Elefant Trompeta

I una vegada més les novetats de la col·lecció Petits Contes publicats per l’editorial Baula ens porta nous contes clàssics per portar als primers lectors. Contes populars que pretenen i permeten:

-Treballar la comprensió lectora en sis escenes escrites en lletra de pal.
-Treballar la lectura de la imatge.
-Fer partícips els adults de la lectura amb els infants.

Es tracta de contes quadrats, un format força econòmic, de tapes toves i poques planes. Una plana amb il·lustració i l’altra blanca amb el text. Aquesta vegada els títols que us porto estan il·lustrats per tres il·lustradors diferents: Maria Espluga, Mercè Aranega i Picanyol. Tres il·lustradors amb estils molt característics i també molt diferents entre sí, que ens aportaran la seva pròpia visió de la història.

HANSEL I GRETEL, Germans Grimm, Il·l. Maria Espluga, Col·lecció Petits Contes, Editorial Baula (2012) –> Un gran clàssic com aquest semblava estrany que no formés encara part d’aquesta fantàstica col·lecció, qui no ha patit mai per en Hansel o la Gretel quan de petit li explicaven aquesta història? I qui no ha volgut trobar-se una caseta com la que es troben?

LES SET CABRETES I EL LLOP, Conte Popular, Il·l. Mercè Arànega, Col·lecció Petits Contes, Editorial Baula (2012) –> I un altre clàssic dels clàssics, aquestes set cabretes menjades pel llop, totes menys una, la més valenta de totes! La que aconsegueix juntament amb la seva mare recuperar les seves germanes de la panxa del llop.

EL PETIT AVET, Conte Popular, Il·l. Picanyol, Col·lecció Petits Contes, Editorial Baula (2012) –> I s’estrena com a il·lustrador d’aquesta col·lecció, en Picanyol, un clàssic de la il·lustració catalana que ha donat vida a Ot el Bruixot, i que per fi forma part dels il·lustradors d’una col·lecció com aquesta, i ho fa amb un títol d’allò més nadalenc, El Petit Avet!

Avui us vull portar una il·lustradora i autora capaç de commoure amb les seves històries, amb els seus àlbums il·lustrats. Es tracta de la francesa Isabelle Carrier. L’Isabelle va nèixer l’any 1964 a Voiron (Isère, als Alps). Va estudiar a l’escola superior d’Art d’Estrasburg abans de ddicar-se al món de la literatura infantil. A part de ser autora i il·lustradora de les seves pròpies històries, quan les idees no flueixen, forma un tàndem perfecte amb el seu marit que també és autor de literatura infantil, el Jérôme Ruillier.

Però de les seves obres, jo tinc força clar que té dos estils molt marcats.

Per mi té tres grans contes pensats per commoure al lector gran o petit, per arribar al cor, per remoure els nostres pensaments. Aquests tres grans contes tracten temes complicats, com les problemes de relació que poden comportar l’autisme; el fet de que el pare d’una criatura petita estigui a la presó; i els problemes i el mal humor que poden sorgir de l’amistat amb un altre persona. Són temes sens dubte difícils per tractar amb nens petits, i els explica d’una manera senzilla i amb imatges clares i entenedores pr als més menuts. Aquests tres títols han estat publicats en català per l’editorial Joventut i són: El cassó del Gerard, Una mica de mal humor i Darrere el mur.

Aquests tres títols estan il·lustrats en llapis de color, fons blancs, només tenen línia, no estan pintats per dins i donen una sensació de senzillesa i simplicitata que fa que et centris totalment en la història i et commoguin aquestes il·lustracions. En aquest àmbit té un estil molt inconfusible.

Pel que fa a l’altre estil, com bé us deia, és l’estil que fa la il·lustradora en contes més infantils, amb menys carrega afectiva. Contes que són adaptacions de faules, o fins i tot històries de primeres paraules, contes pensats per a molt menuts. En aquest àmbit, apreciareu enseguida que el seu estil és molt diferent, utilitza el collage, i diferents textures i teixits per a crear les formes dels personatges (normalment animalons) que apareixen en les seves històries.  Us deixo algunes portades d’aquesta mena de llibres per a que veieu la diferència d’estils.

En definitiva, una il·lustradora divertida, espectacular i capaç de crear unes històries plenes de sensibilitat.

