La història de la Laura Prim i de com va començar a interessar-se pel món de la il·lustració és si més no curiosa. Era auxiliar de cirugia maxil·lofacial, i una vegada a quiròfan, li van encarregar la part fotogràfica per tal de fer-ne un seguiment. Des d’aleshores es va adonar que darrera la càmara es veia tot amb un altre prisma totalment diferent, amb un altre punt de vista, i va decidir dedicar-se a estudiar per ser il·lustradora, per poder així plasmar el seu punt de vista de les coses.
Del seu estil en podríem dir que és força curiós, original sens dubte, diferent i no especialment molt infantil, segons ella el seu estil és oníric i naïf, i en certa manera comparteixo la seva manera de veure-ho. Ara falta que vosaltres la descobriu i em digueu què us sembla:
-Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
És estrany, jo treballava d’auxiliar de cirurgia maxil·lofacial; una vegada al quiròfan, em vaig encarregar de la part de fotografia perquè ha d’haver-hi un seguiment, i així uns quants dies i a partir d’allà, sentia que era com veure les coses des d’un altre punt de vista, el qual m’agradava molt més i vaig començar a estudiar il·lustració.
-Quant temps fa que t’hi dediques?
7 anys
-És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la il·lustració?
Realment sí, m’imagino que tal com estan les coses, es molt difícil fer-se lloc en molts àmbits però, sobretot mai perdo les ganes, és alguna cosa que em motiva massa, sortís o no sortís algun projecte mai deixaria de dibuixar, em mancaria alguna cosa.
-De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullosa? Per què?
En general tots formen part d’un llarg procés de treball, i cadascun quan l’acabes t’agradi més o menys és un petit regal.
-I quin va ser el més difícil?
Tots els projectes per mi tenen una part de fluïdesa i una altre de dificultat. Són com una muntanya russa.
-Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
M’encanta anar a la biblioteca, hi ha llibreries, a galeries; això em fica les piles, després comença una bona recerca d’imatges,una pluja d’idees i ja arriba l’esbós, em faig com un storyboard, música i cap endavant.
-Il·lustrar és …
De les poques coses que em fan desconnectar, en aquell moment no existeix res més.
-Si no fossis il·lustradora series …
Realment mai se sap però, tinc clar que o be hauria d’estar relacionat amb lo manual,tipus pastisser,músic..o be amb els animals, el camp..mai se sap!
-Com definiries el teu estil?
Naïf, oníric..
-El teu il·lustrador preferit és … Per què?
M’agraden tants!! Però reconec que tinc predilecció per Beatrice Alemagna, m’arriba..
-Si fossis un personatge de conte series …
Doncs, em conformo amb algun que tingui ales..jiji
-Quin és el conte que més t’agradava que t’expliquessin quan eres petita?
Doncs realment, era un que es deia La granja, tot animalets,m’apassionava.
-Un país amb bona literatura infantil és …
França
-¿Què li falta i què li sobra al món de l’àlbum il·lustrat?
Realment trobo que hi han editorials amb un encant especial que aposten per llibres amb històries commovedores i a l’hora d’altre banda lo contrari, sempre existeix de tot.
–Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Es difícil poder jutjar aquesta situació..De vegades sento que tot funciona bé, de vegades no..com que el moment tecnològic està adquirint un espai bastant important i es deixa més de banda lo que es l’àlbum il·lustrat físic.
-Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
Ale-hop, Comença l’espectacle! Amb text de Àngels Navarro