Avui us vull descobrir un personatge del que em vaig enamorar en la meva visita a Londres, es tracta de l’Osset Paddington, un simpàtic osset protagonista d’un munt d’històries, aventures i desventures.
Abans d’explicar-vos-en més coses, m’agradaria parlar-vos del seu autor Michael Bond. Nascut a Berkshire, Anglaterra, l’any 1926. Va començar a escriure l’any 1945, de fet, aquest autor mai havia pensat a escriure per a nens, però després d’escriure uns quants relats breus i algunes obres per la ràdio. La casualitat el va portar a fer néixer el seu personatge més cèlebre: l’Osset Paddington.
Tot plegat va ser força curiós i entendridor, i és que la nit de Nadal de l’any 1956, en Michael va comprar un osset de peluix en una botiga de Londres. El va veure sol en un prestatge una nit tan màgica com aquella i no va poder evitar emportar-se’l a casa. Li va regalar a la seva dona Brenda i ella va decidir-ne el nom: Paddington. I és que en aquella època vivien a prop de l’estació amb el mateix nom.
A partir d’aleshores va començar a escriure unes quantes històries on l’ós n’era el protagonista. Més per diversió que per tenir el pensament real de publicar-les. Va enviar el llibre a la seva editora, i aquesta se’n va enamorar i va intentar vendre el producte a diferents editorials. Finalment, va aconseguir que William Collins & Sons (ara Harper Collins) s’interessés pel producte i li encarregués a la il·lustradora Peggy Fortnum.Fou així com l’any 1958 es va publicar “A bear called Paddington”
Fortnum va ser la primera il·lustradora de l’Osset Paddington, però no pas l’única. El seu estil era en absolut blanc i negre, fent en ploma i tinta. Un estil molt vàlid per a novel·la, però que potser no acabaria de funcionar pel futur que li deparava a aquest ós.
Posteriorment, quan l’osset va passar a protagonitzar contes realment pensats per a nens menuts, es va haver de canviar d’il·lustrador, per aconseguir un estil molt més detallat i ja en color, així que el següent en il·lustrar a aquest petit osset fou Fred Banbery, que ho va fer per primera vegada l’any 1972.
El 1975 l’osset Paddington va fer el gran salt a la TV, protagonitzant una sèrie pròpia. Produïda per FilmFair i que combinava imatges d’un osset de peluix real que n’era el protagonista amb fons il·lustrats en dos dimensions.
Als anys 80, fins i tot un il·lustrador molt conegut, David Mckee (autor i il·lustrador d’Elmer) també va il·lustrar una sèrie de contes per a joves lectors de l’osset.
Finalment, les darreres mans i sembla que les definitives, per les que ha passat l’osset són les de R.W. Alley, que fins i tot ha redibuixat alguns dels llibres més antics.
Sigui com sigui una llarga i extensa història la de Michael Bond i aquell osset de peluix que va decidir adoptar aquella nit de Nadal, un osset que li portaria més alegries de les que s’imaginava en un inici.
Però ara ja us he parlat del seu autor, de les múltiples imatges que ha tingut aquest ós, i suposo que el que voldreu és conèixer la seva història, com comença el seu conte. Doncs bé, l’osset Paddington és un osset del Perú que es queda orfe a causa d’un terratrèmol i se’n va a viure amb la seva tieta. Aquesta però es va fent gran i decideix anar a viure a una Residència per a jubilats a Lima. És per això, que envia al seu nebot a viure a Anglaterra, ensenyant-li primer de tot l’idioma. L’ajuda a amagar-se en els bots salvavides d’un vaixell i després d’un bon temps viatjant, acaba arribant a l’estació de Paddington. Sinó d’on li podria vindre a un osset com aquest un nom tan curiós? És allà on el senyor i la senyora Brown el van conèixer.
El senyor Brown el va veure al damunt d’un munt de maletes, de camí cap a objectes perduts i no va poder evitar agafar-lo, l’osset només duia un barret, i una cinta al coll amb una nota que posava: “Si us plau, cuida d’aquest ós. Gràcies”.
Evidentment se l’emportarà a casa seva, a viure amb la seva dona i els seus dos fills.
I és així, com comença tot plegat, a partir d’aquell dia, aquest bonic osset ha viscut un munt d’aventures i desventures. Un osset molt especial que m’ha enamorat!
Si en voleu saber molt més, no dubteu entrar a la seva web, us hi podeu perdre una bona estona i descobrir tot allò que volgueu saber d’en Paddington. Jo penso cuidar molt bé el meu osset Paddington i tu?