Elefant Trompeta

Eurekakids com us he comentat en més d’una ocasió és una jugueteria, de fet moltes, ja que és una cadena de jugueteries on podem trobar marques fantàstiques per als més menuts. Però avui, més que de la jugueteria en sí, us volia parlar de les joguines, ja que en el seu moment no ho vaig comentar. Resulta que Eurekakids fabrica les seves pròpies joguines, és a dir, que té marca pròpia.

Tenen joguines de fusta, encaixos, trencaclosques, coses per la cuineta, titelles, ninots de peluix, jocs de memòria, ninos d’activitats per als més men uts. Tot de fusta i de roba, fet amb materials d’aquests tan agradables i bonics.

Us deixo amb una petita mostra del que més gràcia m’ha fet, la resta la podeu trobar a la seva web.

L’hivern ja està a la cantonada, a punt de treure el nas, el fred, el Nadal… Avui, us porto contes on el fred és el protagonista, i és que és època de l’any per asseure davant de la llar de foc (en el seu defecte estufa o radiador) i mirar contes, llegir llibres i estar amb els teus.

Per anar obrint boca a l’estació que està a punt de començar, us deixo amb aquestes boniques històries.

LOS OSO POLARES, Francesca Di Chiara, Editorial Usborne (2009) –> DE la col·lecció Toca, toca! Aquest conte ens mostra com és la vida dels ossos polars, blancs com la neu i vivint en un lloc tan i tan fred. Com dormen, el que mengen, i tot amb unes precioses i simpàtiques il·lustracions, molt infantils i dolces. Un conte molt adequat per als més petits.

A més a més, els nen el podran tocar, i notar el tacte suau dels ossos polars.

NOMÉS UN TROSSET, Èmile Jadoul, Editorial Corimbo (2009) –> És un conte sobre el fred de l’hovern que arriba de manera inesperada a la vida d’un petit pollet que es resguardarà a la bufanda de la gallina. El mateix farà el conill, tindran un trosset de bufanda per al pobre guineu?

Un conte molt tendre amb unes il·lustracions molt senzilles i dolces que ens parla de compartir i de l’amistat amb una dolçor increïble.

MIKI, Stephen Mackey, Editorial Beascoa (2009) –> Aquest conte ens explica la història de la Miki, una nena esquimal. Ens acosta a través d’unes il·lustracions precioses el seu mede de vida, com s’alimenten, com viuen i com afronten el fred aquestes increíbles persones.

Hola a tots i totes! Ja sabeu que tinc molta afició per navegar per diferents pàgines webs, mirar, remirar, i tafanejar. Doncs bé, una de les meves darreres descobertes és la pàgina web oficial d’Olivia, la porqueta més simpàtica dels contes. Ja sabeu la particular fascinació que tinc per aquest simpàtic personatge i la feina feta pel seu autor, l’Ian Falconer. Doncs bé, l’altre dia buscant imatges del conte de Nadal de l’Olivia, vaig anar a parar a aquesta web.

Es tracta d’una web pensada per a petits i grans. Ja que per una banda trobem l’apartat “Diverteix-te amb Olivia”, que conté una sèrie de jocs, activitats, descàrregues, i tota mena de distraccions per als més petits; així com material didàctic per a llibreteres i mestres.

També podem trobar tots els contes que hi ha al mercat protagonitzats per l’Olivia, amb les portades i informació sobre l’argument. Tots els productes relacionats amb aquesta porqueta, apartat que et redirecciona a una botiga on-line.

I un darrer i interessant apartat sobre l’autor, l’Ian Falconer.

Tota la web està feta amb un gust excepcional, amb els colors típics de l’Olivia, el blanc i negre i sobretot el vermell! És una web dolça, senzilla, navegable i protagonitzada en tot moment per la bonica porqueta.

Sens dubte una passejada, que val la pena fer!

Com la majoria de vosaltres ja deu conèixer, en Tim Burton està preparant la seva esperadíssima versió del clàssic l’Alícia al país de les Meravelles. Amb actors de la talla d’en Johnny Deep fent de “Sombrerero”, la temible Reina de cors Helena Bonham Carter, i la resta de personatge increïbles: el conill blanc, el gat Cheshire amb el seu somriure inesgotable, i evidentment, la innocent i valenta Alícia…

Fa pinta de ser una delícia gràfica per a grans i petits, recreant un món fantàstic creat per Lewis Carroll l’any 1865. Una pel·lícula que sense que hagi estat estrenada encara, us convido a veure perquè fa molt bona pinta.

Però no sense abans haver llegit el llibre original, un deute que jo encara tinc pendent ui és que una bonica versió de l’Alícia m’està esperant a la meva llibreria particular, la voleu conèixer?

ALICIA EN EL PAÍS DE LAS MARAVILLAS, Lewis Carroll, Il·l Helen Oxenbury, Editorial Lumen (2000) –> Una versió d’un clàssic entre els clàssic, d’una història desitjada i volguda per molts il·lustradors amb prestigi que es moririen de ganes de poder il·lustrar el fantàstic món de l’Alícia i els seus personatges. L’Helen Oxenbury en fa per mi, la que és una versió dolça i moderna de la història amb les imatges que ens aporta d’aquesta. Una Alícia que s’escapa força de com estem acostumats a veure-la vestida, això sí, sempre de blau, però amb un estil molt peculiar. A mi em va enamorar aquesta versió, espero que a vosaltres també.

