Elefant Trompeta

Si bé, ja fa força temps, més d’un any i mig, que us vaig portar els orígens de la Reina de les Neus del grans HC Andersen, i també us vaig portar el seu corresponent conte amb la seva història, he estat pensant que no estaria malament poder portar-vos de tant en tant, altres versions d’algun conte que ja hagi fet i que em puguin semblar interessants. És per això que avui m’he decidit a portar-vos una versió molt especial, que tan bon punt vaig tenir a les mans per primera vegada, vaig saber que era especial.

LA REINA DE LA NEU, HC Andersen, Adap. Marie Díaz, Il·L. Miss Clara, Editorial Baula (2011) –> Aquesta història és una molt bona adaptació del gran conte de HC Andersen, i ho fa amb unes il·lustracions que us captivaran des del primer moment, amb una tendresa i una delicadesa molt adient per una història així. Pel que fa al text és molt fidel a l’original però amb l’estil de l’adaptadora, i l’edició és molt acurada. És d’aquells contes que fa goig tenir a la prestatgeria de casa i que ve molt de gust mirar i rellegir de tant en tant.

M’agrada moltíssim el text que l’editorial ha decidit posar a la contraportada, que normalment és una petita sinopsi del llibre, en el seu cas però és una mena d’introducció i diu així: “En una illa situada molt al nord hi ha, diuen, una fetillera que té poders esfereïdors. El seu palau és una glacera envoltada de banquises. És capaç de provocar allaus i pedregades amb un bufec, i de dominar la rufaga. L’anomenen la Reina de la Neu…”

La Reina de la Neus o Reina de les Neus segons Andersen és sens dubte un dels personatges més freds i més malvats que el gran autor danès ha estat capaç de crear, o com a mínim, així ho considero jo. La seva cueltat i la seva manera de manipular els sentiments d’un nen, la fan un personatge odiós i molt gèlid. I és que l’hivern i el fred a vegades tenen aquesta connotació gèlida i cruel personificada en la reina antagonista de la història que avui hem recuperat.

TOMBATOSSALS, EL MÓN DEL MITE, José Pascual Tirado, Il·l. Traver Griñó, Editat per La Colla del Rei Barbut amb la col·laboració de l’Ajuntament de Castelló de La Plana (2005) –> Avui en compte d’un conte el que us vull portar és un còmic, editat l’any 2005 en homenatge al 75è aniversari de la publicació del llibre original d’aquesta història. Un bonic còmic que està molt ben il·lustrat per un dels grans en el món del còmic Traver Griñó, també conegut com a El Keto. Es tracta sens dubte d’una adaptació de la història pensada perquè els nens i nenes de Castelló puguin conèixer les seves tradicions i històries d’una manera més senzilla i divertida de la que ho pot ser inicialment la novel·la original de José Pascual Tirado.

Aquest còmic va ser editat per l’Associació La Colla del Rei Barbut, els organitzadors de les Festes Majors de Castelló de la Plana, amb la col·laboració de l’Ajuntament. És per tant una mica complicat de trobar o comprar per les nostre terres, però em semblava una molt bona manera de que els nens poguessin conéixer aquesta història i per això m’he decidit a portar-vos-la.

Em pensava que no en trobaria cap de conte de la Cucafera, de fet així era, fins que l’Oriol de Batakada em va descobrir la versió que us porto avui. Moltes gràcies!

JO SÓC LA CU-CA-FE-RA, Txell Aixarch – Marisa Valls, Il·l. Ernesto Ferrer, Andana Editorial (2009) –> Una versió curiosa, i com és la única que n’he trobat, us la porto. Us deixo amb la sinopsi tan complerta que ofereix la pròpia editorial: “Hi ha diversos elements del bestiari festiu de Catalunya que són coneguts i reconeguts arreu del país per la seva singularitat: el Drac de Vilafranca del Penedès, els Gegants grossos de Vilanova i la Geltrú, les Guites de la Patum de Berga… i les Cucaferes de Tortosa.

El conte llegenda Jo sóc la Cu-ca-fe-ra pretén principalment donar a conèixer a grans i menuts alguns elements destacats del folklore de les Terres de l’Ebre per tal d’entendre com i per què han passat a formar part del nostre imaginari festiu més immediat. D’altra banda, a partir de la llegenda, podem fer un recorregut històric que ens portarà a descobrir camins, coves, indrets atractius, escenes populars i cançons i danses heretades del passat que sovint han estat a punt de desaparèixer. Amb tots aquests elements, volem aconseguir despertar als més grans emocions viscudes i ensenyar als més menuts a valorar, respectar i estimar el present, veient-lo com l’herència d’un passat molt ric.”

Sens dubte una manera lúdica i divertida que ens serveix no només per conèixer la fantàstica llegenda del Cavaller Rufolet, sinó que a més a més ens porta a descobrir moltes més coses de la nostra cultura i tradicions.

