Elefant Trompeta

Milimbo és un projecte d’allò més interessant, es tracta d’un taller de Cádiz on diversos creadors treballen entorn de la manera com expliquen les coses, i tot plegat ho fan pensant amb els nens a través de contes i de jocs. Jo avui us porto els seus jocs, tots ells fets de cartró. Són moderns, de disseny, originals i curiosos. Podem trobar ninos de cartró, jocs sobre contes… És una idea molt innovadora, tot plegat gira entorn del cartró. Crec que és una manera diferent de jugar.

Us deixo algunes imatges dels seus jocs.

I amb aquesta ja en són sis, i diria que el Trompeta no se n’ha perdut ni una. Enguany, com ja és un clàssic de Sant Jordi a Gràcia es fa la sisena Trobada d’il·lustradors. L’acte tindrà lloc al Pla de Salmerón, i els il·lustradors il·lustraran els vostres contes preferits tan el matí com a la tarda. A primera hora ho faran a partir de les 10, a la tarda a partir de les 17h.

Un cop més Casa Anita és la principal promotora i impulsora d’aquest acte, de la mà de l’Oblit ens acosta un cop més la feina de 10 il·lustradors diferents, per tal de donar a conèixer les seves obres i la feina de l’il·lustrador en qüestió, un personatge sovint oblidat en el món de la literatura però de vital importància en l’àmbit infantil i juvenil.

Enguany, el cartell una vegada més és d’escàndol, i els 10 noms que hi apareixen són molt coneguts en el món de la il·lustració, hi seran:

– Gustavo Roldán
– Lucia Serrano
– Óscar Julve
– Pau Estrada
– Mercè Galí
– Anna Llenas
– Ramón París
– Núria Giralt
– Maria Espluga
– Carme Solé Vendrell

Aquest any els il·lustradors “convidats” per dir-ho d’alguna manera, els protagonistes de la mostra d’originals que es pot trobar al pati de la Seu del Districte de l’Ajuntament de Gràcia són dos: en Gustavo roldán i en Ramón París. La mostra d’originals la podreu anar a veure del 18 al 30 d’Abril, a la Plaça de la Vila de Gràcia 2.

L’autor del cartell ha estat en Gustavo roldán. Jo segur que m’hi acosto, i vosaltres?

La primavera és sens dubte una de les meves estacions de l’any preferides. Comença el bon temps, ens traiem de sobre l’abric, les floretes surten, és una època per a romàntics i bucòlics, i a mi, no us ho negaré m’entusiasma. Avui és per tot plegat que m’he decidit a portar-vos contes de la primavera, tots ells molt diferents entre sí, un amb una història un xic surrealista, l’altre més de coneixements… però tots ells amb un denominador comú l’arribada d’aquesta estació. Us convido a descobrir-los amb mi i fer una petita passejada per tots ells.

EL PAÍS DE LA PRIMAVERA, Xavier Blanch, Il·l. Frances Rovira, Col·l. La Capsa de Contes, Editorial Baula (2013) –> Aquest conte definiex a la perfecció el que és sens dubte per mi la primavera, ho fa de manera molt utòpica i metafòrica, però resulta perfecte i molt bonic d’explicar als nens. El resum del llibre diu així: “Al país de la Primavera hi plou i hi fa sol, i hi ha una princesa jove i riallera que pinta els prats amb tots els colors de l’arc de Sant Martí. Però el país de la Primavera rep alguns dies encara la visita del rei Fred i de tant en tant la de la reina Calor, que comença a treure el nas.”

A aquesta bonica història cal afegir que les il·lustracions d’en Francesc Rovira resulten simplement excel·lents, perfectes i molt boniques, i que fan del conte encara una història una mica més bonica.

BENVINGUDA PRIMAVERA, VVAA, Col·lecció Petits Móns, Editorial Baula (2013) –> D’aquesta col·ecció ja us n’he parlat força sovint explicant-vos que són petits llibres de coneixements, que formen part dels primers conceptes i nocions que aprenen els infants sobre el món que els envolta. Amb lletra de pal i fotografies ens parla de quins són els principals canvis que es produeixen durant aquesta estació, que els dies es fan més llarg que surten les flors, que els arbres treuen nous brots… En definitiva, tot un seguit d’explicacions per tal de que els infants entenguin aquesta nova estació en la que hem entrat.

