Elefant Trompeta

ALÍ BABÀ I ELS 40 LLADRES, M. Ganduxé, L. Escardó i Bas, Il·l. Sesé, Editorial La Galera (1997) –>  Com sempre aquesta col·lecció de La Galera Popular ens porta bons contes, amb un format molt adient per a primers lectors, unes adaptacions molt bones i unes il·lustracions fantàstiques d’en Sesé. Un bon conte i una molt bona història.

“La historia que avui ens ocupa té lloc a Bagdad i és protagonitzada per Alí – Babà, el fill d’un ric comerciant que un cop mora, el seu avar i cobdiciós germà gran Kassim es queda amb tota la fortuna que havia fet el seu pare.
Així que Alí – Babà és pobre, i un dia tallant llenya al bosc descobreix el secret amagatall de 40 lladres en una cova que només s’obria si algú pronunciava les paraules màgiques: “Obre’t sèsam!”. L’Alí – Babà en descobrir el secret de la cova, hi entrà i agafà unes quantes monedes d’or. Les suficients per poder viure còmodament a casa seva. Però el germà gran, en assabentar-se que el petit havia fet fortuna, li fa una visita i l’obliga a dir-li d’on ha tret els diners. Alí-Babà li ho explica fil per randa, i Kassim es dirigeix a la cova; però una vegada a l’entrada, se n’adona que no recorda les paraules màgiques i no la pot obrir. Aleshores tornen els lladres, el descobreixen i el maten.
Alí- Babà s’acosta a la cova per saber el que ha estat del seu germà i el troba mort a terra, el recull i s’emporta el cos, i els lladres al tornar se n’adonen que si no hi és el cos, és que algú més coneix el secret de la seva cova.
Descobreixen finalment que és Alí-Babà el que coneix el seu secret, i vestit com un comerciant de d’oli, el cap dels lladres es presenta a la ciutat amb un carro carregat amb 39 grans gerres d’oli, i demana l’hospitalitat d’Alí-Babà per poder-se quedar a casa seva i així aprofitar i matar-lo. La criada d’Alí-Babà, Morxana, descobreix el pla que tramen els lladres i vesà en les grans gerres oli roent, de manera que tots els lladres moren cremats. Tots menys el gran cap dels lladres que en descobrir la mort dels seus companys fuig corrents,tot i que jura venjança.
Un temps més tard torna el gran cap dels lladres, aquest cop fent-se passar per un comerciant convidat a sopar a casa d’Alí-Babà, però la criada Morxana el reconeix perfectament. És en aquest moment quan la dona ofereix una dansa per als comensals i s’amaga una daga a l’esquena, i en quant s’acosta al lladre, li enfonsa al cor.
La dona explica tot el succeït amb els lladres i Alí- Babà, li dóna la seva llibertat i es casa amb ella; i junts es converteixen amb els més rics de tota la ciutat gràcies a la fortuna feta pels lladres.”

Aquesta és la història d’”Alí-Babà i els quaranta lladres”, un conte que forma part del recull d’històries de Les mil i una nits,  originats probablement durant els segles IX i X o fins i tot més enrere, però que no van ser escrits i arribats al nostre continent fins que el francès Antoine Galland els va publicar per primera vegada a París l’any 1704. S’ha pogut demostrar que les primeres versions d’alguns d’aquests relats van tenir el seu origen a la Xina, al Tibet  i al subcontinent hindú; i que des d’allà van arribar fins a Pèrsia i de Pèrsia a Bagdad. I fou així com va ser en aquest darrer indret on van prendre més popularitat, i es van convertir en relats orals explicats de pares a fills, de generació en generació durant molts segles; fins que finalment van ser transcrits i convertits en uns clàssics de la literatura infantil.

Els àrabs, però no es van limitar a prendre els contes dels xinesos, hindús i tibetans; sinó que van embellir el llenguatge emprat en aquests i van afegir-ne algunes històries.

Però la història que avui ens ocupa, la d’Alì –Babà, es tracta d’una història que segons expliquen no formava part del recull inicial d’històries feta pels àrabs, i diuen que qui va afegir aquesta història fou el que la va portar per primera vegada a Europa en format escrit: Antoine Galland al segle XVIII. De manera que una de les més famoses històries de Les mil i una nits, no forma part dels relats originals, i es diu que Galland podia haver transcrit aquesta història d’algun persa que li hagués explicat.