Una vegada més anar al cinema a veure Disney, és sinònim de petit regalet per a tots aquells que hem decidit gastar-nos una part dels nostres calers per pagar per una entrada de cinema. El regal és com sempre un curt, i com sempre un excel·lent curt, i és que o jo tinc poc criteri, o els curts que presenten abans de les pel·lícules sempre són molt bons, o com a mínim tots els de les que he anat a veure al cinema darrerament. Aquesta vegada es tractava d’un curt de dibuixos animats en blanc i negre, ambientat en la Nova York dels anys 40. La història és senzilla i bonica, un home està esperant el tren a l’estació, i agafa una fulla de paer que volava pel seu costat, pertany a una noia, quan li va a tornar el paper, un dels papers que l’home carrega cap a l’oficina va a parar a la cara de la noia, i accidentalment s’emporta el pintallavis d’ella en forma de petó a la fulla. Els dos riuen, la noia puja al tren, ell al tren que va en direcció contrària. I sembla que ja no es tornaran a veure més. Però en els papers hi haurà certa màgia que farà que la història canvii.

Una història bonica, tendre, simpàtica i sorprenent. Simplement preciosa. Val la pena no perdre ni un sol detall d’un curt com aquest.

Avui em ve de gust portar-vos l’art d’una altra il·lustradora, es tracta de la Deborah Allwright, il·lustradora afincada al Nord de Londres i que fa més de 8 anys que es dedica al món de la il·lustració infantil. Entre els seus contes podem trobar reconeguts best-sellers en el món de l’àlbum infantil, reconeguts internacionalment, i traduïts evidentment a la nostra llengua. Un dels seus darrers èxits ha estat La Nit dels pirates.

Pel que fa al seu estil, us puc explicar que té un estil dolç, força expressiu, de colors suaus i línies senzilles. Jo la vaig descobrir amb un fantàstic conte en format pop-up com és La Nit dels pirates, i és per aquesta feina que em vaig decidir a portar-vos-la. Ara us deixo amb algunes de les seves portades més conegudes.

Molts la coneixereu per Rompe Ralph, però jo que sempre acostumo a intentar veure cinema en català, un cop més vaig buscar el cinema més proper on fessin En Ralph, el destructor per anar-la a veure. I un cop més Disney ha aconseguit sorprendre a grans i petits amb aquest nou film d’animació. Una pel·lícula que s’allunya de les princeses i històries d’amor ensucrades que Disney ens acostuma a portar (i no ens enganyem, que tant ens agraden) per fer un homenatge als videojocs de fa 15, 20 o fins i tot 30 anys. És per mi un homenatge a tota una generació, una generació que començava a anar a jugar a les màquines recreatives, que les seves primeres consoles eren de 16 Bits, la generació del Sonic, el Super Mario, i de tots aquells videojocs que de tan pixelats costava endevinar la forma dels personatges.

Jo he estat una nena d’aquestes, una nena que la seva primera consola va ser la Master System i la Game Boy, que era de son germà gran, i que li havia de demanar permís per jugar-hi una estona. Doncs bé, amb aquesta pel·lícula vaig tenir la sensació que a part de voler fer una pel·lícula per a nens, també estaven fent una història per mi. I el fet de que et transportin als primers videojocs que vas jugar com el Sonic, l’Street Fighter o el Pacman, fan que ben aviat la pel·lícula t’interessi o fons i tot t’enganxi.

Però tots aquests videojocs dels que us he parlat, no surten com a tal en la pel·lícula, i només fan petites aparicions alguns dels seus personatges, sobretot alguns dels seus dolents. I ara entendreu perquè.

En Ralph és el dolent, l’antagonista d’un joc de recreatives que compleix 30 anys, Fix-it Felix Jr. On en Félix és el gran heroi de l’edifici que ha de reparar totes les destrosses que en Ralph genera. I així una partida rere l’altre, sempre fent el mateix paper, sempre acabant perdent, sempre odiat per tots. I en Ralph ja n’està fart, ja no vol ser més el dolent de la pel·lícula, vol demostrar als seus companys de videojoc que ell també pot ser el bo. I per això va a la recerca d’una medalla que demostri que és dels bons, i és que en tots els videojocs ja acostuma a passar, el que guanya s’emporta una medalla.

