Elefant Trompeta

CONTES MÀGICS DE LA MEDITERRÀNIA, Montserrat Cendra, Il·l. Begonya Molins, Editorial Farell (2011) –> Aquest conte es tracta d’un recull de 29 contes de la riba del Nord d’Àfrica, 29 històries la majoria d’elles del Magreb recollides per una autèntica experta en aquesta temàtica. Però no es tracten d’històries qualsevol, sinó que totes es caracteritzen per estar plenes de màgia. Tant màgia positiva com negativa. La màgia positiva ve propiciada pels genis, les gates, els arbres, els dracs… En cavni la negativa és més característica de les ogreses.

Els relats es poden dividir en cinc grans grups:

a) Un món ple de màgia

b) Ogres, ogresses i petits ogres

c) Contes d’animals

d) Contes amb valors

e) Amb un somriure als llavis.

Com sempre un recull de qualitat per explicar als enamorats dels contes.

Ahir vaig veure un e-mail que em va fer moltíssima il·lusió, es tractava de l’Escola Pàmies de Ginestar (un petit poblet de les Terres de l’Ebre), que des de la seva Biblioteca estaven treballant l’ofici d’il·lustrador, i per tal de visualitzar les tècniques i expressions dels diferents dibuixants, han pres els diferents Trompetes fets pels il·lustradors com a exemple.

Per mi, ha estat tot un orgull… però és que aquí no s’acaba tot plegat. Van rebre a l’escola la visita d’una il·lustradora, la Mercè Arànega, i van demanar-li la seva versió del Trompeta i me l’han enviat. M’ha encantat el seu regal, i ja tinc un Trompeta nou per la col·lecció, i per fer més gran la meva paret de Trompetes.

Però des d’aquí vull agrair a tots els nens i professorat de l’Escola Pàmies de Ginestar per haver pensat un projecte de treball tan bonic, i haver agafat les diferents versions del Trompeta per treballar-hi. Em sento molt orgullosa i contenta, així que una besada ben forta per tots els xiquets i xiquetes del Ginestar, i un agraïment enorme per a la Mercè Arànega.

My Natural Toys és una marca de joguines ecològiques, no tòxiques, i respectuoses amb el medi ambient. Es tracta de peluixos fets de cotó natural sense blanquejar i totalment segurs per als més menuts. Pel que fa als colors d’aquests peluixos s’aconsegueixen amb tints naturals procedents de minerals.

My natural Toys és una marca de ninots de peluix que compta amb tres línies o col·leccions diferents:

BAMBOO COLLECTION –>Tots els productes d’aquesta col·lecció es caracteritzen per estar fets amb raió de bambú i tots els embalatges amb materials reciclats. D’aquesta col·lecció podem trobar animalons amb colors molt vius i divertits.

DR. SEUSS –>és una línia de peluixos basada amb els personatges creats pel Dr. Seuss en els seus llibres per a infants, evidentment seguint les línies bàsiques de treball d’aquesta marca. Peluixos divertits i simpàtics dels personatges creats pel Dr. Seuss.

JANE GOODALL WILD ANIMAL COLLECTION –> Un col·lecció de peluixos més realistes que prenen la forma d’animals salvatges. El nom d’aquesta col·lecció es deu a una col·laboració d’aquesta marca amb l’Institut Jane Goodall per tal de donar una part dels beneficis obtinguts amb la venta d’aquests productes a aquesta Institució que col·labora amb la preservació de la fauna salvatge arreu del món.

Uns productes ecològics, educatius, bonics i respectuosos amb el medi ambient. Si en voleu saber alguna coseta més, no ho dubteu i entreu a la seva web.

La felicitat, una vida millor, ser més feliços cada dia, somriure més… Qui no ho desitja tot plegat? Com aconseguir-ho? Doncs bé, aquesta entrada d’avui ens porta històries on els seus protagonistes, no estaven gaire a gust amb la realitat que havien aconseguit i volen canviar-la per tal de ser una miqueta més feliços. Són històries boniques, dolces, i que em ve molt de gust fer-vos conèixer.

EL PASTOR, LES OVELLES, EL LLOP I EL MAR, Einar Turkowski, Libros del Zorro Rojo –> Aquesta és la història d’un pastor d’ovelles irlandés que viu la vida feliç amb el seu ramat d’ovelles molt especial. I és que aquestes el fan molt feliç, però a la vegada viu atemorit de que qualsevol cosa dolenta els pugui passar. Tenia por de que es morissin per malaltia, o perquè un llop se les cruspís, o perquè vingués una tempesta.

Un bon dia es va adonar que potser tan patiment no li donava la felicitat que ell pensava tenir i…

Un conte que ens permet reflexionar sobre la vida, sobre que el que fem a la vida, tot ser el que hem fet sempre, no és el que ens fa més feliços.

