Com ja sabeu, el Trompeta no és un Elefantet gaire sociable, sempre s’amaga darrera del seu ordenador, i poquet el podeu treure del seu petit món, per anar a veure altres coses. Però aquest matí m’he decidit anar d’excursió a Sant Cugat, amb trajecte als “Ferrocatas” (encara se’n diu així?) inclòs per anar a veure la presentació del darrer treball d’en Xavier Salomó: Off. L’acte es feia a El pati de llibres, un espai on l’amor pel conte infantil és bestial i això es respira en cadascun dels seus racons. De l’àlbum en sí, us en vull parlar en un súper RECOMANA que li penso dedicar aquesta setmana o la vinent a molt tardar, per tant no us en vull desvetllar gaires coses, simplement comentar-vos que el llibre és un llibre sense text publicat només a França, i que probablement només el podeu aconseguir comprant-lo al Pati de Llibres, que els tenen “exportats”. Un llibre que parla sobre un tema força controvertit en el país francès, com és el tema de l’energia nuclear.
Explicat això, cal dir que l’espai s’ha quedat petit per acollir els amics que hem anat a veure a en Xavier. Sí i dic amics perquè en Xavier és un il·lustrador que per l’Elefant Trompeta és més que això, quan el coneixes saps que és una persona especial, una persona d’una sensibilitat i un talent espectacular, una persona que estima profundament la seva feina i que és capaç de donar a les seves obres una tendresa que fan que els seus no siguin un conte més, sempre tenen alguna cosa més a dir, sempre van una mica més enllà. Jo em declaro fan incondicional de la seva manera de ser, de fer, de treballar, d’il·lustrar i de transmetre. És sens cap mena de dubte l’il·lustrador que més he regalat o que en més cartes de Reis de casa meva han arribat als menuts de la meva família i amics: un parell de “El país del 260 clons”, alguna “Illa de les 160 diferències”, 4 o 5 “Valsets”, una “Caputxeta Vermella” de la col·lecció mini-pops per la més menuda de la família; i alguns més per mi. Si algú em pregunta per un il·lustrador, per un bon llibre, sempre responc que el millor tàndem són la Meritxell Martí i en Xavier Salomó.
Ara sí, que m’he enrotllat com una persiana, la presentació ha començat primer de tot amb unes paraules de la propietària de El pati de llibres, per després donar la paraula a un Xavier que abans de començar ens ha demanat que cadascú de nosaltres fes una lectura en silenci del llibre, per que abans d’explicar-nos-el ell, en féssim la nostra pròpia lectura. I la veritat que ha estat un moment molt xulo, i és que el que m’agrada d’àlbums com aquests és que tothom en pot fer la seva pròpia lectura.
Després ha donat la paraula a l’editora francesa del llibre, que en Xavier ha tingut l’amabilitat d’anar-nos traduint.
I després en Xavier ens ha parlat de com va néixer el llibre, ens l’ha explicat i interpretat, i ens ha parlat de la influència que en ell han tingut les catàstrofes nuclears al llarg de la seva vida, i com tot plegat ha fet néixer una història així. Hem descobert moltes petites anècdotes del llibre, que en un inici havia de ser un llibre amb desplegables, que el protagonista era primer un nen, les influències mangues, la importància de la paleta de colors en el relat, i que en seguida es va adonar que era un llibre sense necessitat de text, al que no li calien les paraules… Ha estat realment fascinant escoltar-lo, i ha estat una trobada d’allò més agradable.