El més curiós de tot plegat és que potser la història d’Alí-Babà va existir en realitat, i és que diuen que es fonamenta en la història del Rei Alí-Babà, en una saga sudanesa de la tribu Bija. El rei rebutjava pagar els seus impostos al califa de Bagdad, Al-Mutawakkil, que va governar en el segle IX. El Rei rebel va segellar totes les mines d’or que hi havia a les seves muntanyes i detenia a tots els funcionaris que anaven a la zona del Mar Roig. Bagdad, per tal de garantir la seva supremacia en l’ indret islàmic governat per Alí-Babà hi va enviar el seu exèrcit, i en cinc anys va aconseguir acabar amb la rebel·lió del Rei.
Alí-Babà, va entregar tot l’or amagat a les coves pels seus homes al califa; i tan el tresor com el Rei arrestat van ser mostrats per tots els indrets i ciutats en el camí a la capital de Samarra, creant així el mite i la llegenda de les coves, l’or i els lladres. Al final a Alí Babà li va ser concedida l’amnistia i en el seu retorn a casa va donar or a tots els necessitats de les principals ciutats per les que anava passant com a mostra de bona voluntat. I així va néixer el mite, la llegenda.

Alguns elements característics que han portat aquesta història a convertir-se en un autèntic conte de fades són per exemple: la utilització d’unes paraules màgiques per tal d’aconseguir obrir la cova(com ho pot ser també Abracadabra o fórmules similars); el noi pobre i bo de cor acaba esdevenint ric i poderós, mentre que el cruel i egoista acaba malament (en aquest cas mort).

El que ens crida l’atenció és però, que sigui el personatge femení de la història, el que aconsegueixi amb la seva astúcia i enginy acabar amb els lladres, per tal de salvar la seva llar i el seu estimat, fet no gaire habitual en l’època en les que es narrava aquesta història.   De fet, la Morxana, en algunes versions de la història no és la criada d’Alí-Babà, sinó que ja n’és la dona des del principi.

Tan gran ha estat la popularitat que ha aconseguit aquesta història que s’han fet moltíssimes adaptacions cinematogràfiques, sèries de televisió, dibuixos animats, videojocs i evidentment moltíssims contes. Una història que ha voltat arreu del món.

Il·lustracions
Sobre Alí-Babà he pogut trobar moltíssimes imatges, sobretot de pel·lícules antigues que narraven aquesta història; però pel que fa als contes ha resultat una mica més difícil. Tot i que al final, les portades trobades han estat d’allò més variades i curioses.
Comencem per això amb unes imatges en color d’aquesta història.

Ara us deixo amb algunes portades en anglès.

En Francès i de la Xina en són aquestes.

En castellà i català són les que us porto ara.

Una història màgica amb una cova encantada…

LAS TONTERÍAS DEL DR.TELLINI, Daniel Montero Galán, Editorial Puerto Norte-Sur (2009) –> Aquest recull, es tracta d’un recull de relats esbojarrats que donen la resposta als més grans enigmes de la vida quotidiana: com es treu el pinyol de les olives farcides? perquè sempre desapareix el comandament a distància? perquè s’emboliquen els cables?

Les respostes a tot plegat ens les ofereix el llunàtic Dr. Tellini després d’anys dedicats a la investigació d’aquests fascinants successos.

Un projecte molt divertit engegat per aquest il·lustrador i autor.

L’Olentzero és un personatge característic de la mitologia basca. Es tracta d’un carboner de carbó vegetal que viu als boscos tot l’any en solitud, i que el dia de Nadal baixa als pobles i ciutats basques a entregar els regals als més menuts. És un personatge molt estimat per la quitxalla basca, i d’ell es diu que és anterior a la cristianització d’Euskadi, i que probablement s’utilitzava per celebrar els solstici d’hivern.

És un personatge molt estimat, que fins i tot, en el seu origen, a la localitat navarresa de Betelu, es deia que tenia 365 ulls, característica similar al nostre Home dels Nassos.