EL SEGREST DE LA PRIMAVERA, Joan de Déu Prats, Il·l. Francesc Infante, Editorial La Galera (1999) –> Aquest conte va ser 1er premi Hospital Sant Joan de Déu en conte infantil l’any 1999, i la veritat és que no el coneixia. I quan el vaig descobrir l’altre dia em va encantar, i em va semblar ideal per parlar-vos de contes de la primavera diferents. Aquest sens dubte ho és, ens explica que el detectiu Marc Trena és contractat perquè ha desaparegut la primavera, i això és molt greu,. ja que la gent es refreda, no surten les flors, no canten els ocells i la gent no s’enamora. Els principals sospitosos són el senyor tardor i el Senyor Hivern, però seran realment ells els culpables de tot plegat?

Les il·lustracions d’en Francesc Infante en aquest conte són sens dubte excel·lents, divertides i amb un estil molt comiquero en la línia del relat.

Aquest dissabte la llibreria Abracadabra Llibres es convertirà en una petita sala de concerts per donar lloc a la presentació d’un conte-disc d’allò més especial: Tots a Taula! La presentació comptarà amb la presència del seu autor, en Marc Parrot, i la seva il·lustradora, l’Eva Armisén. En Marc tocarà en directe sis de les cançons que apareixen en el llibre, i l’Eva les anirà il·lustrant acostant-nos els personatges que ens porta cadascuna de les cançons.

L’acte ha estat organitzat per l’editorial Lumen, i realment crec que és un petit plaer poder gaudir en directe de la presentació.

Així que us deixo amb totes les dades perquè no us ho perdeu:

TOTS A TAULA!

Abracadabra Llibres

Carrer General Álvarez de Castro 5, Barcelona

Dissabte 20 d’Abril de 2013 a les 12:00h

Abracadabra llibres (C/General Álvarez de Castro 5, Barcleona) inaugura aquesta mateixa tarda una nova exposició d’originals, es tracta de la tercera entrega d’exposicions d’esbossos. Aquesta vegada ens porten la il·lustradora Carmen Segovia amb la seva exposició La cuina, on la il·lustradora es despulla per mostrar, a tothom que vulgui anar a veure la seva exposició, els seus apunts i altres previs.

L’acte tindrà lloc avui mateix 17 d’Abril a les 19:30h. L’exposició la podreu gaudir uns quants dies, així que aprofiteu i acosteu-vos-hi.

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2013)

Avui em fa molta il·lusió portar-vos una nova entrevista, es tracta de la il·lustradora Anna Mongay. L’Anna, ja des de ben petita tenia passió per dibuixar, tot i que en un inici es va dedicar a la docència. Va ser amb el naixement del seu primer fill, fa 14 anys que quan es va demanar una excedència, va tenir una mica més de temps per dibuixar, i ben aviat es va començar a obrir portes en aquest  àmbit. Va començar amb el Cavall Fort i el seu segon projecte va ser per l’Enciclopèdia Catalana amb la “Súper è”. Tot un repte, que li va permetre anar-se encarrilant en el món editorial.

Des d’aleshores ha publicat contes i llibres de text, i tot i que reconeix que en aquest darrer àmbit li ha estat més senzill publicar, ella el que vol és escriure i il·lustrar les seves pròpies històries. Ara, us deixo amb l’entrevista que li he pogut fer, a veure si us agrada:

– Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
Doncs en l’època que vivia a Barcelona, treballava a l’escola Pia Balmes, i tot i que tenia molta feina preparant els tallers i les  classes encara em quedava un raconet per dibuixar.
Feia temps que no pintava , no tenia estudi , però moltes ganes de fer altres coses a part de l’ensenyament.
Finalment em vaig comprar un ordinador i em van regalar escàner i impressora! Buff!!!! encara suo ara de pensar-ho!
De totes maneres, sempre he dibuixat, des de ben petiteta.

– Quant temps fa que t’hi dediques?
Doncs  professionalment…14 anys. Els mateixos que té el meu  primer fill.
Com que feia migdiades  molt llargues podia dibuixar i barallar-me amb l’ordinador.
Durant l’any que vaig estar d’excedència em vaig posar les piles i vaig començar a buscar feina com a il·lustradora.
La primera feina va ser a la revista Cavall Fort amb un petit dibuix  de 4 cm que li vaig dedicar un parell de dies i uns altres en convertir-lo en imatge digital. Quina feinada!
La segona feina va ser a Enciclopèdia catalana en el projecte de la SUPER È. No m’ho podia creure!!! A partir d’aquell moment ja em vaig encarrilar en el món editorial.

-És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la literatura infantil?
Jo sempre he anat treballant,  tot i que he de reconèixer que he estat molts anys ficada en el sector del llibre de text . En l’àlbum il·lustrat és més difícil. Has de competir amb gent molt bona, tenir contactes, crear projectes, i intentar vendre’ls…
Si tens clar cap a on vols anar i li dediques hores i esforç, tot acaba sortint. És una part  molt emocionant de la nostra feina.

