Elefant Trompeta

L’editorial Takatuka i Abracadabra Llibres tenen l’honor de presentar-vos Cunki, el darrer llibre d’aquesta editorial escrit per Yolanda Castaño i il·lustrada per Xavi Sellés. La presentació tindrà lloc el proper Dissabte 18 de Desembre a les 19h a la Llibreria Abracadabra.

A l’acte hi seran:

Yolanda Castaño, escritora, contacontes i autora d’En Cunki
Xavi Sellés, Il·lustrador d’En Cunki entre d’altres títols de Takatuka
Anna Alonso, responsable de comunicació de Takatuka
Patric de San Pedro, editor de Takatuka

En Cunki és un cuc d’allò més simpàtic i una mica Punk que serà dissabte el protagonista en el contacontes que us ofereixen Takatuka i Abracadabra. Si hi voleu ser, no ho dubteu:

Dissabte, 18 de desembre de 2010
a les 19:00 hores
Llibreria Abracadabra
c/ General Álvarez de Castro, 5 – Barcelona
<M> L4 Urquinaona o Jaume I – L1 Urquinaona

URASHIMA TARO, Traductor Enriqueta Capellades, Il·l. Margarita Ruiz, Col·lecció Clàssics d’arreu del món, Editorial Combel –> Aquesta col·lecció parteix de la mateixa base que els clàssics “troquelats” de Combel però tot agafant clàssics d’arreu del món. Sota el grup de clàssics de l’Orient, podem trobar aquesta bonica història, l’única versió que podem trobar en català. Si voleu tenir aquesta història, és una de les poques opcions que teniu.

Demà dia 14 de Desembre a les 18h tindrà lloc a la Llibreria Bertrand de Barcelona (Rambla de Catalunya 37) l’acte de presentació de El llibre de les endevinalles 2 de Carme Alcoverro amb il.lustracions de Lucía Serrano, publicat recentment per l’editorial Barcanova.

Si us hi voleu acostar a la presentació segur que és d’allò més interessant. El primer llibre em va agradar força i aquest segon segur que també promet.

“Vet aquí una vegada, en una illa de l’arxipèlag japonès, hi vivia una parella de pescadors molt i molt pobres que tenien un fill que era molt bondadós. Era tan i tan bo, que un dia mentre passejava pel poble, va veure com una colla de nois apedregaven i volien malferir a una pobra tortuga. L’Urashima, que així es deia el jove noi, se’ls hi va acostar, els hi va dir que la seva conducta era inadequada i els hi va prendre la tortuga, que va alliberar al mar.
Va passar un temps, i un bon dia, quan l’Urashima va sortir a pescar amb la seva petita barca i la seva xarxa, va allunyar-se de la costa, va llençar la xarxa, i en pujar-la va notar que pesava força. I és que resulta que en ella hi havia la tortuga que havia salvat temps enrere. Aquesta li va dir que el Rei dels Mars havia vist el seu enorme cor i que havia d’anar al seu palau a casar-se amb la seva filla, la princesa Otohime. Allò suposava una autèntica aventura per a Urashima que va acceptar encantat, i amb la tortuga van marxar mar endins, fins que van arribar a la ciutat de Riugú. Allà es va enamorar de la jove princesa, s’hi va casar i l’envoltava la felicitat absoluta.
Van passar uns dies, i el bo Urashima es va recordar dels seus pares, fet que va fer que tota la seva felicitat desaparegués i només pogués pensar en retrobar-se amb els seus estimats pares. La princesa, en conèixer el motiu de la pena del seu marit, no va tenir altre remei que acompanyar-lo de tornada a casa, i en acomiadar-se’n, li va entregar una petita caixeta, que el noi no podria obrir si realment algun dia la volia tornar a veure.
Però quan va tornar al poble tot semblava haver canviat, el que abans eren teulades de palla, ara s’havien convertit en teules de pissarra, la gent anava molt ben vestida, tot era diferent, però Urashima n’estava totalment segur de que era casa seva.
Va començar a preguntar i ningú no li sabia pas indicar on era la casa dels seus pares. Va preguntar al que li havien dit era el més savi del poble, i aquest li va dir que havien passat més de cent anys d’ençà que la parella de pescadors havien mort. I és que resulta que el que per a en Urashima només havien resultat alguns dies a la ciutat del Mar, per al seu poble havia representat tot un segle.
Desesperat es va acostar de nou a la platja, per intentar tornar amb la seva estimada princesa, ja que ja no li quedava res més en el món, així que com no sabia què fer, es va decidir a obrir la caixa que li havia entregat la noia sense recordar que li havia dit que no ho fes. D’ella s’escapà un nuvolet que es va elevar fins a perdre’l de vista, i de la seva joventut ja no en va quedar res més. L’Urashima es va convertir en un vell decrèpit i el seu cor va deixar de bategar. L’endemà el van trobar mort a la platja.
És per això que avui en dia, alguns pescadors japonesos encara expliquen aquesta llegenda als seus néts, per tal de que no siguin tan distrets com l’Urashima.”