Es tracta d’un personatge afable, simpàtic, sempre tacat de carbó, rabassut i amant del bon menjar i del bon beure.

Doncs bé, al igual que els contes del Basajaun, i del seu mateix il·lustrador i editorial, trobem aquesta vegada una col·lecció formada per dos títols d’aquest personatge. La veritat és que són preciosos.

Al igual que en la col·lecció del Basajaun, els títols els podeu trobar tant en Basc com en castellà, us porto els títols castellans per tal de que entengueu una mica millor en què consisteixen.

TODO LO QUE NECESITAS SABER SOBRE OLENTZERO, Susana Pinto, il·l. Patxi Pelaez, Editorial Banaka Multimedia –> Aquest és un llibre ideal per a tots aquells nens que desconeguin el personatge de l’Olentzero, no sàpiguen qui és, on viu, quina és la seva funció, qui són els seus amics, on fa les seves vacances, què fa la resta de l’any? Un conte que dona totes les respostes i ho fa de manera divertida i original.

OLENTZERO Y EL MISTERIO DE LAS CARTAS PERDIDAS, Susana Pinto, il·l. Patxi Pelaez, Editorial Banaka Multimedia –> Només falten tres dies per al Nadal, i l’Oloontzero ja ho té tot a punt, però és molt estrany, i és que aquest any no ha rebut ni una sola carta de cap nen demanat-li els seus regals. Què farà ara? Sembla que el talp, que està mig cec, en sap alguna cosa. Què treurà l’Olontzero en clar de tot plegat? Tot un misteri…

Les guerres són temibles, horribles i generen odi, por i destrucció arreu on passen. Però com les veuen els nens? Realment en comprenen alguna cosa? Dues guerres ben diferents, però les dues sens dubte incomprensibles, i vistes a través dels ulls d’una nena innocent.

EL SOMNI DE L’AMINA, Anna Gasol, Il·l. Mariona Cabassa, Editorial Baula –> Aquesta història narra els sentiments que sent l’Amina entorna a la guerra que l’envolta i en com fa sentir els seus desitjos més roents a la seva mare. Ens explica que li agradaria anar a l’escola sense por, sortir a jugar al carrer amb els altres nens com ho fan a les ciutats on no tenen guerres… Uns desitjos cap a un futur esperançador en pau. Una història preciosa amb unes il·lustracions que encara ho són més.

LA NENA DELS PARDALS, Sara Pennypacker, Il·l. Yoko Tanaka, Editorial Joventut (2010) –> A la Xina, als volts de l’any 1950 es va ordenar realitzar un extermini contra els pardals ja que es menjaven les collites. Una autèntica guerra contra aquests bonics ocells, que l’únic que aconseguiria era trencar el paper fonamental que cada espècies juga en el cicle de la vida. Hi ha una nena, que no està d’acord amb tot plegat i que lluitarà per tal d’aconseguir salvar tants pardals i ocellets com pugui.

Un conte que no ens narra una guerra com les que coneixem entre persones, sinó quan guerra contra els propis ocells. Un llibre magníficament il·lustrat i molt sorprenent, amb un encant molt especial, i un autèntic cant per la llibertat de totes les espècies que ens envolten i fan possible l’equilibri.

Avui us porto un il·lustrador basc amb un estil i unes il·lustracions precioses. En Patxi Pelaez fa quinze anys que es dedica al món de la il·lustració, i és sens dubte una de les troballes més sorprenents i positives que vaig treure de la meva visita per terres basques. I és que de fet, vaig tornar a casa amb un parell de contes seus sota el braç.

És sens dubte un il·lustrador polifacètic que ha fet una mica de tot: animació, storyboard, disseny de personatges…, i que intenta a tot el que fa donar-li el màxim de professionalitat, rigor i qualitat. Ens ha acostat personatges de la mitologia basca a través de les seves il·lustracions, donant-los tendresa i proximitat. Sens dubte, una gran troballa:

– Fa quinze anys que et dediques al món de la il·lustració, com hi vas començar?
En realidad empecé como dibujante al entrar en el estudio de animación Dibulitoon.
Allí he trabajado estos años y he aprendido el oficio.

