La llegenda que avui us vull portar explica com el Comte de Tarragona va cedir totes les seves riqueses a l’església i els motius que el conduïren a fer-ho.
“El Comte de Tarragona va ser enviat pel Comte de Barcelona, a Roma per visitar al Papa. Poc després de que aquest comencés el seu viatge, el seu germà bastard es va enamorar perdudament de la Comtessa de Tarragona, i tant fou així que intentà de totes totes conquistar-la. La Comtessa molt ferma i perdudament enamorada del seu marit, el va rebutjar constantment durant tot aquell temps.
Però heus aquí que el germà bastard, quan s’acostava el moment en que tornés el seu germà es va començar a espantar pensant el que explicaria la Comtessa de la seva actitud, i abans que aquesta li donés temps de veure al seu marit, li va fer arribar una carta explicant-li que la seva esposa havia comès adulteri amb un cavaller que estava a punt de fugir de la ciutat.
Llegit tot plegat i creient-se el seu germà, el Comte de Tarragona va enviar una carta als seus oficials on els encomanava que prenguessin a la seva dona tal i com anés vestida i que la llancessin al mar.
Els oficials en llegir la carta, van obeir les ordres donades pel Comte i van anar a buscar a la senyora que estava vestida amb les seves millors robes i joies esperant l’arribada del seu marit. Els soldats li feren saber a la seva Senyora el motiu del seu apressament, i la jove Comtessa resignada es deixa atrapar. La van fer pujar e una barca i es van anar mar endins.
Quan ja estaven prou allunyats de la costa, la Comtessa confiant en Déu i la Verge Maria va llançar la seva capa al mar i va saltar-hi al damunt. De manera miraculosa la capa flotava damunt del mar com si es tractés d’un vaixell i va navegar fins que ja ningú no la podia veure, mentre els oficials van quedar meravellats davant dels fets que acabaven de presenciar.
Tant va navegar que va arribar a Anglaterra quan es va fer fosc, va demanar a dos pescador que l’acollissin a casa seva, i allà va demanar a la mare dels joves pescadors que es vengués la seva capa i que amb ella comprés tela de fil i seda. Amb tot plegat va confeccionar coixins, tovalloles i roba de llit per tal que la venguessin a la Cort Reial.
La Reina meravellada amb la bellesa d’aquelles peces va preguntar qui les havia fet, i la mare dels pescadors li va explicar que havia estat na bonica donzella que havia acollit a casa seva després d’aparèixer a la costa navegant muntada en la seva capa per damunt del mar. La Reina va fer entrar a la Comtessa a treballar a Palau.
Per altra banda a Tarragona, quan el comte va arribar a la ciutat, tothom el va culpar de la crueltat que havia comès amb la seva dona, que era la dona més fidel que mai havien conegut i li varen explicar el miracle. És per això que el Comte decideix donar les seves terres, riqueses i propietats a l’església per marxar a buscar la seva dona com fos.
País rere país a enlloc no en sabien res de la Comtessa, fins que un bon dia el Comte va arribar a Anglaterra. Allà el Comte va entrar a treballar a la cuina del palau de casualitat. I és que un dia estan al mercat un peixater que havia de portar peix al Palau li va encomanar que ho fes, i allà el cuiner el va convidar a quedar-se a palau tan de temps com volgués.
Un cop allà, el Rei de Bretanya va enviar uns missatgers a Anglaterra que obligaven al seu Rei a pagar els tributs dels darrers set anys, a no ser que un dels seus cavallers lluités en un duel i vencés. Si no, es veuria obligat a declarar-li la guerra a Anglaterra. Però heus aquí que cap cavaller estava disposat a jugar-se la vida pel Rei, però el nostre Comte-cuiner es va oferir voluntari per fer-ho i va guanyar.
El Rei gràcies a la victòria no va haver de pagar el tribut, i varen tornar tots a Palau, va ser en aquell precís moment quan el Comte i la Comtessa es retroben, no es diuen res, no poden ni menjar. El Rei al adonar-se que el seu valent cavaller no havia menjat res li va preguntar que què li passava, el Comte va afirmar que havia trobat la felicitat al trobar en aquell dinar a una dona que s’estimava amb bogeria.
El mateix li digué la Comtessa a la seva Senyora, així que els reis varen ajuntar-los de nou i els Comtes es van abraçar i per fi varen poder a estar junts. Els Reis els van deixar tornar a Tarragona amb la condició que ben aviat tornessin a visitar-los.
Els comtes van tornar a casa, els seus vassalls varen estar feliços i contents, però al poc temps van tornar a visitar Anglaterra. El Rei d’Anglaterra va morir sense descendència i li va deixar el seu regne al Comte de Tarragona.”
Aquesta llegenda que m’he decidit a portar-vos avui és la llegenda de La Comtessa de Tarragona, una història de la que en tenim una primera versió escrita en la crònica Universal de l’any 1477 i la llegenda el que pretén és donar una explicació totalment romàntica i poètica dels fets que varen succeir en realitat i de com els comtes de Tarragona van perdre les seves terres davant de l’espoli al que van estar sotmesos per part de l’església.
Després de la conquesta de Tarragona, Oleguer, bisbe de Barcelona, que havia rebut la ciutat de mans de Ramon Berenguer III de Barcelona, la cedí al normand Robert d’Aculley o de Culley, dit Bordet, l’any 1129. Bordet era senyor de l’actual Normandia i suposat bastard del rei Enric I d’Anglaterra. Es va casar amb Agnès l’any 1115 i portà el títol de comte i príncep de Tarragona de 1129 a 1154/57. El seu fill Guillem el va succeir, però degut a uns litigis amb el propi Comte de Barcelona i els arquebisbes, van ser obligats a renunciar al seu drets. Com a conseqüència d’aquesta pugna, Guillem moria assassinat a Tortosa el 1168. La família de Guillem féu responsable del crim l’arquebisbe Hug de Cervelló, i Berenguer i Robert, germans de Guillem, l’assassinaren als carrers de Tortosa poc després. La Comtessa Agnès va conservar el títol del Comtessa de Tarragona fins la seva mort l’any 1170.
La llegenda té per tant per únic objectiu: el de legitimar l’espoli al qual fou sotmès Robert Bordet, creant així un a història plena de fantasia, amor i miracles sobre com els comtes de Tarragona donaren les seves pertinences a l’església. La història com ja us he dit podria haver estat creada a mitjans del segle XIV, moment en que la diòcesi de Tarragona mantenia un litigi amb Pere III El Cerimoniós per raons de jurisdicció.
De manera que una bonica llegenda, endolcida, ensucrada i amb final feliç ve a explicar de manera fantasiosa i totalment irreal uns fets històrics que varen ocórrer tres segles abans que la llegenda fos creada, i amb l’únic objectiu de justificar la propietat de Tarragona per part de l’església, en el moment en que la diòcesi comença a tenir de nou problemes per la jurisdicció d’aquelles terres.
Aquesta llegenda però, ha arribat força oblidada als nostres dies, i de fet no és gaire coneguda. És per tot això i perquè em sembla una història realment bonica i fascinant, que us l’he volgut portar, una història que ens explica en certa manera una part de la història de Tarragona.