Aquesta és la llegenda d’Urashima Taro, una llegenda japonesa provinent de la tradició oral d’aquest país de molts segles enrere. De fet, d’ella es diu que és la primera història on apareix un salt o viatge en el temps.
Cal dir però, que com de moltes altres històries provinents del folklore, en podem trobar moltes versions o variacions diferents. En una, el que passa a la ciutat del mar són 3 dies, que es converteixen en 60 anys en el seu poble natal. En d’altres, l’Urashima no mora, sinó que la història acaba convertint-se ell en un vell i sentint la veu de la princesa com li explica que la caixa que ha obert contenia la seva edat i que ara ja mai es tornarien a veure. També, s’explica que l’Urashima pugui respirar sota l’aigua no és qüestió de màgia, sinó més aviat d’una píndola que es pren que el permet seguir respirant a sota l’aigua. També hi ha altres històries que ens expliquen que abans que l’Urashima rescati la tortuga, gairebé mora ofegat en alta mar a causa d’una gran tempesta.

Llegenda però que sovint ha estat relacionada, o diuen que es pot haver inspirat en altres llegendes d’allò més antigues com la llegenda xinesa de Ranka, o la de Oísin.

Però va existir l’Urashima Taro en realitat? Hi ha qui diu que sí, i de fet, és per això que s’ha convertit en una autèntica llegenda al seu país.  En un santuari de la costa occidental  de la península de Tango, al nord de Kyoto es va trobar un document molt antic que explica que un home de nom Urashimako, va deixar la seva terra l’any 478 dC, i no en va tornar fins l’any 825 dC amb un Tamatebako entre les seves mans (model de cub fet amb origami que es pot obrir des de qualsevol dels seus cantons). Déu dies més tard el va obrir i es va convertir en un ancià.

És per això, que anys més tard, quan l’emperador Junna (786-840) va conèixer aquesta història  va ordenar construir un santuari per commemorar la història de Urashimako i el seu estrany viatge.
De fet, el nom d’Urashimako era el nom originari, no va ser fins al segle XV que va ser conegut amb el nom d’Urashima Taro, degut al canvi en les costums japoneses pel que fa als noms masculins. De l’antiguitat d’aquesta història, no ens queda cap mena de dubte i és que es diu que aquesta llegenda ja apareix en dos dels llibres més antics de la història del Japó que daten del segle I dC: Nihon Shoki, Man’yōshū.

I és que Urashima Taro ha inspirat a posterior moltes adaptacions cinematogràfiques i ha aparegut en animes d’arreu del japó i del món. De fet la història animada més antiga d’Urashima Taro es va estrenar el 1918, i ha aparegut en moltes altres sèries entre les que podríem destacar les més conegudes a les nostres contrades com Bola de Drac o Doraemon.

Il·lustracions
Per començar us porto una imatge d’una escultura commemorativa a aquest personatge i una il·lustració de l’any 1919 d’Edmund Dulac.

Les il·lustracions trobades entorn de la figura d’Urashima Taro són moltes, totes elles japoneses, si més no la majoria, algunes més antigues i altres més modernes, algunes portades de contes i altres simplement il·lustratives de la llegenda, però totes ens donen una imatge ben similar de la figura d’aquest valent pescador.

I per acabar, us deixo amb un bonic segell.

UN MÓN D’AVIS, Marta Gómez Mata, Il·l. Carla Nazareth, Editorial Coamnegra (2010) –> Aquest àlbum il·lustrat és un conte preciós, un recull fantàstic d’avis. I és que en podríem dir que és la segona part de “Un món de mares”, i que en aquesta ocasió podem trobar avis de mil maneres diferents: l’avi Gepetto, l’Àvia Filadora, l’Avi Poeta, l’Àvia viatgera sempre carregada amb un parell de maletes. I per a l’Avi Geògraf és millor jugar amb els néts que explorar l’Àrtic, de la mateixa manera que a l’Àvia Pa de Pessic li agrada més estar amb els néts que les pastisseries vieneses.