El protagonista tot decidit va a per la seva medalla, surt del seu joc, marxa a un altre, i no se sap ben bé com i de rebot, arriba al joc Sugar Rush, un joc molt ensucrat de curses de cotxes. Allà coneixerà el que és sens dubte el meu personatge preferit la Vanellope, que li farà canviar la seva perspectiva sobre qui és, qui vol ser, i sobre l’amistat.

No us n’explicaré gaire més perquè ressenyes sobre la pel·lícula, i resums de l’argument en podeu trobar un munt. Em quedo amb diversos factors que m’han fascinat del film: l’ambientació és perfecte, preciosa; els personatges són molt actius, dinàmics i divertits; i la història és d’aquelles que agrada a grans i petits, una espècie de pel·lícula sobre la recerca de la pròpia identitat i de la felicitat, però amb un format curiós, entretingut i diferent.

Sens dubte, la millor elecció cinematogràfica que he fet aquests Nadals, i estic convençuda que si encara esteu a temps d’anar-hi, no us la perdeu, us encantarà.

Avui us vull portar un conte que em fa moltíssima il·lusió, i ara entendre el perquè. Ja sabeu que quan faig els orígens dels contes i llegendes, sempre intento portar-vos una versió publicada de les històries, i que em passa sovint que en algunes històries no us en puc portar cap. Sobretot quan es tracta de contes que no són gaire populars. Però avui, gairebé 3 anys després de parlar-vos dels orígens de la història de Blancaneu i Rosavermella, he trobat un conte que narra aquesta història, i si a més us dic que es tracta d’una versió magnífica l’alegria encara és millor.

BLANCA NEU I ROSA ROJA, Germans Grimm, Il·l. Rachel Cloyne, Editorial Macmillan –> Aquesta és una gran història, un gran clàssic popularitzat pels germans Grimm sovint oblidat, i de molt poca tradició a les nostres contrades, però Macmillan s’ha atrevit a editar aquesta magnífica versió estrangera de la història. Es tracta d’un gran àlbum il·lustrat amb les il·lustracions de la Rachel Cloyne, en blanc i negre, molta elegància  i en format pop-up. Una autèntica preciositat de conte del que estic convençuda que en sabreu apreciar els detalls de la il·lustració.

Pel que fa a la història us refrescaré una mica la memòria, una mare amb dues filles, molt diferents entre sí, un dia mentre sopaven algú va trucar a la porta, era un ós que es volia resguardar de la neu i el fred al costat de la seva llar de foc… Us recordeu?

Mir on the moon és una marca de joguines i complements per al nadó holandesa nascuda l’any 2006 per una parella que van decidir crear una marca de ninos i joguines de pelfa per a nadons, per tal de convertir-se en el complement perfecte dels més menuts de la casa.

Bon disseny, qualitat i la utilització de productes 100% naturals són algunes de les característiques d’aquests productes. Entre els seus productes podem trobar: animals musicals, d’aquests que els estirés una corda i fan música; cintes porta xumets per a que no caiguin; i altres accessoris com animalons per penjar o per portar al cotxet dels nens.

A mi em van semblar molt originals i artesanals, de ben segur que a vosaltres també us agraden.

Avui us porto una col·lecció sobre un personatge gros i entrenyable, temible però dolç, és en Bru, un gran ós bru que tot el que té de gran, ho té també de tendre. Aquesta és una col·lecció que compta amb tres títols que provenen del Regne Unit i que han estat escrits i il·lustrats per David Melling. L’adaptació que se n’ha fet a les nostres contrades ve de la mà de l’editorial Baula, i el format que han decidit prendre és força diferent a l’original. Baula fa una proposta en un format quadrat de tapes i planes dures, pensat per a un públic força menut. De manera que ens trobem amb un conte molt manejable, que explica unes històries d’allò més tendres.

La il·lustració és excel·lent, no cau en la senzillesa de molts contes pensats per a un públic molt menut, i té una tendresa i una expressivitat espectaculars.

Ara sense explicar gaire més, us deixo ja amb els títols publicats.

EN BRU NECESSITA UNA ABRAÇADA, David Melling, Col·l. En bru, Editorial Baula (Setembre 2012) –> Us heu llevat mai amb l’estranya sensació de necessitar una abraçada? Doncs l’ós Bru, una primavera, després d’una llarga temporadeta de son, sí. I surt de la seva cova a la recerca de l’abraçada perfecte. La vol molt gran, alta, molsudeta, i un munt de coses més que el portaran a fer abraçades d’allò més curioses per tal de trobar l’abraçada perfecte. Un conte tendre, senzill, però molt i molt dolç. A mi personalment, aquesta primera història em va enamorar.