– De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullosa? Per què?
Un dels petits projectes del qual em sento molt satisfeta és la pàgina de còmic que publico a TATANO “Rut i Piu”. Sé que és una cosa senzilleta però el fet de poder fer guió i dibuixos dona molta satisfacció.

– I quin va ser el més difícil?
A vegades he tingut problemes amb les tecnologies però amb amics sempre  ho acabes solucionant. Aquest estiu vaig fer un conte amb una mestra que havia tingut de petita , la Dolors Rovira. El vam anar construint de mica en mica a partir d’una idea.
Escriure em va costar però tinc moltes ganes de repetir l’experiència.

– Has il·lustrat en diversos àmbits: contes, llibres de text… En quin àmbit et sents més còmode?
El llibre de text és ràpid i fàcil ja que ho he fet moltíssim, però el que realment m’agrada és dibuixar  una història…un conte…poder inventar els espais, els colors, els personatges…és molt més complert.

– Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
Canvia molt si és un dibuix per text, conte o premsa, també l’edat a qui va dirigida….
A vegades em documento amb altres llibres o amb imatges d’internet.
Faig molt gargots a llapis, a vegades els colorejo ràpid amb l’ordinador i finalment trio la tècnica que faré servir, acrílics o llapis, collage….

– On t’agradaria arribar com a il·lustradora?
Poder fer projectes propis o amb equip i sense tenir pressa. Poca feina però ben feta.

– Il·lustrar és …
Pensar i passar-s’ho bé
– Si no fossis il·lustradora series …
bufff… no sé….alguna cosa relacionada amb la natura o la muntanya, treballaria en un parc natural, arreglant camins, o netejant boscos…marcant senders….

– Com definiries el teu estil?
Això és molt difícil! Sempre et reconeixen millor els altres! Potser el color? Colors vius…
Intento trencar amb l’estil  en els diferents projectes (si puc i hi ha temps)

– El teu il·lustrador preferit és … Per què?
M’agraden moooooolts il·lustradors, del país i de fora…sobretot francesos.
M’agrada el domini del llapis de la Noemí Villamuza, la màgia de la Mariona Cabassa, les històries i els àlbums de la Suzy Lee, la paleta de color de la Rebeca Luciani i Tom Schamp…el minimalisme  de Katsumi Komagata.
Ric molt amb les imatges de la Delphine Durand i amb els ninots de la Mercè Galí, comparteixo molts dubtes de professió  amb l’Eva Sans.
La llista és interminable perquè sempre trobo alguna cosa interessant en feines i estils completament diferents.

– Has il·lustrat la Llegenda de Sant Jordi, El Soldadet de plom… però quin altre clàssic t’agradaria il·lustrar?
“Alícia al país de les meravelles “

– Si fossis un personatge de conte series …
…brr…no ho sé….potser algun drac…dels que volen i porten un genet al damunt!

– Quin és el conte que més t’agradava que t’expliquessin quan eres petita?
El patufet

– Un país amb bona literatura infantil és …
…un país que té en compte a les persones, on l’educació sigui el punt més fort de la societat !

– Què li falta i que li sobra al món de l’àlbum il·lustrat?
Li falta més bones històries…més difusió en el públic adult.
Les editorials han d’apostar per els projectes de la gent del país on hi tenim molt bons professionals i després fer-ne difusió.

“Diuen del Senyor de Malmercat fa molts i molts anys va donar mort a un temible drac que van deixar els àrabs, quan empaitats pel conte del Pallars, hagueren d’abandonar les terres en que es trobaven. La bèstia vivia en una cova, denominada cova del Drac. A prop de Soriguera en el terme de la casa de SaVerneda.
La temible bèstia tenia atemorit a tot el país, s’havia menjat forces persones, entre aquestes més d’un cavaller del castell d’Enviny que havien intentat donar-li mort, tot i que els intents fins aleshores havien estat infructuosos. Fou així que el cavaller de Malmercat tingué una idea brillant per tal d’intentar donar-li mort. Va decidir abraonar contra la fera, un nombrós grup de gossos llebrers que portaven uns collarets d’allò més amples al coll recoberts de ferro i amb llargues punxes afilades. En donar-se l’atac dels gossos, el drac es va defensar amb urpes i dents, va matar-ne uns quants; però aquests aconseguiren ferir al drac a mossegades i clavant-li les punxes dels seus collarets. És així, com amb el drac debilitat i sortint de la cova, el cavaller de Malmercat l’esperava amb la seva llança. És així com el va acabar de matar. I per aquesta gesta tan important, prengué com a divisa per al seu escut la figura d’un drac, que encara avui podem veure a la portalada del castell.”
Aquesta llegenda de Dracs i cavallers és la llegenda de El Drac de Malmercat o El drac de SaVerneda, història que en aquest cas us he portat de la mà de Joan Amades.

