Elefant Trompeta

I ja en són nou els articles que us porto de contes de Sant Jordi, i ja en comencen a ser moltíssim els contes que us he portat. Així que espero no repetir-ne cap ni tampoc deixar-me cap que us agradi especialment. Em considero una enamorada de les llegendes medievals catalanes, i si aquestes tenen dracs, castells i cavallers encara més. M’entusiasma tota la mitologia i les històries que giren entorn dels dracs, la creació d’aquests fantàstic personatges i tot el que gira al seu voltant. És per això que no em puc estar un any més de portar-vos més contes sobre LA LLEGENDA per excel·lència dels Països Catalans.

LA LLEGENDA DE SANT JORDI… EXPLICADA PEL SENYOR DRAC, Carles Sala i Vila, Il·l. Carole Hénaff, editorial Cruïlla (Març 2012) –> Aquesta és una novetat de l’any passat que ens aporta una visió totalment diferent de la història, es tracta d’una reversió d’una llegenda tan mítica i coneguda com la de Sant Jordi que es planteja com hauria anat la història si les coses no haguessin succeït tal i com ens han explicat tota la vida. I si el drac era vegetarià? I si la princesa és una bleda? I si el combat amb San tJordi no va ser mai tan ferotge com ens han volgut fer creure?

Tot plegat ho descobrireu en aquesta història divertida, sorprenent i diferent, que ens aporta una nova imatge de la història. Les il·lustracions de Carole Hénaff ens aporten una imatge molt diferent, i el drac deixa de ser verd per convertir-se en un fantàstic Drac de color blau.

PINTA I ESCRIU SANT JORDI I EL DRAC, Anna Canyelles, Il·l. Roser Calafell, Editorial La Galera (2013) –> Aquest és sens dubte un conte que m’encataria regalar als meus fills si estiguessin en edat de començar a escriure i llegir, perquè podria crear el seu propi conte de Sant Jordi, repassar el seu text, escrivint la història i pintar-ne totes les il·lustracions. D’aquesta manera crearia la seva pròpia Llegenda, una història plena de màgia que esdevindria molt més important i significativa per ell en el moment que se sentís part creadora de la pròpia.

Amb aquest conte pots ajudar a Sant Jordi a recuperar els colors de la seva pròpia història, i les paraules. Una bona iniciativa de l’editorial que dóna una volta més al seu clàssic Sant Jordi i el drac, aquesta vegada però perquè els nenes el puguin pintar.

Un any més us vull portar Món Llibre, i és que és el Sant Jordi per als més petits, i un dels actes més importants entorn la literatura infantil que es fa al nostre país. Es celebra els dies 13 i 14 d’Abril, aquest mateix cap de setmana i és la novena edició d’aquesta bonica festa. Durant aquests dos dies hi haurà un munt d’activitats per tal de potenciar i fer créixer als més menuts el gust per la lectura.

Més de quaranta-cinc editorials de literatura infantil i juvenil se sumen a aquesta iniciativa pionera, que també compta amb la col·laboració de les biblioteques barcelonines, de més de deu revistes, dels espais del CCCB i el MACBA, que obren les seves portes per a l’ocasió, així com de les dues llibreries (Laie i La Central) d’aquests dos centres culturals.
Món Llibre oferirà al llarg dels dos dies més de cent activitats que garanteixen l’accés a altres àrees del coneixement a través de la lectura.
Enguany també podrem comptar amb instal·lacions poeticoliteràries de gran nivell i amb un espai dedicat a les aplicacions de contes per a tablets.
Una festa amb grans artistes, destacats autors i il·lustradors i homenatges als germans Grimm, Salvador Espriu, El Petit Princep i a Joana Raspall, entre d’altres.

Jo ja tinc moltíssimes ganes d’anar-hi, de fet, com cada any ens els darrers 3 o 4 hi aniré, i estic convençuda que tots els que tingueu menuts també us encantarà anar-hi. Ho podeu gaudir molt!

Avui em fa molta il·lusió portar-vos la presentació d’una nova col·lecció de contes editats per l’editorial Castellnou i els seus continguts han estat elaborats per tres expertes vinculades a l’observatori Faros, la plataforma de promoció de la salut i el benestar infantil de l’Hospital Sant Joan de Déu. Es tracta d’uns contes pensats per educar les emocions dels infants. I perquè em fa tanta il·lusió? Doncs perquè es tracta d’un projecte molt interessant, i perquè les històries i personatges han estat creats pel meu tàndem preferit de literatura infantil de les nostres contrades, en Xavier Salomó i la Meritxell Martí.

Els protagonistes de les històries són en Ton i la Tina dos conillets que ens parlaran a cada conte, a través de les seves pròpies vivències, d’una emoció diferent. A més, cada conte  inclou una guia amb  activitats pràctiques per què pares i educadors puguin ensenyar els infants a identificar cada emoció i actuar davant d’ella.