ÓSCAR Y LOS GATOS LUNARES, Lynda Gene Raymond, Il·l. Nicoletta Ceccoli, Thule Ediciones –> Óscar és un gat ratllat, que li encanta viure amb el seu amo, que és un nen, i jugar amb les seves joguines, i enfilar-se per tot arreu, i saltar, però un bon dia saltarà tan amunt que arribarà fins la lluna. Allà es trobarà amb molts gats, gats que viuen a la lluna… En un principi la idea de viure-hi li semblarà d’allò més interessant, però mica en mica se n’adonarà que tots aquells gats s’han tornat grisos, tristos i sense records. Ja cap d’ells recorden els seus amos i la seva vida feliç a la terra. L’Òscar enyorat decidirà que ha arribat el moment de tornar a casa…

Aquesta és una història que ens parla de que a vegades, les coses no són tan boniques i fantàstiques com semblen, i que el que sembla una vida ideal en un inici s’acaba convertint en una vida que no volem viure.

EN BUSCA DE LA FELICIDAD, Juliette Saumande, Il·l. Éric Puybaret, Ediciones Jaguar, Col·l. Miau  (2009)–> Manoug i el seu avi viuen al país de la Prudència, on ningú coneix la tristesa, però tampoc la felicitat, perquè ni tan sols han intentat mai fer res per aconseguir-la. Mogut per la curiositat i acompanyat d’un ocell, el jove protagonista d’aquesta història es decideix a marxar en busca del País de la Felicitat. És en aquesta recerca que el nostre protagonista s’adonara que la vida es compon de petits moments feliços i de persones importants amb els que compartir-los.

Una vegada més l’estil d’aquest fantàstic il·lustrador, em fascina una vegada més amb una història que sembla pensada perquè la il·lustri ell. És simplement d’aquells contes, que són tan bonics que no pots evitar obrir-los quan els veus a les llibreries.

Aquest any, sincerament he seguit poc, per no dir gens els Oscars de Hollywood. De fet, poc té a veure amb el món dels nens i de la literatura infantil, no? Però bé, aquest any, una petita part de tota aquesta parafernàlia sí que ha estat destinada al món de la il·lustració infantil. I és que “The Lost Thing”, basada en els llibre de Shaun Tan “La cosa perduda” ha guanyat l’Òscar al millor curtmetratge animat de l’any. Ho ha fet amb aquest curt que es basa en el seu conte i que té una duració de 15 minuts. És un curt en el que l’autor i un petit equip de persones s’han dedicat a treballar-hi des de l’any 2002 fins al 2010. I tan esforç i dedicació li han valgut un premi més que merescut.

Poqueta cosa us en puc dir més, ja que aquest autor parla per si sol amb els seus treballs. Si voleu saber més sobre “The Lost thing” entreu a la seva web, és preciosa i està feta amb un gust excel·lent. I sinó, doncs aquí us deixo el tràiler del curt.

No sé si se’n diuen ben bé així, però suposo que entendreu que em refereixo a les lletres que apareixen al final de la pel·lícula. Últimament Disney i també Pixar estan fent lletres de crèdit molt boniques al final, i aquesta vegada amb Enredados també ha estat així. Es tracta d’imatges i seqüències de la pel·lícula redibuixats, però com no m’estic explicant gaire bé, us deixo amb les imatges, i veureu que a vegades val la pena quedar-se al final, per veure aquestes lletres de crèdit que són autèntiques obres d’art.

L’Institut de la Infància de Barcelona inaugura a Sant Cugat el 16 de Març, la 2a Edició de Petits! Grans! Llibres!, el Segon Festival Cultural de la Infància dedicat a la Literatura Infantil. La inauguració es durà a terme el proper 16 de Març a les 10:15 del matí de la mà d’Elisenda Roca. Tots els actes d’aquest Festival es faran a la Casa de Cultura de Sant Cugat.

La programació compta amb dies dedicats a les escoles, un dia dedicat a la formació de mestres i bibliotecaris, i el cap de setmana pensat per a les famílies.

Us deixo amb el programa, perquè aneu veient tot el que hi podeu fer, per més informació, no dubteu a entrar a la seva web.

PROGRAMA:

16 DE MARÇ :
15/10 hs: INAUGURACIÓ a càrrec de la comissió organitzadora, acompanyats per la periodista ELISENDA ROCA .
11 h: ESMORZAR I BRINDIS per celebrar l’inici de Petits! Grans! Llibres!
30/11 h: TROBADA INTERDISCIPLINARI LIJ per a professionals i especialistes en el món de la literatura infantil: editors, autors, il.lustradors, llibreters, bibliotecaris, dinamitzadors culturals, es donaran cita en un espai d’intercanvi i creació de sinergies, per analitzar la realitat de la LITERATURA, INFÀNCIA I Postmodernitat.

17 i 18 DE MARÇ:
VISITES ESCOLARS (més informació: institutodelainfancia@gmail.com)

18 DE MARÇ:
De 13.15 a 15.15 h: JORNADA DE FORMACIÓ PER A EDUCADORS
De 14.30 a 16 h: “EL +”: ESPAI PER BIBLIOTECARIS amb presentació de novetats i recomanacions.