Si voleu una versió diferent de la història completa, sempre podeu descobrir un nou llibre que ha sortit fa molt poquet.

ALICIA EN EL PAÍS DE LAS MARAVILLAS, Lewis Carroll, Marta Gómez- Pintado, Nórdica Libros (2009) –> Una volta més a aquest clàssic amb les acurades il·lustracions de Marta Gómez-Pintado, en que ens donen una imatge de l’Alícia més seria i menys dolça que la versió anterior. Sigui com sigui, una molt bona opció.

CANÇONER INFANTIL, VVAA, Il·l Noemí Villamuza, Editorial Molino (2005) –> El que us porto avui no és ben bé una recopilació de contes, sinó de cançons, cançons populars infantils per als més petitons, il·lustrades amb un gust excel·lent per la Noemí Villamuza. Cada nen té un moment per a cada cançó i és que aquestes formen part de la vida dels més petits.

Un recull de cançons populars infantils catalanes que els nostres avis i pares ens van ensenyar quan èrem petits, i ara per ara, continuem ensenyant als nostres infants.

Un molt bon recull, la veritat…

Baufix és una marca de joguines alemanya de fusta. Però no són joguines de tota mena, es tracta d’unes joguines de Mecano de tota la vida, però amb una peculiaritat. I és que totes les peces que componen els aparells resultants són de fusta.

A part de ser unes joguines fantàstiques per desenvolupar la creativitat, imaginació i habilitat dels més petits, són joguines de qualitat, amb bons acabats i un molt bon substitut de les joguines per l’estil que són de plàstic.

Us deixo amb una petita mostra dels seus productes, si en voleu saber alguna cosa més, podeu entrar a la seva web.

Els colors, tema recurrent a infinitat de contes, contes pensats per aprendre’ls, altres sobre com es formen, altres per descobrir les coses de diferents colors. Però sigui com sigui, els colors tenen quelcom màgic per als infants. Avui us porto una col·lecció força interessant, curiosa i innovadora de quatre contes entorn els colors. A veure què us semblen:

BLANCO Y NEGRO, Antonio Santos, Editorial Pearson, Col·lecció Los Colores de Cecilia (2009) –> Els quatre contes que us porto són quatre històries que el pare de la Cecília s’ha d’inventar nit rere nit perquè la seva filla no vol marxar a dormir. Comencem la col·lecció amb els més bàsics de tots: el blanc i el negre.

BLANCO, NEGRO, AMARILLO, Antonio Santos, Editorial Pearson, Col·lecció Los Colores de Cecilia (2009) –>En aquesta segona entrega, a part del Blanc i el negre, vells amics ja de la nostra protagonista, apareix el groc: groc del blat, de l’estepa, del desert…

BLANCO, NEGRO, AMARILLO, AZUL, Antonio Santos, Editorial Pearson, Col·lecció Los Colores de Cecilia (2009) –> Aquesta vegada el pare de Cecília, s’ha decidit per ampliar amb el color blau les seves històries, el color del cel, el color del mar, un color que no sé ben bé perquè l’autor de la història relaciona amb el poeta Pablo Neruda que fa una curiosa aparició al final de la història.

BLANCO, NEGRO, AMARILLO, AZUL, ROJO,Antonio Santos, Editorial Pearson, Col·lecció Los Colores de Cecilia (2009) –> Posem punt i final a aquesta col·lecció amb el vermell. Uns contes molt moderns, originals, de format quadrat, amb cartró dur. Són d’aquells contes per poder ensenyar un estil diferent als més petits.

Els amics de Faristol, revista sobre literatura infantil i juvenil, han fet una cosa que m’ha sorprès molt positivament. I és que en cada número de la seva revista, tenen el seu “Requadre d’honor”, on atorguen alguns premis, en aquest cas a Blocs sobre literatura infantil. I l’Elefant Trompeta ha estat entre els premiats del número 65, quina alegria!

El premi és el “Tararí digital” per mimar a il·lustradors i il·lustradores. Els altres premiats són: Darabuc (premi “Bloglij”) Bib Botó (premi «Elquenotrobisaquíenllochotrobaràs»), Dibuixa’m un conte (premi «Sensació de colors»). Quin honor més bonic!

Per tant, aquest article és sobretot per donar les gràcies a la gent de Faristol que hagi triat el meu estimat Elefant Trompeta, que avui gràcies a vosaltres es sent una micona més gran…

Us deixo el link a la seva web, on podeu trobar els premiats.

De nou, mil gràcies!

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2009)

Trobar contes d’una història com aquesta no m’ha resultat gaire fàcil, però n’he trobat un de curiós i em feia gràcia portar-vos-el.

EL RATOLÍ DE CAMP I EL RATOLÍ DE CIUTAT, Amb manualitats, Babri, Il·l. Rosa Sández, Adap. Noe Bofarull, Editorial La Galera –>Aquesta versió del conte m’agrada molt perquè es tracta d’un conte que a part d’explicar-nos la història del ratolí de camp que va a veure al ratolí de ciutat perquè es pensa que allà s’hi viu millor, ens permet desenvolupar-la fent-ne manualitats: podem fer bonics ratolins de paper.

A part és una versió molt econòmica i diferent.