Si us parlo dels viatges de Gulliver suposo que a molts de vosaltres us vindran al cap els Lilliputs, la imatge d’un home lligat i retingut amb un munt de cordes per uns éssers diminuts és una de les imatges clau d’aquesta història. Avui però, la idea és descobrir-vos més sobre aquest gran clàssic, i començaré explicant-vos que “Els viatges de Gulliver” estan formats per un total de quatre llibres, us faig un petit resum de l’argument de tots ells:
“Un viatge a Lilliput”
És el títol del primer llibre i potser la història més famosa de totes, ens narra el viatge del protagonista a Lilliput. Abans però ens presentarà qui és Gulliver i ens explicarà que és un gran aventurer. A partir d’aquí ens endinsarem en un món on tot mesura 1/12 part menys que en el nostre món, i ens descriu els Lilliputensos com uns éssers honestos, amb una gran moralitat i amb un gran temor a Déu. En aquest primer llibre hi ha una disputa entre els Lilliputensos i els seus veïns els Blefuscadans. En un inici ell està a favor dels Lilliputensos, però acaba sent acusat de traïció i empresonat, tot i que finalment aconseguirà escapar.
“Un viatge a Brobdingnag”
En aquesta història Gulliver és abandonat pels seus companys, en un reialme de gegants, la gent és 12 vegades més alta que en el nostre món. És trobat per un granger de 22 metres i exhibit com un nino de fira. Allà la gent és cobdiciosa, i reflecteix en certa manera l’aristocràcia britànica.
“Un viatge a Laputa, Balnibarbi, Glubbdubdrib, Luggnagg i Japó”
El vaixell de Gulliver és atacat pels pirates i portat a una dessolada i rocosa illa. Afortunadament serà rescatat per la illa flotant dels Laputa, una gent amant de la música i les matemàtiques, però incapaç d’utilitzar aquestes coneixements en un sentit pràctic, satiritzant així a la Royal Society londinenca. En el viatge a Balnibarbi critica l’administració britànica a Irlanda. A Luggnagg hi troba els immortals, i finalment anirà al Japó.
“Un viatge als país dels Houyhnhnms”
És el darrer dels llibres, i el darrer dels viatges i peripècies narrades. Ens explica la història que viu l’autor entre una raça de cavalls nobles i intel·ligents, una societat pacífica i ideal; envers dels Yahoos que omplen el camp i que són una sàtira de la raça humana. És per això que als cavalls els sorprèn trobar-se amb un Yahoo intel·ligent fent referència al propi Gulliver. Finalment és desterrat de la illa i torna contra la seva voluntat a la seva Anglaterra natal on intenta les lliçons de virtut que va aprendre dels Houyhnhnms. A la seva arribada acaba detestant a la seva pròpia família i prefereix la companyia dels dos cavalls que s’ha comprat als que considera els seus únics i veritables amics. Acaba així els seus dies allunyat de la societat que l’envolta i totalment aïllat.
Un cop explicat tot plegat us en puc dir forces coses d’aquests viatges de Gulliver, que lluny de tractar-se d’una novel·la infantil o d’una història per nens com a molts ens ha pogut semblar des de ben petits, es tracta d’una novel·la que va néixer com una sàtira social que va ser escrita l’any 1726 per Jonathan Swift, un escriptor satíric irlandès que de ben petit es va quedar sense pare, va ser criat pel seu tiet, i va tenir una infantesa molt pobre. Finalment es va convertir en el secretari d’un famós polític anglès. Va vincular part de la seva vida també a l’església, i va tenir una vida plena de controvèrsies, contradiccions i es va acabar convertint en un personatge molt peculiar que va acabar morint sol, deixant tota la seva fortuna als pobres i demanant que amb part d’aquesta es fes un manicomi.
Fet aquest breu resum de la seva vida, el que us puc explicar dels viatges de Gulliver és que és una de les obres més importants de la història de sàtira política, i va anticipar moltes de les discussions actuals sobre la filosofia de la ciència, el maltractament animal, la recerca de la immortalitat humana… A més implica una de les crítiques a la humanitat i a la societat anglesa d’aquell moment més gran i més dura feta fins aleshores. El llibre està presentat sota la falsa autoria del Dr. Lemuel Gulliver, que pretenia divulgar els seus viatges en els quals s’aniria trobant amb una sèrie d’estranyes i curioses cultures. Aquest estil literari de divulgació de viatges era comú en aquella època, incloent la invenció de cultures salvatges i estranyes, dissenyades expressament per remoure les consciències dels britànics de l’època. I és que no hi ha cap mena de dubte que en els quatre llibres l’autor no escatima esforços en exaltar els defectes de la societat en que li ha tocat viure.
Tot i que l’any 1726 va ser la data de publicació del llibre, format pels quatre relats i editat en dos volums, es diu que probablement Swift el va començar a escriure a principis de l’any 1713, quan Swift, juntament amb d’altres escriptors de l’època van crear el Club Scriblerus, un club que pretenia satiritzar tots els gèneres literaris populars de l’època.
Un llibre que podia ser analitzat des de molts punts de vista i que ha arribat als nostres dies com un clàssic d’aventures de l’època amb civilitzacions estranyes, personatges curiosos, i un munt d’aventures per llegir, però que en realitat no va ser concebut per això. Sí que és cert que Swift va tenir l’art de crear cultures i civilitzacions que van calar a la memòria i imaginari de les gents de la seva època i en generacions posteriors, i és que actualment és difícil que algú no conegui, sàpiga o si més no li soni el nom de Lilliput.
A posterior i amb els anys se n’han fet reversions, un munt d’històries, contes infantils, traduccions a tots els idiomes, còmics i fins i tot pel·lícules. La majoria de versions però s’han limitat sempre al primer llibre dels quatre, al Viatge a Lilliput, que fins i tot va arribar a ser inclòs en el Llibre Blau del recopilador de contes de fades Andrew Lang, fet que reforça la meva teoria de que al final va ser considerat com a tal. Reculls de contes que varen ser publicats entre el 1889 i el 1910.
Una història escrita fa 300 anys i que encara avui continua ben viva.
Il·lustracions
Aquesta setmana sí que us puc portar forces il·lustracions sobre els Viatges de Gulliver, començarem amb la imatge de la primera edició del llibre.
I ara algunes il·lustracions, moltes d’elles força antigues perquè us feu una idea de lo curiós dels món i personatges que va arribar a imaginar l’autor.