Un munt d’avis: l’Àvia Embarbussaments, l’Avi Sabater, l’Àvia Ventall, l’Avi 4×5, l’Àvia Bressola, l’Àvia Fada, l’Avi Forner… tots els avis que us podeu imaginar, tots molt diferents, però tots amb una mateixa cosa en comú: i és que cap d’ells canviaria estar amb els seus néts per res del món, ni per fer el pa més bo, o els encanteris més especials, o visitar la pastisseria amb més varietat de dolços o poder dir l’embarbussament més complicat…

Una compilació preciosa que és un conte per regalar a tots els avis i àvies del món que tant estimen als seus néts.

Una vegada més els amics d’Abracadabra s’animen amb una nova exposició d’originals, i és que és una llibreria sempre disposada a oferir oportunitats als bons il·lustradors per exposar els seus originals. Aquesta vegada s’estrena l’Exposició Oniric, una exposició d’il·lustració col·lectiva de Núria Téllez, Pitu Álvarez i Maria Tarragó.

La presentació de l’exposició tindrà lloc el proper dimecres dia 15 de Desembre a les 19 hores a la llibreria Abracadabra (Carrer del General Álvarez de Castro 5, Barcelona).

Així que ja ho sabeu, si us interessa, acosteu-vos-hi.

Melissa&Doug és una d’aquelles empreses que es va constituir com un projecte personal de la Melissa i en Doug, els seus propietaris. Els inicis de l’empresa, ara fa uns 20 anys van néixer al garatge dels pares d’en Doug; i mica en mica van anar creixent fins que es van poder establir en una fàbrica de debò.

Una empresa creada per oferir als més menuts joguines de tota mena, amb un objectiu clar i essencial: fer gaudir i aprendre a través del jocs.

Entre els seus productes podem trobar: trencaclosques, oficis, ninos i ossets de peluix, jocs de simulació, “cuinetes”, cases de nines, castells i estables, joguines per a nadons, trens i vehicles, titelles i teatrets… Totes elles amb el segell particular d’aquesta parella que un bon dia va somiar fabricar joguines.

Avui us porto una col·lecció de Petits Contes preciosos, publicats per l’editorial Baula. Es tracta de contes clàssics publicats en format quadrat i tapes toves, dividits en sis escenes i escrits en lletra de pal, per tant, es tracta de contes pensats per a primers lectors. També són contes pensats per a que els pares i mestres puguin interactuar amb els infants, ja que a la part del final, podem trobar el conte sencer per ser explicat.

Els títols escollits, i els il·lustradors triats són perfectes per una col·lecció com aquesta. Us en deixo amb els títols i les dades tècniques.

EL LLEÓ I EL RATOLÍ, Il·l. Valentí Gubianas, Editorial Baula (2010) –> Definitivament són una enamorada de l’estil i de la feina feta per en Valentí Gubianas, i és que quan dibuixa animals té una dolçor gairebé més gran que quan il·lustra persones, i aquesta vegada, una vegada més, el resultat és esplèndid.

EN JACK I ELS PÈSOLS MÀGICS, Valentí Gubianas, Editorial Baula (2010) –>Una altra de les qualitats d’aquesta col·lecció, a part de l’elecció dels il·lustradors per fer-ho, és el fet de que es tracta d’una col·lecció senzilla i econòmica, però això no li resta qualitat.

EN PERE SENSE POR, Valentí Gubianas, Editorial Baula (2010) –> En Pere sense por és una d’aquelles històries curioses que no deixen indiferents a ningú, aquell nen que busca la por i no la troba. Una història terrorifica i divertida a la vegada.

EN TABALET, Roser Rius, Editorial Baula (2010) –>Una altra de les peculiaritats d’aquesta col·lecció és que els títols estan dividits per colors. De manera que els tres títols publicats per a cada il·lustrador tenen colors diferents. Els d’en Valentí Gubianas són taronges, els de la Roser Rius són verds, i els de la Bernadette Cuxart, blaus.

En aquest cas, en Tabalet és d’aquells contes que sempre m’ha semblat molt curiós, i del que alguna vegada m’agradaria descobrir-ne els orígens.