19 i 20 de març: PETITS! GRANS! LLIBRES! PER FAMÍLIES … MÉS DE 40 ACTIVITATS CREATIVES: PER NENS DE 0 A 12 ANYS I PARES

Espais relaxants per sentir el plaer de compartir experiències emocionals en família.
“El bosc dels 500 llibres” : una sala on s’entra descalços i trobaran una selecció dels millors llibres en una ambientació que fa sentir que estem dins d’un conte, experiències sensorials on aromes i sons s’uneixen per transportar a un bosc, tallers per a crear en família, una sala on podem explicar i escoltar contes en diverses llengües, Màster class de gastronomia per gaudir cuinant de la mà de la nostra convidada especial: ADA PARELLADA, concerts en viu …. i molt més!

20 de març, 18 HS : CONFERÈNCIA DE CLOENDA A CÀRREC DE JORGE WAGENSBERG , Presentat per MARTA PUJARÀ , directora general de polítiques ambientals de la Generalitat i Verónica Bronstein , Directora de l’Institut de la infància.

En general, Carnestoltes és una de les fetes que menys m’agrada de tot el curs. M’agrada molt més celebrar el Nadal o la Castanyada. Però aquest any he estat força contenta perquè cadascuna de nosaltres ha pogut triar la disfressa que portaven els seus nens, i enguany els he disfressat de pingüins. Han quedat molt graciosos i és una disfressa molt senzilla que ara us explicaré. Bossa de plàstic negra, li enganxes una panxa blanca de paper retallada, i a sota el coll una pajarita pintada pels nens de colorins. A la part de baix de les bosses hi sobresurten les potes, fetes en cartolina i pintades pels nens també. I al cap, porten una cinta negra de cartolina on hi van enganxats el bec i els ulls. És una disfressa senzilla, bonica però que queda força divertida. Evidentment no us puc posar imatges dels meus nens, bàsicament perquè no en tinc i perquè no tinc permís per fer-ho ni em sembla bé fer-ho; però sí que us puc portar alguna imatge d’algun detall de la disfressa.

Porto setmanes donant-li voltes a la idea de parlar-vos d’aquesta sèrie des del bloc, de fet des que va començar a emetre’s. En un principi pensava que en el Trompeta no es parla de televisió, després vaig pensar que la temàtica poc té a veure ni amb el món dels contes, ni de la literatura infantil ni dels nens. Però finalment, i després de donar-hi moltes voltes, m’he decidit a parlar-vos de Polseres Vermelles. I perquè? Doncs perquè en els fons es tracta d’una sèrie optimista sobre les ganes de viure i de lluitar d’uns nens (digues-li nois pre-adolescents o adolescents del tot). Crec que feia molt temps que no seguia una sèrie televisiva amb tanta fidelitat, i és que darrerament hi ha ben poca cosa que m’interessi del món de la televisió. Però els personatges, les trames, les vivències… no sé ben bé que és, però hi ha alguna cosa en aquesta sèrie que et fa sentir viu, afortunat i amb ganes de somriure-li a la vida. I és que difícilment els adults afrontaríem problemes com els que pateixen els protagonistes de la sèrie amb la vitalitat amb la que ho fan. Sense pensar en un demà, vivint cada instant com si fos el darrer.

Els seus protagonistes són: el Lleó, el Jordi, en Roc, l’Ignasi, en Toni i la Cristina. Tots ells amb problemes diferents, però tots ells amb un element en comú: tots són Polseres Vermelles. El càncer, l’anorèxia, les malalties cardiovasculars, els accidents de moto, o el coma més profund són el que fa que els nois s’estiguin a l’hospital, i en certa manera els condiciona la vida. però tot plegat, no fa de la sèrie una sèrie dramàtica sobre nens malalts que s’estan morint. Es tracta d’una sèrie emotiva, optimista i un cant a la vida.

I perquè és una sèrie que et remou per dins, i que no deixa indiferent a ningú, us recomano que li doneu una oportunitat.

Perdoneu si aquest post, es desvia de la temàtica general del bloc, però és que crec que la sèrie es mereix un espai ben gran i destacat en el bloc de l’Elefant Trompeta

Avui us porto una botiga estranya, Ivo&Co és una botiga d’elements per la llar, però la seva segona botiga retro vintage està pensada per als més menuts. Es tracta d’una botiga on podem trobar roba, mobiliari infantil, elements decoratius i joguines destinades als més menuts. Però tots aquests elements, i la botiga en sí, tenen un element en comú, i és que es tracta de joguines vintage, sense piles, sense plàstics, fetes de roba i de fusta o metall.

A la botiga hi podem trobar marques força curioses, moltes d’elles daneses. Una botiga que cuida al màxim els detalls tant pel que fa a la col·locació i presentació dels productes, així com la seva pròpia decoració.

Us deixo amb algunes de les imatges que hi vaig pode r fer, a veure què us sembla.

Si us hi voleu acostar, la podeu trobar al Carrer del Rec 20 (Barcelona)