Però aquesta no és l’única llegenda que s’explica del poble de Malmercat, i és que Malmercat és un poble molt petit, actualment format només per una dotzena de cases que es troben sota les runes d’un antic castell medieval, el castell de Malmercat. Està a uns 300 metres del Riu Noguera Pallaresa, i ben a prop de Sort. El seu marc és realment espectacular, i és que es troba entre penya-segats feréstecs, profundes obagues i rierols. Tot plegat envolta al poble d’un misteri que el va permetre mantenir-se allunyat de la febre constructora dels anys 60, i a la vegada tot aquest misteri, les runes del seu castell i la seva orografia, l’ha convertit en protagonista d’un munt de llegendes com la que us he portat avui, o la de “El Sinyor de Malmercat”, “Els focs de Malmercat” o “El Cavaller de Malmercat”.

Ha estat per tot plegat que nombrosos estudiosos i folkloristes s’han fet ressò de les seves històries, un d’ells com ja us he explicat Joan Amades que va recollir la seva pròpia versió del Drac de Malmercat, que no és ni de bon tros l’única, ja que l’historiador Agustí Coy i Cotonat va recollir la seva pròpia versió en el seu llibre Sort i Comarca Noguera Pallaresa de l’any 1906 que explica la Llegenda del Drac de SaVerneda així:
“L’any 1218 va haver una gran sequera, i el caudal del riu es va assecar moltíssim. Això va originar que als volts de riu de la Noguera Pallaresa la malesa i els matolls poblessin la riba del riu des de Rialp a Gerri, i aquell era l’amagatall perfecte per tota mena de bestioles, entre elles un drac enorme que feia inaccessible l’accés a les ribes del riu i el pas d’un cantó a l’altre.
En el Castell de Malmercat hi governava el seu Senyor i es va proposar tornar la calma al seu país i vèncer el temible Drac. Es va dirigir així contra la bèstia acompanyat d’un gos ferotge vestit amb navalles i ganivets. I fou així com entre el gos i el propi cavaller acabaren amb la vida del drac en una cavitat profunda contigua a SaVerneda, denominada avui el Forat del Drac o Cova del Drac.”

Explicades aquestes dues llegendes, que de fet són força similars, us n’explicaré una de molt diferent, que explica l’origen i naturalesa del forat del Drac, el perquè se’n domina així i perquè s’utilitzava. És una història que ens narra els mals usos del Senyor de Malmercat, ens parla de la seva crueltat i de la seva manera de tractar a les gents del seu poble. La història que us narraré ara la va recollir Joan Lluis en el Llibre El meu Pallars, l’any 1961, i intentaré explicar-vos-la de la millor manera possible, ja que només l’he pogut trobar en català antic:
“Ens explica la història que en temps antics en l poble de Malmercat hi havia un Senyor que tenia dret a tot sobre tot el que hi havia al seu poble, incloent-hi les seves gents. Quin no feia tot allò que ell volia, diuen que tenia un drac que tot s’ho empassava. I quan un home no combregava amb el que ell manava era buscat per tota la comarca. Deien que si un home desapareixia de casa seva i no el trobaven en un parell o tres de dies, ja no el tornarien a veure mai més, i és que de ben segur que el drac de Malmercat se l’havia cruspit.
Si un home era detingut pel Senyor i portat davant seu, aquest ordenava que el fessin passar pel forat del Drac. El tancaven en un corredor molt i molt llarg, i molt fosc; en deien la gargamella del Drac. Aleshores l’empresonat espantant i sense tenir escapatòria per darrere seu, avançava per aquell passadís llarg i fosc, esperant trobar una sortida. Però lluny d’allò trobava un salt a la mort, i és que la gargamella del Drac acabava en sec i hi havia una mena de trampolí al final que feia caure als homes que arribaven fins allà a un pou molt profund del que no en sortia ningú en vida. Aquells pou en deien la panxa del drac, i tenia una portella que es comunicava amb la Masia Saverneda, des de la qual els soldats del senyor hi anaven, en treien els cadàvers i els deixaven pel bosc perquè se’ls mengessin els animals i bestioles.
Aquesta pràctica la van dur a terme durant anys els Senyors de Malmercat. Un bon dia, el Senyor del moment es va assabentar que al poble de Tronafort hi havia dues boniques donzelles. El senyor les va anar a veure i les convidà a elles i a la seva família al seu castell. Fou de camí al castell, que el germà d’una de les donzelles sospità del Senyor de Malmercat, i va saber que les seves intencions no podien ser pas bones. El jove germà es deia Valentí, era fort, valent i molt gran, gairebé tan gran com un gegant; a part n’era molt de llest i va sospitar que el que volia el Senyor és fer-los cruspir pel drac.
Així que les dues famílies prepararen una estratagema per matar al senyor del Castell, i a tots els seus homes i llops que custodiaven el castell. Tots varen acabar morts i el poble alliberat.”