L’acte de presentació en qüestió es durà a terme el proper 15 d’Abril de 2013 a les 19 hores a l’Edifici Docent de Sant Joan de Déu (C/ Santa Rosa 39-57, Esplugues de Llobregat ), i estarà format per una conferència/xerrada sobre “Com educar les emocions dels infants?”, per després passar a la presentació dels primers títols d’aquesta col·lecció. A més, al final de l’acte hi seran l’autora i l?il·lustrador del conte per signar i il·lustrar-ne els exemplars de tots aquells que acudeixin a l’acte.

Una presentació d’allò més interessant a la que us convido a assistir.

Demà mateix dia 11 d’Abril a les 19:30h tindrà lloc la presentació d’aquest bonic llibre il·lustrat “Si tú fueras…” creat per tal d’estimular i jugar amb els més petits. L’acte tindrà lloc a la Llibreria Abracadabra Llibres (C/General Álvarez de Castro 5, Barcelona). Un nou llibre de Gloria Falcón que val la pena descobrir. Us deixo amb la invitació.

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2013)

Avui us porto una presentació d’allò més especial, es tracta d’un acte organitzat per l’Editorial Joventut per presentar el seu darrer àlbum il·lustrat: Un passeig amb el Senyor Gaudí. La presentació tindrà lloc el proper dijous 11 d’Abril a les 19:30h a la Biblioteca de Catalunya. A l’acte hi assistiran Daniel Giralt-Miracle, crític i historiador de l’art català i comissari general de l’Any Internacional Gaudí 2002; Pau Estrada, autor i il·lustrador de l’obra; i Elodie Bourgeois, editora d’Editorial Joventut.

Un àlbum que val molt la pena i ens convida a conèixer i revisar l’obra d’Antoni Gaudí a través dels ulls del seu autor, en Pau Estrada.

Us deixo amb les dades de la presentació més detallades.

UN PASSEIG AMB EL SENYOR GAUDÍ

11 d’Abril de 2013 a les 19:30h

Biblioteca de Catalunya, Sala de la Caritat

Carrer de l’Hospital 56

“Diuen que fa molts i molts segles a Arlés, a la Catalunya nord hi habitaven unes criatures temibles. D’aspecte horrible, increïblement peludes, i és que entre tant de pèl només se’ls hi veien les dents i els ulls, es tracta dels simiots. Éssers d’extrema violència que només portaven que desgràcies: destruïen els conreus amb inundacions i tempestes que ells mateixos provocaven, atacaven als homes i s’emportaven als nens als boscos dels que mai més tornaven.
Tantes eren les desgràcies que provocaven els simiots, que el capellà de Arles de Tec l’any  va decidir expulsar-los definitivament del poble l’any 963. Per fer-ho va emprendre un viatge a Roma ple d’aventures i desventures. Allà Joan XII (955-963) li va oferir com a protecció les relíquies de Sant Abdó i Sennen. Va emprendre així el viatge de tornada, i un cop va entrar el capellà a la Abadia de Santa Maria d’Arles amb les relíquies, es varen començar a sentir els terribles crits dels simiots que en veure’s amenaçats van fugir per sempre més de la regió que ocupaven.”

Aquesta és una de les llegendes més populars i conegudes que s’explica entorn d’aquests éssers mitològics catalans els simiots. Com bé us he dit, els simiots són éssers molt peluts, mig persones i mig animals, sovint emparentats amb els micos o una espècie de ximpanzé, diuen que tenen banyes, dents esmolades com a ganivets, llargues urpes i cua, però amb potes de cabra. D’ells diuen també que són l’encarnació del mal, i un ésser creat de l’imaginari de les gents de l’Edat Mitjana per donar explicació a tota mena de fenòmens meteorològics que els feien malbé la collita. I és que els simiots tenen poders per generar tempestes, calamarsa, cops de vent, boira espessa…  També se’ls coneix la seva afició per emportar-se els nens al boscos, on després eren trobats morts. Vivien amagats a dalt dels arbres de la Vall de Tec, a la comarca del Vallespir, s’alimentaven dels fruits del bosc, però d’ells en deien que no podien veure aigua. El retrat que se’n fa d’ells coincideix amb els éssers dels boscos de la mitologia clàssica. Diuen també que els simiots tenen un Rei, que és set vegades més pelut que la resta i que va guarnit amb brins d’herba.

Pel que fa a la història d’Arles de Tec i del seu valent capellà, cal dir que hi ha una data molt concreta en la qual es va portar la salvació d’aquest poble, l’any 963, i que des que van succeir aquests fets a Arles s’ha venerat la figura dels dos sants Abdó i Senén, que gràcies a les seves relíquies van salvar la vall. Relíquies que encara avui dia es troben a l’Abadia dins d’un sarcòfag que inexplicablement pertany a l’època romana i que encara avui genera aigua.