– Has fet una mica de tot: animació, storyboard, disseny de personatges… Amb quina faceta de l’àmbit de la il·lustració et quedes?
Me gusta cuidar mi trabajo.
El diseño de personajes para animación, el comic o la ilustración para cuentos es lo que más me gusta en este sentido. Lo considero un trabajo más personal, hecho con más mimo que, por ejemplo, la realización de story-boards  para animación.

– Has il·lustrat les històries d’en Basajaun. Explica’ns pels que no som d’Euskadi, qui és aquest personatge?
Se trata de un personaje de la mitología vasca.
Basajaun es un personaje positivo, de apariencia no totalmente humana. Era el cuidador de los rebaños y pastores en los bosque de Euskadi.Los lugareños pagaban sus desvelos dándole una rodaja de pan, que él recogía por las noches, mientras todos dormían.
En los cuentos, hemos mantenido su función de cuidador del bosque ,pero le hemos rodeado de otros personajes divertidos para contar sus historias.

– Com va sorgir el projecte d’il·lustrar les aventures i desventures d’un personatge mitològic de la cultura basca tan característic?
La idea surge de Ricardo Ramón, editor de Banaka Media. Fué él quien puso en marcha el proyecto, dando la orientación de por donde debían ir las historias. En lo demás,(desarrollo de la historia, diseño de personajes, etc ),tuvimos libertad absoluta.
Basajaun era un medio para contar historias con trasfondo ecológico dirigidas a concienciar a los niños de las ventajas de cuidar la naturaleza. Pero narrado de manera amena y divertida.

– En l’estil del Basajaun, trobem també un parell de títols entorn de la figura de l’Olontzero. Qui és aquest personatge i què significa per als nens bascos? Quines històries s’expliquen d’ell?
Estoy especialmente contento con este trabajo.
Olentzero es un carbonero que vive en las montañas .Se dice de él que es una persona gruñona, pero de gran corazón. Amante del buen comer y del buen beber. Incluso tiene un Villancico en euskera dedicado a él.
Es un personaje muy querido por los niños del País Vasco. El motivo es muy sencillo; la noche del 24 de Diciembre deja  regalos  a los niños que se han portado bien durante todo el año.
Olentzero es un personaje importante en las Navidades de Euskadi.

–    Com definiries el teu estil a l’hora d’il·lustrar?
Nunca lo he pensado…
Procuro hacer lo que me gusta, adaptandome a lo que el cliente quiere de mí.

– Un il·lustrador és …
Una parte importante de la narración. Pero en lugar de palabras, para contar su historia utiliza el dibujo ,el color, o cualquier otra técnica gráfica a su alcance.

– El projecte més important de la teva carrera com a il·lustrador ha estat…
He participado en diferentes series y películas de animación. He hecho cómic, e ilustrado cuentos para niños. Todo lo que he hecho  lo consideré importante en su momento. No puede ser de otra manera, hay que intentar dar el 100% en cada proyecto.

– Què et queda per fer en el món de la il·lustració?
Todo. En el campo de la ilustración para niños ,por ejemplo, me considero un principiante. Es un mundo apasionante, en constante ebullición y con unos profesionales de gran nivel.

– Si haguessis de triar un conte clàssic per il·lustrar, per quin t’agradaria començar? Perquè?
No voy a decir “Alicia en el País de las Maravillas”…
Creo que me quedo con “Caperucita Roja”. Me parece un cuento con diferentes niveles de lectura( a veces podría parecer  un cuento de terror )y con grandes posibilidades gráficas.

– Si fossis un personatge de conte series…
Un personaje secundario 😉

– De petit t’explicaven algun conte tradicional de les teves terres? Ens el pots explicar?
En el colegio entré en contacto por primera vez con la mitología vasca y sus personajes.
Dioses, monstruos y duendes.Basajaun,Tartalo,Lamia,Galtzagorri…Personajes de gran riqueza, que se pierden en el origen de los tiempos.
Son historias de todo tipo, divertidas o terroríficas. Altamente recomendables.

– Quina és la situació actual de la literatura i la il·lustració infantil?
Creo que hay un gran nivel de autores, tanto escritores como ilustradores. Se hace un trabajo de gran calidad, con gran variedad de estilos y temáticas.

