Elefant Trompeta

Il·lustració de l’Elefant Trompeta, pintat per Roger Giménez (2009)

L’Home del sac és un personatge que espanta molt als infants, i potser és per això que no hi ha gaires contes dedicats a aquesta terrible figura. Tot i així, n’he trobat un àlbum il·lustrat que està d’allò més bé.

L’HOME DEL SAC, Josep M. Jové, Il·lustrador Tha, Editorial La Galera –> La història comença quan un nen veu una cosa sospitosa, un home que sempre ronda pel carrer vell i esquerp i que porta a les seves esquenes, de vegades, un sac, que deixa al portal de la seva casa mig en ruïnes.

El nen fa saber les seves sospites a la seva àvia i s’imagina un munt de coses que pot ser aquell terrible home del sac. L’àvia l’ajudarà a descobrir tot el que s’amaga darrere l’home del sac i al final potser no és ben bé el que tots els nens pensarien…

És una història inventada que parteix de la figura d’un personatge temible i temut per a tots, l’Home del Sac, amb unes il·lustracions molt interessants fan d’aquest un títol de qualitat si us interessa explicar al vostre infant que potser tot no és el que sembla.

Tots coneixem la figura de l’Home del Sac com la d’un esgarrifador personatge que volta pels carrers buscant nens perduts i desobedients que s’han allunyat de les seves mares, per segrestar-los i emportar-se’ls dins del seu sac.
És dels espantamainades que més por genera entre els infants de les nostres contrades i més utilitzat és per espantar als més petits.

Són moltes les figures mitològiques utilitzades per espantar a la mainada, però entre aquelles que es caracteritzen per ser un home que va amb un sac per emportar-se als nens, en podem trobar a països d’arreu del món:  Bulgària, Portugal, Haití i Índia del Nord.

A Barcelona, de l’Home del Sac es deia que agafava als nens per aprofitar-ne el greix per a untar-lo a les vies del tren.
Entorn a aquest personatges corren un munt d’històries, algunes amb un to moralitzant ens expliquen com un nen o una nena desobedients són atrapats per l’Home de Sac i finalment aconsegueixen alliberar-se, enredar-lo i finalment acaba morint, i els nens prometen que sempre seran obedients i faran cas a les seves mares.

En castellà trobem el personatge del Sacamantecas, que es caracteritzava per treure el greix dels nens per menjar-se’l, igual que la figura del Saginer, estretament relacionada també amb la de l’Home del Sac.
I en alguna ocasió aquests personatges han donat nom a fets i persones que van existir en realitat com és el de la història que us explicaré ara.

Però és el més curiós i esgarrifós de tot  és que aquest personatges, que ha existit en la cultura popular durant molts i molts anys i és molt antic; va fer el salt a la realitat en uns fets que succeïren el 1910 a Gàdor, un poble d’Almeria.
Francisco Ortega, el Moruno, estava greument malalt de tuberculosi i cercava una cura d’una manera realment desesperada. Va anar a veure a una curandera, Agustina Rodríguez, i aquesta en veure’l, l’envià a Francisco Leona, curander i barber que ja tenia antecedents delictius i criminals. Aquest li va demanar 3000 reals a canvi de dir-li el remei a la seva malaltia, que consistia en veure’ls la sang encara calenta del cos d’un nen sa i posar-se al pit els trossos de greix de la pobra criatura encara calents.

El curander Francisco Leona es va oferir a anar a buscar el nen ell mateix, i va intentar comprar els seus fills als camperols de la zona; aquests s’hi van negar. I Leona va decidir sortir a buscar a un nen extraviat amb l’ajuda del fill d’Agustina Rodríguez,Julio Hernández, el qual era anomenat “el Tonto”.

