Avui us porto dos llibre sobre ocells, tots dos ben diferents, amb dos enfocaments diferents però que van més enllà d’un simple conte de coneixements. Són contes especials, que a través d’una mica d’humor o d’originalitat ens acosten al món dels ocells, un món que per les seves plomes, colors, perquè poden volar… Un món que ha fascinat sempre a grans i menuts.
NIDOS, Pepe Márquez, Il·l. Natalia Colombo, Editorial Kalandraka –> Aquest és un conte per a nens força menuts i pre-lectors que ens acosta diferents aus estrafolàries, diferents nius i diferents maneres que poden tenir les aus de viure en família. Tot plegat li servirà a l’infant per aprendre conceptes com la diversitat o la fauna. Es tracta d’un conte de frases breus, en majúscules on el seu autor ens porta la singularitat de cada espècie d’ocell i els seus nius: construïts en llocs elevats o baixos, petits o grans, sofisticats o humils… Un llibre que ensenya als infants que tot i ser tots ocells, tots poden ser tan diferents, però a la vegada compartir similituds.
Pel que fa a les il·lustracions, es tracta d’imatges amb textures, tècnica sovint utilitzada per la Natalia Colombo, i que aquesta vegada utilitza amb una paleta de colors molt vius i intensos, amb molta llum.
És d’aquells contes que quan els descobreixes per primera vegada no pots evitar obrir, mirar i remirar.
PLUMA, Isabelle Simler, Editorial Océano Travesía –> Contràriament al que pogueu pensar el protagonista d’aquesta història és un gat, un gat que es diu Pluma. I és que tots sabeu que els gats són l’enemic natural dels ocells, oi? I aquest gat es mostra una mica inquietant tot el llibre, està mig amagat, a cada plana apareix darrere d’algun dels ocells… Tan és així que al final ens fa la sensació que tard o d’hora se’n menjarà algun, però no! No patiu, resulta que en Pluma es diu així perquè li encanta col·leccionar plomes d’ocells. Viu a la recerca de trobar la ploma més bella i bonica de totes. I és a través de la seva “col·lecció” que anem descobrint diferents tipus d’aus. És un conte sense text, de fet no del tot, l’únic text que hi apareix és el de les diferents aus que hi van sortint.
Les il·lustracions són precioses, sobre un fons blanc, el gat negre… Tot plegat genera una composició molt harmoniosa on el més important i el que més destaca acaben sent els ocells, que és això del que es tracta.
