Elefant Trompeta

Aquest passat mes de setembre vaig estar uns dies a Edinburgh, i a part d’enamorar-me d’una ciutat i un país que em va semblar preciós, vaig descobrir algunes cosetes pel meu estimat Trompeta. Una d’elles és que a Edinburgh tot l’any és Nadal. Sí, sí, com ho llegiu. Allà es poden comprar durant tot l’any decoracions nadalenques, detalls pels arbres, arbres, guirnaldes i tota mena d’elements decoratius per a una època tan assenyalada. I és que és el més normal del món gràcies a les Christmas Shops, botigues dedicades única i exclusivament al Nadal.

Quan en vaig descobrir la primera, em vaig sorprendre moltíssim, però quan vaig veure’n tres en qüestió de poqueta estona, vaig deduïr que allà deu ser el més normal del món. Si les busqueu, només cal que feu una passejada per Victoria Street i per la Royal Mille, segur que les trobeu…

I com el Trompeta està enamorat de la màgia del Nadal, m’he decidit a portar-vos algunes imatges d’aquestes boniques botigues.

Una nova versió de l’Elefant Trompeta feta pel Rodrigo Folgueira! I és que en aquest aniversari el Trompeta ha tingut moltíssima sort i un munt d’il·lustradors i bons amics han fet la seva versió del meu estimat Elefant. Aquesta vegada en Rodrigo ens ha regalat el primer Trompeta amb ulleres, i és que amb l’edat i tan llegir contes, el pobre s’ha quedat una mica miop! És la mar de divertit, alegre i colorista i sobretot és feliç!

Moltes gràcies Rodrigo!

L’altre dia, el dilluns de pont, em vaig decidir a anar d’exposicions, i és que després de passar per la Sala Rovira em vaig acostar a la Llibreria Proa Espais a veure una exposició d’en Roger Olmos.

Ja sabeu la debilitat que tinc per aquest il·lustrador i bona part de la seva obra, així que no podia evitar anar a gaudir dels seus originals. Uns originals preciosos i sorprenents de molts dels seus àlbums il·lustrats més famosos. I és que se’n podien trobar mostres de “Segueix-me”, “El príncep dels embolics”, “La llegenda de Sant Jordi”, “Mosquito”, “La cosa que más duele del mundo”, “Un cuento lleno de lobos”, “Minotauro”, “Andrés boca abajo”… també hi havia el cartell que va protagonitzar el dia internacional del llibre infantil. Un cartell preciós amb un llop i un drac encissats per les pàgines d’un conte…

N’hi havia forces i de molt xulos, i és que com he dit sovint la força d’un il·lustrador rau en els seus originals, i sens dubte els del gran Roger Olmos no decepcionen pas a ningú.

Una exposició que compta amb la presència de l’il·lustrador convidat: César Samaniego.

I jo vull un original d’en Roger Olmos! Però encara no m’he decidit en invertir diners en originals… és una llàstima!

Ara en serio, us ho recomano moltíssim, us encantarà!

Hola a tots i totes! La Cristina Quiles és una il·lustradora amb un estil molt màgic i sorprenent, em fascina la tendresa de les seves il·lustracions i he tingut la sort de que em regali un Trompeta! És un Trompeta diferent a la resta, des d’un angle i una perspectiva diferents. També m’ha fet molta il·lusió que per a la il·lustradora aquest Trompeta va ser una manera de probar noves tècniques a l’hora d’il·lustrar, tot tornant a la il·lustració feta més a mà.

Un autèntic plaer i un luxe! Moltes gràcies Cristina Quiles!

Avui us porto un d’aquells vídeos als que poques paraules els calen per adonar-nos de que són realment especials, i per entendre quelcom que a molts de nosaltres ens pot resultar llunyà però que és una realitat que dia a dia pateixen moltes persones. No cal dir gaire més. Us deixo amb el vídeo

Avui us porto una marca de peluixos preciosa que vaig descobrir a Edinburgh, es tracta de My Blue Nose Friends. Com haureu deduït per la traducció en anglès del nom d’aquests peluixos, es caracteritzen per tenir el nas (o bec) de color blau.

És una col·lecció de tot tipus d’animals de peluix, dels que també se’n fan clauers, guardioles, figures decoratives… Perquè entengueu a què s’assimilen, el tipus de col·lecció i de merxandatge que se’n fa, és similar al dels molt coneguts peluixos “Nici”. Cada animal té el seu peluix i un nom, i també té la seva representació en dibuix, uns dibuixets molt simpàtics, dolços i graciosos.

A la seva web, aquests simpàtics personatges en la seva forma de dibuix, també protagonitzen alguns vídeos curts. I fins i tot hi ha un apartat on els nens i nenes d’arreu del món que compren aquests peluixos poden pujar una fotografia amb la seva col·lecció particular.

A mi em van semblar tan encantador que no m’he pogut estar de presentar-vos-els. Si en voleu saber alguna coseta més, només cal que entreu a la seva web. Tot i així, us en deixo algunes imatges.

Avui us porto una divertida col·lecció, es tracta d’una col·lecció editada per La Galera sota el títol Son vine son, i es tracta d’un grup de contes que expliquen situacions quotidianes que es poden viure a l’hora d’anar a dormir. Diferents nens, que tenen experiències també diferents a l’hora d’anar a dormir: somien, tenen malsons, es fan pipi al llit… Voleu conèixer els títols d’aquesta col·lecció?