La tarda del 28 de Juny del 1910 van segrestar a un  nen de set anys que s’havia despistat jugant amb els seus amics, es deia Bernardo González Parra; i va ser dormit amb cloroform pels dos segrestadors, posat en un sac que van portar a les seves esquenes fins a la casa d’Ardoz aïllada del poble i que la Agustina Rodríguez havia posat a la seva disposició.
Un altre fill de l’Agustina va anar a buscar al malalt, van treure el nen del sac i li van fer un tall a l’aixella perquè Francisco es pogués veure la sang del nen. Fou Julio el que va cometre l’assassinat i va matar al nen a cops de pedra, van posar els trossos de greix damunt el malalt, van acabar el rituals i van amagar el cadàver del nen en un sot a terra.
Al fer el repartiment dels diners van voler enganyar a Julio i no pagar-li la part que li tocava i aquest va anar a la Guardia Civil a explicar que havia presenciat el crim des d’uns matolls. Detingut Francisco Leona, va inculpar a Julio i van ser detinguts tots els implicats.

Leona va ser condemnat a Garrot vil i va morir a la presó; Ortega i Julia també van ser executats, José va ser condemnat a presó durant 17 anys, i Julio el tonto condemnat a garrot vil i indultat a posteriori.

En fi, una història que posa realment els cabells de punta i que demostra que a vegades i desgraciadament els personatges de por per a infants es converteixen en realitat.

Però espantamainades hi ha a tot arreu i de totes les maneres, a les nostres contrades en tenim un munt: el Papu, el Moro Mussa, el Marraco, la Pesanta, els Dips… així com els espantamainades nadalencs dels que ja us he parlat representats bàsicament en la figura del fumera. Però sens dubte l’Home del Sac (juntament amb el Papu) és dels que més incidència té encara avui dia on molts nens encara saben qui és i que fa aquest personatge.

Il·lustracions
Tot i ser un personatge terrible i molt popular entre la mainada, és força complicat, al ser un personatge autòcton trobar-ne il·lustracions. Tot i així, us porto alguns treballs d’alguns il·lustradors d’allò més interessants.
Una il·lustració força antiga sembla la que us presento en primer lloc, seguida d’una il·lustració d’Ana Rodríguez on es relaten els fets succeïts a Gàdor el 1910.

Continuant amb un versió d’aquest personatge publicada per La Galera, us en porto algunes imatges de Josep Maria Jove.

De Joan Fernández és la següent il·lustració.

Miguel Ángel Díez està fent una versió genial d’aquest personatge d’un projecte per Bromera que encara no ha sortit a la llum. De moment us deixo una petita pinzellada.

Un personatge que cadascú s’imagina de manera diferent però amb alguns elements en comú: el temible sac i vestit normalment com un drapaire.

EL LIBRO DE LOS VALORES, Malsinet Editor (2002) –> Un llibre que recull un seguit de contes que serveixen als nostres infants per parlar de diferents valors. I és que aquests esdevenen fonamentals en la formació de qualsevol infant. Ho fa d’una manera senzilla i divertida a través dels contes.

Unes il·lustracions senzilles i divertides acompanyen històries sobre la igualtat, la honestedat, la pau, l’amistat…

SMART és una marca de joguines Belga que inclou diversos segells en funció dels productes que ofereix: Sassy és el seu segell per als nadons, també tenen joguines per als més grandets, Smartframes, trencaclosques i jocs de taula, Smart Games…

Sigui com sigui tenen joguines per a nadons i nens més grandets de diferents maneres: joguines per al bany de plàstic, d’allò més boniques entre les que podem trobar fins i tot instruments aquàtics, joguines de fusta, trencaclosques…

En definitiva una marca d’allò més interessant a la que podeu fer un cop d’ull amb les imatges que us deixo o bé entrant a la seva web.

Viatjar és un tema que sovint ens ocupa, i és que podem anar a llocs meravellosos, desconeguts, llunyans i fins i tot impossibles. Qui no ha somiat mai en arribar fins a la lluna? O en anar amb la seva avioneta sobrevolant terrenys inhòspits? O viatjar al passat on vivien extraordinaris éssers? Avui us porto quatre aventures, dues d’elles ens acostaran a la lluna d’una manera diferent i la resta… Voleu descobrir amb mi aquests fantàstics viatges?