– Un país amb bona literatura infantil és …
Supongo que el que tiene un aprecio especial por la cultura y las artes, y quiere hacer disfrutar de este aspecto  a sus pequeños.
Conozco un poco Francia, y allí hay un gran nivel de ilustración infantil, con muchos títulos publicados y profesionales excelentes.

– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
Ahora estoy trabajando en los diseños de personaje para un largometraje de animación.
Me gustaría volver a ilustrar algún cuento infantillo pasé realmente bien haciendo este trabajo.

Il·lustració de l’Elefant Trompeta, pintat per 20g32 (2010)

Aquesta tarda s’ha realitzat a la llibreria Abracadabra l’entrega de premis del concurs de Moving Book. Premis que anaven acompanyats de la inauguració de l’exposició de les obres presentades al concurs.

El jurat estava composat per Ignasi Blanch, Ricardo Rendón, Roberta Bridda, Julia Pelletier i Lluís Farré.

L’exposició la podreu veure durant tot el mes de maig en l’horari i adreça següents:

Librería Abracadabra

C/Gral. Álvarez de Castro, 5,

Barcelona

10.30 – 14.30 y 16.30 – 20.30 h (De dilluns a dissabte)

Els premiats han estat els següents:

PREMIS MOVING BOOKS 2010

Premi millor llibre en moviment
Marina Martínez, Ariele Pirona y Cristina Vila, Esperando a Godot

Premi llibre Curiós
Georgina Aspa y Javiera Pintocanales, Cardumen

Premi objecte sensible
Anna Obon y Marta Paños, Noa

Premi millor Flip book
Declarado desierto

PROJECTES DESTACATS:

Julio Antonio Blasco, La libretica de Julio Blasco
Fidel Pereiro, En un instante
Paola Bagna y Mariluz Barón, Goloso
Zoel Forniés, Cosmogonía
Didal Koniac, rrr-clac-Do

LLIBRES SELECCIONATS PER A L’EXPOSICIÓ:

1. Marina Martínez, Ariele Pirona y Cristina Vila, Esperando a Godot
2. Georgina Aspa y Javiera Pintocanales, Cardumen
3. Anna Obon y Marta Paños, Noa
4. Julio Antonio Blasco, La libretica de Julio Blasco
5. Fidel Pereiro, En un instante
6. Paola Bagna y Mariluz Barón, Goloso
7. Zoel Forniés, Cosmogonía y Alfabet animals
8. Didal Koniec, rrr-clac-Do
9. Carolina Viñamata, L’estel y L’avió, la vespa, la vibra
10. Emma González, Sin título
11. Francesc Montalt y Mayte Sanchez, Alla Kinda
12. Elisa Munsó Griful, 4º 2ª
13. Eleonora Cumer, L’attesa
14. Silvia Ortega y Sagar Fornies, The day of the tentacle
15. Maria Victoria Garrido Bianchini, Poesies
16. Cecilia Bustos, Dulces sueños
17. Irene Catania, Occhi e Mosche
18. Loredana Seregni, Fermo immagine
19. Antònia Bonell Solsona, El Martí se’n va a dormir
20. Liuna Virardi, Sin titulo
21. Daniela Violi, El des-cuentacuentos
22. Arcangela Regis, Belvoir Castle
23. Giuseppe Mendolia Calella, The time is now
24. Alessandra Fazio, Nuvole saporite
25. Maria Pujol, Planes de Sentiments
26. Montse Tobella, Sin título
27. Alba Serra, Caligrafíes
28. Silvia Aliaga, Jardí volàtil
29. Verónica Alarcón, Regards

La Cecilia Varela és una il·lustradora argentina que fa uns vuit anys que es dedica això del món de la il·lustració, i des d’aleshores ha publicat per moltes editorials de renom i que destaquen per la qualitat de les seves produccions com ara Kalandraka, OQO, Lóguez… Té un estil que segons la pròpia Cecilia és nostàlgic i simple, però jo en diria forces coses més, és tendre, característic, emotiu, i sí, en certa manera, podríem dir que és nostàlgic. Jo la vaig descobrir amb un llibre preciós que és “El corazón del sastre”, i em va encisar. Ara en podeu saber algunes cosetes més.

– ¿Com vas començar en el món de la il·lustració?
Profesionalmente empecé ilustrando libros de texto para Santillana.

