1303 i 1314, en que s’esmenta per primera vegada la profanació del sepulcre de Sant Narcís però no ho relaciona amb les mosques, ja que afirma que la plaga de les mosques és un càstig diví, i no han sortit pas del cos del Sant.
L’any 1438 en l’obra “Històries e conquestes” de Pere Tomich, les mosques surten per primera vegada del cos del Sant, concretament del seu nas. Es tracta de mosques verinoses que piquen als francesos.
Però la història dels gironins amb les mosques no s’acaba al segle XIII, i és que durant la història: mosques, gironins i francesos han anat sempre de la mà.
Segons s’explica, l’any 1653 els gironins van patir un altre atac per part dels francesos. Aquesta vegada comandats pel general Plessis-Bellière, i el Mariscal d’Hocquincourt. I de tot plegat se n’han trobat escrits en un document fet per uns oficials francesos davant del notari reial de Sant Fleiu de Guíxols i que es troba en el llibre “España Sagrada” publicat al 1819. Aquests oficials juren en aquest text que un eixam de mosques blaves i verdes, van atacar als seus cavalls, delmant així la seva cavalleria. Diuen també, i això és el més curiós de tot plegat, que els soldats francesos hagueren pres la ciutat de Girona si no hagués estat perquè els gironins van treure el sarcòfag de Sant Narcís de dins de l’església de Sant Fèlix, per posar-lo damunt la muralla de la ciutat. I fou la presència d’aquest sepulcre que originà de nou la plaga de les mosques que acabà amb la vida de molts dels cavalls francesos.
Dels fets de 1653 també en parla Bernat Boades en el seu “El Libre de feyts d’armes de Catalunya” , tot i que en realitat és un llibre escrit per Joan Gaspar Roig i Jalpí com ja us vaig explicar. Aquest llibre del fet que us he explicat abans diu que les mosques varen començar a sortir del nas del Sant quan els francesos profanaren el seu sepulcre, i que aquestes eren de molts colors: blaves, blanques, verdes, vermelles i negres; que eren més grosses que un aglà i venenoses.
Però aquí no varen acabar els atacs dels francesos, i és que l’any 1684 comandats pel mariscal Bellefond varen atacar de nou la ciutat, però de nou les patriòtiques mosques van tornar a picar soldats i cavalls causant-ne una gran mortaldat.
De totes maneres, tot i que Bernat Desclot, que fou el primer en parlar-nos de les mosques de Sant Narcís, mai va explicar que les mosques sortissin del cos del Sant, la creença popular va avançar en aquest camí i d’ençà d’aleshores que tothom creu que les mosques foren enviades pel propi Sant Narcís.
Però d’on va néixer aquesta història?D’on la va treure Bernat Desclot? Quines varen ser les seves fonts d’inspiració? Veritat o llegenda? Es fonamenta realment en alguna mena de fets històrics?
De tot plegat, hi ha tota una sèrie de teories, d’opcions com sempre, i ara us les passo a explicar:
– Diuen que probablement Desclot es va poder ambientar en les conegudes “10 plagues d’Egipte”, on tot i que no hi apareix la paraula mosca, sí que hi ha diverses plaques de tàvecs, llagostes i mosquits.
– En canvi Anna Cortadellas i Vallès, doctora en Filologia Catalana va escriure l’any 1998 un article en la revista de Girona on explicava que considerava que Desclot es podria haver basat en una altra llegenda oriental. Una obra de Cassiodor (polític i escriptor) del segle V que descriu el setge que va patir la ciutat de Nisibis (situada a l’antiga Mesopotàmia a Turquia, a prop de Síria). Aquesta ciutat va viure tres assetjaments diferents durant el regnat del rei Sapor II. La història es situa en un dels setges frustrats per part del Rei persa. I és el Bisbe de Nisibis va demanar a Sant Efrem que maleís als perses, va pujar al capdamunt de la muralla i va demanar al Senyor amb la intercessió de Sant Efrem que enviés mosques i mosquits sobre l’exèrcit assaltant. Els insectes no varen tardar en aparèixer, es varen ficar al nas dels cavalls, i a les orelles i trompes dels elefants. Els animals varen caure al terra desplomats, i els seus genets es varen veure obligats a fugir.
Així doncs, amb aquesta segona opció, tot plegat fa pensar que és probable que Desclot agafés aquesta llegenda per portar-la a les nostres contrades, canviés els exèrcit protagonistes i es convertís en un dels clàssics per excel·lència de la ciutat de Girona.
Però veritat o llegenda? Els fets històrics afirmen que Girona va ser una ciutat constantment assetjada pels francesos, i que va resistir en nombroses ocasions. Per tant, sí que és cert els fets històrics en qüestió que us he explicat. La versió però de com la ciutat posava fre a aquest setge és en el fons desconeguda, i lo de Sant Narcís no és més que una llegenda.
I de la llegenda Sant Narcís convertit en l’etern protector de la ciutat, el Sant al que tots els gironins devots veneren.
És tanta la importància de Sant Narcís i la seva relació amb les mosques, que hi ha múltiples refranys que diuen que pels volts de l’octubre, el dia de la seva diada les mosques són més pesades i més resistents, i fins i tot verinoses, que la resta de l’any:
Per Sant Narcís,
cada mosca val per sis.
Les mosques, per Sant Narcís,
a cada picada en maten sis.
Il·lustracions, imatges
Són moltíssimes les imatges religioses que representen el Sant cobert, envoltat de mosques. Plats, xilografies, imatges, relleus esculpits en pedra… tot a Girona ens recorda el seu Sant i la seva relació amb aquest pesat insecte.
Més modernes també tenim representacions del Sant, com són aquestes dues que porto a continuació.
I per acabar us deixo amb les il·lustracions de David Guardia i Riera en la seva versió de la llegenda publicada per l’editorial Efadós.