L’HOME DE LA LLUNA, UN DIA DE LA VIDA D’EN BOB, Simon Bartram, Editorial La Galera –> Segur que molts de vosaltres heu sentit parlar d’en Bob. Potser el nom no us resulta gaire familiar, però si us dic que és l’home que té cura de la lluna, què en pensaríeu? Doncs sí, en Bob sap tot el que es pot saber i deixar de saber sobre la lluna, els seus racons més amagats, els seus secrets… Però hi ha una cosa que en Bob desconeix i que és la gran pregunta que tothom es fa. i els extraterrestres? Vés a saber…

Molt divertit i bonic, amb unes molt bones il·lustracions amb un estil força peculiar.

EL SECRET DELS NÚVOLS, Fred Bernard i François Roca, Editorial Lumen –> Marco i el seu company Leonard (una petit guineu del desert) participen en una emocionant cursa en avió entre Nova Escòcia i les Bahames, travessant el misteriós Triangle de les Bermudes.

Mentre tots els seus adversaris porten avions d’allò més moderns, en Marco viatja amb el seu antic biplà, no gaire sofisticat. I és que per a ell l’objectiu de la carrera és molt diferent al de la resta d’adversari. Ell participa pel pur plaer de viatjar.

El coneixement de la meteorologia esdevindrà el seu principal aliat en una forta tempesta amb la que gairebés s’estavella, però una misteriosa illa, li permetrà aterrar. Una illa que no és ben bé el que sembla…

Em va fascinar d’aquest àlbum il·lustrat, la història, les il·lustracions, la manera de descriure el que es va trobant al seu voltant…

RUMBO A LA LUNA, Richard Platt i David Hawcock, Editorial Bruño –> Aquesta vegada més que un conte, el que us acosto és un llibre de coneixement en pop up. Sé que normalment no parlo d’aquesta mena de llibres, i és que de fet no m’apassionen gaire; però d’aquest n’haig de destacar la seva espectacularitat. Els pop-up són al·lucinants i és el llibre indicat per aquells nens que ho vulguin saber tot i tot de la lluna, els astronautes i tot el relacionat amb la seva conquesta.

DINOSAURIOS EN CALZONZILLOS, Claire Freedman, Il·l Ben Cort, Editorial Bruño (2009) –> Aquest conte es tracta d’una segona part d’un que ja us vaig portar. Era el de “Extraterrestres en calzonzillos”. Aquesta vegada, però, la història fa un viatge al passat ins a portar-nos a l’època dels dinosaures. Una història divertida i esbojarrada que ens explica com per culpa de la roba interior els dinosaures es van extinguir en la famosa Guerra de calçotet.

Simple, però curiós i divertit, amb unes il·lustracions molt simpàtiques.

L’altre dia vaig rebre un Trompeta molt especial i curiós. És el de l’Àfrica Fanlo, una visió molt simpàtica i vermella del meu estimat Trompeta amb paper de seda vermell i volant com en Dumbo… Moltíssimes gràcies Àfrica!

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2009)

Els cignes salvatges és una bonica història, que aporta al nostre imaginari col·lectiu algunes imatges precioses, i és que els cignes és un animal tan estètic i bonic de dibuixar… Avui m’he decidit per aquesta versió.

ELS CIGNES SALVATGES, Contes d’encanteris, Il·l Marina Seoane, Editorial Combel, Col·lecció El cavall  volador, sèrie Trot –> Per a nens que ja tenen certa fluïdesa lectora però que encara no dominen prou bé l’art de la lectura és ideal aquesta sèrie. La il·lustradora ens aporta unes imatges molt boniques i des del meu punt de vista molt similars a les que jo m’he generat sempre d’aquesta història. Us animo a que us acosteu a conèixer aquest conte.