Però els Simiots no només varen tenir presència a Arles van arribar també a la Jonquera, a l’Alt Empordà, concretament al Castell de Rocabertí, a pocs quilòmetres de distància d’Arles.  Entorn d’aquest castell hi ha algunes. Una d’elles, la que us explicaré ara, té a veure amb els simiots:

“Diuen que fa forces segles el Castell de Rocaberí també va estar habitat per Simiots. Un dia que feia molt fred, els simiots varen acollir al seu castell un viatger, aquest es va bufar les mans per tal d’escalfar-se-les una mica i que així se li passés el fred, davant la sorpresa d’aquells éssers que desconeixien la utilitat d’aquesta estranya costum. El Rei dels simiots va ordenar que se li servís un brou ben calent, i els simiots es van tornar a sorprendre quan aquest viatger va bufar el líquid, aquesta vegada per refredar-lo. La doble descoberta, aparentment contradictòria, va convèncer als simiots de que aquell home es tractava d’un espècie de bruixot i l’expulsaren del castell.”

Aquesta llegenda però sembla estar inspirada en una faula d’Isop, però ubicada a les nostres contrades.
Sigui com sigui, els Simiots al igual que altres éssers d’aquesta mena, van anar desapareixent mica en mica de les nostres contrades, i actualment diuen que en queden molt pocs, i els pocs que encara queden surten la nit de Cap d’Any.

Imatges
Com ja us he dit els Simiots són éssers que van ser molt importants a Arles, i és per això que el poble en recorda la seva presència en dues de les seves esglésies. A l’Abadia de Santa Maria d’Arles apareixen dos simiots, coronant el pòrtic de l’entrada principal a l’església.

I a l’església de Saint Sauveur també a Altes, podem trobar també la imatge del simiot a la seva façana.

Pel que fa a il·lustracions sobre aquests éssers no n’he trobat gaire res, i és que són éssers dels que se n’han fet tantes i tan múltiples descripcions, que resulta complicat, que algú s’hagi atrevit a il·lustar-los, ja que tothom en té una imatge diferent.

VERSOS DEL TIEMPO, Javier Ruiz Taboada, Il·l. Emilio González Urberuaga, Ediciones SM –> I si la setmana passada us portava els Versos para contar avui de la mateixa col·lecció us porto aquests Versos del tiempo. L’àlbum il·lustrat està format per una trentena de poesies per a que el nen descobreixi les mesures temporals, dies, mesos, estacions… alhora que es familiaritzi amb el format poètic. Si a això li sumem que els versos han estat il·lustrats per Emilio González Urberuaga, autor del famós Manolito Gafotas, la qualitat del àlbum sens dubte és molt bona.

Avui us porto les joguines creades per un dissenyador japonès ben particular, es tracta d’en Junzo Terada. És el creador de l’estudi Comes Mart, i el seu treball és reconegut internacionalment. D’ell podem trobar productes en tendes d’arreu del món.

Es caracteritza per utilitzar paper i cartró, utilitzar estampats geomètrics i acabats desgastats. Tot plegat té un estil força retro però molt significatiu i identificador.

D’ell us porto uns productes que poden ser utilitzats com a joguina per als més petits, però no us enganyeu no e stracta de joguines convencionals. Són la capsa d’animals Mágico mundo animal o més coneguts com Animal Menagerie, que inclou 20 peces que permetrà als nens i no tan nens construir animals preciosos. De’ll també tenim la capsa d’animals Jungle Friend, amb la mateixa idea que l’anterior.

Us deixo amb les imatges per tal que us feu una idea del que ben bé us estic explicant. Ja veureu, són molt boniques.

Un autèntic tòpic dels contes per a nens força menuts, són els contes dels animals de granja. I és que a les criatures menudes, els encanta tot allò relacionat amb els animals, i si són de granja o domèstics els són més propers per a ells. Avui us porto dos títols que ens parlen d’aquests animals. Ja em direu si us agraden:

ON ÉS LA MEVA MARE?, Catherine Jousselme, Il·l. Xavier Deneux, Editorial Cruïlla (2012) –> Aquest llibre no és el típic dels animals de granja que ensenya vocabulari als més menuts i prou. De fet ens narra una història. Es tracta d’un cotne fet amb l’assessorament d’una psicòloga que descriu els forts lligams que té l’infant amb la seva mare. Les il·lustracions ens narren com el conillet busca amb l’ajuda dels seus amics de la granja la seva mare. És un conte que a més conté textures, per a que els infants acaronin les planes del conte i descobreixin les textures dels diferents animals. Il·lustracions senzilles, clares i colors molt vius són les caracteristiques principals de les imatges que acompanyen al text.

I TU, QUÈ DIUS?, Isabel Martínez, Il·l. JANI, Editorial Imaginarium –> Aquest conte el vaig descobrir gràcies al meu nebot, i és que quan el vaig veure em va encantar. És el típic llibre de sons dels animals, cada plana et diu quin so fa cada animal de granja i domèstic. Però per mi la riquesa del conte radica en les seves il·lustracions, unes il·lustracions molt boniques, molt expressives i fetes amb molt de gust per la Jani Spennhoff.