TRANQUIL, BRU, David Melling, Col·l. En bru, Editorial Baula (Setembre 2012) –> Aquesta és també i sens dubte, una bonica història. En Bru, tot i ser tan gran, és una cria d’ós, i igual que els nens i també els adults, a vegades pot fer coses que no estan gaire ben fetes, i s’amoïna moltíssim. Necessitarà l’ajuda dels seus amics i del seu pare, per tal de solucionar allò que ha fet que tant li amoïna. Tot comença amb un gorro de llana de color vermella d’allò més bonic que li regala el seu pare…

EN BRU I LA FESTA DE PIJAMES, David Melling, Col·l. En bru, Editorial Baula (Setembre 2012) –> En Bru està nerviós, està preparant-se per anar a la seva primera festa de pijames, es fa a casa del conill. En Bru, està amoïnat, ja ho té tot a punt, li llegirà el conill un conte abans de marxar a dormir? Però el cau del conill rep més visites de les esperades, i en Bru té un gran dubte: com s’ho farà ell per dormir en un cau de conill? Ja serà prou gran per a un ós com ell? Com acaba la història no us explicaré, més valdria que la llegíssiu vosaltres.

Avui us puc portar un títol que em fa molta il·lusió. Ja deveu saber tots, que normalment quan us parlo dels orígens d’alguna llegenda, intento portar-vos un títol d’aquest conte per tal de que els nens en puguin gaudir. Però el problema és que sovint amb títols i llegendes de les nostres contrades, això resulta força complicat, ja que el mercat editorial sovint no té en compte aquesta mena de llegendes, per fer-ne una versió i editar-la per tal de que arribi millor a tots els públics. Però amb el cas de l’Editorial Efadós, això és diferent, i tenen per mi una col·lecció de gran valor. Es tracta de Vet Aquí, una col·lecció de llegendes i contes de les nostres contrades. És per això que per fi us puc portar un conte sobre la Llegenda del Mercat de Calaf. El voleu conèixer?

GUIRIGALL AL MERCAT, Pep Molist, Il·l. Mercè Galí, Col·lecció Vet aquí, Editorial Efadós (2012) –> ” El primer dissabte que en Pere de Mirambell se’n va anar tot sol al mercat de Calaf, aquest es convertí en el més famós del país. Hi va succeir un fet extraordinari que va donar lloc a la popular expressió «sembla el mercat de Calaf». I és que aquell dia feia un fred tan intens que gairebé glaçava el cor de les pedres…” Aquest és l’inici d’una història que tots o molts de nosaltres coneixem, i és que si heu sentit mai parlar de l’expressió “això sembla el mercat de Calaf”, i no us heu preguntat mai el perquè, aquest conte és una bona manera de descobrir-ho. Una llegenda popular al nostre país, divertida i curiosa, de la que ben segur us agradarà descobrir una miqueta més gràcies a aquest conte.

Quan algú més jove que tu té tant talent i ha arribat a fer-se un lloc en el món de la il·lustració infantil, fent que alguns dels seus contes hagin estat traduïts a diverses llengües, provoca sens dubte una enveja sana. Aquest és el cas de l’il·lustrador Manuel Sumberac nascut a Pula, Croàcia l’any 1988. El 2007 es va graduar en l’escola d’Arts Aplicades i Disseny de Pula, en l’àmbit del disseny gràfic. I actualment continua formant-se en l’Acadèmia de Belles Arts del Zagreb. Això però no li ha impedit emprendre la seva carrera com a il·lustrador. I en els seus treballs es pot apreciar sens dubte un art molt particular, un estil molt definit i molt treball en les seves il·lustracions.

Jo el vaig descobrir en dos dels seus contes, en Pinotxo i la Blancaneus, dos contes en format pop-up que han estat traduïts al català i han arribat a les nostres contrades, i que em van agradar i sorprendre moltíssim. Així que és per tot plegat, que avui m’he decidit a portar-vos-el. Us deixo algunes de les seves il·lustracions per aquests dos treballs que us he mencionat, portades de llibres que també han nascut de les seves mans i algun que altre esbos.