“Vet aquí una vegada un Rei que tenia onze fills i una filla. Tots ells eren molt atractius i molt bons, però el pare va decidir tornar-se casar amb una Reina terrible que era en realitat una bruixa.
Tenia tanta maldat en el seu cor que dia rere dia anava convencent al Rei de que els seus fills eren dolents i que s’havia de desfer d’ells. Un bon dia la Reina els hi va tirar un conjur per desfer-se’n convertint-los així en onze cignes salvatges que fugiren del castell volant. Però com en tots els encanteris tenia una part màgica, i és que els prínceps només eren cignes durant  el dia, a la nit tornaven a la seva forma natural.
La Reina també es volia desfer de la petita princesa Elisa, però no va poder transformar-la en cigne perquè tenia tanta bondat en el seu cor que els maleficis no funcionaven contra ella, així que la va enviar a viure fora del castell, desterrant-la i va anar a parar a casa d’uns camperols. On va viure fins els 15 anys convertir-se en una jove preciosa.
Va tornar a palau i la seva madrastra en veure-la va sentir una terrible ira, ja que la nena era ara una jove preciosa que el seu pare volia recuperar. Abans de que la veiés el Rei la va fer anar a banyar-se i va intentar un encanteri contra ella que no va funcionar. Finalment amb uns ungüents màgics la va convertir en una jove bruta, despentinada i irreconeixible a ulls del seu pare, que la va fer fora de palau prenent-la per una impostora.
Va anar al llac a banyar-se, i va recuperar el seu aspecte càndid, un bon dia va veure uns cignes i els va seguir, va caure la nit i es van convertir en els seus germans desapareguts que li van explicar el que havia passat.
Per protegir-la de l’ira de la madrastra, i com que ells havien de marxar per buscar un indret més càlid en el que viure, es van emportar a la jove volant, teixint una gran xarxa en la que poder-la portar a un lloc on estigués sana i estalvia.
Arribades a terres llunyanes, a la jove princesa Elisa se li va aparèixer la reina de les Fades, que li va dir que l’única manera de redimir als seus germans era teixint 11 camisoles, una per a cadascun d’ells amb les ortigues d’una planta en concret que només viu en els cementiris, però que tot això ho havia de fer en un silenci absolut, perquè si el trencava els seus germans no tornarien mai més.
Dit i fet es va posar a teixir al costat de la cova en la que els seus germans l’havien amagada, i va aparèixer aleshores un rei que es va quedar enamorat de la jove, se l’emportà al seu castell i s’hi casà, tot i que l’arquebisbe no hi estava gaire d’acord, ja que veia en la noia alguna cosa estranya que feia que no hi confiés.
Es van acabar les ortigues de les tombes, i la noia va haver de continuar teixint en secret les camisoles, anant d’amagat cada nit al cementiri de les bruixes sense que ningú la veiés. Però l’arquebisbe la descobrí i li explicà tot al Rei que començà a desconfiar de la seva estimada esposa. Finalment la van acusar de bruixeria, i la van condemnar a ser executada.
Els germans cignes de la noia la van trobar, i van fer tots els possibles per intentar-la salvar. Just uns minuts abans de l’execució la noia acabà la darrera de les camisoles i les llençà al damunt dels seus 11 germans cignes que es transformaren en atractius prínceps, tot i que de la del germà petit en va faltar un braç i per això diuen que es va convertir amb un príncep amb una ala de cigne.
La noia va poder aleshores parlar i explicar tota la veritat i es va poder salvar i va viure feliç per sempre més amb el seu Rei.”

Aquesta és la història dels Cignes Salvatges, de Hans Christian Andersen publicada pel mateix autor l’any 1838. Però aquesta vegada Andersen no és l’autor original de l’obra, sinó que e sva inspirar en un conte escrit quinze anys abans per Matthias Winther en els seus “Contes de fades Danesos” (1823).

Anteriors als dos podem trobar algunes històries de temàtica similar recopilades pels famosos germans Grimm entre el 1812 i el 1815 sota el títol: “The Twelve Brothers” (Els dotze germans) “The Seven Ravens” (Els set corbs), i “The Six Swans” (Els sis cignes).

“Els dotze germans”  és pràcticament igual a la història que us he explicat amb l’única diferència de que els nois han de fugir perquè si la seva mare pareix una nena ells moriran i no es transformen en cignes, i que ens diu exactament els anys que la jove noia ha de passar en silenci, set, i que és a punt de ser cremada aquest cop per les calumnies de la seva sogra, que finalment és ella la cremada a la foguera.