– Quan temps fa que t’hi dediques?
Hace aproximadamente 8 años

– Com definiries el teu estil?
Nostálgico y simple

– Què significa per a tu el món de la il·lustració infantil?
Muchas cosas. Principalmente es un lugar en el mundo para imaginar

– Si no fossis il·lustradora series…
Bruja

– Un il·lustrador és…
un intérprete

– De quin dels teus projectes et sents més orgullosa? Perquè?
De “Te regalo un cuento”, un libro álbum publicado por Loguez, su autor es Jorge Gonzalvo.. Me siento orgullosa por la amistad que me une a Jorge, por lo que representa como crecimiento profesional este trabajo.

– Què et queda per fer en el món de la il·lustració?
Pues creo que bastante la verdad, entre tantas cosas me gustaría ir a Bologna y publicar mi propio libro.

– Si haguessis d’il·lustrar algun conte clàssic, quin t’agradaria que fos? Perquè?
Siempre quise ilustrar Las ciudades Invisibles de Italo Calvino y cualquier cuento de Cortazar.  Porque Las ciudades invisibles contiene un universo rico e interesante de imágenes. Y Cortázar, bueno, admiro muchísimo su trabajo, para mi es un maestro de la palabra, brillante, que me inspira enormemente.
De los clásicos infantiles cualquier cuento de los Hermanos Grimm. Los leía de niña y me fascinaban. Me gusta mucho el tono oscuro de sus cuentos.

– Si fossis un personatge de conte series…
Alícia

– Explica’ns un conte típic del teu país.
Soy de argentina. Viví en México 7 años. No sé si es típico pero este cuento de Cortazar me fascina:
http://www.ciudadseva.com/textos/cuentos/esp/cortazar/cartapar.htm

– Quina és la situació actual de la literatura infantil?
Creo que es buena,  hay grandes exponentes en esta industria,  escritores, ilustradores y editores  trabajando por darle impulso , por dar a conocer su trabajo y expandir los límites de la literatura infantil.

– Un país amb bona literatura infantil és…
Un país sin fronteras

– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes pel que fa a la il·lustració infantil?
Estaré ilustrando un cuento llamado Checo, para Nostra Ediciones y un libro álbum para Kalandraka.

“Diu la llegenda que fa molts i molts anys navegava per mars i oceans un vaixell molt estrany, era un vaixell fantasma, tothom el coneixia amb el nom de l’Holandès errant, i era temut per a la resta de navegants d’arreu del món. I és que segons explica la llegenda era un vaixell condemnat a vagar per sempre més pels oceans i mai podia tornar a port. Estava condemnat perquè segons diuen el seu capità va fer un pacte amb el diable per tal de poder realitzar les més difícils de les travessies, amb la condició de mai més poder tornar a abandonar el seu vaixell, condemnant-se així a ell mateix i a la seva tripulació.
Diuen que si un altre vaixell el veu, els tripulants del vaixell fantasmagòric envien missatges de persones mortes fa molt i molt temps. Fins i tot hi ha qui s’atreveix a afirmar que alguna vegada l’ha vist i que desprenia una estranya llum.”

Aquesta és la fantàstica llegenda de l’Holandès errant o l’Holandès volador, una història sobre un vaixell condemnat que s’ha fet famosa arreu del món.  Hi ha qui afirma que la història és evidentment d’origen holandès i per això té aquest nom.

Però els seus possibles orígens són molt diversos i variats.
També es diu que aquesta llegenda està basada en una obra de teatre escrita l’any 1826 sota el títol de The Flying Dutchman pel dramaturg anglès Edward Fitzball; i també en una novel·la escrita el 1837, The Phantom ship (El vaixell fantasma) de Frederick Marryat. Noms molt diferents per a un mateix vaixell, i és que cap dels autors s’han posat d’acord per anomenar a la seva història i al vaixell que la protagonitza l’Holandès errant.