EN PATUFET, Roser Rius, Editorial Baula (2010) –> D’en Patufet, poca cosa en podem dir, el clàssic per excel·lència, que aquesta vegada porta un dineret en forma d’euro…

EL CARGOL I L’HERBETA DE POLIOL, Roser Rius, Editorial Baula (2010) –> Aquesta és una de les històries que també tinc pendents en els meus orígens. I és que particularment, els contes encadenats sempre m’han semblat molt divertits, i aquest m’encanta.

ELS TRES PORQUETS, Bernadette Cuxart, Editorial Baula (2010) –> Aquesta col·lecció té una peculiaritat, i és que amb pocs títols, en podem trobar històries molt típiques i conegudes pels més menuts com en Patufet o Els Tres Porquets, i altres en canvi que són molt més curioses i desconegudes per als més menuts, com en Tabalet, o El Cargol i l’herbeta de Poliol.

LA RÍNXOLS D’OR, Bernadette Cuxart, Editorial Baula (2010) –> La Bernadette Cuxart és una il·lustradora que particularment, m’agrada molt. Les seves il·lustracions tenen una senzillesa, simplicitat i tendresa increïbles que fan del seu un estil força característic, i en aquesta historia, ho podem veure clarament.

LA RATETA QUE ESCOMBRAVA L’ESCALETA , Bernadette Cuxart, Editorial Baula (2010) –> Sens dubte un dels meus “hits” preferits en el món de la literatura infantil, i és que m’agradava molts que me l’expliquessin de petita i també m’agrada molt explicar-lo als meus nens. En aquesta versió, la rateta acaba sent devorada, final cruel, però al cap i a la fi, l’autèntic final d’aquesta història. I és que diuen que des d’aquell dia, tots els gats es mengen les rates…

Avui us porto una novetat cinematogràfica per aquests Nadals, es tracta de “Enredos” (Tangled) una divertida adaptació cinematogràfica de la història de Rapunzel feta per Walt Disney al més pur estil Ratatouille. No us penseu que veureu el conte dels famosos germans Grimm, si no que més aviat es tracta d’una història que parteix de l’inici del conte, però que després s’acaba transformant en una història d’amor i aventures.

La història comença amb una princesa tancada en una torre altíssima per una bruixa que es manté jove i bonica gràcies a un encanteri que no es trenca pel fet de mantenir la noia tancada. Fins aquí s’assembla força a l’original, al igual que en el fet de que té el cabell llarguíssim.

A partir d’aquí comencen les aventures, quan un dels bandits més buscats del regne fa la seva aparició a la torre. Junts emprendran una aventura increïble on la Rapunzel descobrirà un món que fins ara li era desconegut. Víkings, un cavall una mica estrany i un simpàtic i menut camaleó acompanyen a la Rapunzel i a en Flynn en aquesta estranya aventura.

D’aquesta pel·lícula m’agrada el fet que es parteixi d’un conte clàssic però que es crei una història totalment nova i diferent, d’aquesta manera penso que no s’espatllen els clàssics de tota la vida, ni se’ls canvia el final. Simplement és una reinterpretació d’un gran clàssic de la literatura infantil.

En quant l’estrenin aniré a veure-la, perquè m’agraden les pel·lícules de dibuixos i perquè sembla molt divertida, i en un món tan complicat com el nostre, està bé de tant en tant poder somiar amb princeses amb cabells tan llargs que semblen que no tenen fi.

Ja us explicaré a veure què tal està. De moment us deixo amb algunes imatges i el tràiler oficial.

El proper dijous 16 de Desembre a les 19:00h s’inaugurarà a la llibreria Proa Espais una nova exposició d’originals d’en Valentí Gubianas.

Una exposició molt important per aquest fantàstic il·lustrador que des de l’any 1995 dedicant-se a la il·lustració infantil, abandona una mica aquest estil, per oferir-nos segurament el seu treball més personal i adult.

L’exposició compta però amb una convidada especial, l’Anna Selga, fotògrafa  que ens mostra un seguit d’imatges inspirades en contes i llegendes populars.

L’exposició la podeu trobar des del 16 de Desembre fins al 14 de Gener, així que teniu tots els Nadals per acostar-vos-hi i fer-hi un cop d’ull, jo sens dubte m’hi acostaré.

LLIBRERIA PROA ESPAIS

Dijous 16 de Desembre de 2010, 19:00h

Carrer Rosselló 212