Pel que fa a “Els set corbs” són set fills d’un camperol que tenen una germana molt malaltissa, i quan el seu pare els envia a buscar aigua, cauen en una pressa i no tornen. El pare sentint-se abandonat els maleeix, convertint-se així en corbs. La noia quan es fa grans surt a la recerca dels seus germans, els troba en una muntanya encantada, es trenca el malefici i tornen a casa.

En relació a “Els sis cignes” és igual que els Cignes salvatges però en comptes de ser 11 germans en són sis, i de la camisola del darrer germà en falta un braç, i és per això que es queda amb una ala de cigne, i en altres versions no l’acaba de fer i es queda convertit en un cigne per sempre més.
Després de tantes històries i tantes versions, quina és realment la primera? Doncs cap de les que us he explicat fins ara.

Es suposa que aquesta història és originària d’Irlanda sota el títol “Els fills del Lir” (The Children of Lir), provinent d’una llegenda medieval que es deia Clann Lir o Leannaí Lir i que s’inclou en un recull de poemes i textos en prosa.  Voleu conèixer la història?

“Bodb Dearg (el vermell) va ser elegit rei dels Tuatha Dé Danann, fet que va molestar a Lear, és per això que en Bodb li va donar una de les seves filles perquè s’hi casés. Van tenir quatre fills, una nena, un nen i dos bessons. La mare va morir, i en Bodb per tal de mantenir a en Lear feliç li va enviar una altra de les seves filles, Aoife,  perquè es casés amb ell.
Aoife estava gelosa de l’estima que es tenien els quatre germans i el pare, i va decidir matar-los, però com no va poder, va transformar als fills en cignes. Quan en Bodb s’enterà de tot plegat, la terrible Aoife es va convertir en un dimoni de l’aire per tota la seva eternitat.
I els cignes van estar condemnats a viure durant 300 anys a Lough Derravaragh (un llac a prop del castell del seu pare), 300 més al Mar de Moyle, i 300 anys més a l’Illa de Glora. Per tal de que el seu encanteri es trenqués, un cop passats aquests 900 anys havien de ser beneïts per un monjo.”

A partir d’aquest moment de la història coneixem diversos finals. Un d’ells en que els cignes no són reconvertits per l’atac d’una terrible reina; una altra en que tornen a la seva forma humana, però és clar, amb 900 anys d’edat, i només convertir-se es moren i són enterrats amb els seus altres dos germans; i una darrera versió en que també són transformats, moren i van al cel amb el seu pare i la seva mare.

Tot i que hi ha qui diu que aquesta història pot ser d’origen francès, i que elements de la temàtica de “La nena que busca als seus germans” ja apareixen amb anterioritat cap al segle XII en una obra del monjo francès Jean de la Haute- Seille, en la història dels infants-cignes.

Sigui com sigui no podem oblidar que qui va fer realment coneguda aquesta història i li va donar popularitat i el nom definitiu fou Andersen, i que a partir de la seva publicació es van fer diverses adaptacions de tota mena, portant la història fins i tot al ballet.

Un conte màgic provinent d’una antiga llegenda medieval conegut a tota Europa, Àsia Menor i Àfrica del Nord. Un conte amb tantes versions que només a França se’n coneixen 36, així que resulta molt complicat saber d’on prové realment.

Il·lustracions
Abans de portar-vos les il·lustracions del conte que ens ha ocupat avui, em feia gràcia portar-vos il·lustracions que he trobat de la llegenda irlandesa originària.

Ara us porto algunes imatges de la història de “Els set corbs” i “Els sis cignes”.

Un cop fet el preambul, ara sí us porto imatges de la història d’Andersen. Les primeres en blanc i negre, de HJ Ford i Vilhelm Pedersen.

Les següents ja són en color, algunes de més antigues, com la primera de Milo Winter i d’altres més modernes.

Ara diferents portades de contes en anglès, ens mostren diferents imatges d’una mateixa història.

I ara dues més en francès i una portada en italià.

Per acabar us deixo amb una portada en castellà de Marina Seoane.