Altres versions s’atreveixen a afirmar que tot prové de l’òpera  de 1841 de Richard Wagner, l’Holandès Errant.
Però tot plegat em fa pensar que l’origen és força anterior i que va néixer a través de la figura  del capità holandès Bernard Fokke del segle XVII. I és que d’ell es diu que es va fer famós per la gran velocitat que emprenien les seves travessies entre Holanda i Java, fet pel qual tothom sospitava que havia signat un pacte amb el mateix diable. Però aquest capità va estar envoltat de misteri sempre durant la seva vida, i també durant els anys posteriors en els que els seus actes van acabar-se convertint en llegenda. I és que en algunes versions holandeses de la història, el capità rep un altre nom: Falkenburg. I Marryat en la seva versió l’anomena Van der Deckenn que significa “A coberta”.
Del capità i de la seva tripulació se’n van dir moltes coses. Hi ha qui diu que Fokke es va negar a donar marxa enrere davant d’una gran tempesta fins no haver arribat a Cabo de Buena Esperanza. També s’ha parlat de que a bord del vaixell es va cometre un terrible crim i que per això tots van ser condemnats, hi ha històries que expliquen que tota la tripulació va patir una terrible epidèmia i que per això no els van deixar mai desembarcar en cap port, sent condemnats així a navegar eternament fins el dia de la seva mort, o potser per sempre més.

Tots aquests fets es mouen entre les següents dates: 1641, 1680, 1729… però ben bé no se sap quina és la data exacte; però sigui com sigui totes són anteriors a les obres que s’han inspirat en aquesta llegenda.
En algunes de les obres, se li permetia al capità baixar a terra, com és el cas de l’obra de Fitzball en que ho podia fer cada varis centenars d’anys; en canvi en l’òpera de Wagner podia desembarcar cada set anys i buscar per als ports una dona de la que enamorar-se i amb ella poder compartir la seva condemna de vagar per mars i oceans durant tota l’eternitat.

També hi ha qui diu que podem mirar una mica més enrere per trobar l’origen real de la llegenda, i aquest apareix en la figura del navegant portuguès Bartolomeu Dias (1488), del que se’n deia que feia unes travessies marítimes sobrehumanes i que fou el descobridor del Cabo Buena Esperanza.

Arreu del món, sorgeixen històries de vaixells llegendaris condemnats a vagar eternament, i un clar exemple de tot plegat és la llegenda del Caleuche, que ve a dir quelcom similar a “Gent transformada”, un vaixell fantasma provinent de la mitologia chilota (Arxipèlag de Chiloa al sud de Chile).

A aquest vaixell també se l’anomenava Barcoiche, “Buque del Arte”, o vaixell dels Bruixots. Diuen d’aquest vaixell que des de la seva coberta sempre se sent música i està il·luminada; i que per evitar de ser vist el vaixell té la propietat de convertir-se en tronc o fins i tot de navegar sota l’aigua.

La seva tripulació està formada pels Bruixots de Chiloé, per aquells que han mort en el mar, per esclaus i per aquells que han decidit pactar de forma voluntària amb els bruixots.

Diuen que aquesta llegenda pot estar inspirada amb la de l’Holandès errant, o fins i tot que es pot basar en fets reals com la desaparició d’un vaixell holandès “El Calanche”, o les misterioses desaparicions de vaixells espanyols a l’Estret de Magallanes. També hi ha qui diu que aquestes llegendes s’empraven per espantar als vaixells i ocultar així les operacions de contraban que es realitzaven a la zona.

Fins i tot en versions de la història del Caleuche es parla del vaixell com un element amb consciència pròpia, amb voluntat d’aparèixer i desaparèixer segons la seva conveniència.

Molt curioses històries que ens acosten a conèixer una mica més una llegenda fantàstica sobre vaixells fantasmes i gent condemnada, potser no gaire indicada per a nens, però molt bonica de descobrir. Tanta és la popularitat i importància d’aquesta llegenda que s’han escrit moltes novel·les, ha protagonitzat òperes i fins i tot, aquest vaixell ha fet el seu salt estel·lar a la gran pantalla, on de mà de Jack Sparrow i els seus Pirates del Carib apareix com un vaixell sinistre i fantàstic.

Il·lustracions
Són molt poques les il·lustracions que he trobat sobre aquest famós vaixell, algunes a color i altres en blanc i negre, però sigui com sigui força esfereïdores, la veritat.

Per acabar us deixo amb la versió de l’Holandès errant de Disney.