Elefant Trompeta

Avui us vull parlar d’una presentació que es durà a terme el proper dissabte 25 de Maig a les 12:30h a la Llibreria Abracadabra Llibres (C/General Álvarez de Castro 5, Barcelona). Es tracta de la presentació de la col·lecció Contes desexplicats de la mà de la companyia Vivim del Cuento, autors de la col·lecció en qüestió. Al final de l’acte signaran exemplars de la col·lecció, així que us animo a tots els nens i nenes a descobrir aquestes reversions dels clàssics. Estic convençuda que us encantaran.

Avui us vull presentar a una il·lustradora francesa, la Fréderique Bertrnad. Ella va néixer l’any 1969 al municipi francès d’Épinal. Es va graduar a l’Escola de Belles Arts l’any 1993 i des d’aleshores es dedica al món de la il·lustració. Actualment viu i treballa a Nancy, des d’on les seves obres han traspassat fronteres i han estat traduïdes a un munt d’idiomes. Ha treballat no només en il·lustració infantil, sinó que també en premsa internacional i en el món de l’animació.

Jo la vaig descobrir amb el seu conte Nueva York en pijamarama, un retorn a una època retro amb unes il·lustracions i un estil que empren una antiga tècnica cinematogràfica francesa anomenada ombro-cinema.  És a través d’aquest conte, que em va cridar l’atenció el seu treball, i quan la vaig descobrir una miqueta més em vaig adonar que té un estil un xic retro, colorista, i senzill. Les cares dels seus personatges són molt expressives, i em va semblar une sil tot i que amb un xic punt retro, actualitzat i ben treballat.

És per això que us l’he portada avui, i que us vull deixar una petita mostra del seu treball.

ÉRASE MUCHAS VECES RIZOS DE ORO, Allan Ahlberg, Il·l. Jessica Alhberg, Editorial SM –> Avui us porto un recull certament estrany. Es tracta d’una història dins d’una altra i una altra. Us creieu que coneixeu la història de la Rínxols d’Or? Penseu que ho sabeu tot d’ella? Doncs aquest recull us farà canviar tota la percepció que en teniu. És un llibre molt pensat per a nens, molt divertit, amb molts pop-ups, desplegables i un munt de personatges sorpresa que aniràs trobant a cadascun d’aquests contes que inclou el propi conte en qüestió. Un llibre que et permetrà conèixer totes les històries al voltant de la Rínxols d’or, o bé casi totes!

És divertit, simpatic i atractiu pels nens. Un bonic entreteniment!

Seedling és una marca de joguines provinents de Nova Zelanda que tenen per filosofia que cada nen té les seves pròpies idees i que només està a l’espera per a poder-les explorar. És sota aquesta filosofia que creen les seves joguines, joguines pensades per ser personalitzades i fetes pel propi infant. Es tracta en la seva majoria de joguines que impliquen la construcció, pintura, decoració per part del nen. Packs per als nens de muntatge de la seva pròpia joguina, són joguines creatives, per potenciar diferents habilitats en els més petits. Entre els seus productes a més també podem trobar joguines de fusta, i nines de roba.

Us deixo amb una petita mostra dels seus productes.

Aquesta és la darrera de les tres sèries d’aquesta col·lecció Cavall Zoo, que us he anat portant durant aquestes setmanes. Avui us porto la sèrie On visc? pensada per a nens de 5 anys que ja comencen a tenir cert domini lector. Aquests contes aquesta vegada ens portaran també un animal, però no per parlar-nos estricament de com és, sinó per ajudar-nos a descobrir l’indret on viu. Si per a nens de tres anys parlàvem d’animals domèstics, pel de 4 ens varem endinsar en el món dels animals de granja; amb els de cinc, els animals que ens presenta la col·lecció són animals salvatges. El perquè d’aquest ordre a l’hora d’escollir els animals és ben senzill. I és que ens porta des del que és més proper per als nens com ho pot ser el periquito de la seva tieta, el gos de l’àvia o el gat del veí; passant pels animals de granja, fins als animals salvatges que els són més llunyans i més difícils per tant de conèixer per als més grandets. Es tracta d’un simple tema d’aprenentatges propers, si més no, aquesta es la conclusió que n0he extret jo.