LA NEGRI TÉ MALSONS, Marcelo E. Mazzanti, Il·l. Rebeca Luciani, Editorial La Galera (2010) –> Un grup de monstres que van camí cap a un festival de cinema de terror es perden en els somnis de la Negri, convertint-los així en autèntics malsons. Però la Negri no permetrà que aquests monstres i aquests malsons li puguin espatllar la nit.

Amb les fantàstiques il·lustracions de la Rebeca Luciani, li donen a aquest conte un toc peculiar amb l’imaginari de la sempre genial Rebeca.

LA NIT DEL LLORO, Cristina Sans, Il·l. Òscar Julvé, Editorial La Galera (2010) –> En Xavier que és un veí amic de la Mercè i que tenen la mateixa edat, s’ha de quedar a passar la nit a casa de la Mercè. I hauran de compartir habitació. En principi la Mercè està força contenta de compartir habitació amb en Xavier, però tot es torça quan la Mercè se n0adona que en Xavier parla i crida en somnis, a part de fer tota mena de sorolls i acrobàcies. Així la Mercè acabarà passant una autèntica nit del lloro.

QUIN ÉS EL MEU LLIT?, Núria Garcia Caldés, Il·l. Mercè Galí, Editorial La Galera –> En David i la Marta han de passar la nit a casa de la seva veïna, i ja se sap, tothom està acostumat a dormir al seu propi llit i quan ho fa a un llit que li és estrany, tot resulta molt més complicat.

SE M’HA ESCAPAT, Noe Bufarull, Il·l. Pep Montserrat, Editorial La Galera –> Cada vegada que, a casa dels Pasqual, un dels germans diu “¡Se m’ha escapat!”, la resta ho repeteixen, un a un. Seria un problema molt normal, si els germans en qüestió no fossin dotze! Els Pasqual no guanyen per a bugades…

UN INTRÚS A L’HABITACIÓ, David Montserrat, Il·l. Emilio Uberuaga, Editorial La Galera –> En Toni té un Problema, tan gros i especial que ha d’anar amb majúscula. I demana ajuda a tothom qui el llegeixi; perquè el que li han fet els pares no té nom i és una injustícia de les grans.

Ja fa un temps que vaig descobrir la feina de l’il·lustrador argentí Cristian Turdera. Un il·lustrador amb un estil peculiar i senzill que ha publicat a Argentina, Mèxic, França i Espanya. Avui, però per tal de que el conegueu una micona més, us porto la seva web.

Una web senzilla i molt navegable amb una bonica home, i que ens mostra el treball d’aquest il·lustrador en diferents àmbits.

Cadascun dels àmbits en el que ha treballat l’il·lustrador es poden veure de manera separada, així trobem diverses seccions:

Infantils –> En aquest apartat trobem totes les il·lustracions de l’autor relacionades amb joguines i jocs per a infants, il·lustracions que han servit per a fer trencaclosques de marques tan importants com Djeco, o altres per fer enganxines.

Editorial –> En aquest apartat trobem tot el relacionat amb la publicació de les seves il·lustracions en revistes i premsa de tota mena.

Publicitat –> En Cristian és un il·lustrador peculiar, i a través de les seves il·lustracions ha anunciat telèfons mòbils, ha fet campanyes per al no abandonament dels animals domèstics, o fins i tot les seves il·lustracions han servit com a imatge d’un zoo. Sempre adequant-se al producte, però sense abandonar el seu estil característic.

Llibres –> El darrer dels apartats en el que podem trobar imatges, i potser el més interessant. Aquí apareixen tots els llibres publicats per l’autor amb la seva portada i una imatge interior.

Sens dubte una web i un il·lustrador molt interessant que us convido a descobrir.

Hola a tots i totes! L’altre dia, aprofitant un dilluns de pont, vaig agafar el metro i me’n vaig anar cap a la Sala Rovira, allà vaig poder veure els originals d’en Francesc Rovira, i després d’enamorar-me d’algun original i adonar-me que no me’ls podia permetre, vaig estar mirant i remirant les seves il·lustracions.

Totes elles formen part d’un mateix conjunt d’il·lustracions, on el fons gran i fosc, fa destacar unes persones menudes, sovint en un racó de la il·lustració. A la vegada, sempre és bonic veure originals, perquè te n’adones de la feina que tenen al darrere.

Una molt bona exposició que us recomano que us hi acosteu. Us deixo amb algunes de les il·lustracions que hi podreu veure.

En Poly Bernatene és un il·lustrador argentí que em va enamorar amb el seu “arbre de les pessigolles” i em vaig decidir a entrevistar-lo. És per això que veure la seva versió de l’Elefant Trompeta, m’ha fet especial il·lusió! I és que és un il·lustrador dolç, capaç de fer qualsevol cosa amb un llapis i un paper i que ha fet un Trompeta amb un munt d’amics nous! Uns ocells que canten, un bonic cocodril… Però sabeu què és el que més m’ha agradat d’aquest dibuix? Que el Trompeta té un cor molt gran!!!

Moltes gràcies Poly per un regal com aquest!