Aquesta darrera és una història una mica diferent que ens ve a explicar que el Drac en realitat mai va existir, i que tot plegat era una estratagema del Senyor de Malmercat per atemorir a les seves gents i anar-los matant. Però què hi pot haver de cert en aquesta darrera història és molt difícil d’establir. El que sí que podem establir és que el castell data probablement dels segles XI o XII. I que la primera documentació que tenim de l’existència dels senyors de Malmercat és en el segle XI. Després dels Malmercat, el castell va passar a mans dels Toralla i dels Copons que el van tenir en la seva propietat fins al segle XVI. Tot plegat, per molts són sabudes les injustícies i els delmes abusius que els Senyors Feudals aplicaven sobre els seus serfs, les crueltats de l’època i l’escassa justícia per als més pobres i desafavorits. Tot plegat, ens fa pensar que els mals usos dels Senyors d’aquelles èpoques eren molt habituals, i que és possible que succeís una història com aquesta.

Diuen altres estudiosos però que les llegendes en les que apareixen els dracs són probablement les llegendes més antigues, ja que els dracs estan representats a moltes cultures i en moltes llegendes des de fa un munt de segles enrere. Els dracs sempre han estat sinònim de pobresa, aquells ésser que impossibilitaven la prosperitat dels pobles, que evitaven la seva riquesa. I d’històries de Dracs a Catalunya en tenim unes quantes, algunes tan conegudes com la Llegenda de Sant Jordi, altres de menys populars però no per això menys importants com la de la Vilardella o la del Drac de Sant Llorenç de Munt.

En definitiva, que d’històries de dracs el nostre imaginari en va ple i la d’avui és una mostra més de que això és així.

Imatges
Com no he trobat cap conte d’aquesta història, ni cap il·lustració que ens permeti il·lustrar la llegenda, m’he decidit a portar-vos algunes imatges del poble de Malmercat, de les runes del Castell i de la cova de SaVerneda on teòricament hi vivia el drac de Malmercat.

LOS CUENTOS DE HADAS CLÁSICOS ANOTADOS, Selecció Maria Tatar, Editorial Crítica (2003) –> Aquest és sens dubte un llibre completíssim sobre el món del conte infantil, i portarà al lector a descobrir un munt de coses sobre aquests. Un recopilatori molt ampli i molt extens de la mà d’una de les expertes mundials més importants de literatura infantil i juvenil, la Maria Tatar. En aquest volum s’han seleccionat un total de 26 contes clàssics, i amb ell el que es vol és reivindicar un llegat cultural de tanta importància com és el món dels contes infantils. De cada conte poden trobar els seus orígens històrics, les seves complexitats culturals i els seus efectes psicològics. i és que segons l’autora l’escolta de petits d’aquests contes, ha influenciat en les nostres vides, en la nostra manera de pensar o fins i tot d’actuar.

Pel que fa a les il·lustracions, podem trobar reproduccions a color d’il·lustracions de diferents períodes, un total de més de 300 d’autors com Arthur Rackham, Gustavo Doré, George Cruikshank o Maxfield Parrish.

Una autèntica obra de consulta i d’interès que val la pena que tots els amants de la bona literatura infantil universal tinguin a les seves prestatgeries.

Mibo és una empresa que va néixer en un antic estable del passeig marítim de Hove, municipi Belga de la província d’Ambers. I va néixer per tal de crear accessoris i elements decoratius per la llar de disseny. darrerament però s’ha especialitzat en l’àmbit infantil, creant joguines per als nens. Aquestes joguines però tenen la peculiaritat de permetre transformar elements 2D en 3D, es tracta de crear animals de paper, una espècie de treball de papiroflexia amb esquemes ben assenyalats que donen com aresultat animals realment sorprenents. El més curiós de tot és que aquest tipus de joguines que ofereixen, amb un estil un xic vintage han tingut molt èxit també entre el públic adult, i a mi em va fascinar descobrir-los.

És per això que m’he decidit a portar-vos-els, us deixo una petita mostra dels seus animals de paper.