EL MARAVILLOSO VIAJE DE NILS HOLGERSSON, Selma Lagerlöf, il·l. Thomas Docherty, trad. Matilde Goulard, Editorial Anaya (Setembre 2008) –> Aquesta és una edició complerta del viatge de Nils Holgersson en la seva recerca de tornar a ser un nen i trencar així l’encanteri que l’ha convertit en un petit nan. Les il·lustracions són magnífiques, i la història s’ha convertit sens dubt en un dels llibres de literatura infantil suecs més famosos de tots els temps. Va ser mereixedor fins i tot del premi Nobel de Literatura del 1909.

Fa algunes setmanes que no us porto cap conte de les històries d’orígens que us porto, aquesta setmana, tot i que la varietat bibliogràfica entorn la història de Les Fades de Perrault, és molt escassa. N’he trobat una única versió en català, i em feia il·lusió portar-vos-la.

LES FADES, Charles Perrault, Il·l. Philippe Dumas, Editorial Corimbo (2002) –> Corimbo ha trduït aquesta versió francesa de la història i ens l’ha portada en la nostra llengua. La història ens explica com la germana bona és recompensada per la seva bondat i en canvi, la dolenta serà castigada per la mateixa fada que haurà premiat a la bona. La història es basa en Perrault, i pel que fa a l’il·lustrador és francès i amb un estil força realista. Una versió interessant si voleu tenir aquest conte en català.

Ha estat molt complicat, trobar una bona versió d’aquest conte, de fet al no ser gaire popular, no n’hi ha gaires de versions, i en la nostra llengua m’atreviria a dir que només en conec la que us porto avui, i és de fet, gràcies aquesta versió que em vaig interessar per saber una mica més d’aquesta història. A veure si us agrada:

EL REI DE LES AIGÜES, Il·l. Isaac Bosch, Editorial Combel, Col·lecció El cavall volador, Sèrie Galop –> No és la primera vegada que us parlo d’aquesta col·lecció, i tampoc d’aquesta sèrie, que està pensada per a nens que ja tenen un cert domini en la lectura. Aquesta vegada les il·lustracions de l’Isaac Bosch ens acosten la història del Rei de les Aigües i de com un pagès honrat va renunciar a quelcom que tot i ser més valuós no era seu.

EL CONTE DE NADAL, Charles Dickens, Il·l. Javier Andrada, Editorial La Galera –> Un cop més La Galera és garantia de bon producte pel que fa referència als Clàssics Universals. Aquesta vegada, de la mà de l’il·lustrador Javier Andrada, podem trobar aquesta versió de El Conte de Nadal de Dickens. Un llibre per ser llegit per a nens a partir de 8 anys, i per ser explicat a alguns de més menuts.

URASHIMA TARO, Traductor Enriqueta Capellades, Il·l. Margarita Ruiz, Col·lecció Clàssics d’arreu del món, Editorial Combel –> Aquesta col·lecció parteix de la mateixa base que els clàssics “troquelats” de Combel però tot agafant clàssics d’arreu del món. Sota el grup de clàssics de l’Orient, podem trobar aquesta bonica història, l’única versió que podem trobar en català. Si voleu tenir aquesta història, és una de les poques opcions que teniu.

Abans de poder trobar una bona versió d’aquest conte, vaig estar-ho mirant d’allò més, i finalment em vaig decidir per la que us porto a continuació. N’havia trobat un en el que apareixia la famosa cançó però no explicava la història, i crec que aquest que al final us he portat resultava més adient ja que en ell si que és relata la història o llegenda del Gegant del Pi.

EL GEGANT DEL PI, Adap. Mª Eulàlia Valeri , Il·l. Joma, Col·lecció popular, Editorial La Galera –> Com sempre l’editorial La Galera ens ofereix una bona versió d’aquest gran clàssic, molt ben adaptat i amb una col·lecció excel·lent. També el podeu trobar amb tapes toves, però amb el mateix text i il·lustracions. Amb les il·lustracions d’en Joma que l’acompanyen, és sens dubte la millor opció.

BABAYAGA, Tai – Marc Le Thanh, Il·l. Rebeca Dautremer, Editorial Edelvives (2004) –> Aquest conte ens explica que la Babayaga és una bruixa d’una sola dent que no té amics, i és que és tan dolenta que ningú no en vol saber pas res. Es dedica a menjar-se nens tendres i rabassuts, i és que fins i tot ha posat un restaurant. Però, hi ha una nena que gràcies a una sèrie d’amics que es trobarà pel camí aconseguirà escapar de les urpes d’aquesta temible bruixa.

Aquesta és sens dubte, una adaptació del conte tradicional rus, que pren la bruixa i una nena com a protagonista. No és fidel a l’original, però en podríem dir que realment sí que s’inspira en la figura de la bruixa. A més amés, d’aquesta edició, en podem dir que és magnífica, preciosa, i a més a més compta amb les il·lustracions de la grandiosa i sempre genial Rebecda Dautremer, una il·lustradora que fa prendre vida als personatges que dibuixa en paper.