En relació a aquesta sèrie, us puc dir que sens dubte són els contes més complerts, ja que la informació que proporcionen és més extensa, els textos més llargs i ens dóna força més informació complementària. Aquesta col·lecció és ideal per tal d’introduir als infants en el món de la lectura, i fer-ho a través del món dels animals resulta molt profitós, ja que la majoria de nens senten curiositat i interès pel món animal.

Aquesta sèrie canvia l’il·lustrador per portar-nos a un il·lustrador que no coneixia i que m’ha sorprès molt positivament, es tracta d’en Jordi Sales, que ha estat capaç en aquests contes de dotar a cadascún dels seus animals de personalitat pròpia i d’uns trets molt característics. Personalment em va encantar el seu estil.

Així que de nou, us deixo amb els diferents títols de la col·lecció.

EL PINGÜÍ, Montse Ganges, Il·l. Jordi Sales, Col·l. Cavall Zoo, Sèrie On visc?, Editorial Combel

EL TIGRE, Montse Ganges, Il·l. Jordi Sales, Col·l. Cavall Zoo, Sèrie On visc?, Editorial Combel

EL DOFÍ, Montse Ganges, Il·l. Jordi Sales, Col·l. Cavall Zoo, Sèrie On visc?, Editorial Combel

EL COCODRIL, Montse Ganges, Il·l. Jordi Sales, Col·l. Cavall Zoo, Sèrie On visc?, Editorial Combel

Quan vaig començar amb la secció d’entrevistes a l’Elefant Trompeta, ara fa tot just 5 anys no m’esperava ni de bon tros arribar a aquest nombre d’entrevistats, i és que amb la darrera entrevista publicada l’altre dia de la Natalia Colombo ja en sumem un total de 100! Mare meva, es diu aviat, 100 il·lustradors i autors (sobretot il·lustradors) que ens han acostat la seva visió del món de la literatura infantil des del seu propi prisma, 100 maneres diferents de veure i viure la feina a la que es dediquen. I amb aquestes línies l’únic que volia fer és donar-los les gràcies a tots ells! Han estat moltíssims il·lustradors, alguns ja consagrats, altres de més novells, però tots ells complint una sola premisa: fan il·lustracions que ens fan somiar. A la seva manera, en el seu estil… però tots ells amb un mateix objectiu: fer possible una mica més el món dels contes.

L’altre dia quan em vaig adonar de la importància del nombre d’entrevistes publicades, vaig pensar que era un bon moment per donar les gràcies, gràcies a tots aquells il·lustradors que pacientment han respost les meves preguntes, que valoren la feina feta i que han col·laborat a formar part del cor de l’Elefant Trompeta, que creieu-me que és cada dia més gran per encabir tot allò que el fa possible. I és que el Trompeta té la sort de ser un elefant ple d’amor, amor rebut, i amor per repartir. Així que una vegada més: GRÀCIES A TOTS PER FER-HO POSSIBLE!

Demà mateix, dijous 16 de Maig a les 19h tindrà lloc a la Central del Raval (C/Elisabets 6) la presentació de El idioma secreto, V Premi Internacional Orihuela de poesia per a nens. L’acte comptarà amb la presència de la seva autora María José Ferrada, la seva il·lustradora Zuzanna Celej, i Xosé Ballesteros, Director de l’Editorial Kalandraka.

A més l’acte de presentació també anirà lligat amb la inauguració de l’exposició d’originals del propi llibre. Aixi´que ja ho sabeu, si voleu conèixer aquest llibre de poesia per a infants, no teniu una altra que anar-hi.

Us deixo amb la invitació a l’acte.

Avui us porto un nou racó de Gràcia, es tracta d’una nova jogueteria anomenada Petit, Petit. Es troba al Carrer Torrent de l’Olla 36. De la botiga us en puc dir que tenen una àmplia però acurada selecció de joguines de fusta, joguines científiques, joguines didàctiques, i les joguines creatives més modernes. Tenen cura del disseny d’allò que ofereixen, procuren que estiguin fetes amb materials reciclats i/o ecològics.

Tenen bicicletes de fusta, jocs de construcció, kits de manualitats, i també un petit racó dedicat a l’àlbum infantil i a la roba més xula per als més menuts.

El seu horari és:

De dimarts a dissabte de 10 a 14h i de16 a 20:30h

Dilluns tancat

Jo us animo a passar-vos-hi, segur que us agrada!

