La gelosia i l’enveja són sentiments molt recurrents en els nens menuts. Tenen enveja de germans, de cosins, de parents, de companys de classe. I és que bàsicament el pensament infantil és egocentrista, i en aquestes edats no veuen més enllà de les seves pròpies necessitats, cosa que és del tot normal, però que per altra banda és feina de l’adult fer que els nens canalitzin correctament aquests sentiments. Avui us porto dos contes molt diferents, però que tracten d’aquest tema per tal de fer reflexionar als infants sobre els seus comportaments o actituds envers el seu germà petit, el seu company, veí o cosí.
MEU! NO SEMPRE ÉS FÀCIL COMPARTIR, Sally Anne Garland, Col·l. Miau, Edicions Jaguar –> El cosí petit de la protagonista d’aquesta història ve de visita, i la veritat és que no li posa gaire fàcil a la seva cosina gran: saltironeja al seu voltant, l’empipa, li pren les joguines, la imita, es fica pel mig… A la pobre conilleta protagonista d’aquesta història li costarà una mica encaixar-ho, i és que ella no vol compartir les seves joguines, no vol que ningú en faci res de les seves coses. El conte en qüestió tracta el tema de compartir, de les enveges i ho fa d’una manera prou dolça i bonica, amb unes il·lustracions fantàstiques.
EL CANVI, Jan Ormerod, Il·l.. Andrew Joyner, Trad. Isabel Olid, Ed. Ekaré (2014) –> El germanet de la Carolina Cocodrila sempre està bavejant, però la mare Cocodrila només és capaç de veure i repetir una vegada i una altra lo preciós que és el seu fill menut. I la Carolina això ho porta realment malament, està molt gelosa i no ho pot controlar. És per això que es decideix anar a la botiga de bebès i canviar el seu germanet per un altre de nou. En trobarà algun que li faci el pes?
Tot i el surrealisme de la història en qüestió, tracta un tema de fons que és del tot real, més d’un nen o nena canviaria el seu germanet o germaneta petita per gelosia. De fet, hi ha qui fins i tot el tornaria a la panxa de la seva mare, creieu-me que això m’ho ha manifestat més d’una criatura que acabava de tenir un germanet en més d’una ocasió. Nens que voldrien tornar a la situació d’abans on ells eren els reis de la casa, on no tenien ningú amb qui competir.
Pel que fa a l’àlbum en qüestió, cal dir que les il·lustracions són genials, amb uns colors i una manera d’estar pintats que tenen cert estil retro o vintage i que a mi m’ha entusiasmat. L’il·lustrador té un estil que s’allunya una mica de excessivament infantil, amb un punt de comiquero molt interessant.
La història és divertida, entretinguda i evidentment amb un final feliç que no us vull desvetllar.
