D'en Sebastià Serra es pot dir que és un il·lustrador polifacètic i amb molta producció al seu darrera. Com molts altre bons il·lustradors, va començar amb els llibres de text, per després poder fer els seus primers àlbums. Amb un estil sense línia molt personal i peculiar; les seves il·lustracions resulten distintives allà on les vegis. Un bon artista amb uns molt bons resultats.
– Què és el que més t’agrada de la teva feina?
Qualsevol etapa del procés creatiu: buscar documentació, esbossar, dissenyar personatges, crear escenaris, treballar la composició de la pàgina, provar colors, textures… jo diria que tot, no?.
– Quan temps fa que t’hi dediques de forma professional?
Onze anys.
– Com treballes? Fas servir l’ordenador per dibuixar i pintar, o només per pintar? O depèn del conte en el que treballis?
Depèn del projecte. En principi, l’esquema bàsic de treball seria esbossar en paper i llapis, escanejar els esbossos i acolorir a l’ordinador tenint els esbossos només com a base. Normalment els meus dibuixos no estan perfilats, és el color el que defineix les formes i, per tant, el “llapis” només és una referència, en queden poques traces a l’art final.
– De quina obra et sents més orgullós? Perquè?
Un dels darrers llibres que he il·lustrat: A Pirate’s night before Christmas, de Sterling Publishers . Un conte de Philip Yates. (a la web n’hi ha imatges) En realitat és un poema de Nadal (el text és en vers) molt original i divertit, ambientat en un vaixell pirata. És un dels llibres que més bé m’ho he passat fent-lo, i en el que més he sentit que les meves il·lustracions podien aportar moltes coses al text.
– La teva primera publicació en el món de la il·lustració infantil va ser…
Un conte titulat “Caigut del cel” de Marta Minella (la meva dona). Vam guanyar un concurs de contes il·lustrats de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i ens el van publicar. Una publicació local, però que feia molta il·lusió.
– Això de rebre premis per la feina que fas, com ho portes? Què significa per a tu?
Fa molta il·lusió, això no es pot negar. N’hi ha de dos menes: els que t’hi presentes i els que es concedeixen sense presentar-t’hi. Als primers ja no hi participo perquè no tinc massa temps per dedicar-m’hi.
– El món editorial és molt exigent amb el que et demana, o et deixa fer?
Depèn molt de l’editorial i del projecte. En general, mai no he patit per una falta de coincidència amb el que l’editorial volia. La idea seria que si un editor et truca, és perquè ja sap el què fas i ja intueix com pots resoldre el seu projecte.
Les exigències més grans les he tingut a les cobertes dels llibres de les editorials americanes. La coberta se la mira tothom a l’editorial i amb lupa! i és on hi poden haver més esmenes. Suposo que deuen considerar que la coberta és el que en realitat ven el llibre i per això s’hi miren tant.
– Són complicats els inicis en el món de la il·lustració infantil?
Suposo que depèn (crec que he fet servir aquesta paraules massa vegades). Depèn de la sort que tinguis. Jo en vaig tenir molta. Quan començava, vaig visitar algunes editorial que em van oferir il·lustrar llibre de text de seguida. No m’ho podia creure! Això, i guanyar alguns premis, em va permetre publicar els primers àlbums. Això vol dir que el món de la il·lustració és fàcil? Jo diria que no . La batalla és diària! Jo crec que, com es diu, vaig estar en el lloc adequat en el moment adequat.
– Una pregunta que sempre faig, quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Suposo que la “literatura” bé. Som un país de grans creadors, això està fora de discussió. Pel que fa a la il·lustració estrictament, crec que hi ha un gran nivell i es fa una il·lustració molt d’avantguarda. Això es veu en els creadors i també en el públic, què té cada cop més una cultura estètica més àmplia i oberta i que mira d’allunyar-se d’estereotips.
Altra cosa és la il·lustració com a professió. Encara estem lluny de la consideració professional de que gaudeixen col·legues d‘altres països.
– Un país amb bona literatura infantil és…
Qualsevol on s’estimi els llibres i on no es pensi que els nens només poden consumir uns productes estereotipats i amb l’etiqueta d’“infantils”. Crec que França seria un bon exemple.
– Quin era el teu conte preferit de petit? Perquè?
La veritat és que no recordo cap conte especial de petit. Els meus primers records literaris són del Tintin.
– Has fet una versió d’en Patufet, la Rínxols d’Or, Cyrano, Sant Jordi… però quin conte clàssic et queda per il·lustrar i et faria molta il·lusió fer?
Jo, més que en títols concrets, sempre somio en ambientacions i paisatges on transcorrin els contes. M’agrada molt el bosc, els castells, els vaixells, els paisatges exòtics, en definitiva, els contes més fantàstics i les faules… i no m’agraden gens les ambientacions urbanes i els contes més “quotidians”.
– Si fossis un personatge del món de la literatura infantil series…
Charlie, el de la fàbrica de xocolata de Roald Dahl. Em torna boig la xocolata.
– Per fer una bona il·lustració necessites…
Bàsicament que em motivi.
Algun cop (no gaire sovint), quan he d’il·lustrar un conte, i estic llegint algun fragment especialment suggerent del text, em ve al cap la il·lustració immediatament, com una il·luminació. Normalment, aquestes imatges més intuïtives són les que resulten més. Molt mil
lor que d’altres molt més pensades.
– Per acabar, quins són els teus propers projectes professionals més immediats? Se’n pot saber alguna cosa?
Ara tot just començo un “cuentu xinu” per una editorial americana. És a dir, un conte ambientat a la Xina clàssica i amb la cuina com a protagonista. Hi tinc moltes ganes perquè és ple d’imatges suggerents i té una ambientació de les que m’agraden.