Nascuda a Buenos Aires l’any 1971, la Natalia Colombo és una il·lustradora amb una gran personalitat i un estil molt marcat en les seves il·lustracions. Això ha fet que un dels seus contes més importants hagi estat guardonat amb el Premi Internacional Compostela. Viu i treballa a la seva ciutat natal, però això no li ha impedit arribar amb les seves il·lustracions a milers de països d’arreu del món, i és que el seu conte “A prop” ha estat traduït a un munt de llengües.

Ja en són quinze els anys que fa que es dedica al món de la il·lustració, quinze anys des de la seva primera il·lustració publicada, un camí molt llarg però també amb moltes recompenses i reconeixements. Una il·lustradora que pel seu estil, per la tendresa de les seves imatges i per la seva frescor, estic convençuda que us encantarà descobrir.

– Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
No fue una decisión de un momento en el que dije, a partir de ahora comienzo a ser ilustradora. Más bien lo veo como que se fue dando de a poco. Siempre me gustó dibujar como dibujan todos los chicos pero el tema es que yo seguí dibujando después. Me gustaban mucho las historietas, el texto y la imagen juntas. Y de a poco empecé a publicar mis dibujos, empezando con viñetas para textos escolares hasta ilustrar libros álbum y proyectos personales

– Quant temps fa que t’hi dediques?
Ya hace más de quince años si cuento a partir de que algún dibujo mío fue publicado en algún medio.

– És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la literatura infantil?
Lo importante para poder hacerse un lugar es la búsqueda de un estilo propio, sea cual sea, y que se reconozca más allá de la técnica utilizada. Y dibujar mucho, ya sea por un pedido específico, por un proyecto personal o por el solo hecho de dibujar. Luego está el darse a conocer, empezar a contactar con editoriales, y saber que a veces puede ir bien y otras no y no desmoralizarse, sino seguir aprendiendo.

– De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullosa? Per què?
Del que me siento más orgullosa es el de Cerca, en cuanto a que gracias a kalandraka, el libro se publicó en muchos idiomas y pudo llegar a diversos lugares. También fue un libro que lo hice porque a mi me gustaba, sin ningún plan especifico en el momento de mandarlo a un concurso o publicarlo.

– I quin va ser el més difícil?
No sé si hay alguno en especial difícil, creo que todos tienen un grado de complicación a la hora de ver que pasa en cada página, cómo se resuelve y cómo queda ese ¨todo¨ que es el libro terminado.

– “A prop” és un projecte en el que has fet textos i il·lustracions. Prefereixes il·lustrar les teves pròpies històries o les d’altres?
En el caso de Cerca la historia salió espontáneamente, sin muchas vueltas. Pero eso no es lo que me ocurre habitualmente. Tampoco considero que sea una escritora, por lo cual me es muy interesante poder trabajar con un escritor y poder armar el proyecto en conjunto. Creo que algunos libros piden que los desarrolle yo en su totalidad y otros necesitan ser escritos por otra persona

– El mateix àlbum del que parlàvem va obtenir el Premio Internacional Compostela entre més de 300 obres de diferents països. Com vas rebre aquest premi? Quina importància va tenir per tu?

¡Fue muy importante! Sobre todo porque hacia mas de 3 años que estaba tratando de publicar con kalandraka, y les mandaba mails con mis trabajos que amablemente me respondían animándome a seguir mostrando mis cosas. Cuando me enteré que lo había ganado en verdad no lo podía creer. El libro ya lo tenia hecho cuando me enteré del concurso. Mi idea al mandarlo era poder seguir mostrando mi trabajo, pensaba, “Bueno no va a ganar, pero al menos lo van a ver en vivo y en directo!” Luego el viaje a Compostela para la entrega del premio fue algo muy especial, sobre todo por toda la gente que conocí y por el cuidado de cada detalle en cada presentación y exposición. El premio me abrió muchas puertas a nivel profesional y me incentivó a seguir haciendo proyectos propios
– Un dels teus darrers projectes ha estat “Nidos”. Com va sorgir aquest projecte?
El proyecto comenzó con una idea que tuve que ya contenía el titulo del libro, pero su contenido aunque me gustaba no me parecía que estaba orientado hacia los niños. Le cuento a Pepe Márquez, escritor y director de obras de teatro para niños, y a él se le ocurren unas ideas que tiene más que ver con el libro que conocemos. A partir de ahí se trabajó mucho en cada doble pagina, y la relación entre texto e imagen. Inicialmente hubo una búsqueda enciclopédica en cuanto a las aves y sus nidos luego Pepe al escribir la historia le puso a las dobles páginas una dosis de humor y un punto de vista muy interesante a la hora de ¨la puesta en escena.¨ En este libro usé una paleta de colores reducida, no son más de cinco colores y cada color toma importancia de acuerdo al clima que se quiere resaltar en cada doble página. Como un juego.

– Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
Siempre por el boceto en lápiz de el o los personajes. Si es un libro, dibujo la cantidad de páginas en una misma hoja y ahí empiezo a ver morfológicamente como van quedando, sobre todo los ritmos entre una página y la otra pero sin detalle. Una vez que lo defino ya preparo cada original por separado.
– On t’agradaria arribar com a il·lustradora?
No sé si llegar a algún lado, si seguir creciendo y aprendiendo.

– Il·lustrar és…
Mostrar mi cabeza, mi punto de vista

– Si no fossis il·lustradora series …
Viajera

– Tens un estil molt característic e identificatiu. Com definiries tu mateixa el teu propi estil?
Se basa en la creación de los personajes. Son lo más importante en mis libros. Creo que tiene algo dulce, también melancólico y algo de humor. Y una mirada personal sobre como es un animal o casa u objeto, a veces raros, quizás una bicicleta dibujada por mi en la realidad nunca podría funcionar! Pero no creo que eso sea lo importante a la hora de dibujarla.
– El teu il·lustrador preferit és … Per què?
Son bastantes, siempre me gustó mucho de mi país Max Cachimba, Elenio Pico, Carlos Nine… Muy relacionados con la historieta. Y de afuera Olivier Douzou, Henning Wagenbreth, , Gary Baseman… ¡son muchos! No sé si hay alguno preferido, son todos muy buenos y lo que más me gusta es que producen y producen mucho, no paran de dibujar
– Si poguessis triar un conte clàssic per il·lustrar, quin t’agradaria que fos? Per què?
Alicia en el país de las maravillas, siempre me pareció una historia con mil posibilidades de interpretar y muchísimos personajes. También Hansel y Gretel, me parece que tiene el lado dulce y el lado oscuro y ambos se llevan muy bien.

– Si fossis un personatge de conte series …
Alicia

– Quin és el conte que més t’agradava que t’expliquessin quan eres petita?
Me gustaba el Patito feo

– Un país amb bona literatura infantil és …
Son muchos Italia, España, Argentina, y sobre todo Francia.
– ¿Què li falta i que li sobra al món de l’àlbum il·lustrat?
Creo que hay muchos y muy buenos ilustradores, y también buenos escritores. Quizás falta un mayor encuentro entre escritor e ilustrador y generar proyectos diferentes.

– Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Desde hace unos años esta en un momento de auge, espero que dure mucho tiempo más y se vaya renovando con nuevas ideas y proyectos y no se estanque en lo que ya se hizo. Todavía hay mucho mas por hacer, nuevas formas de encarar una historia.

– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
Libros! Libros para presentar a editoriales, o a concurso. Es un año en el que espero poder cerrar algunos proyectos del año pasado y los nuevos que ya están en proceso ahora mismo.

RONDALLES DE VERDAGUER, Adap. Andreu Bosch i Rodoreda, Anna Obiols, Il·l. Subi, Editorial La Galera (2002) –> Aquesta és sens dubte una petita gran troballa que vaig fer a La Central del Raval l’altre dia. I és que tafanejant llibres, vaig trobar aquest àlbum que em va semblar una petita joia, i només per dos euros. Doncs cap a la caixa i cap a casa que va venir amb mi. Aquest és un recull de cinc de les rondalles que va escriure Verdaguer, i que van ser publicades l’any 1905, després de la seva mort.

I és que de Verdaguer se’n saben moltes coses, el que potser no coneixem és que va ser un gran viatger i que arreu on anava, demanava a les gents de tot Catalunya que li expliquessin les històries i llegendes dels indrets on passava. És d’aquestes històries que neix aquest llibre, i avui aquesta edició és d’allò més especial. Il·lustrada per en Subi transmet una dolçor i una tendresa a les històries sorprenent.

A mi em va enamorar, si teniu l’oportunitat de veure’l, feu-li un cop d’ull i si el voleu comprar ja ho sabeu. Crec que val molt la pena.